17/2/14

Les vinyes del pla del Penedès

La plana que conformen en triangle Sant Jaume dels Domenys, Pacs del Penedès i Sant Martí Sarroca és un bon exemple de l'essència vinícola de la comarca. Esquitxades per masos i cellers, i amb oliveres i ametllers fent rengle, l'endreçat paisatge de vinya transmet la imatge d'una ruralitat moderna que atorga un bon futur a aquesta terra. Us proposem fer-hi un recorregut perimetral.
El paisatge del Penedès està molt humanitzat
La ruta transcorre pràcticament tota per camins rurals asfaltats i amb poc pendent i trànsit. Sortim de la plaça de Catalunya de Sant Martí Sarroca. Com a plaça no te res, però hi ha molt lloc per aparcar. Agafem el carrer Berguedà, que surt enfront, direcció sud, i sortint del poble. Planeja i baixa deixant trencalls a esquerra (un va al cementiri) i dreta (ull amb un que surt tan de biaix i baixant cap a la riera que confon). Girareu a la dreta per una posterior cruïlla de quatre camins que indica 'Caves Torres Mas Rabell' i 'Casa de colònies l'Estol'. Deixeu Mas Rabell a l'esquerra i seguiu sempre el camí principal asfaltat sense deixar-lo mai. Preneu de referència llocs com Romaní, Sant Pere ad Vincula, la Torre de Vernet i, en arribar a les Conilleres, desemboqueu en una carretera local, la BV 2128, que seguiu rectes com aneu. Passeu a tocar de l'ermita de Sant Andreu, poc després veureu que us indiquen cap a Cal Morgades, i aviat arribareu al rodal de Les Cases Noves de la Riera. La carretera descriu un cercle que envolta el fondal on s'assenta el lloc.
Poc després trobareu un trencall. A la dreta diu Can Margarit: aneu-hi. Després de passar aquest grup de cases, sense deixar la pista asfaltada principal, i ja a les envistes de la carretera, el camí sembla bifurcar-se en dos, seguiu pel principal, que és el que gira a l'esquerra. Sortiu a la T 212, que agafeu a dreta fins el trencall que, a la dreta, diu La Carronya. Aneu-hi.
Al fons l'església de Sant Martí Sarroca
Just en arribar-hi (a ma dreta hi ha unes modernes cases en filera), gireu a esquerra per un caminoi asfaltat que es veu molt poc. Després de deixar un preciós mas (restaurant) i uns bancs a tocar d'ametllers que ja floreixen, el camí desemboca en una carretera. Travesseu-la i seguiu rectes per l'ample carrer que s'obre al davant i que es diu Camí del Maiol. Sou a Sant Jaume dels Domenys. Arribant a una rotonda amb una palmera espellofada hi ha dues opcions d'anar a la dreta. Agafeu la segona, la que baixa de biaix i desemboca a la carretera T 212, que es diu carrer d'Alfons Maseras. Gireu a l'esquerra i sortiu del poble. A la dreta aneu cap a l'església i el centre urbà.
Entrant a Cornudella travessareu un pont de baranes verdes. Immediatament heu de girar a dreta pel carrer Amèrica que seguireu. El carrer s'acaba i, a la dreta, surt un camí asfaltat a tocar d'una granja de totxos vistos; agafeu-lo, deixeu el trencall immediat que surt a la dreta i pedaleu fins una cruïlla asfaltada que heu d'agafar a l'esquerra deixant clarament el camí que porteu. Al fons veieu el poblet de Lletger. Dirigiu-vos-hi.
El carrer que us ve enfront està tancat al pas i amb cases a mig fer. Aneu a dreta fins desembocar al carrer Major, gireu a esquerra i sortiu a la TV 2122 (C/ de l'Arbós). Esquerra i de seguida a la dreta seguint la indicació 'Vallformosa Masia Vallfort'. El camí us hi porta. La veureu a ma esquera, Seguiu rectes per la pista asfaltada on aneu baixant entre casetes fins creuar un torrent; després a la dreta (a esquerra torna a Vallfort). Després de passar alguna finca més, el camí surt a la BV 2117. A ma esquerra queda Sant Marçal, vosaltres aneu a dreta en direcció a l'autopista. Abans, però, gireu a esquerra creuant un rec per un camí asfaltat que diu: 'Cal Viló, Cal Mià, Cal Mià Xic'. Immediatament gireu a dreta deixant cal Viló.
La masia Vallfort
Durant una bona estona circulareu a tocar de l'autopista, creuant alguns camins i la carretera BV 2176. Segui tot dret pel camí d'enfront, que s'acaba en uns coberts de pagès. Gireu llavors a esquerra pel còmode camí de terra que, fen alguna ziga zaga entre vinyes, us porta a La Munia. Gireu a la dreta pel carrer on sortiu i, rodejant el poble, desembocareu a la carretera B 212, que agafareu a la dreta. Passeu pel cementiri i, just quan la carretera gira suaument a la dreta, agafeu el camí asfaltat que surt a esquerra i que indica 'Ratera Cal Farines'. Sempre rectes (deixeu el trencall a esquerra asfaltat que mena a Farines), sortiu a la BV 2128, que agafeu a dreta fins un trencall a esquerra que indica 'La Bleda', per on continueu. El camí desemboca en un altre amb la paret d'una granja enfront. Gireu a dreta i, sense deixar-lo mai (ull amb una bifurcació amb vinyes al mig, heu de seguir a l'esquerra), arribeu a la Bleda.
El camí desemboca en una carretera. Hi ha un stop; seguiu rectes com veniu. En un gir a esquerra passeu per la finca Rovellats i continueu fins un trencall. A esquerra hi ha una parada d'autobús. Gireu a la dreta en direcció Hostalets Sant Martí fins un proper trencall que heu d'agafar a esquerra direcció Sant Martí. Tot està indicat. Avanceu per aquesta carretera fins una cruïlla en forma d'ics. Ara heu d'agafar la pista asfaltada de l'esquerra direcció can Pau Biel (rètol color vi). Sempre recte, la ruta us porta pujant suaument a la cruïlla de Mas Rabell, per on heu girat només començar, i cap a la plaça de Catalunya de Sant Martí Sarroca, punt d'inici d'aquesta excursió per les vinyes del pla del Penedès.
Dificultat. Mitjana. Distància. 38 kms Temps: 2h 32’ (3h 30' amb aturades) Desnivell. 365 metres.
Entre vinyes (podades a l'hivern)

2 comentaris:

Jaume Amadó ha dit...

Diumenge dia 9 de febrer de 2014. Són quarts d’una del migdia. Estic llaurant tant la vinya de macabeu dels Plans, com també les oliveres que hi ha a l’antara. La vinya es troba prop del poble de la Múnia (Alt Penedès), i pel camí que hi ha al costat és habitual veure-hi passar ciclistes i caminants.

És estrany que treballi en diumenge. Els matins del diumenge són per disfrutar de la btt amb els de la colla. Aquest diumenge però, un constipat no em permet anar amb bici i aprofito per avançar feina.

Llauro fins a l’antara on hi ha les oliveres, i tal i com faig sempre paro el Massey 135 abans de tombar en el camí. Veig acostar-se un home amb una bici plegable Brompton. Li cedeixo el pas, me’l quedo mirant i tot d’una em ve un nom al cap: Rafael Vallbona, però dubto i no goso preguntar.

A la que torno a mirar a l’esquerra veig una dona que el segueix amb una bici idèntica. Continuo parat. Passa per davant meu i després m’incorporo al camí amb el tractor, i l’home, que és uns metres més endavant, treu una càmera i ens fa una foto. De seguida penso en el peu d’una de les fotos del llibre escrit per Rafael Vallbona, Volta a les Dolomites i als Alps italians. Les rutes del Giro: “Per fer fotos cal tenir bones cames: esprinto, m’aturo, trec la càmera i, per anar bé, el Llorenç encara no ha d’haver passat”. La mateixa situació, diferent escenari, diferents protagonistes. Posaria la mà al foc i no em cremaria. Segur que ho és.

Torno a la vinya, paro el tractor i me’ls guaito. Els veig un tros enllà parlant amb algú que sembla que també passeja pels Plans. Són prop de la Múnia. Torno a la feina i al cap de cinc minuts ja els he perdut de vista.

A casa visito el blog Tourmalet i sí, tenia raó!. Quina llàstima!. Rafael, t’hauria felicitat pels teus dos llibres De Donostia a Portbou. Les rutes del Tour, i el mencionat anteriorment. Mercès a aquests llibres no sols he pujat a ports del Tour i del Giro que potser mai escalaré, sinó que també he conegut les batalles que hi han escrit patums d’aquest esport com ara Coppi, Anquetil, Merckx, Hinault o Indurain, amén d’altres aspectes.

Finalment, m’agradaria comentar-te que a l’any 2007 vaig participar a la pedalada popular Barcelona-Sitges on si vaig reconèixer el Llorenç Pros, el teu company de viatge en aquests dos llibres. Vam parlar distesament d’aquesta afició comuna fins Sitges. Avui tanco el cercle i et dóno les gràcies per acostar-nos al món de la bicicleta des d’una altra perspectiva.

Rafael Vallbona ha dit...

Jaume,
res no m'hauria agradat més que saludar-te i xerrar una estona de bicis, de vinyes, d'oliveres i de la feina de pagès.
Gràcies pels teus comentaris, són enormement coratjosos.
I si, amb la de carretera, la Btt o la Brompton, la qüestió és no deixar mai de pedalar i descobrir el país així.
Si em passes un correu a diesbici@gmail.com, amb molt de gust t'enviaré la foto que vaig fer diumenge al teu tros.
Salut i pedals, company