Calendari marxes cicloturistes 2009

Aquí teniu el calendari oficial de marxes cicloturistes de Catalunya per a aquest 2009.

CALENDARI XALLENGE
15 marzo: 9 Marxa Vila de Parets (Parets del Vallès)
29 marzo: 23 Marxa Vilanova del Camí (Vilanova del Camí)
5 abril: 15 Marxa Cicloturista Rutes Riberenques (Móra d'Ebre)
19 abril: 11 Marxa Cicloturista Sant Jordi (Lloret de Mar)
26 abril: 26 Marxa Cicloturista Ciutat de Vic (Vic)
3 mayo: 2 Marxa Cicloturista Riera de Gaià (La Riera de Gaià)
31 mayo: 3 Marxa Cicloturista al Riu Ebre (Amposta)
7 junio: 25 Ruta del Mestral (L'Hospitalet de l'Infant)
21 junio: 20 Marxa Verge de Ribera (La Pobla de Segur)
2 agosto: 24 Marxa Cicloturista Josep Pesarrodona (Manresa)
20 septiembre: 18 Marxa Vila Pineda de Mar (Pineda de Mar)
4 octubre: 21 Marxa Ciutat de Mollet (Mollet del Vallès)

CALENDARI LLARGA DISTANCIA
22 marzo: 18 Marxa Terres de Vi i Cava (Vilafranca del Penedès)
29 marzo: Marxa Cicloturista Terres de l'Ebre 2009 (Tortosa)
19 abril: 5 Marxa de La Segarra i El Solsonès (Cervera)
26 abril: 13 Marxa Racons de la Conca (Rocafort de Queralt)
17 mayo: 3 Marxa Cicloturista Banyoles-Rocacorba (Banyoles)
24 mayo: 6 Marxa Cicloturista Terra de l'Aigua (Riells i Viabrea)
31 mayo: 6 Marxa Transcollserola (St.Cugat del Vallès)
14 junio: 29 Marxa Cicloturista Rutes del Montseny (Granollers)
27 junio: 23 Marxa Cicloturista Cursa del Llop (Tortosa)

CALENDARI CIRCUIT CICLOPIRINEUS
10 mayo: 12 Marxa Terra de Remences (St.Esteve d'en Bas)
16 mayo: 6 Volta al Parc Natural Cadí-Moixeró (La Seu d'Urgell)
31 mayo: 32 Volta als Ports d'Andorra (Andorra la Vella)
6 junio: 10 Marxa Cicloesportiva La Bonaigua (La Pobla de Segur)
21 junio: 30 Ruta Pirinenca Tres Nacions (Puigcerdà)
5 julio: 1 Marxa Cicloturista Montsec-Montsec (Balaguer)
11 julio: 7 Marcha Cicloturista Aran-Cominges (Salardú)
30 agosto: 29 Marxa Cicloturista Terra de Comtes (Ripoll)
5 septiembre: 18 Marxa Cicloturista La Pallaresa (Tremp)

Jo tenia una colla

Fins ara fa just un any jo, com tants altres practicants del ciclisme, tenia una colla amb qui sortia sovint per carreteres i camins. Avui fa un any vam encetar la temporada fent una còmoda passejada i un esmorzaret. Aquella tarda vaig escriure una entrada al bloc del club on parlava de la il•lusió de retrobar-se amb els col•legues i recomençar una nova temporada, parlar de fites, de somnis, i pedalar, sobretot pedalar llargues hores, cadascú al seu ritme. Aquell mateix vespre vaig ser respost de mala manera, amb algun comentari que ratllava la vexació. Per això vaig deixar de sortir amb ells i no ho he tornat a fer més. Tanmateix, per anar en bici només em cal la màquina i una carretera. I això és el que he fet tota aquesta temporada passada, tret d’algunes ocasions en que he sortit amb companys d’altres llocs i dels quals els lectors de El Tourmalet ja en tenen coneixement.
Al llarg d’aquesta temporada m’he trobat causalment amb alguns antics companys de la colla, gent a qui admiro i respecto, que m’han suggerit que tornés amb ells. D’altres, també respectats, m’ho han comunicat amb missatges a aquest bloc, però jo m’he mantingut ferm en la meva decisió, a la vegada que anava coneixent nous col•legues, com els de l’Almacelles Pedal Club o els de Iurreta Txirrindulari Elkartea, que han omplert de joia algunes jornades ciclistes amb tota amistat, franquesa i respecte per la manera de fer i d’anar en bici de cadascú.
Fa poc he sabut que un dels membres més destacats de la meva antiga colla ha escrit una intolerable justificació del nazisme al bloc del club (retirat posteriorment). Desgraciadament no és el primer cop que se de comentaris desagradables. Si la competitivitat porta a practicants d’un esport a situacions d’autoritarisme i intolerància com aquestes, cal actuar amb rapidesa abans no se’n vagi tot de mal borràs.
Primer, no se a que espera el president per expulsar aquesta mena d’individus immediatament. Segon, no s’hi val a dir que només importa anar en bici, perquè un comentari d’aquesta mena és del tot inexcusable i suficient per apartar de la resta de persones qui l’ha fet, doncs taca el bon nom de l’entitat i l’honorabilitat dels seus membres. I tercer, tot això s’ha de fer immediatament, a no ser, és clar, que se’l justifiqui i excusi.
O sigui que, benvolguts antics col•legues de bona fe, no torneu a insistir en que torni perquè no ho faré. NO COMPARTEIXO PEDALDAR AMB GENT QUE MANTÉ ACTITUTS IMPRESENTABLES, DAMUNT LA BICI O FORA. Sempre es perden coses a la vida, amics, col•legues, amors, però, malgrat tot, la vida segueix. I pedalar és viure.

Les bicicletes són per l'Àfrica

La bicicleta, la nostra estimada màquina de somnis, és el mitjà de transport per excel·lència a l'Àfrica. Més enllà dels reptes de l'activitat física, de les sensacions de l'aventura, de les emocions per la descoberta i pel plaer de l'esforç reexit, del Magrib al Sàhara passant pels acolorits mercats de les rutes del comerç entre orient i occident, la bicicleta és una eina indispensable per al desenvolupament social i econòmic de tot un continent, a la vegada que asisteix d'una manera extraordinària a l'equilibri territorial, permetent a grans masses de població nòmada sedentaritzar-se i a milers de noies i nois, poder anar a escola.
Al continent jove, el transport més jove i sostenible. A l'Àfrica, la revolució humanística i de progrés, va en bici.
Si teniu una bici que ja no useu, no dubteu a donar-la a alguna de les organitzacions solidàries que les posen apunt i les envien a l'Àfrica. el vostre 'ferro' tindrà allà una vida nova i plena.

