Per la serra de l’Ardenya, bressol de la Costa Brava

Quan Ferran Agulló va publicar l’any 1908 a La veu de Catalunya l’article titulat ‘Per la Costa Brava’, ben poc es pensava de l’èxit comercial de la marca que acabava d’inventar. Però, màrqueting a banda, si el nom es va imposar I convertir-se en una destinació internacional va ser per l’agudesa de l’observació del periodista; perquè realment, la costa que, deixant el platjol baix de la Tordera, s’escarpa pels roquissars de Lloret, Tossa i Sant Feliu, és realment una costa ben brava, feréstega, esquerpa i que s’aboca al mar en balconades agrestes, sorprenents i enormement plaents a la mirada. Avui us en proposem recórrer un tram, la que correspon a la serralada de l’Ardenya, entre Sant Feliu de Guíxols i Tossa de Mar, el melic fundacional del nom Costa Brava.
Deixem el cotxe als aparcaments que hi ha a tocar del monestir de la Porta Ferrada, a Sant Feliu de Guíxols, i comencem e pedalar davant just de l’entrada al monestir. Anem en direcció a la platja per l’avinguda Juli Garreta. Seguim les fletxes grogues de la ruta 5 del Centre BTT, però no us en refieu, n’hi ha molt poques. A la rotonda del Passeig de Mar seguim, ara amunt per l’avinguda president Irla, en direcció a l’ermita de Sant Elm (1.5 km), sempre carrer amunt. El temple mariner és al capdamunt d’un turó (90m) urbanitzat, i a penes hi ha uns centenars de metres de camí de terra. Si des d’aquí no us adoneu de la característica de brava d’aquesta costa, baixeu de la bici perquè prendreu mal.
Reculem fins la cruïlla final que ens ha menat a l’esplèndid mirador i seguim planejant per carrers asfaltats des d’on tenim una extraordinària vista dels penya segats costaners. Un cop travessem la carretera GI 682 deixem la banda marina i ens endinsem al cor de l’Ardenya. Per un corriol que puja suaument fent molt divertida la conducció arribem al coll de Portes (125m / 3 km). Girem a la dreta i seguim planejant fins arribar ca la Parrota (4,4 km) punt on comença el descens per una complicada trialera que baixa fins la riera de les Comes. Al final (6’5 km) i quan ja som de nou a Sant Feliu, enllacem amb el recorregut 7 del centre BTT i ens endinsem de nou a la serralada tombant a l’esquerra.

Per un camí asfaltat ascendim amb força comoditat fins el coll de Pedralta, i per un trencall que després hem de desfer per tornar a la ruta, fins Pedralta 275m / 10’9 km), una gran roca que fins fa poc era la pedra basculant més gran d’Europa i que encara divideix els termes de Sant Feliu i Santa Cristina d’Aro, tot i que va caure i la van haver d’enganxar. Ara encetem un descens per pista de terra fins un camí ample (15.3 km) que puja en fort pendís fins arribar a Sant Benet del Bosc (15.8 km). Seguim pujant fins el coll de la creu d’en Barraquer (17 6 km) i després planegem fins can Codolar. Descens fins el km 19.8 i tornem a pujar suaument fins el trencall que porta al castell de Solius. Haureu d’afegir-hi a la ruta 1 km dentre pujar baixar si hi voleu anar (seguireu la ruta 3, vermella, del centre BTT), després cal recular per on heu vingut fins la cruïlla i seguir baixant a l’esquerra fins creuar el golf (27.1 km). S’ens afegeix la ruta 1 del centre BTT i la seguim fins un càmping (33.4 km). Deixant enrere el càmping creuem la urbanització Mas Trempat vigilant no despistar-nos, doncs seguint la ruta natural els seus carrers ens porten cap al centre de Sant Feliu (36’5 km)
Dificultat. Mitja / Alta. Distància. 36’5 kms Temps: 3h 30’ Desnivell.800 metres.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya