La Pedals de Clip en el bon camí per convertir-se en una prova de referència internacional

Amb una excel·lent organització i un extraordinari recorregut, la tercera edició de la Pedals de Clip, marxa cicloturista per a bicicletes clàssiques, porta el camí de convertir-se en una prova de referència internacional en aquest segment. Els 162 participants arribats de diversos punts de la geografia espanyola, en donen testimoni. 

Els participants en un tram de carretera de sauló

El Penedès no és la Toscana, però Catalunya tampoc no és Itàlia. Ara bé, els dos països són a la riba de la Mediterrània i totes dues regions vitivinícoles presenten unes característiques geogràfiques similars. Les ‘estrade bianche’ toscanes són aquí camins rurals asfaltats (algun no i li dona major interès a la prova), i així La Pedals de Clip s’agermana en intenció, sentit i atractiu amb la cèlebre Eroica. Si la toscana va obrir el camí de recuperar el ciclisme d’època entre els cicloturistes fins convertir-se en una clàssica internacional amb projecció global, la jove Pedals de Clip ho està fent tot ben fet per esdevenir també una prova amb vocació majoritària i atractiu més enllà de Catalunya i Espanya.

Les bicis clàssiques estan de moda a les ciutats, a les carreteres i a les botigues de roba (mireu el catàleg de Le Coq sportif). Recuperar un ferro vell i rovellat i convertir-lo en una màquina capaç de solcar carreteres i camins és un dels nous plaers moderns que el ciclisme ofereix a l’usuari.

Per preus estratosfèrics i característiques tècniques massa complexes, cada vegada més les bicis de carboni i canvis electrònics van quedant fora de l’abast del cicloturista normal (no dels arrogants que encara es pensen que guanyaran el Tour sortint el diumenge amb una colla). Coneixedors de l’interès massiu i renovat per la bici, la industria ha forçat la màquina. Ja no n’hi ha prou amb tenir una bona bici, cal canviar-la cada dos per tres, tunejar-la amb tota mena d’accessoris de preu exorbitant i aplicar-li els nous invents. En l’actual context de crisi, aquest model és a punt de fer rebentar la industria.És aquí on ressorgeix el gust pel clàssic, el poder de la senzillesa, la memòria d’un temps passat, ni millor ni pitjor, però més lògic. Cada dia hi ha més cicloturistes que recuperen vells ferros de culs de magatzem, les arreglen i les fan tornar a la carretera. I és en aquesta nova manera d’entendre el ciclisme, més d’acord amb la filosofia de l’invent, que la Pedals de Clip ha trobat el seu lloc al món. I ho ha fet molt bé.

Les vinyes en primavera, un decorat perfecte per pedalar

La tercera edició de la Pedals de Clip, que s’ha fet el dia 19 de maig per carreteres i camins rurals del Penedès ha estat un èxit en tots els aspectes, i els 162 participants són un aval a la bona feina feta durant mesos pels organitzadors que dirigeix l’incansable Carles Soler. La capacitat d’engrescar persones, entitats i institucions i fer-los creure en la validesa del projecte és un dels millors actius d’aquest promotor ciclista, però això ve avalat per una posada en escena impol·luta des del primer instant fins el darrer. A la Pedals no hi ha faltat res: una ruta d’una bellesa esclatant, bon ambient de camaraderia, seguretat dels participants molt acurada (tant a les cruïlles com a l’interior de la prova) amb agents, protecció civil i voluntaris i una llarga rastellera de grups, empreses i institucions que hi han cregut i s’hi ha implicat.

Així de ben tractats (com hauria de ser i no sempre és), el puja i baixa constant dels 72 quilòmetres, les punxades i els grinyols dels vells canvis només han estat anècdotes i part del paisatge ciclista de la matinal. Tothom s’ho ha passat d’allò més bé.

La Pedals 2014 comença a caminar avui mateix. Si segueix per aquest camí segurament tindrà un allarga vida, tanta com li vulguin donar els seus impulsors. El que han de fer els cicloturistes és ser-hi presents de forma multitudinària, difondre-la i recomanar-la. Nosaltres ho farem.

Ex professionals com Pepe Recio o Celestino Prieto i llegendes com Vicenç Iturat
han donat suport amb la seva presència a La Pedals i al promotor, en Carles Soler