9/10/13

L'Eroica o l'art d'anar en bicicleta

El ciclisme de veritat és epopeia, descoberta, superació, tradició, territori, literatura, coneixement, tècnica, solidaritat, companyonia. En totes aquestes dimensions de l'humanisme, l'Eroica és el símbol d'una pràctica que es reinventa, millora i es modernitza, sense deixar de ser clàssica, històrica i antiga com la civilització dels segles XII i XIII que va omplir la Toscana d'art, vi, cuina i cultura.
El resum d'això és l'ambient divers, rics, bigarrat, divertit, amistós i amable que es dona cita cada primers d'octubre a les valls del Chianti. Plogui o faci sol.









La "Volta" 2014 es correrà entre el 24 i el 30 de març i homenatjarà Miquel Poblet

Just el moment de la sortida a l'edició 2013, a la riera Capaspre de Calella
La propera edició de la "Volta" Ciclista a Catalunya, enquadrada dins la màxima categoria ciclista UCU World Tour, ja té les dates oficials per a l'edició del 2014. La ronda nacional es correrà del 24 al 30 de març, segons les dates marcades pel calendari de la Union Cycliste Internationale, aprovat a la reunió celebrada el darrer cap de setmana a la ciutat italiana de Florència on es van disputar els Mundials d'enguany. Igual com l'any passat, la sortida de la cursa serà a la ciutat de Calella (Maresme), una vila volcada amb l'esport i, de forma molt especial amb el ciclisme.
L'edició 2014 de la cursa tindrà un record especial per a en Miquel Poblet; el Comitè Organitzador ja està estudiant els actes que es faran al voltant de la seva persona i es comunicaran properament.
En Miquel Poblet tibant del grup de favorits en una etapa de la "Volta"

8/10/13

Vinyes, oliveres, camins de sauló i el millor ambient ciclista del món, a l’Eroica

 La terra del Chianti, d’esglésies i pobles medievals, de Paolo Bettini i del Palio és també el país del ciclisme clàssic; el dels que pedalen en dura lluita contra les dificultats naturals, els escassos recursos tècnics i al límit de l’esforç físic. Diumenge passat l’Eroica va tornar a posar a les carreteres i camins de la Toscana l’esperit del ciclisme de veritat, el que practica gent anònima des de fa un segle i mig.

La pluja de dissabte feia presagiar un ajornada extremadament dura, però a la fi els elements es van apuntar a l’immillorable ambient de ciclisme afeccionat que hi havia a Gaiole in Chianti, i el diumenge el dia va ser net, clar i ple de bicicletes per tot. Els camins de sauló, les ‘strade bianche’, estaven pesades i enganxoses, i les complicades baixades d’asfalt humides i massa lliscants per bicicletes amb trenta o quaranta anys a les rodes, però ningú no es va voler perdre la cita. Des de quarts de set una riuada de ciclistes amb ànims, màquines, esperit i actitud de quan el ciclisme era un esport heroic, es van llençar als camins del Chianti toscà. L’èxit no era guanyar, ni tant sols acabar, el triomf era gaudir de l’ambient, l’entorn i l’ànima del ciclisme que mai no morirà.

L’Eroica no és només una prova esportiva amb bicicletes i rutes d’època; és, sobretot, una reivindicació del ciclisme per a la gent normal: la que no va al gimnàs per estar en forma els diumenges i derrotar els de la colla, la que no es gasta milers d’euros en una màquina, i la que mai no pensarà en fer trampes (dopatge) per tal de ser els primers en una prova dubtosament cicloturista. No. L’Eroica és vindicació de l’autèntic esperit èpic de l’esport de la bicicleta. Més de 5.000 persones vingudes d’arreu d’Europa ho van reafirmar pedalant per camins duríssims (més de 1.500 metres de desnivell positiu en a penes 79 kms) amb màquines algunes de les quals no arribaven ni als 200 euros de valor. L’esmorzar ofert per l’Antica Macelleria Cecchini de Panzano a meitat de la ruta (salumi, lardo e Chianti), són el premi material més important que s’emporten els participants. Trobar-se amb amics i coneguts, conèixer gent nova d’arreu i pedalar per una terra d’una bellesa esclatant és només un tast de l’enorme plaer que sent tothom qui hi participa.
El ciclisme autèntic us espera.



2/10/13

De què em serviran les teves disculpes quan m'hagis mort?


