Al coll de Gironella: 220 metres de desnivell en 3 kms |
Han estat a penes 20 kms, però 550 metres de desnivell de pujada què han inclòs dues llargues rampes al 18 i 16%, un tram de 110 metres de desnivell en menys d’un quilòmetre i una escalada sostinguda al 6% de promig amb rampes del 8% i un asfalt molt fet malbé que també s’ha hagut de baixar. I una xafogor que ofegava, és clar. Una mica de tot.
En tot plegat hi te molt a veure la incorporació d’un plat Shimano Alfine de 45 dents (i les seves respectives aranya i bieles) que permeten aprofitar tota la força de les cames i transmetre-la sense pèrdues al conjunt dinàmic. Els pedals automàtics i el selló de carretera fan que la posició del ciclista mantingui un notable equilibri entre el confort urbà pel qual ha estat dissenyada la bici i el compromís cicloesportiu de posar-la en ruta i muntanya amunt. Tot plegat fa que, posar-se d’empeus i pedalar, no sigui gens compromès, ans al contrari; ni en una duríssima rampa del 18% es va ‘encabritar’ la roda del davant, tot i la tendència a concentrar el pes enrere que te la màquina d’origen.
Cabrils, Vilassar i el mar al fons |
En resum, la Brompton preparada per carretera és una màquina amb un correcte comportament i molt neutre en quan a confort. Els pneumàtics Schwalve Kojak ajuden a fer més agradable la sensació de lliscar damunt l’asfalt. Només heu de tenir present una cosa; per molt que pedaleu sempre anireu més lents que amb la vostra de carretera, diàmetre de roda obliga; o sigui que no patiu ànsia ni tingueu presses i arribareu allà on us proposeu. La petita anglesa pot anar a tot arreu, la resta ho fan les cames i el coratge.
A Premià de Dalt, després d'una rampa del 18% |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada