Saint-Germain, le non conformisme, le jazz

Banda sonora: Birth of the cool.- Miles Davis (Capitol jazz)
Per llegir a la terrassa de les Deux Magots: El llop home.- Boris Vian (Tusquets)

Òscar Freire, un any més i prou

En un país i amb una afició que només pensava en el Tour, a Òscar Freire no li va caldre guanyar ni una etapa per ser reconegut com un dels millors ciclistes espanyols de tots els temps. Era un perfecte desconegut quan va deixar clavats els grans favorits i va guanyar el mundial de Verona del 1999. Va repetir a Lisboa el 2001 després del bronze del 2000, i va tornar-hi a Verona el 2004. Ha guanyat tres Milan San Remo (2004, 07 i 10) i tres Fletxa Brabançona. No li calia cap Tour.
Ara ha anunciat que renova un any més per Rabobank i que després ho deixa. Serveixin aquestes fotos del mundial de Verona del 2004 per aplaudir i saludar a un dels més grans, un ciclista que, a més de vèncer sense perdre la modèstia, ha sabut fer afició. I és que, per anar en bici, no cal ser un gran heroi, només cal tenir una voluntat capaç de vèncer les adversitats.

Els tàndems tornen al Penedès

El diumege 5 de setembre es farà la 3a TROBADA DE BICICLETES TÀNDEM al Penedès. El punt de concentració i sortida serà Sant Martí de Sarroca (Alt Penedès), des d'on es realitzarà una ruta d'una quarantena de quilòmetres per camins asfaltats, carreteres tranquil.les i contemplant un paisatge envoltat de vinyes fantàstic. La ruta tindrà lloc en plena verema i els participants podran gaudir de les olors i colors d'aquesta feina.

L'hora de trobada serà a les 9.30, per començar a pedalar cap a les 10. La zona a recórrer és força plana amb algunes pujades fàcils. Tot el recorregut està asfaltat, la majoria de la ruta passa per pistes estretes asfaltades entre vinyes, això vol dir que és apte per tot tipus de tàndems. Hi ha la possibilitat de parar a fer un esmorzar en un dels antics casinos de poble que encara queden en aquesta zona.
La intenció és mantenir la mateixa filosofia de concentració, reunir el màxim possible d'amants dels tàndems tant de carretera com de muntanya, fer un recorregut també sobre la quarantena de quilòmetres amb les nostres màquines, intercanviar opinions i fer un esmorzar.
La inscripció és gratuïta, i només cal confirmar l'assistència a en Carles Soler, ànima d'aquesta i d'altres trobades, com la de bicis plegables que esperem que es torni a fer enguany. Escriuviu a: carlessol@gmail.com.

Pal parc natural fins la desembocadura del Ter

A meitats de maig el Parlament de Catalunya va aprovar la declaració de parc natural al territori comprès per la Serra del Montgrí, les Illes Medes i la desembocadura del Ter. Situat a les comarques de l'Alt Empordà i el Baix Empordà el nou parc te 8.192,19 hectàrees, que protegeix tant zona terrestre com marina. Inclou dues reserves naturals parcials, una de marina a les illes Medes i una de terrestre al Baix Ter; una reserva natural integral a la zona emergida de les illes Medes; una zona perifèrica de la reserva natural parcial marina, i un àmbit de protecció d’espais agraris. Avui us proposem recórrer la part baixa del riu Ter. La ruta segueix els itineraris de cicloturisme del Baix Empordà, per tant per seguir-la només cal anar buscant els pictogrames on es veu una bici sobre fons granat.

La plana del Baix ter, encaixonada entre la Serra del Montgrí i per la de les Gavarres, és una rica plana de sediments que ha estat transformada per l’ésser humà que, entre d’altres, n’ha variat la desembocadura natural per a usos agrícoles.
Sortim de l’oficina de turisme de l’Estartit, situada al passeig marítim. Deixem el mar a l’esquerra i seguim fins el final del passeig, on hi ha el parc de la Pineda. A la dreta pel carrer de les Salines serem a l’estany del Ter Vell. Aquí podem observar les aus. Cent metres després tombem al l‘esquerra pel carrer Costa Brava, el seguim fins el final i creuem a l’esquerra un pontet damunt del rec Vell, que porta l’aigua a la llacuna que hem vist abans. Uns centenars de metres després girem a la dreta en una cruïlla per un camí asfaltat. Enfront tenim el castell del Montrgí, Seguim el camí principal fins el Mas del Pi, aquí girem a la dreta per atansar-nos-hi. Passada l’entrada del mas girem a l’esquerra per seguir de nou el rec Vell. Deixem el Molí del Mig a l’esquerra i seguim 600 metres fins trobar una cruïlla. Tombem a l’esquerra per un camí rural asfaltat. No obstant això, us recomanem que aneu fins a Torroella i hi feu una visita, car és una de les viles més belles de l’Empordà i amb un casc antic de gran valor patrimonial.

