11/1/09

Jo tenia una colla


Fins ara fa just un any jo, com tants altres practicants del ciclisme, tenia una colla amb qui sortia sovint per carreteres i camins. Avui fa un any vam encetar la temporada fent una còmoda passejada i un esmorzaret. Aquella tarda vaig escriure una entrada al bloc del club on parlava de la il•lusió de retrobar-se amb els col•legues i recomençar una nova temporada, parlar de fites, de somnis, i pedalar, sobretot pedalar llargues hores, cadascú al seu ritme. Aquell mateix vespre vaig ser respost de mala manera, amb algun comentari que ratllava la vexació. Per això vaig deixar de sortir amb ells i no ho he tornat a fer més. Tanmateix, per anar en bici només em cal la màquina i una carretera. I això és el que he fet tota aquesta temporada passada, tret d’algunes ocasions en que he sortit amb companys d’altres llocs i dels quals els lectors de El Tourmalet ja en tenen coneixement.
Al llarg d’aquesta temporada m’he trobat causalment amb alguns antics companys de la colla, gent a qui admiro i respecto, que m’han suggerit que tornés amb ells. D’altres, també respectats, m’ho han comunicat amb missatges a aquest bloc, però jo m’he mantingut ferm en la meva decisió, a la vegada que anava coneixent nous col•legues, com els de l’Almacelles Pedal Club o els de Iurreta Txirrindulari Elkartea, que han omplert de joia algunes jornades ciclistes amb tota amistat, franquesa i respecte per la manera de fer i d’anar en bici de cadascú.
Fa poc he sabut que un dels membres més destacats de la meva antiga colla ha escrit una intolerable justificació del nazisme al bloc del club (retirat posteriorment). Desgraciadament no és el primer cop que se de comentaris desagradables. Si la competitivitat porta a practicants d’un esport a situacions d’autoritarisme i intolerància com aquestes, cal actuar amb rapidesa abans no se’n vagi tot de mal borràs.
Primer, no se a que espera el president per expulsar aquesta mena d’individus immediatament. Segon, no s’hi val a dir que només importa anar en bici, perquè un comentari d’aquesta mena és del tot inexcusable i suficient per apartar de la resta de persones qui l’ha fet, doncs taca el bon nom de l’entitat i l’honorabilitat dels seus membres. I tercer, tot això s’ha de fer immediatament, a no ser, és clar, que se’l justifiqui i excusi.
O sigui que, benvolguts antics col•legues de bona fe, no torneu a insistir en que torni perquè no ho faré. NO COMPARTEIXO PEDALDAR AMB GENT QUE MANTÉ ACTITUTS IMPRESENTABLES, DAMUNT LA BICI O FORA. Sempre es perden coses a la vida, amics, col•legues, amors, però, malgrat tot, la vida segueix. I pedalar és viure.

12 comentaris:

Routier67 ha dit...

Tú tomaste tu firme decisión y la sigues manteniendo. Es una lastima que se llegase a este extremo, pero te entiendo.
Es cierto que el otro día volvió casi a repetirse un episodio igual. Esta persona tiene un cacao mental y va soltando paridas continuamente. Ya es la segunda vez que se le paran los pies desde que te fuiste. Seguramente volverá a repetirse ya que sus deslices mentales son continuos y algunas veces bastante fuera de lugar. Ya tiene su blog donde explica todas sus cosas y donde tiene ya como seguidores… es como un Carlos Jesús… si el de raticulin

Hasta pronto

Rafael Vallbona ha dit...

Benvolgut Lluís,
creu-me que encara em sap greu haver pres aquesta decísió irrevocable, però hi va haver un parell de persones que no em van deixar altra opció, i tot plegat es va convertir enuna qüestió de dignitat.
Ara bé, saps de sobres l'estima i respecte que tinc per l'entitat (que sempre hauria d'estar per damunt de la gent) i per la majoria dels seus components.
Salut i sort.

Albert ha dit...

"NOSALTRES ENCARA TENIM UN AMIC". Aquest pot ser un adequat i sincer títol-rèplica al que has anomenat la teva publicació.