El Ford Focus blau marí matrícula HDM entra dins la rotonda del d'Ara sense aturar-se al cediu el pas. No hi ha cap vehicle a motor dins la rotonda, perquè aturar-se doncs. Ni tant sols veu que, just davant d'on el seu carril desemboca al girador, hi ha un ciclista que hi circula. Frena en sec quan és a punt d'atropellar-lo. El ciclista s'exclama, la conductora s'encongeix d'espatlles i demana disculpes; total, aquí no ha passat res, deu pensar. I si hagués passat? El xoc ha anat de centímetres. Per molt que hagués reduït la velocitat l'impacte d'un cotxe contra una bicicleta hauria estat letal per al ciclista. Però amb una vulgar disculpa gestual ho resolt tot. De què em serviran les teves disculpes quan m'hagis mort?
El Nissan Terrano gris plata matrícula BLY, cansat de circular per la carretera local de Dosrius a Canyamars durant uns vint segons darrera un ciclista, l'avança en ple revolt cec i sense mirar si ve algun altre cotxe. Per sort no en ve cap. Si n'hagués entrat un en aquell moment, el conductor del Terrano s'hauria tancat al a dreta, com un reflex, per evitar el xoc impactant contra el ciclista. L'impacte d'un cotxe contra una bicicleta hauria estat letal per al ciclista. Però amb una vulgar disculpa gestual ho resolt tot. De què em serviran les teves disculpes quan m'hagis mort?

Panoràmiques metropolitanes des de Montgat

Enfilant-se entre turons amb regust de sal i brea, la vila de Montgat, ara barcelonina (sic!) i fins fa poc porta del Maresme, ofereix al visitant un seguit de miradors naturals i endreçats que ens descobreixen un litoral humil i amagat, però ple de sorpreses agradables.


La sortida de la ruta és al baixador de Montgat Nord (Línia R1 rodalies RENFE). Creueu la carretera Nacional II i pugeu pel carrer d'Aurora Bertrana, girant després d'un aparcament a la dreta de seguida. El carrer puja pel costat d'una antiga finca d'estiueig. el carrer es converteix en camí de can Regent. Quan acaba la pujada girem a esquerra pel carrer d'Antònia Macià. A la rotonda agafeu el carrer de Teresa Claramunt (el tercer), que baixa fins el carrer 8 de Març, que agafareu a l'esquerra, baixant primer i fent una brusca pujada immediatament. A la següent rotonda gireu a la dreta i creueu l'autopista C-31 per sota. A l'altra banda, seguiu a la dreta en pujada fins una gran rotonda. A ma esquerra hi ha l'entrada del parc del tramvia, un espai verd fet damunt la llosa del túnel de la B-20. Entreu-hi i travesseu-lo tot. Al final del parc hi ha una altra rotonda. Agafeu l'avinguda de l'esquerra (Can serra) que baixa. el tercer carrer a ma dreta és el passatge de les Vilares (vianants), que us portarà fins un altre turó fet parc, el del Sastre. Enfileu-vos fins dalt a través de les passeres de fusta. La vista dels turons montgatins que s'escampen fins la mar val la pena.
Baixeu del turó per les passeres del davant, que us portaran a desembocar al camí de les bateries. a ma dreta podeu visitar la magnífica biblioteca Tirant lo Blanc. La ruta segueix, ,però, a ma esquerra baixant fins passar el cementiri. Un cop passat gireu a dreta per la Ronda dels Països Catalans. Passeu la C-31, ara per damunt, i seguiu a esquerra pel carrer Catalunya que, fent ziga-zaga, desemboca a la nacional II, a tocar de l'ajuntament.
Travesseu la carretera i baixeu per l'estret i costerut carrer d'enfront que us porta fins la via del tren. Abans d'arribar a l'església un pas soterrat a ma esquerra us permetrà passar a la platja. Al davant tindreu la torre de guaita de ca n'Alzina, una de les mostres d'aquesta arquitectura de defensa del segle XIV. Seguiu cap al sud direcció Badalona voltant el turó de Montgat, on es va fer el primer túnel ferroviari de l'estat.


Després de travessar unes noves instal·lacions esportives per a la pràctica del surf, continueu pel carril bici fins desembocar al passeig marítim de Badalona. Quan el passeig davalla (just davant d'un conjunt de casetes de bany populars), gireu pel pas inferior que creua les vies i seguiu amunt pel carril bici de la riera del Canyadó. Travesseu l'antiga carretera i, poc després, trobareu l'entrada al parc de can Solei i ca l'Arnús. Entreu-hi i volteu-lo tot buscant el jardí romàntic amb l'estany, i la torre del rellotge, que conté una estació meteorològica de fa més d'un segle. Després torneu a sortir per allà mateix on hi heu entrat. Baixeu de nou la riera i, sense creuar les vies, pedaleu amb cura per la Rambla de Badalona, un dels carrers més bells del país.
En arribar al final, un pas soterrat ens portarà de nou a l'altre costat del tren. Seguim amb la direcció que portem i recorrem tot el nou passeig marítim cap el recuperat Pont del Petroli i fins el port esportiu de la ciutat. Al llarg del passeig hi ha establiments on fer un beure o un menjar.
Un cop al port gireu cua i torneu per tota la façana marítima, sense creuar el tren ara, fins La torre de ca n'Alzina de Montgat, on travessareu les vies i us dirigireu a l'estació de Montgat Nord per agafar el tren cap a casa.
Dificultat. Fàcil. Distància. 17.50 kms Temps: 1h 35’ (2h amb aturades) Desnivell. 100 metres. Bibliografia: Descobrir Catalunya número 185 (Sàpiens publicacions).