Seguint la ruta, el camí deixa de ser asfaltat i, una mica més endavant, arriba a la llera del Ter, Trenquem a l’esquerra en paral•lel i seguim fins que tomba a l’esquerra per darrera les dunes. Continuem recte i anem fins la Gola del Ter. La desembocadura del riu va ser modificada al segle XIX. Abans s’abocava al mar per dos punts, però la nova canalització, tot recta des de Torroella fins l’indret anomenat la Gola va permetre aprofitar els terrenys al•luvials per al conreu. Anem amb compte perquè, depenent de l’aigua que porta el riu, la Gola varia de mida i, fins i tot, d’ubicació.
Recuperem el camí que havíem deixat i, a partir d’un trencall a l’esquerra 300 metres endavant, ens endinsem en l’espai natural protegit de La Platera, una zona molt urbanitzada però que s’ha pogut salvar gràcies al PEIN dels aiguamolls del Baix Empordà i ara a la declaració de Parc. Mig quilòmetre després girem a la dreta seguint el camí principal fins l’entrada a una casa de colònies, aquí girem a la dreta.

Continuem tot recte seguint el camí principal fins arribar de nou a la cruïlla que,a l’anada, hem agafat a la dreta per anar cap a Torroella. Ara seguim recte. Just abans de creuar el pontet del rec Vell, girem a la dreta per un caminoi asfaltat que, a tocar de l’espai natural protegit, ens mena a un observatori des d’on potser podrem veure fotges i ànecs collverds. Després seguim tot recte fins la urbanització els Griells, ja a l’Estartit. A l’esquerra tenim la platja, seguim fins la cruïlla entre el carrer de les Salines i el parc de la Pineda. Refem el camí que hem fe a l’anada pel passeig marítim i arribarem al punt de sortida.

Dificultat. Baixa. Distància. 18.00 kms Temps: 2h 30 Desnivell.160 metres. Cartografia: Pedalant pel Baix Empordà (Cossetània)) @: http://www.baixemporda-costabrava.org/.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Descobrir la serra de Llaberia amb BTT

El club ciclista Pratdip-l'Anjuba (Baix Camp) organitza pel pròxim dia 11 de juliol la IV edició de la Marxa BTT de Pratdip, Els Senders del Dip. El recorregut te uns 33 Km. de camins, senders, pujades, baixades, però l'organització no ha facilitat els metres de desnivell acumulat de pujada. En acabar la pedalada hi ha servei de piscina, sorteig d'obsequis i un bon aperitiu tan pels participants com pels acompanyants.

Aquesta marxa és una ocasió idònia per conèixer la serra de Llaberia, un indret generalment poc conegut per la majoria de ciclistes que no són de la zona. La serra de Llaberia es troba situada entre les Muntanyes de Prades i les Muntanyes de Tivissa-Vandellòs. Són característics d'aquesta serra els cingles calcaris molt regulars i clars. Administrativament la serra s'estén per zones dels municipis de Colldejou i Pratdip, al Baix Camp, i de Tivissa a Ribera d'Ebre, amb una elevació màxima de 918,3 metres. Gran part de la seva superfície forma part del PEIN Serra de Llaberia.

Aquest any per fer les inscripcions, es poden fer o be via web, mitjançant la central d'inscripcions http://www.bicinscripcions.cat/ i pagament amb targeta de crèdit, o be per ingrés bancari i tramesa per fax.
Podeu fer consultes a la http://www.penyaanjuba.net/

Amsterdam market

Banda sonora: Brown street.- Joe Zawinul & WDR Big Band (BirdJam / WDR)
Per llegir quan us atureu a fer un mos: Retratos y encuentros.- Gay Talese (Alfaguara)

Set mil quilòmetres per una escola

Del Marroc a Costa d‘Ivori, 7000 quilòmetres en bicicleta per a recaptar fons per a construir una escola a Boudrako, una petita vila al sud del país africà. Hi ha ciclistes que busquen superar reptes esportius, d’altres que persegueixen el plaer del lleure, en Juan Díaz només intenta portar a terme un somni.
El somni que en Juan començarà a fer realitat a partir de novembre no és seu, és el de les nenes i els nens d’aquest lloc remot del món: anar a escola, com hem fet tots. El seu projecte es diu Más allà del Dakar, i us en poder informar al web http://www.masalladeldakar.org/.
Per poder assolir aquest repte en Juan busca entitats, empreses, institucions i, sobretot, persones, que financin cadascun dels quilòmetres que ell pedalarà en solitari pel continent africà. Són 5€ per quilòmetre, en total 35.000 euros per a una escola. Podeu informar-vos sobre c om col•laborar al web esmentat.
Però a més, en Juan te la intenció de realitzar un extens documental per explicar quina és la realitat de l’Àfrica i la seva gent, una realitat que va més enllà del que ens parlen els diaris i ens mostren els Telenotícies.
Els ciclistes són gent solidària, segur que faran saber a la canalla de Boudrako que en Juan no està sol.
A més de col•laborar en el projecte, El Tourmalet us mantindrà informats d’aquesta extraordinària epopeia solidària.