21/6/16

Cales i penya-segats de la Serra d'Irta

Entre Peníscola i Torreblanca s'estén la Serra d'Irta, extrem meridional de la serralada litoral valenciana. És una serralada calcària amb nombrosos avencs i coves i una rica avifauna. El pic Campanilles, amb 573 metres, és la seva alçada màxima.

Tram final de l'ascensió a la Torre Badúm, al fons Peníscola
Però el més espectacular d'aquesta serralada són les cales i penya segats que forma en endinsar-se al mar. Us proposem una ruta entre la històrica Peníscola i Torreblanca per descobrir uns paratges d'una bellesa feréstega.
La sortida és davant de l'oficina de turisme de Peníscola, a la cèntrica Avinguda de la Mar. Per la rotonda agafeu l'Avinguda d'Espanya, el carrer que surt recte. La següent rotonda és la immensa Plaça de la Constitució. Volteu-la i sortiu pel carrer d'Irta (5èna sortida), que puja vers uns hotels. És una costa curta. Al cap de munt teniu un excel·lent mirador del penyal damunt del qual hi ha el cèlebre castell del Papa Luna.
El carrer baixa fins anar paral·lel al mar i pren forma de carretera, seguiu per ell. Més endavant abandona la primera línia de mar i puja suaument per darrera uns grans apartaments. Un cop passat el Paint-ball Castellón el carrer s'enfila decididament i se separa de la costa. Quan veieu un rètol fet en un muret que diu 'ensanche urbano' (esquerra) deixeu la carretera i agafeu l'ample camí que surt a esquerra planejant. Un rètol de fusta petit i mig amagat diu Torre Badúm i Playa Pebret. Cap allà heu d'anar.
Després d'un tram pla el camí comença a enfilar-se cap a la Torre Badúm. Hi ha un tram que fa molta pujada i la superfície és cimentada. Ànims i a empènyer si cal, us juro que paga la pena. La vista de Peníscola i tot el litoral de la serra des de la Torre Badúm és espectacular, i la baixada fent ziga-zaga per una pista perfectament cimentada encara ho és més. Ja heu fet la màxima dificultat de la ruta, us queda gaudir-ne. La torre de guaita, suposadament d'origen musulmà, és de planta circular i està damunt d'un penya segat de 97 metres.
Al cap de vall de la baixada la pista torna a ser de terra, i va recorrent cales i racons ben feréstecs, sempre a tocar del mar, fins arribar a la platja i punta de Pebret; senzillament un tresor geològic i paisatgístic. A partir d'aquí el camí continua entre pins i matolls cap a creuar el barranc d'Irta. Un tros més endavant el camí se separa del mar, s'enfila suaument per girar a esquerra i davallar de nou cap a una altra platja, al barranc de la Torre Nova. Gireu de nou amunt i cap a l'interior (el primer tram és una mica dur), seguint sempre la pista principal i deixant tots els trencalls.
Al cap de munt de la pujada passeu a tocar d'una finca. Ara el camí s'eixampla, es fa més llis i davalla vers el trencall del càmping Ribamar, que deixeu. Una ràpida baixada us porta a un a carretera asfaltada on hi ha un parc i un mirador. Dreta i avall cap a Alcossebre.
Quan el carrer marxa a dreta continueu pel Passeig Marítim poc a poc per no molestar. Passeu el port. A la minúscula rotonda del final seguiu pel carrer que surt a esquerra, que va paral·lel al mar, com gairebé tota la ruta. Sempre passeig marítim a tocar del mar. Hi ha trams que no hi ha calçada, sinó una ample vorera suficient per conviure vianants i ciclistes si es circula amb cura. Ja per calçada seguiu cap a la Punta del Carregador, el Roquer de la Romana, la platja Tropicana (desembocadura d'un torrent), el càmping del mateix nom i cap a la punta Cap i corb. Aquí passareu el riu de les coves, deixant a dreta el camí que el voreja amunt. Seguiu encara un tros més paral·lels al mar fins veure a ma dreta l'ermita de Sant Antoni.

Quan la serra s'enfonsa en el mar forma platges i recons de gran bellesa
Gireu el carrer que surt a dreta (passant pel costat d'uns apartaments) pel camí de Campas. El camí (asfaltat) gira a esquerra entre camps i després a dreta. Poc més enllà surt un trencall a esquerra que heu d'agafar deixant el camí que dúieu que continuï recte. A la dreta teniu un gran cartell que diu Alcossebre. En girar sereu a Torreblanca. el camí va avançant entre camps de conreu abandonats fins que desemboca en un altre. Gireu a dreta. Aviat trobareu un carril bici i, a esquerra, una vergonyant urbanització a mig fer, mostra de les desgràcies que s'han fet al litoral valencià. Després de passar per damunt de la via del tren l'avinguda desemboca en una rotonda. Abans d'entrar a la rotonda hi ha un carril bici indicat a esquerra que us porta a Torreblanca circulant al costat del tren.
Continueu un cop el carril i el carrer abandonen la via. Aquest carrer (Diagonal es diu) desemboca a l'avinguda del Mar. Agafeu-la a la dreta i gireu a esquerra pel segon (Carlos Arruza) fins una micro-rotonda, on agafareu l'ample carrer de l'Estació, que surt a esquerra de biaix. Poc després el carrer es bifurca. El de l'esquerra us porta directament a l'estació de Renfe.
Hem fixat el final de la ruta aquí per què, en no ser circular, us oferim la possibilitat de tornar amb tren a Peníscola (estació de Benicarló), si esteu hostatjats allà, Consulteu els horaris per que no hi ha gaires trens.
Un cop a Benicarló Dirigiu-vos cap al centre de la vila pel Passeig de José Febrer Soriano (carril bici). A l'avinguda Magallanes (antiga carretera) gireu a dreta i el primer a esquerra, Avinguda Sant Francesc, en un stop. Passeu l'ajuntament i l'església. A la gran plaça de la Constitució, que surt a dreta, travesseu-la i seguiu per l'extrem oposat (Passeig Marítim). A l'avinguda del Papa Luna gireu a dreta i pedaleu fins Peníscola. Hi ha carril bici. Aquest tram entre l'estació i el centre de Peníscola suposa afegir 7.5 kms a la ruta, però és completament pla i sense cap dificultat.
Dificultat: Mitjana Distància. 33.40 kms Temps: 2h 25’ (3h 30' amb aturades) Desnivell: 260 mts @: http://www.peniscola.es/que-te-ofrecemos/naturaleza/sierra-de-irta

Platja del Pebret, amb la torre Badúm i Peníscola al fons