17/9/13

Bike summer love


Banda sonora: Sixto Rodríguez.- Searching for sugar man. Original Motion Picture Soundtrack
Per llegir esperant que torni l'estiu:  Ted Simon.- Los viajes de Júpiter (Interfolio)

Per fer cicloturisme barceloní

En aquest blog publiquem sovint rutes per descobrir Barcelona a cop de pedal, perquè creiem que el cicloturisme urbà és una excel·lent forma de conèixer les ciutats. Ara L'Ajuntament i Cossetània edicions editen Bicilona, una guia amb onze rutes per la ciutat. Hem fet una de les rutes per comprovar la seva eficàcia.
Una pàgina de 'Bicilona' amb una de les rutes
Després d'una llarguíssima i tediosa introducció dedicada al manteniment, reparació de la bicicleta i consells per circular, la guia ofereix onze rutes ben distribuïdes per tota la geografia barcelonina: del Poble Espanyol al mirador de Colom, del Poble Sec al Raval per Sant Antoni, una ruta dedicada a l'obra de Gaudí, el recorregut de la carretera de les Aigües, la Diagonal de punta a cap, del Tibidabo a Montjuïc, De Pedralbes a Sants passant per Sarrià i les Corts, d'Horta al Poble Nou passant per Porta, Sant Andreu i Sant Martí de Provençals, el Gòtic i el Born, els passatges de l'Eixample i el litoral.
El disseny del llibre, apaïsat i enquadernat amb un cuc, facilita la tasca de guia per a la que ha estat pensat. Amb una senzilla funda porta-mapes, la consulta de l'itinerari es fa còmode i clara si feu servir la segona part de cada ruta, on un senzill rutòmetre va indicant els girs per carrers i places i la distància que heu recorregut des de l'anterior gir. Ressaltats en groc florescent, el rutòmetre indica els llocs interessants per on passa el traçat. A les primeres dues pàgines de cada ruta el traçat es mostra amb grans dosis de disseny en un grafisme que vol semblar un plànol modern, on es dibuixen els llocs d'interès, però que confon més que no informa. Massa informació en tan poc espai. No es veu prou clar.
Per comprovar l'eficàcia del llibre vàrem recórrer l'itinerari número 8, una ruta de 12 quilòmetres i un desnivell de pujada inapreciable amb sortida al metro de Valldaura (es podria indicar la línia) i arribada a la Plaça Prim del Poble Nou. La ruta travessa Horta per tot el seu centre (Feliu i Codina, Chapí, la biblioteca de Can Mariner, Baix de Mariner, la plaça Bacardí), baixa per Cartellà cap al barri de Porta, on es passa per davant de la magnífica masia de can Verdaguer i el parc de can Dragó, i va a buscar Sant Andreu pel carrer Gran, Tores i Bages, plaça d'Orfila, els jardins de can Fabra, la biblioteca Ignasi Iglesias i cap el mercat de Sant Andreu.
Al mercat de Sant Andreu
Des d'aquí el traçat proposat busca el nou pont del Treball digne. A l'altra banda de les obres de l'estació de la Sagrera la ruta creua Sant Martí de Provençals pels carrers Cantàbria, Menorca i Agricultura fins la Rambla de Guipúscoa. Abans haurem pogut conèixer el magnífic parc de Sant Martí. Per Selva de Mar, Pere IV, Fluvià i Marroc, on s'entra al parc del Poble Nou, entrem al barri homònim. Pel camí antic de València passem per Can Felipa, i per Pujades i la Rambla desemboquem a la plaça de Prim, on hi ha el popular restaurant Els pescadors, destacat a la guia, però on també hi ha el menys conegut, però històricament més important, arbre dels icarians, el lloc on es reunien aquells socialistes utòpics de primers de segle que van conformar el caràcter d'aquest barri obrer. El marcatge de la ruta és del tot correcte, tot i que trobem a faltar alguna indicació més d'indret a visitar. 
En resum, les rutes que proposa Bicilona són una bona forma per conèixer l'amalgama que conformen la ciutat dels turistes i la dels ciutadans, una mixtura difícil de descobrir si no és des d'una bicicleta.
Dificultat. Fàcil. Distància. 12 kms Temps: 1h 15’ (2h amb aturades) Desnivell. inapreciable. Bibliografia: Bicilona (Cossetània edicions)
Can Verdaguer, al barri de Porta