Balcons al Canigó des del coll de la Llosa

El coll de la Llosa, al que hi accedim er una petita carretera que comunica la Quillana amb la comarca veïna del Conflent, a la Catalunya del Nord, és un dels dos sectors de l’Espai Nòrdic del Capcir (www.capcir-nordique.com), on es pot practicat aquesta modalitat d’esquí amb molta comoditat per la qualitat de la neu que sempre ofereix. Però a més, des del Coll (1.861 metres), es poden gaudir d’unes impressionants vistes de la vall de la Tet, el Canigó i, en dies clars fins i tot el mar per Port Vandrés, que no us deixaran en absolut indiferents.
Al coll hi ha un ampli aparcament i un edifici nou de trinca amb cafeteria, terrassa (amb sol és una temptació), lloguer de material i venda de forfaits. Des d’aquest punt us proposem dos circuits ben fàcils i tot dos amb premi garantit.
A l’altra banda de la carretera respecte d’on hi ha l’edifici de serveix comença el circuit Coll de Creu. Són 22 quilòmetres anar i tornar fins el coll de Creu, on hi ha una zona de pic nic i una carretereta, que més d’un ha baixat amb els esquís, que mena al poble de Matamala. Si teniu qui us reculli us estalvieu la tornada. Fins aquí (11 kms) l’itinerari és un passeig apte per a debutants. Després d’una curta i suau baixada, perfecte per a escalfar, encetem l’ascensió al coll de la Jacinta i tot seguit al coll del Dormidor (4’8 kms 1900m.). Però ull viu, abans d’arribar al primer coll trobarem un rètol a la dreta que ens advertirà d’un punt de vista que no ens hem de perdre. Al davant tenim el massís del Canigó, als peus la vall de la Tet i, en dies clars, el mar al fons. Si aquesta panoràmica no us dona ales per pujar al coll del Dormidor deixeu els esquís i torneu caminant. Des de dalt d’aquest coll un descens suau us porta al refugi del coll de Torn, (6’5kms 1870m), obert durant la temporada i amb servei de bar. Canviem de vesant. Ara mirem al nord, amb vistes damunt del llac de Matamala i l’estació dels Angles. Amb alguna que altra costa, però tendint sempre a baixar, seguiu admirant els paisatges espectaculars de Formigueres i Puigbalador fins arribar al final del trajecte, al coll de Creu (1708m). Toca mitja volta i cal pujar el que hem baixat, ja se sap, a no ser que tingueu xofer voluntari.
El segon circuit és encara més senzill i pràcticament tant bell com l’anterior; és l’anomenat Clavera, i s’agafa des del davant mateix de l’edifici de serveis. Són 6’5 quilòmetres d’anar i 7 de tornar amb un desnivell ben poc apreciable, a penes 150 metres. Gairebé tot el trajecte es fa per dins un bosc, fet que provoca que potser a primera hora sigui una mica fred, és qüestió de remar fort. Al quilòmetres 4 hi ha un punt de vista des del qual observar la serralada del Carlit i el darrer quilòmetre és pràcticament de baixada. En arribar al final (1810m) una esplanada obre la vista a un Canigó que, si teniu la sort de contemplar-lo un dia en que la boira baixa inundi la vall de la Tet, als vostres peus, us semblarà que és una illa en mig de la mar. Quan hi ha un dia així (observeu les fotos), fins i tot els empleats de l’estació s’escapoleixen de llur feina uns moments per contemplar l’espectacle de la natura.
Toca tornar i de primer puja una mica, però esteu valents. Seguiu la ruta per on heu vingut fins un trencall que diu Jassa de Catlla 1, preneu el trencall a la dreta, un parell de revolts en baixada un deixarà en un petit fondal clam de neu blavosa de tant neta. El travesseu i, després d’una costa, sereu ja a l’edifici de l’estació.
Travessa Coll de Creu: Dificultat. mitjana. Distància. 22 kms. Temps: 4h 30’ Desnivell.390 metres.
Circuit Clavera: Dificultat. baixa. Distància. 13’5 kms. Temps: 2h 10’ Desnivell.150 metres.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Panoràmica de les muntanyes esquiant pel Pla de la Calma

