Cruïlles maleïdes, digues-hi la teva

Ens hem proposat fer un recull dels punts negres per als ciclistes que hi ha a les carreteres catalanes. Per això necessitem la teva participació.
Ens hi va la seguretat quan sortim en bici. Ens hi va la vida, en definitiva.
Quina és la cruïlla més perillosa que coneixes? A quina carretera de les teves habituals rutes ciclistes hi ha hagut més companys atropellats per cotxes? En tens fotos, vídeos o testimonis? Fes-nos els saber. Envia un comentari a El Tourmalet explicant on són aquests punts negres per als ciclistes amb la màxima exactitud possible (indicant la nomenclatura exacta de la via).
Obrim aquesta pàgina ciclista a tothom qui estigui preocupat per la seguretat dels que anem en bicicleta. Quan en tinguem un bon recull ho difondrem als mitjans de comunicació i el farem arribar la informació a les autoritats del trànsit.
Comptem amb vosaltres. Passeu-ho als vostres companys de ruta i a la gent del vostre club o entorn ciclista.

Gino Bartali segons canta Paolo Conte

Paolo Conte no es va oblidar de cantar al gran Gino Bartali a l'actuació que va fer divendres a la nit al festival de la Porta Ferrada (Sant Feliu de Guíxols), única al'estat aquesta temporada. el piemontès Paolo Conte, de 72 anys i una de les més importants veus de la cançó d'autor europea, va publicar aquest tema al disc 'Gelato al limon' de 1979, i des de llavors no ha faltat mai als seus concerts ni als discos recopilatoris.
Des d'aquest link podeu escoltar aquesta bella i sentida cançó de glòria esportiva a un del smites del ciclisme de tots els temps. el tema està adovat amb imatges del gran campió toscà.

http://www.youtube.com/watch?v=La5JBSEdIe0








BARTALI

Serà plaent un bell ram de roses
i fins i tot la remor de la cel•lofana,
però em ve més de gust una cervesa
en aquest dia enganxós de cautxú.
Assegut en una fita de la carretera
penso en les meves coses
i entre una moto i l’altra hi ha un silenci
que no sabria descriure’t.
Oh, quants camins porten les meves sandàlies
i quants n’haurà recorregut Bartali
aquell nas trist com una pujada,
aquells ulls alegres d’italià d’excursió
i els francesos ens respecten
encara que els toqui els nassos,
i tu em dius: hem d’anar al cine.
Doncs ves-hi tu al cine.
Hi ha una pila de coses
que fan que m’aturi aquí
a voltes les dones són esquerpes
o tenen ganes de pixar.
I acaba aquest dia ataronjat i
s’infla de records que ignores,
em plau ser a la carretera
polsegosa, si vols marxar ves...
jo em quedo aquí a esperar en Bartali
saltant damunt les meves sandàlies.
Sorgirà d’aquell revolt
aquell nas trist d’italià alegre
entre francesos que s’emprenyen
i diaris que voleien.
Fa una brisa lleu, borda el tros
i la lluna es retalla damunt el blau...
Entre francesos que s’emprenyen
i diaris que voleien
Em dius: hem d’anar al cine.
Doncs ves-hi tu al cine!


Gino Bartali va ser el gran rival de Fausto Coppi, rivalitat que dividia els italians, tant esportivament com políticament i religiosament (les seves postures polítiques i religioses també estaven enfrontades). Tanmateix, per sobre d'aquella rivalitat, Coppi i Bartali compartien una gran amistat. Van compartir equip durant anys i en moltes ocasions l'un va actuar de gregari de l'altre i a l'inrevés. El Tour de França 1949, que guanyaria Coppi per davant de Bartali, podria ser la millor mostra d'això. Ambdós italians van destrossar la cursa als Alps, però sempre de la mà.
El 1936, amb un Giro d'Itàlia ja guanyat, Bartali va estar a punt d'abandonar el ciclisme degut a la mort del seu germà Giulio, però s'ho va repensar i va continuar competint.
La seva vida esportiva es va veure interrompuda per la Segona Guerra Mundial. Abans d'aquesta, el 1939, no va poder defensar la seva victòria en el Tour de França de l'any anterior. Gino Bartali prendria la revenja el 1948, aconseguint el seu segon Tour d'una forma espectacular, amb set victòries d'etapa.
Bartali va ser un excepcional escalador, vencedor del gran premi de la muntanya del Giro d'Itàlia en set ocasions i del Tour de França en dues. Va ser pioner en utilitzar el canvi de marxes Campagnolo. Anteriorment, les bicicletes incorporaven dos plats i el canvi entre ells significava haver de parar i realitzar el canvi de forma manual. Amb aquest nou sistema el ciclista podia realitzar el canvi de plat sense necessitat de baixar de la bicicleta. Aquesta operació es va convertir ràpidament en un senyal que Bartali estava disposat a llançar un atac.
A més de les victòries en Grans Voltes, Bartali va guanyar el campionat nacional italià i algunes clàssiques d'un dia, com la Milà-San Remo i el Giro de Llombardia. (de la Viquipèdia)

