L'acusen d'homidici imprudent, omissió de socors i conducció sota els efectes de l'alcohol. Ella assegura que no es va adonar que havia atropellat una persona. Explica l'alcoholèmia per dues copes de 'whisky' que hauria pres després dels fets
(Agències) Un noi de 16 anys ha mort atropellat aquest matí a Banyoles (Pla de l'Estany) per una conductora que triplicava el límit d'alcoholèmia permès, han informat fonts policials.
L'accident ha tingut lloc a les sis d'aquest matí a la Ronda del Monestir quan la dona ha perdut el control del vehicle i ha acabat atropellant el menor que anava en bicicleta. El vehicle ha rascat tres cotxes estacionats al voral dret de la via i s'ha endut per davant la bicicleta, on hi anaven dos nois, un dels quals només ha patit ferides.
Els joves participaven en el conegut Bicicrucis de Banyoles, una sortida lúdicofestiva que se celebra periòdicament a la capital del Pla de l'Estany i que consisteix en anar de bar en bar.
La conductora detinguda a Banyoles per l'atropellament mortal d'un ciclista, Joana B.V., de 25 anys, ha quedat en llibertat provisional amb càrrecs aquest dilluns al migdia, després de declarar davant del jutjat d'instrucció número 2 de Girona.
Se li imputen tres delictes: homicidi imprudent, conducció sota els efectes de l'alcohol –triplicava la taxa permesa– i omissió del deure de socors. A més, el jutge li ha retirat el carnet de conduir com a mesura cautelar, mentre es completa la investigació judicial del cas i arriba el judici.
La imputada va atropellar dos nois que feien una ruta en bicicleta pels bars de Banyoles diumenge a la matinada, i un dels joves envestits va morir. Tanmateix, ella va continuar fins a casa seva i aquest dilluns ha declarat al jutjat que no era conscient d'haver atropellat ningú. Segons ha explicat al jutge, va notar que havia xocat amb alguna cosa, va afluixar la marxa, va mirar pel retrovisor i no va veure el ciclista, de manera que nega que cometés el delicte d'omissió del deure de socors.
Seguint el seu relat, quan va arribar a casa seva va aparcar el cotxe al carrer –"no el va amagar al garatge", destaca el seu advocat, Carles Monguilod–, va entrar i, per calmar els nervis provocats per un impacte que no havia acabat d'identificar, es va prendre dues copes de whisky, segons ha declarat.
Una hora i mitja després, la Policia Local va localitzar el cotxe –els testimonis n'havien indicat el model i el color– i va fer la prova d'alcoholèmia a la conductora, que triplicava la taxa permesa per conduir. Tanmateix, l'advocat ja ha advertit que la validesa d'una prova d'alcoholèmia feta una hora i mitja després dels fets no és fiable, ja que "no es pot saber en quin estat conduïa la noia quan hi va haver la topada". Els tribunals solen rebutjar com a prova aquests tests d'alcoholèmia practicats amb retard
28/8/09
Noranta ciclistes moren cada any atropellats

A tot l’estat es produeixen cada any 2000 accidents de transit amb ciclistes implicats. Prop de noranta moren, un cada quatre dies, pràcticament tots atropellats per altres vehicles. Mentre que l’índex d’accidentabilitat en automòbils ha disminuït, en les bicicletes ha augmentat un 14 per cent. Aquestes són dades d'un estudi sobre accidents i bicicletes elaborat pel RACE.
El 72 per cent dels conductors no respecten la distància de seguretat amb les bicicletes, el 56 no redueix la velocitat en el moment d’avançar un ciclista i el 44 per cent no els cedeix el pas quan tenen prioritat. En aquest aspecte cal destacar que un dels punts negres de les carreteres, segons els ciclistes, són les rotondes, doncs els cotxes no els solen cedir el pas tot i que el ciclista tingui prioritat.
A Catalunya el darrer ciclista mort en accident va succeir el passat dia 11 al municipi de la Pobla de Claramunt (Anoia). La víctima havia sortit a fer un tomb a quarts de vuit de la tarda quan, al quilòmetre 1 de la carretera BV 2133, una via de dos carrils, va ser envestit per un cotxe quer circulava en la mateixa direcció. El ciclista va morir a l‘acte, mentre que el conductor del cotxe va resultar il•lès, és clar.
Que la el Departament d’Interior, Trànsit i els Mossos d’Esquadra per aturar aquesta elevada mortalitat i defensar el dèbil, en aquest cas el ciclista? Res efectiu. Els ciclistes no donem tants ingressos com els radars per controlar les ridícules velocitats falsament disfressades de protecció al medi.
26/8/09
Terrassa i Sant LLorenç de Munt i l'horta de Lleida tanquen dijous 27 la sèrie Carreteres secundàries
El programa de la Xarxa de Televisions Locals i produït per LaQuimera Carreteres secundàries acaba dijous 27 la seva emissió estiuenca que s'ha pogut veure a les 12 tv's titulars de la Xarxa. A partir de setembre, en data que ja anunciarem, l'emetran les 58 tv's associades a la xarxa.

Tres turons fan una serra
El territori dual, rural i urbà a la vegada en un paisatge singular de cingles i blocs rogencs coronat pel monestir de Sant Llorenç de Munt, al cim de la Mola .
Una riquesa insòlita que feia dir a Pere Quart que ‘com el Vallès no hi ha res’.
Aquesta dualitat es troba a cada pas, al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa i al monestir de Sant Benet de Bages, convertit avui en Mont Sant Benet i seu de la fundació Alicia.
Ruta
Terrassa C-1415, Matadepera, BV1221, coll Estenalles (Montcau), Sant Lleïr, trencall de la BV 1223 a Mura, BV1221 Talamanca, Navarcles, monestir de Sant Benet de Bages.
La ciutat de l’aigua
El canals dels rius de Lleida, el Segre i la Noguera Ribagorçana, van transformar completament el paisatge erm de la plana en una horta rica i fèrtil. Des de la nova i ordenada llera del riu, avui un parc per a la ciutat, un recorregut per l’horta de Lleida, descobrint regadius, finques, sèquies i parcs.
Ruta
Lleida, camí del riu, camí del riu/aiguamolls de Rufea, ermita de Butsènit sèquia major (a la cruïlla amb la carretera d’Alcarràs), Clamor de l’Agustinet (també a la cruïlla amb la carretera d’Alcarràs), canal de Pinyana, Lleida, parc de la llera del riu Segre, comportes del canal de Serós, parc de la Mitjana i Camps Elisis

Tres turons fan una serra
El territori dual, rural i urbà a la vegada en un paisatge singular de cingles i blocs rogencs coronat pel monestir de Sant Llorenç de Munt, al cim de la Mola .
Una riquesa insòlita que feia dir a Pere Quart que ‘com el Vallès no hi ha res’.
Aquesta dualitat es troba a cada pas, al Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa i al monestir de Sant Benet de Bages, convertit avui en Mont Sant Benet i seu de la fundació Alicia.
Ruta
Terrassa C-1415, Matadepera, BV1221, coll Estenalles (Montcau), Sant Lleïr, trencall de la BV 1223 a Mura, BV1221 Talamanca, Navarcles, monestir de Sant Benet de Bages.
La ciutat de l’aigua
El canals dels rius de Lleida, el Segre i la Noguera Ribagorçana, van transformar completament el paisatge erm de la plana en una horta rica i fèrtil. Des de la nova i ordenada llera del riu, avui un parc per a la ciutat, un recorregut per l’horta de Lleida, descobrint regadius, finques, sèquies i parcs.
Ruta
Lleida, camí del riu, camí del riu/aiguamolls de Rufea, ermita de Butsènit sèquia major (a la cruïlla amb la carretera d’Alcarràs), Clamor de l’Agustinet (també a la cruïlla amb la carretera d’Alcarràs), canal de Pinyana, Lleida, parc de la llera del riu Segre, comportes del canal de Serós, parc de la Mitjana i Camps Elisis
17/8/09
L'Hospitalet i el Montseny, dijous 20 a Carreteres secundàries

L’Hospi, camperol, obrer i modern
Des de l’ermita romànica de Bellvitge, on els pagesos de la marina es trobaven per anar a missa o en aplecs, fins el creixement industrial que conforma un moviment obrer d’avantguarda, l’Hospitalet de Llobregat ha estat sempre una ciutat socialment potent i cohesionada. Però la imatge de l’Hospi d’avui va mes enllà, i mostra la seva cara més cosmopolita i moderna.
Ruta
Ermita de Bellvitge, Rambla Marina, pont de la llibertat, Rbla Marina/Avgda. Carrilet, carrer del Cobalt, carrer del Crom, Travessia Industrial, Rbla Marina (Centre catòlic), Avgda. Carrilet (Salamandra), Avgda Carrilet (bar Deportes), Avgda Carrilet/carrer Pareto.

Montseny, el jardí de casa
Reserva de la biosfera, el Montseny és un mosaic de singulars paisatges mediterranis i centreeuropeus que la proximitat a Barcelona l’ha convertit en el jardí de casa dels urbanites. La rica biodiversitat i la petjada cultural humana, fan del Montseny un patrimoni universal i un lloc atractiu de visitar.
La bellesa del massís ha inspirat artistes i intel•lectuals que, des del segle XIX, s’hi ha instal•lat.
El port de muntanya ciclista considerat el més dur de Catalunya és també un cim mític del muntanyisme català i un indret cobejat pels ‘domingueros’. El Montseny és el jardí de casa.
Ruta
Sant Celoni, cruïlla Mosqueroles, Campins, Santa Fe, coll de Santa Elena, Turó de l’home, Fontmartina, la Costa del Montseny, Sant Esteve de Palautordera, Santa Maria de Palautordera.
12/8/09
El Penedès i la Costa Brava dijous 13 a Carreteres secundàries

Penedès, la plana del cava
Quan la fil•loxera va matar els ceps de la plana del Penedès, lluny de sentir-se derrotats, els pagesos de la comarca van tornar a començar de nou i, convertint-se en incipients empresaris, van engegar la producció de cava. Aquella burgesia agrària va convertir el poble de Sant Sadurní en una petita ciutat farcida de cases modernistes, el que estava d¡e moda, i va transformar absolutament el paisatge i el perfil social, cultural i econòmic del Penedès.
Ruta
Sant Sadurní, BP 2427, els Casots (coll del puticlub), N-340, BV 2428, Sant Pau d’Ordal, terme de Lavern, BV 2429, BV 2154, BV2153, Torrelavid, BNV 2151, Caves Segura Viudas.

La personalitat de la Costa Brava
100 anys després de que Ferran Agulló inventés el nom Costa Brava, la gent i el territori han canviant de valent, però encara hi ha llocs, històries i personatges que fins i tot els més vells poden reconèixer i que mantenen viva la personalitat del país.
Ruta
Port de Palamós, La Fosca, Cala s’Alguer, Platja de Castell, Mont-ràs, Mas Torroella, ermita de Fitor, can Marinas, pla de Folgueroles, La Cavorca, coll de la Ganga, platja de Sant Antoni de Calonge.
9/8/09
Cruïlles maleïdes, digues-hi la teva

Ens hem proposat fer un recull dels punts negres per als ciclistes que hi ha a les carreteres catalanes. Per això necessitem la teva participació.
Ens hi va la seguretat quan sortim en bici. Ens hi va la vida, en definitiva.
Quina és la cruïlla més perillosa que coneixes? A quina carretera de les teves habituals rutes ciclistes hi ha hagut més companys atropellats per cotxes? En tens fotos, vídeos o testimonis? Fes-nos els saber. Envia un comentari a El Tourmalet explicant on són aquests punts negres per als ciclistes amb la màxima exactitud possible (indicant la nomenclatura exacta de la via).
Obrim aquesta pàgina ciclista a tothom qui estigui preocupat per la seguretat dels que anem en bicicleta. Quan en tinguem un bon recull ho difondrem als mitjans de comunicació i el farem arribar la informació a les autoritats del trànsit.
Comptem amb vosaltres. Passeu-ho als vostres companys de ruta i a la gent del vostre club o entorn ciclista.
8/8/09
Gino Bartali segons canta Paolo Conte

