 |
| El Tour fa Europa |
Enganxa a la pantalla del televisor als que van en bici i als que no, als que surten a la carretera creient-se Cancellara, i per això ni saluden als altres ciclistes amb qui es creuen, i als usuaris del Bicing. El Tour de França és un dels grans espectacles del món modern, un enorme poema èpic sobre l’ésser humà, la màquina i la natura. L’epopeia humanística d’aquest vell país anomenat Europa.
Ara que s’especula amb tota mena de teories què relacionen el benestar i fins i tot la concòrdia entre països amb el futbol (vegeu ‘Fútbol contra el enemigo’, de Simon Kuper), cal reivindicar el Tour com a model d’espectacle esportiu popular què posa per davant la col·laboració, l’esperit de superació personal i l’esforç, abans que l’enfrontament entre pobles i societats. Al ciclisme, fins i tot el de més alta competició, mai no hi ha enemics per molt que, puntualment, algun cobdiciós i sinistre personatge hagi volgut atiar la vis més malsana de la rivalitat en competició.
De les planúries del país del nord i els turons de Flandes, als escarpats cims alpins, les dures carreteres pirinenques i la riba catalana del Mediterrani, el Tour és, a més, un dels miralls en la construcció d’una Europa de pobles que viuen en comú hereus d’un llegat cultural i històric que avui els pertany.
Som molts els que, les tres primeres setmanes de juliol, fins quarts de sis no aixequem el cap de la pantalla: estem fent classes d’humanisme. Tant de bo els líders d’aquesta Europa malferida també ho entenguessin així.
L’autèntic esperit del Tour va més enllà de classificacions, maillots grocs i victòries; el Tour és un símbol europeu, la connexió amb el paisatge del continent i la casa de tots els que pedalem, sigui amb la intenció que sigui.
Visca el Tour !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada