ESQUI: El Mirador del Pla de Llet, porta del Baridà

L’alta vall del Segre s’obre al coll de la Perxa, que divideix les aigües d’aquest riu i els de la Tet i, després de recórrer l’ample plana ceretana, es torna a encaixonar a partir de Sant Martí de Castells, avui un raval de Bellver. Entre aquest indret i el Pont de Bar, on el riu s’encaixona del tot definitivament abans d’obrir-se a la plana de la Seu d’Urgell, el territori forma la subcomarca del Baridà, que rep aquest nom del castel de Bar, centre de l‘antiga sotsvegueria del mateix nom. El Baridà el formen els municipis de Montellà i Martinet, Lles, el Pont de Bar i Cava (tots amb entitats municipals descentralitzades), a cavall entre les comarques de la Cerdanya i l’Alt Urgell. Pel sud el sector està tancat per la serralada del Cadí i pel Nord per la carena pirinenca que llinda amb Andorra.
La ruta que us proposem és, precisament, per una zona de la cara nord de les muntanyes que tanquen el Baridà, concretament a través dels boscos d’Arànser fins enfilar-nos al mirador del Pla de Llet, una de les més espectaculars balconades damunt del Cadí i, per afegitó, sobre bona part del Baridà.
Arànser (o Aransa) és un poblet d’una cinquantena d’habitants que forma part del municipi de Lles. Al seu terme hi ha l’estació d’esquí de fons del mateix nom, que no cal confondre amb la de Lles. L’excursió comença al peu de pistes, al refugi del Fornell (1.850m.). Aquí hi ha un bar i restaurant on, en acabar, podreu dinar per un preu raonable. Deixeu el cotxe a l‘aparcament i poseu-vos les raquetes o, si hi ha la neu suficient, els esquís de fons. Tot i que és una sortida agradable, a l‘hivern i amb neu és molt més espectacular i bella i, per contra, la dificultat no augmenta, al contrari, és més divertida.
Agafeu el camí ample que puja suaument en direcció al refugi de Prat Miró i les Pollineres. En 2 quilòmetres de caminar còmode arribareu al refugi de Prat Miró, un noble edifici de pedra situat en una plana des d’on hi ha una bona perspectiva de la Tossa d’Alp. Al davant del refugi hi ha una font i una taula per fer-hi pic-nic. Agafeu el camí que trenca a l’esquerra direcció Coll de Dalt, Font d’Aristot i Bescaran. Cal atacar-lo decidit perquè puja un bon tros. Al cap d’un quilòmetre dos cents (3,2 kms total) trenqueu a l’esquerra direcció coll de Queralt i Mirador. Planajareu 800 metres per dins d’un bosc fins sortir al coll (2.057m.), on deixareu un trencall a l’esquerra, per on després tornarem. Un cop passat l’ample plana, el camí remunta durant un quilòmetre més (al tram boscà hi pot haver força neu) fins sortir al Mirador del Pla de Llet (2.145m.).
El mirador està presidint per una esgarrifés monòlit col•locat amb motiu de l’aniversari de la reserva nacional de caça. Però si us podeu aïllar de la seva visió, les vistes sobre la paret del Cadí, que teniu davant mateix dels ulls, i la perspectiva de la vall del Segre que es perd a ponent, us reconfortarà i demostrarà que l’esforç ha valgut la pena. Un cop fetes les fotos, reculeu fins el coll i preneu el trencall que abans us venia a contrapèl i que ara ve de cara a la dreta. Hi dirà Coll de baix i Font Freda. En un quilòmetre sis cents arribareu a un trencall situat gairebé al fons d’un clot. Recte en 400 metres sortireu de nou a la pista principal de Prat Miró i d’allà en dos quilòmetres a l’estació i al cotxe (recomanable per a esquiadors poc experts). A la dreta seguireu baixant cap a la zona de Pedres Blanques per un preciós camí boscà que no sempre te neu en bones condicions per a esquiar, fins arribar al refugi del Fornell en 2’2 kms.
Dificultat. Amb raquetes baixa, amb esquís mitjana. Distància. 11.2 kms. Temps: 3h Desnivell.340 metres.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya