La Portals homenatjarà Marino Lejarreta

La Portals, volta a Montserrat en BTT, homenatjarà enguany el cèlebre Marino Lejarreta, encara conegut com el Junco de Bérriz. Aquesta marxa no competitiva es farà el dia 10 d'abril. Si és la primera vegada que hi voleu participar us hi heu d'inscriure a partir del dia 15 d egener. Però si ja hi heu participat en alguna ocasió, ho podeu fer a partir del dia 12.

I afanyeu-vos que les places volen.

Tota la info a: Laportals.cat, a Twitter: @laportals i Facebook: La Portals.

Un projecte de carril bici sorpresa que es fa d'esquena al territori i als ciclistes

Una infraestructura que es fa sense comptar, abans de redactar-lo, amb el criteri i les opinions de les administracions del territori i, encara més important, dels seus futurs usuaris, és un projecte mort.

Hi ha municipis del Maresme que tenen carrils bici, però poc o gens connectats entre ells

Un cadàver d'aquesta mena és el que està fent el Departament de Territori i Sostenibilitat. La Vanguardia anuncia que la Generalitat està redactant un projecte de carril bici entre Badalona i Blanes sense que ningú del Maresme no en sàpiga res. Així és el país que, diu la retòrica del sobiranisme convergent i neoliberal, hem de fer entre tots: uns ordenant i els altres obeint, deu ser.

No entrem a discutir el projecte per què res no se'n sap en concret i per què no te ni cap ni peus la forma com s'està fent. I per molt que siguin que ja el consensuaran un cop redactat, tothom sap que, quan una administració te un projecte redactat, el consens consisteix a embotir-lo tant si com no, fent passar amb raons els afectats o endossant-los-el a les dolentes.

La via blava del Maresme. Dins el marc d'un conjunt d'idees "per a la promoció del turisme familiar, saludable i sostenible a Calella que posen en valor el Maresme", l'octubre de 2014 vaig presentar a l'alcaldessa de Calella Montserrat Candini, la idea d'una Via blava del Maresme, un carril bici que uneixi Barcelona amb la Tordera a fi de convertir-lo, per si mateix, en una destinació turística, a imatge de la via verda d'Olot a Sant Feliu o de la de l'Ebre. La idea estava totalment deslligada del futur de la N-II, aquesta carretera maleïda que mai no serà una via pacífica fins que la C-32 no sigui lliure de peatge. Ara la Generalitat si que vincula ambdues coses, però de la gratuïtat de l'autopista no en diu res.

L'alcaldessa i senadora va dir que parlaria amb l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, president de l'Associació de Municipis de Catalunya, amb el Consell Comarcal del Maresme, i que intentaria parlar-ne amb el Ministerio. Mai més no n'he sabut res. Per això reprodueixo el text que vaig presentar.

Idea

Crear una via verda que creui la comarca, des de Barcelona fins la Tordera a imatge de les vies verdes Olot-Girona-Sant Feliu i Alcanyís-Horta de Sant Joan-Tortosa.

Fer d’aquesta via una destinació turística per si mateixa.

Objectiu

Posar en valor econòmic i territorial el cicloturisme.

Fer de la comarca una destinació de proximitat.

Promoure els valors paisatgístics, saludables i sostenibles.

Fomentar l’ús de la bicicleta com a lleure.

Projecte

Actualment ja es pot anar en bici des de Barcelona fins a Premià de Mar de forma ininterrompuda, i des de Calella fins el delta de la Tordera. Aquestes dues semi-rutes tenen un elevat índex d’us de ciclistes, ja sigui per trams o en la seva totalitat.

Però no hi ha cap senyalització de quilòmetres, ni indicació de llocs d’interès, ni rètols informatius dels pobles per on es transita

Tampoc no hi ha zones de descans, ni fonts.

Però la mínima infraestructura dona servei a gran quantitat d’usuaris. Cal millorar-la per fer-la rendible.

La via blava (pel mar) ha d’enllaçar els dos vèrtex de la comarca.

Finançament

Diputació de Barcelona, Ministeri de Foment, Fons Europeus, Clúster del Front Marítim, Ajuntaments (manteniment, informació).

Igualada i l'Anoia. Ahir industrial, avui natural

Allà on el riu Anoia s'eixampla, al bell mig de la conca d'Òdena, l'any 1000 es va fundar Aqualata, nucli de la ciutat d'Igualada, capital de l'Anoia i una de les ciutats pioneres de la primera revolució industrial del país gràcies a l'aigua. A Igualada indústria i riu van de la ma. Adobers, pelleters, traginers o cotoners han protagonitzat la història de la ciutat i el riu n'ha donat forma, abans com a motor industrial i ara com a espai natural.

Casa Maria Prats, edifici modernista d'Isidre Gili i Moncunill

La ruta que us proposem te dues parts diferents. La primera recorrerà el centre de la ciutat (uns 40 mil habitants) i us permetrà descobrir alguns dels edificis i espais urbans més notables, molts d'ells bona mostra del poder econòmic de la potent industria tèxtil de la ciutat. La segona part transcorre per la llera del rehabilitat riu Anoia, avui un parc, i acaba al barri del rec, la zona on es van instal·lar nombroses adoberies de pell i la millor mostra de l'ús industrial de l'aigua.

L'inici de la ruta és a la plaça del doctor Joan Mercader, davant del Museu de la Pell, un dels primers d'Europa, ubicat a l'antiga fàbrica de cal Boyer, una antiga cotonera del S XIX. el museu te una altra seu per on hi passareu més endavant. Hi ha zona d'aparcament a prop del riu. Sortiu pedalant amunt per la Baixada de Sant Nicolau, creueu tota la plaça de la Creu i gireu a dreta pel carrer Nou. Uns metres després trobareu a dreta un pas sota un arc, és el passatge del Capità Galí, que després desemboca al passatge del Forn i sortireu sota els porxos de la plaça de l'ajuntament. L'edifici consistorial, neoclàssic, és d'Antoni Rovira i Trias. Creueu la plaça i sortiu-ne pel carrer de Santa Maria, l'inferior que va a l'esquerra. Veureu de seguida Cal Ratés, edifici modernista d'Isidre Gili i Moncunill. 

Seguiu per: ESQUERRA.- davant la porta de l'església renaixentista de Santa Maria. Volteu-la cap a la dreta seguint-ne el perímetre i agafeu el carreró de Nostra Senyora de la O fins la plaça de Puis XII (indret on va néixer la ciutat). DRETA-. c/ el Custiol. enfront teniu la casa Maria B. Prats, també d'Isidre Gili. ESQUERRA.- c/ Sant Miquel (hi ha un grapat d'escales). CREUAR.- Plaça de Sant Miquel (presideix la plaça la casa Padró Serrals, seu del consell comarcal de l'Anoia, a l'extrem hi ha el passatge de Sant Miquel, un dels més antics de la ciutat). ESQUERRA-. c/ Sant Jaume. DRETA-. c/ del Custiol. ESQUERRA-. c/ Concepció. CREUAR-. Plaça del Rei (font de Neptú). DRETA.- c/ Soledat (Cal Sistaré al número 10, un altre bell edifici modernista de Gili i Moncunill).

Per aquest llarg carrer abandonareu el centre d'Igualada. Seguiu recte per l'avinguda Caresmar i gireu a esquerra pel carrer Montserrat, que surt en una bifurcació amb semàfor. Creueu el pas a nivell dels FFG i seguiu fins una cruïlla de semàfors. Aquí gireu a dreta cap a Vilanova del Camí. Sou a la C-244. En una gran rotonda gireu a dreta, sempre cap a Vilanova del Camí. Aviat entreu a la vila. Travesseu-la tot recte (passant tres rotondes) sense deixar la C-244 en direcció a la Pobla de Claramunt. Porteu el tren i el riu a ma dreta, i en un revolt en baixada creuareu l'Anoia. Poc després del rètol d'entrada al poble passareu per un bloc de pisos a esquerra i una casa en restauració a la dreta just al peu de la carretera. Fent cantonada amb la casa surt un camí asfaltat que s'enfila cap a una gran instal·lació de recollida i emmagatzematge de paper i altres material per a reciclar. El lloc és ple de camions, remolcs, grues i carretons elevadors. Vosaltres seguiu el camí que puja sense aturador. Fins i tot arribareu a una rotonda feta amb muntanyes de papers i material per reciclar. A mig camí entre un abocador i una fàbrica, el paisatge és desolador, però aviat us en sortireu.

