Els iaio bicis

(Foto 'Volta' a Catalunya)

Deixem-nos de ximpleries, la millor edat per anar en bici és la de la jubilació. S’ha d’estar molt malalt per treballar més hores que un rellotge i trobar encara una estona per sortir a la carretera o al bosc. Ara, quan ja no és te res anotat a l’agenda, el temps és tot vostre, les criatures no ploren i la hipoteca està més que oblidada, tots els dies de l’any són prou bons per sortir en bici. I ho fan, vaja que si ho fan!.

Van pedalant tranquil·lament amb els seus ferros d’acer fins que qualsevol paio quinze o vint anys més jove, pel cap baix, se’ls posa a roda. Llavors, sense immutar-se ni posar cara de picats, baixen uns quants pinyons i, com que a les bicis de l’època d’en Poulidor porten un 53-42 a davant i un 11-19 al darrera, arrien una atzagaiada que deixen el gallet de l’Specialized Tarmac i el compact clavat a l’asfalt.

I encara els queden pulmons per xerrant mentre porten una corrua de joves ofegats al darrera a un promig de 38/40 Kms/h.

-Els dies laborals (sic!) surto a rodar suau, per no cansar-me. I els diumenges trec la Pinarello de carboni i, llavors, vaig una mica més fort, però només una mica, que ja no tenim edat de fer segons què.

–Sort, pensen els de darrera; però no ho diuen perquè no tenen ni alè.

A la que ve una pujada els joves veuen, per fi, la seva salvació.

-Aquí deixarem clavat el iaio, forfollen somrients la seva venjança.

Baixen dos pinyons, es posen de peu i pedalen tot el que els dona els pulmons fins rebentar el pulsòmetre. Quan satisfets per un esforç que, creuen, ha valgut la pena per desfer-se del jubilat, giren el cap i veuen el iaio bici enganxat a la seva roda voldrien morir, o vendre’s l’Specialized.

El seu drama és que, quan arribin a la jubilació, tal i com estan les coses no podran cobrar la pensió, hauran de seguir treballant i no tindran pas temps ni esma per sortir en bici. Menys que ara.

Hi ha un notable mercat de bones bicis de carretera de segona ma per culpa de la magnitud d’aquesta tragèdia.