Sota l’epígraf ‘Madone’, el fabricant més gran del món va crear un model de bicicleta que ha estat invencible durant 8 Tours de França. Per confortabilitat, facilitat de conducció, capacitat dinàmica, agilitat i estètica, l’evolució de la gama intermèdia, la 5.2, que la marca americana ha llençat enguany al mercat, és una màquina capaç de fer somiar en totes les mítiques carreteres franceses a més d’un usuari, de les planúries ventades del Nord als colls alpins més durs, i d’una contrarellotge a Futuroscope als Camps Elisis parisencs. La Trek Madone 5.2 se’n surt d’allò mes bé en tots els terrenys.
Aquesta versatilitat és la principal virtut d’aquesta màquina per a un usuari normal com ho som tots. Però que ningú no pensi que la Madone sacrifica l’excel•lència per poder mostrar-se moderadament apta en qualsevol situació. No. La Trek treu molt bona nota en tota mena de circumstàncies que mostri la ruta, i, per molt exigents que sigueu pujant, baixant, rodant o esprintant, veureu com no us l’acabeu. I encara hi ha més, vosaltres tampoc no us cansareu d’exigir-li més, sempre que les cames us donin. Fidel al concepte de bicicleta de carretera que tenen els fabricants americans, aquest model te en la comoditat integral el segon dels seus punts forts, una característica que, per a la majoria d’usuaris, pot ser més definitiva que no pas una radicalitat competitiva a la qual, els cicloturistes afeccionats, mai no hi arribem...excepte quan tenim somnis francesos, és clar.
La màquina
Com totes les Trek de carboni, la Madone te un quadre fabricant seguint el propi procés tecnològic OCLV, un mètode que aporta màxima capacitat de resistència a la vegada que confereix una flexibilitat i lleugeresa que posa el pes total de la bici en 7.4 quilos (sense pedals). Al següent vídeo podeu veure el procés de producció del bastidor, una obra d’artesania en un procés tecnificat al màxim.
El resultat d’aquest procés industrial és un quadre dòcil i una bicicleta que sempre es deixa portar allà on el ciclista vol, per complicada que sigui la carretera, per poc adherent que sigui el sol o per circumstàncies alienes (vent, humitat al paviment) que hi hagi. Això que per a un ciclista professional és una simple facilitat a l’hora de transmetre força i reaccions a la conducció, per a un usuari normal és una garantia de seguretat i eficàcia màximes que li permeten agafar una ràpida confiança amb la bicicleta, a la vegada que fa la conducció molt poc arriscada.
Pel que fa als components, Trek ha confiat en el Shimano Ultegra, un grup segur, fiable, sobradament provat i de molt simple manteniment. Les rodes d’aquest model són unes Mavic Ksirium élite, completament fora de dubtes, però les dels models originals són unes Bontrager de les quals no en tenim noticia. El seient i el manillar també són de la mateixa marca de components. Mentre que la sella és de confortabilitat i pes correctes, el manillar, de secció rodona i d’alumini, no està al nivell de la resta de la bici. Un manillar de carboni amb la superfície superior plana hauria estat el més escaient per a tant magnífic entorn tecnològic.
On the road
En dos minuts us haureu habituat de tal manera a la Madone que us farà l’efecte que és la vostra bici de sempre. La geometria del quadre la fan una de les bicis més confortables del mercat, i les reaccions que hi trobareu són sempre de màxima eficàcia. La Trek demana velocitat tothora, i respon eficaçment i sense estrebades ni torsions estranyes a la més mínima insinuació de kilowatts de força que li arribin a través de la transmissió.
Rodant per la N-II, i un cop la musculatura ha agafat temperatura, la bicicleta es llença endavant segura i recta sense miraments. No hi ha ràfega de vent ni maniobra sobtada que la facin dubtar. A les curtes i exigents costes a plat, el quadre respon a l’enorme descarrega de potència sense parpellejar. Cap torsió, cap estrany, sempre dreta mirant al front i esperant el moment precís per retornar el material a una situació més descansada. Quan la ruta s’enfila pels collets de la serralada litoral, a l’espera de poder-la provar als grans ports pirinencs, la Trek respon segons el guió que se li dicti. Ferma i confiada, sap que no pot deixar fugir ni un àpex de la força que li transmeten les cames del ciclista, i respon així. Quan toca baixar, sense perdre la concentració, es ella qui li diu al fatigat conductor per on poden anar millor les traçades. Conduir aquesta màquina es converteix així en cosa de dos, en una mena de ball harmònic on màquina i corredor van a l’uníson, no en una lluita desesperada i fatigosa per mantenir la bici dins la carretera. És un treball idoni i correcte.
Per mides, disseny i fabricació, la Trek Madone 5.2 és una bicicleta tan versàtil i confortable per a un cicloturista com competitiva i eficaç per a un professional. És tant fàcil de portar que, de vegades, a un li fa l’efecte que els seus 8 Tours són només un somni francès.
Fotos: Teresa Vallbona