Paolo Conte no es va oblidar de cantar al gran Gino Bartali a l'actuació que va fer divendres a la nit al festival de la Porta Ferrada (Sant Feliu de Guíxols), única al'estat aquesta temporada. el piemontès Paolo Conte, de 72 anys i una de les més importants veus de la cançó d'autor europea, va publicar aquest tema al disc 'Gelato al limon' de 1979, i des de llavors no ha faltat mai als seus concerts ni als discos recopilatoris.
Des d'aquest link podeu escoltar aquesta bella i sentida cançó de glòria esportiva a un del smites del ciclisme de tots els temps. el tema està adovat amb imatges del gran campió toscà.
http://www.youtube.com/watch?v=La5JBSEdIe0
BARTALI
Serà plaent un bell ram de roses
i fins i tot la remor de la cel•lofana,
però em ve més de gust una cervesa
en aquest dia enganxós de cautxú.
Assegut en una fita de la carretera
penso en les meves coses
i entre una moto i l’altra hi ha un silenci
que no sabria descriure’t.
Oh, quants camins porten les meves sandàlies
i quants n’haurà recorregut Bartali
aquell nas trist com una pujada,
aquells ulls alegres d’italià d’excursió
i els francesos ens respecten
encara que els toqui els nassos,
i tu em dius: hem d’anar al cine.
Doncs ves-hi tu al cine.
Hi ha una pila de coses
que fan que m’aturi aquí
a voltes les dones són esquerpes
o tenen ganes de pixar.
I acaba aquest dia ataronjat i
s’infla de records que ignores,
em plau ser a la carretera
polsegosa, si vols marxar ves...
jo em quedo aquí a esperar en Bartali
saltant damunt les meves sandàlies.
Sorgirà d’aquell revolt
aquell nas trist d’italià alegre
entre francesos que s’emprenyen
i diaris que voleien.
Fa una brisa lleu, borda el tros
i la lluna es retalla damunt el blau...
Entre francesos que s’emprenyen
i diaris que voleien
Em dius: hem d’anar al cine.
Doncs ves-hi tu al cine!

Gino Bartali va ser el gran rival de Fausto Coppi, rivalitat que dividia els italians, tant esportivament com políticament i religiosament (les seves postures polítiques i religioses també estaven enfrontades). Tanmateix, per sobre d'aquella rivalitat, Coppi i Bartali compartien una gran amistat. Van compartir equip durant anys i en moltes ocasions l'un va actuar de gregari de l'altre i a l'inrevés. El Tour de França 1949, que guanyaria Coppi per davant de Bartali, podria ser la millor mostra d'això. Ambdós italians van destrossar la cursa als Alps, però sempre de la mà.
El 1936, amb un Giro d'Itàlia ja guanyat, Bartali va estar a punt d'abandonar el ciclisme degut a la mort del seu germà Giulio, però s'ho va repensar i va continuar competint.
La seva vida esportiva es va veure interrompuda per la Segona Guerra Mundial. Abans d'aquesta, el 1939, no va poder defensar la seva victòria en el Tour de França de l'any anterior. Gino Bartali prendria la revenja el 1948, aconseguint el seu segon Tour d'una forma espectacular, amb set victòries d'etapa.
Bartali va ser un excepcional escalador, vencedor del gran premi de la muntanya del Giro d'Itàlia en set ocasions i del Tour de França en dues. Va ser pioner en utilitzar el canvi de marxes Campagnolo. Anteriorment, les bicicletes incorporaven dos plats i el canvi entre ells significava haver de parar i realitzar el canvi de forma manual. Amb aquest nou sistema el ciclista podia realitzar el canvi de plat sense necessitat de baixar de la bicicleta. Aquesta operació es va convertir ràpidament en un senyal que Bartali estava disposat a llançar un atac.
A més de les victòries en Grans Voltes, Bartali va guanyar el campionat nacional italià i algunes clàssiques d'un dia, com la Milà-San Remo i el Giro de Llombardia. (de la Viquipèdia)
Etiquetes de comentaris:
Mites i llegendes,
Televisió
Subscriure's a:
Missatges (Atom)