La vall d'en Bas, terra de remences

A penes nascut, el riu Fluvià dibuixa una vall ampla de terres fèrtils més pròpia dels estuaris que no pas de les seves deus. Per mor de la seva situació i característiques, la vall d’en Bas, on una rastellera de petits pobles conformen avui el municipi del mateix nom, va ser terra de guerres remences i de carlinades, i són avui un territori amb un especial caràcter humà i físic que avui us proposem descobrir tot pedalant per les seves petites carreteres rurals. L’excursió transita en part per la via verda d’Olot a Girona.

Sortint de Sant Privat de Bas

Sortirem de Sant Esteve d’en Bas, capital de la vall. Podem aparcar el cotxe al carrer Ample, a la part baixa i plana de la vila. Aquest carrer és creuat per la via verda. L’anirem a buscar a l’alçada de l’antiga estació del tren per començar a pedalar en direcció cap a Girona. A penes dos cents metres després al via tomba a l’esquerra. Nosaltres seguim recte segons les indicacions grogues i vermelles que diuen Hostalets. Per pista de terra creuem la carretera de les Martines i poc després desemboquem en una pista cimentada. L’agafem a la dreta fins la carretera c-153, que enfilem cap a l’esquerra. Un centenar de mestres després a la dreta hi ha l’entrada a Hostalets d’en Bas. Creuem el poble pel cèlebre carrer dels balcons plens de flors. Al final, just on hi ha l’església,. Girem a la dreta i comencem a pedalar en direcció Can Trona per una carretera rural amb molt poc de trànsit i entre camps de conreu. Passarem per la preciosa esglesiola romànica de Sant Quintí.

Passat can Trona (hi ha una agrobotiga), girem a l’esquerra deixant l’hotel Vall d’en Bas i passem sota la carretera del túnel de Bracons seguint recte cap a Verntallat. Un quilòmetre després girarem a l’esquerra direcció cap al veïnat de Pocafarina. Aquí desemboquem a la carretera que mena al poblet de Sant Privat (esquerra). És a un quilòmetre i, tot i que la carretera puja, val la pena de visitar. Desfem la carretera en baixada, passem la cruïlla de Pocafarina i seguim recte fins les envistes del poblet de El Mallol. Deixem aquí la carretera principal i girem a l’esquerra direcció a Veïnat Nou. La carretera rural desemboca en una altra que agafem també a l’esquerra fins desembocar a la GIV 5224 que, a l’esquerra, porta a La Pinya. Passat aquest poble la carretera ens porta a la GIP 5223. L’agafem a la dreta fins Olot.

Pedalant entre conreus, a prop de Sant Esteve d'en Bas

L’entrada a la capital de la Garrotxa la fem per la mateixa carretera, convertida en carrer, per om venim. Quan creuem un carrer que te carril bici l’agafem a la dreta fins una petita rotonda. Girem a l’esquerra i sortim a la carretera que va a Vic. A l’esquerra anem cap a la plaça Clarà i el centre de la ciutat (plaça St. Pere, Firalet...) Agafant la carretera a Vic cap a la dreta creuem el pont damunt del Fluvià. Just passar-lo beurem uns rètols verds que ens indiquen la direcció a prendre. És a la dreta i, a través d’un camí obac, anem a menar a l’inici de la Via Verda. No deixem aquesta ruta fins arribar al punt d’on hem sortit, la petita estació de tren de Sant Esteve d’en Bas. A l’alçada del baixador de Codella, avui un bar, hi ha el parc de la Pedra Tosca, un extraordinari conjunt de terres volcàniques amb una intervenció urbanística que ha estat mereixedora d’un premi europeu.

Dificultat. Fàcil. Distància. 35.00 kms Temps: 3h 30’ Desnivell 205 metres. Bibliografia: Garrotxa. Zona volcànica. Parc natural (Alpina) @: http://webspobles.ddgi.cat/sites/vall_den_bas

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya