16/11/12

Els iaio bicis

(Foto 'Volta' a Catalunya)
Deixem-nos de ximpleries, la millor edat per anar en bici és la de la jubilació. S’ha d’estar molt malalt per treballar més hores que un rellotge i trobar encara una estona per sortir a la carretera o al bosc. Ara, quan ja no és te res anotat a l’agenda, el temps és tot vostre, les criatures no ploren i la hipoteca està més que oblidada, tots els dies de l’any són prou bons per sortir en bici. I ho fan, vaja que si ho fan!.
Van pedalant tranquil·lament amb els seus ferros d’acer fins que qualsevol paio quinze o vint anys més jove, pel cap baix, se’ls posa a roda. Llavors, sense immutar-se ni posar cara de picats, baixen uns quants pinyons i, com que a les bicis de l’època d’en Poulidor porten un 53-42 a davant i un 11-19 al darrera, arrien una atzagaiada que deixen el gallet de l’Specialized Tarmac i el compact clavat a l’asfalt.
I encara els queden pulmons per xerrant mentre porten una corrua de joves ofegats al darrera a un promig de 38/40 Kms/h.
-Els dies laborals (sic!) surto a rodar suau, per no cansar-me. I els diumenges trec la Pinarello de carboni i, llavors, vaig una mica més fort, però només una mica, que ja no tenim edat de fer segons què.
–Sort, pensen els de darrera; però no ho diuen perquè no tenen ni alè.
A la que ve una pujada els joves veuen, per fi, la seva salvació.
-Aquí deixarem clavat el iaio, forfollen somrients la seva venjança.
Baixen dos pinyons, es posen de peu i pedalen tot el que els dona els pulmons fins rebentar el pulsòmetre. Quan satisfets per un esforç que, creuen, ha valgut la pena per desfer-se del jubilat, giren el cap i veuen el iaio bici enganxat a la seva roda voldrien morir, o vendre’s l’Specialized.
El seu drama és que, quan arribin a la jubilació, tal i com estan les coses no podran cobrar la pensió, hauran de seguir treballant i no tindran pas temps ni esma per sortir en bici. Menys que ara.
Hi ha un notable mercat de bones bicis de carretera de segona ma per culpa de la magnitud d’aquesta tragèdia.

3 comentaris:

Oriol ha dit...

Quin article més xulo!.. Demà farem la volta al Montseny -pujada al Turó de l'Home inclosa- per celebrar els 64 i 68 d'un parell de nanos de la colla. Salut, amic

Jaumet ha dit...

Tot lo que expliques es cert!! aquest estiu,anava jo tot cofoi i xulo rodant desde el Poble Nou de Bcn cap a St Pol i tornada cap a Mataró on visc,a bon ritme i algú s´enganxa a la meva roda, fem uns quants relleus a tota maquina (no fa vent de cara) i a l´arribar a Mataró el bon senyor, em pregunta l´edat, jo dic que 43 i ell es sorpren al veure la meva maquina dels 80,li dic que es una herencia, ell creia que anava amb un de la seva edat,o sigui 65! A mes, em va comentar que feia temps que no sortia per una llarga enfermetat i que començava a entrenar...En fi, molt per aprendre de la gent "gran"..felicitats per la teva feina(passió) en general!!!

Jaumet ha dit...

Jajaja,aixó que expliques es totalment cert i viscut per part meva aquest estiu..Anava de Bcn cap a St Pol de Mar i tornada cap a Mataró on visc i apareix un ciclista al meu costat, comencem a fer relleus a tota maquina (40km/h) i a l´arribar al semaforo en vermell a l´entrada del meu poble, al veure la meva cara de "nen" es sorpren, ell pensaba que jo era un "veterano" per la meva bici (herencia paterna)i jo al.lucino quan em diu que als seus 65 anys (!) i despres d´una llarga enfermetat torna a entrenar amb regularitat..snif..Felicitats per la teva feina-passió, salut i pedals!