Amic Rafel, la teva decisió és del tot respectable. Però, d´aquesta manera, tot i haver estat la resposta respecte al comportament ó actitud d´una ó dues persones en concret, aquesta té una conseqüència colectiva, amb la resta de la colla.

Encoratjo a aquestes persones a desfer aquest "malentès" sense intencions.

Amb tot, m´agradaria que sobre aquest tema s´hi posi terra a sobre i que passi quelcom similar a Fray Luis de León quan va a tornar a les aules: "Com deiem ahir..."

Salut i quilómetres.

Albert.

Javier Lara ha dit...

No podia estar mas de acuerdo contigo Albert.

Rafael Vallbona ha dit...

Albert i Javier,
Les conseqüències son evidents per la resta de la colla, però també per mi; vull dir que el greuge, si n’hi ha, és mutu i els danys colaterals insalvables. I si, malgrat tot, la resta de la colla, amb qui personalment continuo mantenint molt bones relacions, se sent perjudicada per l’actuació d’algun element, la solució escaient, lògica i ètica, és la de fer fora l’element agressiu i pertorbador.
La solució mai no pot ser ‘dèiem ahir..’, perquè no és lícit demanar a ningú que recapaciti o consideri les seves decisions si l’entorn no ha canviat gens ni mica, no trobeu? Només canviant les condicions hi pot haver una reconsideració. I no es tracta de posar-hi terra ni de treure’n, es tracta d’aclarir les coses, amb voluntat o no. Si he escrit aquesta entrada és només per deixar algunes coses clares a la bona gent de la colla, com vosaltres, que potser us heu sentit molestos o decebuts per la meva decisió.
Salut.

Rafael Vallbona ha dit...

Albert i Javier,
Les conseqüències son evidents per la resta de la colla, però també per mi; vull dir que el greuge, si n’hi ha, és mutu i els danys colaterals insalvables. I si, malgrat tot, la resta de la colla, amb qui personalment continuo mantenint molt bones relacions, se sent perjudicada per l’actuació d’algun element, la solució escaient, lògica i ètica, és la de fer fora l’element agressiu i pertorbador.
La solució mai no pot ser ‘dèiem ahir..’, perquè no és lícit demanar a ningú que recapaciti o consideri les seves decisions si l’entorn no ha canviat gens ni mica, no trobeu? Només canviant les condicions hi pot haver una reconsideració. I no es tracta de posar-hi terra ni de treure’n, es tracta d’aclarir les coses, amb voluntat o no. Si he escrit aquesta entrada és només per deixar algunes coses clares a la bona gent de la colla, com vosaltres, que potser us heu sentit molestos o decebuts per la meva decisió.
Salut.

Javier Lara ha dit...

Rafael puedo garantizarte que no estoy ni molesto ni decepcionado, pero si sorprendido por las consecuencias de unas palabras desafortunadas. La consecuencia es que ya no podemos disfrutar de tus charlas, compartir tus experiencias y aventuras sobre la bicicleta. Ahora hace una año estabamos juntos sentados en la misma mesa del restaurante y me dabas consejos de como afrontar el tour de Flandes, y a Joan que le explicabas como era la aventura de la Titan Desert e incluso nos alentabas a participar, Recuerdas?
Tu no eres cualquiera, por eso te recordamos continuamente de lo contrario nos hubieramos olvidado de ti y tu paso por el club hubiera pasado sin pena ni gloria
¡Ostras! me estoy poniendo sentimental, no si al final tendremos que hacerte un club de fans, ja, ja, ja

Rafael Vallbona ha dit...

Javier, simplement m'emociones. La gent de la teva mena fa el món més habitable. Gràcies per regalar-me la teva amistat.

Routier67 ha dit...

Opino igual que Javier. Aunque te oiga por la radio no es lo mismo, arregladlooo !!!!

Jordi ha dit...