Antigues adoberies al peu de l'Anoia conformen un paisatge postindustrial original d'Igualada

Al cap de munt de la costa, deixant un darrer trencall que porta a un aparcament de camions, els ametllers donen un altre aire a l'indret, i aviat oblidareu el no man's land que acabeu de travessar. El camí comença a baixar cap al fons d'un torrent que mena a l'Anoia i un bosquet de pins refresca l'aire. Ja se sent el riu. Després creuareu un prat, un altre torrent boscà i, després de rebre un trencall per l'esquerra, baixareu cap al riu. Passareu per una depuradora i, a dreta, creuareu l'Anoia per un pont. Sou a la part baixa de Vilanova del Camí.

Abans de desembocar en un carrer ample agafeu un camí que surt per l'esquerra a contrapèl i que us mena a uns masos que gairebé no es veuen. Just passada la última casa gireu a esquera per un camí que us portarà a una gran zona d'horts, de nou a tocar del riu. Els nous usos de l'Anoia. No deixeu el camí, que us farà passar per sota la C-37. Uns metres després comença el parc fluvial. Gireu a esquerra, creuant una petita sèquia de rec, i agafeu l'ample camí que surt a dreta i que va a tocar del riu. Observeu la nova realitat de l'Anoia, lluny ja dels usos industrials i recuperat per a l'avifauna pròpia. Quan el passeig es bifurca gireu a esquerra i creueu el riu per una passera per continuar endavant, ara pel marge esquerra tot fent un revolt de riu. Al final d'aquesta volta torneu a creuar l'Anoia, ara per un gual empedrat, i seguiu per la dreta. Us enfilareu fins la rotonda del passeig del Rec, que portareu una estona a la dreta. Sou a Igualada, davant de l'antic Molí de l'Abadia, una farinera medieval convertida en adoberia.

El camí fa un revolt sobre si mateix i torna a baixar al riu per travessar-los amb un nou gual. Continueu pedalant per l'altra riba. Deixeu un primer pas i seguiu el camí fins la fi. Gira a dreta, travessa el riu i us deixa las peus del barri del rec.

El sector més antic del rec

Travesseu el carrer del Rec i pedaleu pel carrer d'enfront, Unió, que us mena a cal Granotes, la segona seu del Museu de la pell. És una antiga adoberia restaurada on es pot observar tot el lent procés que es feia per curar la pell en el que va significar la pre-industrialització de la ciutat. Reculeu fins el passatge que corre paral·lel al rec, gireu ara a dreta (l'heu creuat per anar a cal Granotes) i pedaleu-lo tot fins el final. Sou al cor del barri adober. Al S XVIII els adobers es van traslladar fora muralles i van aprofitar l'aigua de la sèquia per desenvolupar una industria que va donar lloc a un barri amb una forta personalitat i l'únic paisatge adober que es conserva a tot Catalunya. Seguiu el rec fins el final (al mig hi ha un tram que s'interromp). Desemboqueu a la C-372. Gireu a dreta pel carrer de la Creueta i pedaleu amunt girant a esquerra pel carrer de Joan Godó. ESQUERRA.- c/ Sant Ignasi. DRETA-. c/ del Portal. ESQUERRA-. c/ Àngel Guimerà. DRETA.-, c/ Prat de la Riba. Aquí podeu observar l'espectacular edifici modernista de l'antic escorxador (Isidre Gili i Pau Salvat.). DRETA.- c/ Milà i Fontanals. Llar del Sant Crist, edifici de Joan Rubió i Bellver, deixeble de Gaudí. el carrer passa a dir-se de l'Aurora. DRETA.- c/ J. Martí i Franquesa. ESQUERRA-. c/ Sant Agustí. DRETA.- Travessia Gomis. ESQUERRA-. c/ Sant Ignasi. DRETA.- Plaça Catarineu, c/ de la Creueta. ESQUERRA-. c/ dels Traginers. ESQUERRA.- Plaça dels Traginers i per la travessia dels Traginers que surt recte arribareu a l'inici de la ruta.