La cruïlla maleïda: el testimoni

Reproduïm el testimoni que ens ha fet arribar l'amic i lector Lluís de Angulo, un extraordinari ciclista i millor company que va patir un accident a la cruïlla maleïda que el va apartar 10 ANYS de la carretera.
"Es cierto que es un punto fatídico para los ciclistas. Yo sufrí un accidente ahí mismo. Bajaba de Dosrius y en el cruce se me llevo por delante un coche que no me vio por su ángulo muerto. Recuerdo ir volando por los aires de cara a un coche que venia de cara en sentido contrario al mío. Recuerdo que mi cerebro se acelero de tal forma que veía mi final (se me ponen los pelos de punta todavía) ese fue el motivo de que estuviese 10 años sin salir a rodar por la carretera mas tarde paso lo de Alfons y cogi miedo al asfalto. Ahora he vuelto y cada vez que paso por ese cruce lo odio a la vez que lo temo.
¡¡¡¡POR FAVOR ID CON MUCHO CUIDADO. ES UNA TRAMPA. ASEGURAROS DE QUE EL TIO QUE VA DENTRO DEL COCHE OS HA VISTO. NO SEAIS VALIENTES Y FRENAD AUNQUE TENGAIS PREFERENCIA!!!!"

La cruïlla maleïda

A les carreteres catalanes hi ha senyals d’STOP que són merament decoratius, car no hi ha mai cap cotxe, camió, furgoneta o moto que els respecti. I no passa res.
Els senyals d’stop que hi ha a la cruïlla entre la carretera C 1415c i la B 510, carretera de Dosrius a Llinars del Vallès, al terme municipal d’Argentona (Maresme), just després de la sortida d’Argentona de l’autovia C-60 (coneguda com els túnels de Parpers) són d’aquesta mena d’objectes decoratius, deuen fer feng-shui, una de les darreres modes que encisa als pijo-progres de l’estil del conseller Joan Saura.
No hi ha cap de setmana que un automòbil que se salta esportivament l’stop no s’emporti per davant un ciclista. El darrer un company de l’Sport Cilista Betulo, de Badalona, per sort sembla que sense conseqüències greus. La llista de ferits en aquesta cruïlla maleïda és llarga, i la dels ensurts i frenades a deshora eterna.
Però al Departament d’Interior i al Servei català del Trànsit el tema es veu que els importa tres punyetes. Cap millora de la cruïlla per fer-la més segura, cap actuació del Mossos, com a mínim els diumenges, que hi ha centenars de ciclistes que usen aquestes carreteres, A en Saura, Boada i companyia l’únic ciclista que els preocupa és en Joan Herrera. A la resta, si ens van eliminant poc a poc, serem un problema menys a l’agenda.
Quan ens quadrarem els ciclistes i exigirem seguretat i respecte en tant que usuaris de la via pública amb els mateixos drets que qualsevol altre? Mai, n’estem convençuts.

Pedals de foc a Canal 25

En Joan Sabater, ciclista i reporter de televisió, acaba d'estrenar a 25 TV de l'Hospitalet de Llobnregat un reportatge sobre la ruta de Pedals de Foc.
El documental està penjat al you tube, i el podeu trobar en aquest link:

http://www.youtube.com/watch?v=QytDbirjI5s

La presència de la bicicleta a la telvisió creix poc a poc, una prova de la implosió de la bici a la societat catalana. La bicicleta ja no és un objecte de culte d'afeccionats, ni un símbol de l'ecologisme i la sostenibilitat, i molt menys una tronada icona política com falsament defensa alguna organització. La bici és, simplement, una realitat emergent que malda per fer-se un lloc a la nostra societat. I la tele, reflex d'aqeusta societat, no n'és aliena.

El Garraf i el litoral de Barcelona, dijous 6 a Carreteres secundàries

Garraf, el parc new age
El massís del Garraf ha passat de ser el pati del darrera de la conurbació metropolitana (abocadors, pedreres...) a un parc natural amb una qualitat espiritual molt elevada. Budistes, hostalers i pagesos aporten grans dosis d’autoestima per tot el massís.

Ruta
mirador de Begues, camí del parc, coll Sustrell, camí de Plana Novella, La Merla Blanca, Plana Novella (Monestir budista), Jafre, coll de la Pota de Cavall, Mas Quadrell i tornada a Begues pel mateix camí.


Volta ciclista a Barcelona
Barcelona és una ciutat ciclista. L’afecció a la bicicleta a la ciutat ve de molt antic. De la Volta a Catalunya (la cursa més antiga de l’estat) i Marià Canyardo, l’heroi de Sant Andreu, als usuaris del bicing, un recorregut pels llocs més ‘ciclistes’ d’ahir i d’avui.

Ruta
Del Fòrum a Montjuïc per Diagonal Mar, Bogatell, Nova Mar Bella, parc del litoral, la Barceloneta, Moll de la Fusta, Port Vell, Colom, Paral•lel, Plaça Espanya i ascensió al castell de Montjuïc.

Acaba el rodatge de Carreteres secundàries

Rodant per l’horta de Lleida per conèixer de primera ma com l’aigua ha transformat un secà en un potent motor de progrés econòmic gràcies a la fruita dolça, la setmana passada va acabar l’enregistrament de la sèrie de televisió Carreteres secundàries, que ha produït LaQuimera i que emeten aquest estiu les televisions titulars de la Xarxa de Televisions Locals. A partir de setembre l’emetran la totalitat de Tv’s associades. Us informarem dels horaris i dates d’emissió oportunament.
Les teles que emeten ja cada dijous Carreteres secundàries són:
Dijous a les 23:00
- TV L’hospitalet
- Canal Terrassa
- Maresme Digital
Dijous a les 24:00
- TV Badalona
- Gavà Tv
- Granollers TV
- Canal Blau
- Vilafranca TV
- El 9 TV
- TV de la Conca
- Canal Reus TV
- TV Girona
- TV El Vendrell

Carreteres secundàries’ és una sèrie de 12 programes en els que, tot fent una ruta en bicicleta de carretera, muntanya o urbana, es proposa a l’espectador descobrir diversos indrets del país i la gent que els habita.
Tot comença quan et desvies de la ruta bàsica, alenteixes la marxa, obres els ulls i canvies la manera que tens de veure i entendre la vida i les transformacions del temps.
Al marge hi ha històries, llocs i persones fascinants que enriqueixen la idea oficial de país, li donen una dimensió inèdita. A ‘Carreteres secundàries’ no és tant important el final de la ruta, sinó què passa pel camí i quina gent trobem.
En aquest primer lliurament, els programes ens han portat per Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, el massís del Garraf, la serralada litoral, l’horta de Lleida, Sant Llorenç de Munt, la plana de Vic, les vinyes del Penedès, l’antiga ruta del carrilet d’Olot a Girona i la serralada de les Gavarres.
Les diverses bicicletes que s'han utilitzat durant el rodatge així com la roba han estat cedits per Probike, mentre que Vèrtic, ha cedit les mini càmeres que dónen uns insòlits plans mai vistos en imatges de ciclisme a la televisió.
Al web http://carreteressecundaries.blocs.xtvl.tv/ hi podreu veure cada capítol conforme els van emeten. Amés hi ha informació sobre la ruta i la possibilitat de que comenteu el vostre parer i participeu fent propostes de noves rutes, explicant-nos espècies ciclistes que poblen el país o enviant-nos les vostres fotografies ciclistes.