El topònim de Pla de la Calma és present a tota la geografia de parla catalana, des dels Ports als Pirineus passant pel Montseny. Avui us proposem de viatjar fins la cara nord dels Pirineus, a l’estació d’esquí de Font Romeu, per enfilar-nos fins als 2.050 metres del Pla de la Calma i ascendir, amb esquís nòrdics, fins a dos punts des d’on tindreu una panoràmica excepcional de tota la serralada pirinenca a la zona de la conca del Segre: el Puigmal, el pic del Segre, el Coma Morera, la Tossa d’Alp, les parets del Cadí i el Carlit, el gegant de la Cerdanya. Una panoràmica així només girant sobre el propi eix dels nostres esquís val ven bé un petit esforç.
La travessa comença a l’estacionament del Pla de la Calma, on hi arribem seguint els indicadors Les Airelles des de la població de Font Romeu. Des d’aquest aparcament de l’estació d’esquí alpí seguim a l’esquerra una carretereta amb els indicadors que diuen Pla de la Calme (en francès, és clar). Deixem el cotxe allà i ens posem botes i esquís. Per poder copsar en tot el seu esplendor la visió que us proposem cal fer dos circuits, el del Pic des Mauroux i el de la Panoramique, tots dos complementaris i de nivell baix, els podeu fer a la vegada o un dia cadascun si el vostre nivell físic no és alt. En tots dos casos cal agafar el circuit blau que diu Pla de la Calme i que surt a l’esquerra al fons de l’aparcament. Comencem amb una suau i ample baixada. La nul•la vegetació facilita la contemplació de les muntanyes llunyanes, davant tenim la Tossa d’Alp i el Puigmal. Ull viu no ens despistem, però.
Deixem una primera cruïlla a la dreta (circuits la Calme i els Clots) i comencem a pujar dolçament. Quan arribem al trencall que, a l’esquerra, ens porta al pic dels Moros, la pujada acaba. Després d’una lleu baixada tornem a pujar sostingudament fins el darrer mig quilòmetre, que és una mica més dur. Ja som al pic dels Moros (6 kms, 2137m.). Al nostre davant tenim la plana cerdana, amb Puigcerdà al fons, Font Romeu, Llívia i Cereja a sota i Angostrina i Vilanova de les Escaldes just sota els nostres peus. A l’est llunyà podeu veure el Canigó, i girat cap a l’oest el pic del Segre, el Puigmal, el Coma Morera, el Puigllançada, la Tossa d’Alp, el Cadí i el Puigpedrós. No us deixéssiu pas la màquina de fotografiar. Reculem els primers 500 metres per allà on hem vingut i recuperem una pista a l’esquerra que puja per un petit bosc. Un curt descens fins un coll ens mena de nou a un bosc, a través del qual i pujant arribem, una mica esbufegant, al refugi de la Calma (9kms 2100m.). Aquí es pot fer una aturada, si és obert hi venen begudes.
Ara prenem una pista a ma esquerra que diu Panoramique. Tenim 1’5 kms de pujada suau per dins del bosc fins una plana des d’on tenim la més espectacular vista de la serralada del Carlit, el sostre de la Cerdanya. Ull amb la cruïlla, hem d’agafar a l’esquerra. El descens és suau fins el refugi de la Calma i, des d’allà més pronunciat, però sense problemes, pràcticament fins un quilòmetres abans de l’aparcament. Baixant torneu a tenir al vostre davant una visió bellíssima de tota la cadena muntanyosa cerdana. Ara, els darrers mil metres estareu sotmesos a petites costes que, si esteu fatigats, potser se us faran pesades. Ànim que ja hi sou, i a Pla de la Calma també hi ha cafeteria. US queda el confort de pensar que heu fet una de les rutes amb esquís amb millors panoràmiques de tots els Pirineus.
Circuit Pic dels Moros: Dificultat. baixa - mitjana. Distància. 12 kms. Temps: 2h 40’ Desnivell.300 metres.
Circuit Panoràmic: Dificultat. baixa. Distància. 10 kms. Temps: 2h 30’ Desnivell.260 metres. Els dos circuits junts són 16 kms.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