Dificultat: Fàcil Distància. 17.00 kms Temps: 1h 37’ (2h 30' amb aturades) Desnivell: 160 mts @: http://www.igualadaturisme.cat/

A la Pobla de CLaramunt l'Anois s'engorja entre un bosquet mediterranmi

Com una pedra rodant

Com pedres rodant
els ciclistes busquem sempre el nostre camí:
la llibretat del vent
i les noves idees
que mouen el món.



Per un 2016 en marxa,
com la pedra que roda.

El pla del Besòs

Les terres al·luvials del delta del riu Besòs són, des de l'edat mitjana, un territori cobejat. Dels molins primitius fins l'actual ciutat de Sant Adrià, que ocupa el centre de la plana, bisbes, estiuejants o emigrants d'arreu han fet d'aquest indret el seu lloc preuat. Però pels que no hi viuen aquesta és una terra indòmita. Cicloturisme pel pla del Besòs per descobrir-lo i, de passada, esvair alguns prejudicis.

Arc gòtic de l'antic convent carmelita que assenyala l'entrada a Sant Adrià

El punt de sortida és sota el monument 'Fraternitat', immens monòlit que presideix l'esplanada del Fòrum Universal de les Cultures i que evoca els 1.700 afusellats pel franquisme al Camp de la Bota, barri de barraques ubicat en aquest indret fins a primers dels vuitanta. La reivindicació de la memòria i la dignitat contra les injustícies socials és un dels signes d'identitat de Sant Adrià. Sortint de l'esplanada del Fòrum, deixareu la plaça de Llevant (enfront) i pedalareu tot seguit en sentit nord (dreta) per l'avinguda d'Eduard Maristany en direcció cap al barri de la Mina, dit així per les deus d'aigua fresca on molts barcelonins anaven a sojornar durant l'estiu. Hi entrareu girant a esquerra pel carrer de vianants Rosalia de Castro. Seguiu les indicacions:

RECTE.- La Mina. Passeig entre els carrers de Mart i Llevant, circuleu entre els blocs de pisos que fan l'sky line del barri. Escultura a Camaron de la Isla. ESQUERRA-. Carrer Ponent. DRETA-. Rambla de la Mina (tram) fins el Parc del Besòs. Entreu-hi. CREUAR.- En diagonal. Pac del Besòs. En aquest terreny hi havia la fabrica Bultaco, símbol universal del municipi. DRETA.- Carrer de Carmen Amaya (per carril bici pas sota tren i ronda litoral). RECTE-. Carrer Clara Campoamor. ESQUERRA.- Avinguda de la Catalana. Eix del nou barri sorgit de l'antic nucli d'infrahabitatges de la Catalana, dit així per la central elèctrica del mateix nom. ESQUERRA-. Carretera de Mataró, abandoneu el riu. DRETA.- Museu d’Història de la Immigració a Catalunya. Ubicat a la masia de Can Serra, darrer vestigi del passat rural de Sant Adrià, mostra els processos migratoris a Catalunya. DRETA-. Mare de Déu de Montserrat (contra direcció).

