27/10/10

Escalada a Montjuic, el parc més urbà

Dels berenars a les fonts de primers de segle als JJ OO del 92, passant pel barraquisme tan ben narrat a un clàssic del cinema com ‘Tarantos’, l’exposició universal del 29, les curses de cotxes i motos o la tenebrosa història del castell, la muntanya de Montjuic va íntimament lligada a la història, petita i gran, de Barcelona. Avui, amb un pla d’usos en procés de consolidació, espais recuperats per l’ús públic com el de l‘antic parc d’atraccions o el mateix castell, el parc més urbà és un dels centres d’esbarjo més interessants a descobrir.

La ruta que proposem avui te la dificultat de l’ascensió fins dalt de tot de la muntanya, però per contra el seu recorregut no és gaire llarg i sense cap mena de dificultats tècniques. Per contra, la bellesa de la descoberta paga la pena l’esforç. I si esteu mandrosos podeu retallar l’ascensió posant la bicicleta al funicular que, des de l’estació de Poble Sec, us enfilarà en pocs minuts fins les piscines municipals, estalviant-vos un tros de pujada.
Federico Martín Bahamontes i Raymond Poulidor van ser els primers guanyadors de l’escalada ciclista a Montjuic. Aquell any 1965 se’n van disputar dues edicions, al març i la tradicional de l’octubre. La prova gaudia d’una gran popularitat i atreia a milers d’afeccionats a la muntanya. Edy Merckx la va guanyar sis vegades, però malauradament l’any 2007 es va deixar de celebrar. Avui la rememorareu.
Comencem a la plaça d’Espanya, sota les torres venecianes. Creuem l’avinguda de Maria Cristina i girem a la dreta cap al Caixafòrum, el pavelló Mies Van der Rohe i el Poble Espanyol pujant per l’avinguda del Marquès de Comillas i la plaça de Sant Jordi. Quan sigueu a l’alçada de l’INEFC, als 3’5 kms, haureu acabat la primera part de la pujada forta. Ara, cap a les piscines Picornell, la ruta s’ajeu força fins arribar a l’estadi olímpic. I després baixa suaument fins la Fundació Miró i les estacions del funicular i l’aeri (5.5 kms). Aquí comença la part dura.
Gireu a la dreta i poseu la marxa més baldera que tingueu. Els jardins de Mossèn Cinto (dreta) i els de Joan Brossa (esquerra); us ajudaran a no pensar en la pujada. Seguiu a la dreta en direcció al Mirador de Migdia deixant el túnel de l’esquerra. Desemboqueu en un carrer (6 kms) i haureu superat la rampa més dura. Gireu a la dreta pedalant pel carril bici, la carretera planejarà aviat. Un trencall a l’esquerra us portarà fins l’àrea de pic-nic del mirador de Migdia (6.7 kms) i unes de les vistes menys conegudes de Barcelona: l’aeroport, les terminals de contenidors, el parc natural del Delta del Llobregat i el nou sector de la plaça d’Europa de l’Hospitalet. Al fons, el massís del Garraf tancarà la vista.

Si hi pugeu un festiu podeu atansar-vos al xiringuito que hi ha sota la pineda. Des de la barana del mirador surt el Camí de Mar, que permet voltar el castell fins el mirador de l’Alcalde. Les penques de figues de moro i les figueres dissenyen un paisatge rotundament mediterrani. La perspectiva que ara teniu del port i, poc a poc, la ciutat, fan aquella enyorança que Barcelona sent pel seu mar (8.4 kms).
A partir d’ara avall que fa baixada: tir amb arc i avinguda de Miramar, que agafeu a la dreta. Atureu-vos als jardins de Miramar abans de seguir avall per la carretera de Miramar cap als jardins de Costa i Llovera. Agafeu-vos fort, la baixada és de les que no permeten anar poc a poc. Quan sigueu a l’avinguda Josep Carner seguiu recte fins la plaça de la Carbonera, final de la ruta. Des d’aquí podeu agafar el metro a l’estació de Drassanes.
Dificultat. Mitjana-alta. Distància. 15.00 kms Temps: 2h Desnivell.175 metres. Cartografia: Barcelona amb bicicleta (Columna)) @: http://www.bcn.cat/.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

1 comentari:

Rodacorriols ha dit...

Totalment recomanable passejar per la muntanya de Montjuic, nosaltres la recorrem amb el tandem i en moltes de les nostres traveses urbanes i cada cop descobrim recons nous. Es un bon racó de natura a plena ciutat. Salut!