Tour 2010 El centenari dels Pirineus

El Tour de França 2010 presentat ahir a París, retrà un merescut homenatge a la primera etapa de muntanya de la seva història: la Loucho - Baiona, de 326 quilòmetres, que l’any 1910 va suposar una agosarada revolució en la història del ciclisme.
Entre el 3 i el 25 de juliol el Tour recorrerà els 3596 quilòmetres que ahir es van fer públics. L’edició 2010 de la Grande Boucle començarà a Rotterdam, només tindrà una contrarellotge i pujarà 23 ports, 4 etapes als Pirineus i només 2 als Alps. Les tapes pirinenques seran: 18 de juliol Revel – Ax 3 Domaines, 19 de juliol Pamiers – Bagneres de LOuchon, 20 de juliol Bagneres de Louchon – Pau i 22 de juliol Pau – Col du Tourmalet.Aquesta etapa, tres dies abans d’acabar la cursa i l’endemà de que s’hagi pujat un altre cop el Torumalet en la quasi repetició de l’etapa mítica de 1910 (Peyresourde, Aspin, Tourmalet, Soulor, Aubisque), pot dictar sentència en un any especialment muntanyenc que augmenta les possibilitats d’Alberto Contador (si te equip, si ei deixen córrer, si la investigació de la justícia francesa a l’Astana per presumpte dopatge al Tour 09 no prospera...)

L’etapa mítica a l’abast dels cicloturistes
Els cicloturistes i cicloesportietes poden recórrer la primera etapa de muntanya que es va fer al Tour l’any vinent farà un segle, i en versió autèntica i original, fins a Baiona, no fins a Pau com els professionals faran.
El dia 5 de juny es corre la Luchon - Baione, clàssica randonée cicloturista no competitiva i sense cap mena de classificació, que recorre els mateixos camins que els ciclistes de llegenda van fer l’any 1910. Esperem que en l’edició del centenari El Tourmalet sigui de nou allà com l’any 2008 per reviure la memòria dels pioners del ciclisme, d’uns herois que van fer gran l’esport que ens estimem. 5.257 metres de desnivell positiu i 327 quilòmetres ens esperen. Algú vol venir?

Una epopeia del seu temps
L’any 1910 Henry Desgrange estava satisfet a mitges de com havia funcionat el Tour. El periòdic l’Auto, havia augmentat les vendes fins 200.000 exemplars diaris durant els dies que durava la prova i el nombre de participants havia augmentat fins els 150, dels quals 55 l’havien acabada. Però el guanyador, el luxemburguès Nicolas Franz, havia dominat de manera abassegadora tota la competició guanyant en sis etapes i traient emoció a la cursa. Desgrange buscava una fórmula innovadora per rellançar el Tour i va ser el seu col•laborador Alphonse Steines qui la hi va donar.
Algú li havia parlat de la regió de la Bigorre, als Pirineus. Era un lloc on la gent adinerada anava a prendre les aigües, però també era un indret que tenia unes impressionants rutes de muntanya d’una bellesa salvatge. La gent del lloc anomenava a la zona El cercle de la mort, perquè més d’una vegada s’havia dit que, a més de vaques i cavalls, els ossos ferotges també havien devorat algun granger. Hom parlava d’esquelets humans descoberts al mig de la muntanya. Aquests cols tant perillosos, però tant meravellosos a la vegada, eren L’Aubisque, el Tourmalet, l’Aspin i el Peyresourde.
Aquella primavera de 1910 Steines va visitar el lloc seguint instruccions de Desgrange. No cal dir que tots dos estaven convençuts d’avantmà que calia que el Tour travessés els Pirineus per donar una nova emoció i diversitat a la cursa. Després de prometre a les autoritats i ciutadans de la zona que l’organització del Tour ajudaria a construir una carretera digne de rebre tal nom, Steines va llogar un cotxe i un xofer a la població d’Eux Bonnes, al peu de l’Aubisque i per allà es va dirigir cap el Tourmalet. A quatre quilòmetres del cim una tempesta de neu va impedir que el cotxe seguís avançant. Però Steines va fer retornar el xofer al poble i ell va seguir a peu guiant-se només amb els pals que delimitaven el camí en cas de nevada. Diuen que va passar el cim amb enfonsat de neu fins la cintura. Quan a les tres de la matinada va arribar a Barèges tothom el donava per mort. Després d’escalfar-se i de recuperar-se, va posar un telegrama e Desgrange que deia: “He passat el Tourmalet. Molt bona ruta. Perfectament practicable. Firmat: Steines”. Al més d’abril es va presentar el recorregut de la vuitena edició del Tour de França que incloïa la travessa dels principals colls dels Pirineus. La vuitena edició de la cursa només va comptar amb 110 participants a la sortida.
La primera etapa de muntanya del Tour va començar a Bagneres de Luchon i va acabar a Baione després d’escalar el Peyresourde, l’Aspin, , el Tourmalet, el Soulor, l’Aubisque, el petit Osquich i unes quantes cotes més sense importància, total, 327 quilòmetres. Octave Lapize, que va ser el guanyador de l’etapa amb un quart d’hora d’avantatge sobre Lafourcade i que posteriorment també va ser el guanyador de la cursa, va franquejar el Tourmalet en segon lloc. En passar es va encarar als organitzadors i els va escridassar tractant-los d’assassins. L’etapa havia començat a dos quarts de quatre de la matinada i molts participants la van acabar ben entrada la nit i dalt dels cotxes. Lapize va trigar 14 hores en fer-la. El darrer classificat, Georges Cauvry, va trigar-ne 22 i va arribar a Baiona de matinada. L’organització, però, no en va desqualificar a cap.
El relat periodístic de les heroïcitats dels ciclistes de principis de segle XX pels camins dels Pirineus va atraure amb força el públic. El diari l’Auto, patrocinador de la cursa i que relatava dia a dia l’avenir de la competició, passava a vendre 300.000 exemplars cada dia. Ara bé, curiosament, i malgrat la duresa d’aquella primera vegada que es va travessar la serralada, la victòria de Lapize no es va decidir als Pirineus, sinó a les etapes planes que anaven cap a Brest i Caen.

(El relat històric està extret del llibre ‘De Donòstia a Portbou’, de Rafael Vallbona i Llorenç Pros, ed. Proa)