DRETA- carrer Tibidabo / Rbla. de Guipúscoa i creuar-lo. ESQUERRA.- carrer Verneda. Polígon industrial Montoslís, mostra del present industrial de la ciutat. DRETA- carrer Jovellanos. ESQUERRA.- carrer Balmes. ESQUERRA.- Carrer Almirall Oquendo. Med Street Art Gallery, embrió de Museu d'Art Urbà, únic al país. ESQUERRA.- carrer Mare de Déu de Montserrat. CREUAR.- carrer Tibidabo / Rbla. de Guipúscoa. ESQUERRA.- Carretera de Mataró. Recular fins l'avinguda de La Catalana. ESQUERRA.- Baixar al riu. Seguir corrent amunt (nord). Seguir fins la passarel·la del Molinet. Creueu el riu fins les envistes del parc del Molinet. El nom li ve del restaurant que veureu just en creuar la passarel·la. DRETA.- Avgda. De Gramenet (passar per sota pont del Molinet). RECTE-. carrer Andreu Vidal. ESQUERRA.- carrer Sant Joan. DRETA-. Carrer Sant Isidre (pas estret de vianants). CREUAR.- Pça. Església (parròquia de Sant Adrià). RECTE-. Carrer Església fins plaça de Maria Grau. DRETA-. Avinguda Pi i Margall. ESQUERRA.- Carrer Ricard. CREUAR.- En diagonal la plaça de la Vila (ajuntament). DRETA.- Avgda. Catalunya (vianants). CREUAR.- Autopista C-32 per sota. ESQUERRA.- Avgda. Marquès de Montroig (carril bici). CREUAR.- Marquès de Montroig, vies del tram i C-32 per sota. ESQUERRA.- carrer Jerez de la Frontera (contra direcció). DRETA-. Entrar a la Plaça Roja de Sant Roc i creuar-la. DRETA- Avgda. Del Maresme. Us endinseu al polígon d'indústries i magatzems de comerç xinès més gran de Catalunya. DRETA.- Carrer Progrés. DRETA.- Carrer Arquímedes. En una illeta giratòria. ESQUERRA.- Carrer Valls d’Andorra. ESQUERRA.- Creuar pça. Siderúrgia. DESEMBOCAR.- Avgda. Catalunya. Creueu-la. enfront teniu el refugi antiaeri pça. Francesc Macià.

Cruent la passarel·la del Molinet camí de Santa Coloma de Gramenet

DRETA.- Carrer Sant Joaquim. ESQUERRA.- Carrer Olímpic. Per carril bicicreuar vies del tren. ESQUERRA.- Eduard Maristany fins les tres xemeneies. Un altre dels símbols industrials de Sant Adrià que la ciutat malda per conservar un cop desmantellada la central.

DESFER-. Eduard Maristany. Creuar el riu Besòs pel pont del tram i agafar carril bici. ESQUERRA.- Per camí paral·lel al riu. Baixar fins parc de la Pau. DRETA.- Camí del parc de la Pau fins Port Fòrum. CREUAR.- Passarel·la i port Fòrum. DRETA-. Creuar explanada del Fòrum. ARRIBADA.- Plaça de Llevant / edifici i esplanada del Fòrum. Monument als afusellats al Camp de la Bota.

Dificultat: Fàcil Distància. 15.20 kms Temps: 1h 23’ (1h 46' amb aturades) Desnivell: 55 mts @: http://www.sant-adria.net/

Plans de Tàrrega, Preixana i Bellpuig

Tàrrega, capital de l'Urgell popular per la fira del teatre al carrer, escenifica el mite del pla àrid del centre del país quins límits transforma el canal d'Urgell. Extensions que es perden en un infinit on només pinyes de cases adossades a campanars ens indiquen l'existència de vida humana. Us proposem una descoberta d'aquest París-Texas català.