ESQUI: El Mirador del Pla de Llet, porta del Baridà

L’alta vall del Segre s’obre al coll de la Perxa, que divideix les aigües d’aquest riu i els de la Tet i, després de recórrer l’ample plana ceretana, es torna a encaixonar a partir de Sant Martí de Castells, avui un raval de Bellver. Entre aquest indret i el Pont de Bar, on el riu s’encaixona del tot definitivament abans d’obrir-se a la plana de la Seu d’Urgell, el territori forma la subcomarca del Baridà, que rep aquest nom del castel de Bar, centre de l‘antiga sotsvegueria del mateix nom. El Baridà el formen els municipis de Montellà i Martinet, Lles, el Pont de Bar i Cava (tots amb entitats municipals descentralitzades), a cavall entre les comarques de la Cerdanya i l’Alt Urgell. Pel sud el sector està tancat per la serralada del Cadí i pel Nord per la carena pirinenca que llinda amb Andorra.
La ruta que us proposem és, precisament, per una zona de la cara nord de les muntanyes que tanquen el Baridà, concretament a través dels boscos d’Arànser fins enfilar-nos al mirador del Pla de Llet, una de les més espectaculars balconades damunt del Cadí i, per afegitó, sobre bona part del Baridà.
Arànser (o Aransa) és un poblet d’una cinquantena d’habitants que forma part del municipi de Lles. Al seu terme hi ha l’estació d’esquí de fons del mateix nom, que no cal confondre amb la de Lles. L’excursió comença al peu de pistes, al refugi del Fornell (1.850m.). Aquí hi ha un bar i restaurant on, en acabar, podreu dinar per un preu raonable. Deixeu el cotxe a l‘aparcament i poseu-vos les raquetes o, si hi ha la neu suficient, els esquís de fons. Tot i que és una sortida agradable, a l‘hivern i amb neu és molt més espectacular i bella i, per contra, la dificultat no augmenta, al contrari, és més divertida.
Agafeu el camí ample que puja suaument en direcció al refugi de Prat Miró i les Pollineres. En 2 quilòmetres de caminar còmode arribareu al refugi de Prat Miró, un noble edifici de pedra situat en una plana des d’on hi ha una bona perspectiva de la Tossa d’Alp. Al davant del refugi hi ha una font i una taula per fer-hi pic-nic. Agafeu el camí que trenca a l’esquerra direcció Coll de Dalt, Font d’Aristot i Bescaran. Cal atacar-lo decidit perquè puja un bon tros. Al cap d’un quilòmetre dos cents (3,2 kms total) trenqueu a l’esquerra direcció coll de Queralt i Mirador. Planajareu 800 metres per dins d’un bosc fins sortir al coll (2.057m.), on deixareu un trencall a l’esquerra, per on després tornarem. Un cop passat l’ample plana, el camí remunta durant un quilòmetre més (al tram boscà hi pot haver força neu) fins sortir al Mirador del Pla de Llet (2.145m.).
El mirador està presidint per una esgarrifés monòlit col•locat amb motiu de l’aniversari de la reserva nacional de caça. Però si us podeu aïllar de la seva visió, les vistes sobre la paret del Cadí, que teniu davant mateix dels ulls, i la perspectiva de la vall del Segre que es perd a ponent, us reconfortarà i demostrarà que l’esforç ha valgut la pena. Un cop fetes les fotos, reculeu fins el coll i preneu el trencall que abans us venia a contrapèl i que ara ve de cara a la dreta. Hi dirà Coll de baix i Font Freda. En un quilòmetre sis cents arribareu a un trencall situat gairebé al fons d’un clot. Recte en 400 metres sortireu de nou a la pista principal de Prat Miró i d’allà en dos quilòmetres a l’estació i al cotxe (recomanable per a esquiadors poc experts). A la dreta seguireu baixant cap a la zona de Pedres Blanques per un preciós camí boscà que no sempre te neu en bones condicions per a esquiar, fins arribar al refugi del Fornell en 2’2 kms.
Dificultat. Amb raquetes baixa, amb esquís mitjana. Distància. 11.2 kms. Temps: 3h Desnivell.340 metres.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

No hi haurà vicepresidència catalana a l'espanyola

Finalment no hi haurà cap vicepresident català a la Federació espanyola de Ciclisme. Els representants de la Federació Catalana van votar en pes a favor de la candidatura que encapçalava Juan Carlos Castaño (ex president de la Madrilenya). A canvi han ovtingut dues ínfimes plaçes a la comissió delegada.
Rubèn Perís, president de la "Volta" a Catalunya i un dels dirigents més ben considerats a les institucions que regeixen el ciclisme internacional, finalment no ha estat escollit.
Resulta sorprenent l'actitut de la Federació Catalana, que ha prioritzat els interessos personals dels seus directius als col·lectius de tots els practicants del ciclisme a qui haurien de representar. Sense a penes capacitat d'incidir a la Federació Espanyola, el prestigi i eficàcia de la Catalana, ja de per si escassos a hores d'ara, seguiran caient en picat, un fet que està provocant que cada any hi hagi menys practicants (sobretot cicloturistes i btt) que tramitin la llicència.