En un país i amb una afició que només pensava en el Tour, a Òscar Freire no li va caldre guanyar ni una etapa per ser reconegut com un dels millors ciclistes espanyols de tots els temps. Era un perfecte desconegut quan va deixar clavats els grans favorits i va guanyar el mundial de Verona del 1999. Va repetir a Lisboa el 2001 després del bronze del 2000, i va tornar-hi a Verona el 2004. Ha guanyat tres Milan San Remo (2004, 07 i 10) i tres Fletxa Brabançona. No li calia cap Tour.
Ara ha anunciat que renova un any més per Rabobank i que després ho deixa. Serveixin aquestes fotos del mundial de Verona del 2004 per aplaudir i saludar a un dels més grans, un ciclista que, a més de vèncer sense perdre la modèstia, ha sabut fer afició. I és que, per anar en bici, no cal ser un gran heroi, només cal tenir una voluntat capaç de vèncer les adversitats.
2 comentaris:
Todo un Señor y un gran profesional, en una revista extranjera, aquellas q si hacen justicia, pudimos ver una fotografía del 3 veces camapeón del mundo con la bici de entrenar y la bomba de inflar atada al cuadro con cinta aislante... ese parece q sea Oscar Freire, tan grande y a la vez tan humilde. BRAVO!!!!
Esta foto:
http://www.bobkestrut.com/images/freire.jpg
Publica un comentari a l'entrada