Canal d'Urgell, amb Preixana al fons

A la plaça del Carme hi ha cafès que a primera hora treballen de valent. Feu aquí el punt de sortida. Al final del firal gireu a dreta pel carrer d'Agoders fins la plaça Major, on hi ha també l'església. Aquí gireu a esquerra pel carrer Major què, passada la plaça de Sant Antoni, passa a dir-se de l'Hospital. Gireu a esquerra pel carrer del Riu fins desembocar al carrer de Migdia. Sou davant la llera del riu Ondara. Seguiu a dreta, creueu el riu i sortiu a una gran rotonda. Seguiu rectes per la carretera LV 2021 i sortiu de Tàrrega. Passeu el riu Cercavins, normalment sec. Ja sou en mig del secà, amb camps treballats a banda i banda. Un trencall a dreta indica Preixana; agafeu-lo. Després d'un bassal i amb un mas a esquerra deixeu la ruta principal i gireu a esquerra direcció Preixana. deixeu un camí que surt enfront i seguiu la carretera que tomba a dreta i aviat sereu a les envistes del poble.

Poseu-vos pels carrers que, a dreta, s'enfilen cap al centre si voleu visitar el. poble, si no seguiu rectes fins topar de cara amb unes cases noves del carrer Folch i Torres que se us creua. Gireu a esquerra, i ben aviat sereu en una pista polsegosa que us menarà fins el canal d'Urgell, que travessareu per girar immediatament després a dreta resseguint el seu curs. No el deixeu fins després d'un gir quasi de 90º a esquerra (a la dreta veureu una petita depuradora). Un cop feta la volta trobareu un pont per creuar el canal amb un indicador blau que diu Sant Bertomeu de Bellpuig i Bellpuig. Gireu a ma dreta i continueu fins la capital europea del pollastre, doncs a la seva llotja es fixa el preu d'aquest aviram. Hi arribeu just pel convent de Sant Bertomeu, joia de formes gòtiques i columnes tornejades en hèlix. Gireu a dreta per la LV 2015 fins creuar-vos amb l'avinguda de Preixana, per on girareu a dreta. Hi ha un stop i una papereria en un xamfrà.

Gireu a esquerra pel carrer Balmes, el primer. Al final tomba a dreta i, en una forta pujada, la Costa del Campanar us menarà a l'església de Sant Nicolau, des d'on gaudireu d'una envejable vista damunt la vila i els plans de l'Urgell. El temple és un edifici de gòtic tardà de factura imponent. Conté el sepulcre en marbre blanc de Carrara de Ramon Folc de Cardona-Anglesola, virrei de Sicília i Nàpols. L'escalinata barroca és també digne d'admirar, però no hi baixéssiu. Volteu l'església pel carrer dels Dolors i baixeu fins el carrer de Sant Josep, que agafareu a dreta i en pujada. En arribar a un girador seguiu per la dreta (c/d'Orient). Te un carril bici que us portarà a la sortida de la vila on, una altra rotonda amb una moto, indica que sou a les envistes del circuit de motocròs on es disputa una de les proves del campionat del món. deixeu l'accés al circuit i agafeu el següent, un camí més estret entre camps i arbres. Ull viu amb la bifurcació en Y, seguiu per la dreta. A la vostra dreta, i més avall, veureu el circuit. Se us incorpora un trencall per la dreta i arribareu a una rotonda amb una mena de volta on us podeu refugiar del sol o del fred si voleu descansar.

No mand's land urgellenc

Continueu per la dreta. L'ample camí gira a dreta i després a esquerra, sempre amb el circuit de referència. Deixant ja enrere la instal·lació, us incorporeu a un camí que entra per l'esquerra. Gireu a dreta i, després de deixar un caminoi a esquerra que no va enlloc, n'agafeu un d'ample i clar que també gira a esquerra deixant el que porteu que davalli. Recorreu una llarga recta entre ocres secans pedregosos i aspres. Creueu de nou el canal, el camí gira després a esquerra, una mica més endavant tomba a dreta i finalment desemboca en un altre, que agafareu a esquerra, per deixar-lo ben aviat per un que surt a dreta una mica a contrapèl. Aquest camí l'heu de seguir fins que, a esquerra, us en surt un amb un rètol verd que diu 'Vilagrassa'. Agafeu-lo. Poc després de que se us incorpori un corriol per la dreta heu de deixar aquest camí ample i girar per un que surt a dreta en pujada. Més endavant deixareu un trencall que us surt a esquerra i gairebé de cara. Però el següent trencall, que surt en un clar angle de 90º a esquerra, si que l'heu d'agafar. Ull que és un moment perdedor.