Paco i Rafael, Rafael i Paco,
deixeu-me que us dirigeixi unes paraules als dos. Ja heu vist que no sóc l'únic que ho ha fet, i possiblement que ho farà. Crec que tots estem per què es busqui i es trobi una solució. I com a tal potser que hagi d'acabar sent una solució al 50-50. Ni tu ni jo, sense vencedors ni vençuts.
Primer de tot, i crec que tots dos ho teniu clar, el diàleg s'ha d'imposar i no es pot faltar mai al respecte de saber escoltar i discutir des de la propia posició, i amb voluntat si escau de modificar-la. si anem fent com al país basc que es criminalitza a qui intenta buscar la pau malament anirem.
En segon lloc, tots dos teniu raó: en Kim es va equivocar, i molt. No vaig aconseguir lleguir els seus comentaris, però ell mateix me'n va dir el primer. I realment era lamentable. Lamentable també és que no sigui capaç de disculpar-se o fer un acte de constricció, ja que aquests episodis es poden anar repetint periòdicament com ja ha passat. En un to o altre. També és cert, que si parles directament amb ell, amb en Kim, és una persona que no mostra les actituds que se li suposarien pels comentaris. Més aviat al contrari, es pot parlar amb ell i sap riure's d'un mateix. Cosa que em fa pensar que tot això no deixa de ser una actitud defensiva, vés a saber de què; ell potser ho sap.
En tercer lloc, jo no vaig poder llegir els comentaris així que em vaig abstenir de dir-ne res, fins ara que el tema ha superat els llindars del blog (que no del club ja que per a mi en Rafael és igualment de la colla encara que no surti amb nosaltres). En Paco, ha intentat arreglar aquest malentés, d'això en sóc concient, però si dos no discuteixen si un no vol, dos no es reconsilien si un no vol. En Rafael manté la seva lícita decisió i no podem fer res més que respectar-la, tot i la pèrdua que suposa.
Jo no sóc partidari de fer fora a ningú, ja que considero que la capacitat de dialogar ha de prevaldre. I si això no funciona, En moltes ocasions la ignorancia és una arma molt eficaç i podem aplicar la dita aquella de "a palabras necias oidos sordos", ja que "a buen entendedor pocas palabras bastan" per fer-li entendre que no continui en la linia. En això potser tinc una actitud massa conformista, però també és cert que sortim per disfrutar de la bicicleta i per entaular discussions val més seure al voltant d'una taula (ja ho diu la propia paraula), o bé comodament al sofà.

I ho deixo aquí, que prou m'estic enrotllant per dir el mateix que han dit altres en menys paraules; cal que trobem una solució i reconsuim la situació.
sabeu on trobar-me pel què faci falta.

jordi

Anònim ha dit...

Rafael,
Jo crec que sí han canviat les condicions. Tots coincidim en el rebuig a actituds i comentaris fora de lloc, ja sigui de manera explícita o tàcita.
Pensa que aquest món no hi ha res irrevovacle, llevat que un dia la palmarem.
Per a mi, tú i en Paco sou dues persones de primera línia. Jo us demano una abraçada.
Joan Camps

Rafael Vallbona ha dit...

Lluís, Jordi i Joan,
primer de tot gràcies per les vostres sinceres paraules i pel respecte i amistat que em demostreu sempre.
Quan vaig escriure aquest post us juro que no buscaba pas brega, únicament volia recordar que feia just un any que havia deixat de sortir amb el club, que no per no tenir colla s'havia enfonsat el món i que uns recents esdeveniments m'afermaven, malauradament, en la meva idea.
No pretenc revisar el passat ni obligar a ningú a disculpar-se, ni a forçar cap circumstància. Les coses són com són i no tinc cap voluntat de transformar-les per fer-me-les més favorables. Jo no sóc qui per fer canviar a ningú d'idea ni criteri, i menys al si d'un club on sempre he estat un 'outsider'. No dic que no es pugui reconduir la situació, però el que no se a hores d'ara és si hi ha prou esma per a fer-ho, si més no per part meva. Em fa una mica de mandra forçar abraçades que, ara mateix, no acabo de veure del tot clares.
Potser ho faré un dia, no se sap mai, però se que si ho faig serà per no decebre-us més a gent com vosaltres, els que heu fet comentaris fins ara a aquest post, o els magnífics 'històrics' del club, la gent que em va ensenyar a anar en bici de manera amigable, solidària, i alegre.