Aquest camí fa algunes ziga-zagues i us porta fins a tocar d'una finca amb una bassa, màquines de treball, coberts i vehicles en estat precari (a esquerra). Ultra passeu-la i ben aviat trobareu un trencall clar a esquerra que agafareu. I un centenar de metres després desemboca en un altre camí que agafareu a dreta. En suau pujada aquest camí us portarà a la carretera LV 2021, per on heu sortit abans de Tàrrega. Gireu a esquerra i arribareu a la ciutat. Seguiu rectes a la rotonda, creueu l'Ondara portant-lo a la dreta i, pel carrer de les Sitges a l'esquerra entrareu el centre urbà. Carrer de Lluis Folguet a dreta, carrer de la Font a esquerra i ja sortireu al carrer Major. A dreta arribareu a la plaça i un cop allà, a dreta pel carrer d'Agoders, a la plaça del Carme, on heu començat a pedalar.

Dificultat: Fàcil Distància. 29.00 kms Temps: 2h 04’ (2h 41' amb aturades) Desnivell: 200 mts @: http://www.urgell.cat/serveis/turisme

Església de Tàrrega, a la plaça Major

'La pasión de Fausto Coppi', la biografia d'un home humil que es va convertir en estrella

A 'La pasión de Fausto Coppi' (Cultura ciclista), William Fotheringham, un dels més prestigiosos escriptors de ciclisme, va més enllà de l'habitual hagiografia sobre els grans campions i la seva llegenda esportiva per compondre un autèntic fresc sobre la Itàlia de postguerra; dels orígens humils del 'campionissimo', a la seva vida opulent i excessiva.

L'autor no es limita doncs a repassar la gloriosa trajectòria esportiva de Coppi, sinó que recompon amb detall aspectes essencials de la seva vida personal, com el contrast entre els seus humils orígens camperols i la seva opulenta vida posterior de superestrella mediàtica, el gran escàndol que va suposar la seva separació matrimonial, la seva posterior convivència amb una dona casada, o el xoc brutal que va suposar la seva meteòrica malaltia i inaudita mort, seguides amb sorpresa i paüra per l'opinió pública italiana durant el Nadal de 1959-1960.

'La passión de Fausto Coppi' és la primera biografia completa del campió italià que es publica en castellà. El llibre és fruit d'una minuciosa investigació periodística basada en una àmplia selecció de fonts, incloent entrevistes amb els dos fills de Coppi, Faustino i Marina, i amb diversos dels seus excompanys de grup, com Jean Bobet, Fiorenzo Magni, Nino Defilippis, Michele Gismondi i Sandrino Carrea. Fotheringham, periodista especialitzat en ciclisme del prestigiós diari britànic The Guardian, fa gala de l'amenitat i el rigor de la millor tradició biogràfica britànica, situant la marxa esportiva i vital del corredor en el context sociocultural de la Itàlia dels anys 40 i 50; els anys del neorealisme.

L'obra, reconstrueix la fascinant i dramàtica trajectòria d'un dels grans mites de l'esport, guanyador de cinc Girs i dos Tours, plusmarquista de l'hora, diverses vegades campió del món en vàries disciplines i tràgicament mort de malària als 40 anys acabats de fer.

William Fotheringham és autor de diversos llibres de literatura ciclista, entre els quals destaquen Merckx, half man half bike, Bernard Hinault and the fall and rise of French cycling, i Put em back on my bike, una biografia del malaguanyat corredor anglès Tom Simpson considerada per la revista francesa Vélo Magazine com la millor biografia de temàtica ciclista mai publicada. 'La pasión de Fausto Coppi' ja està disponible a les llibreries i al web de l'editorial (cultura-ciclista.com).