18/5/08

La Volta a Catalunya, un episodi de les nostres vides


-Del 19 al 25 de maig els corredors recorreran el país
-La Volta, que l’any 2011 arriba al centenari, és la més antiga de l’estat
-Forma part de la reduïda elit mundial del ciclisme


Amb un pròleg a Lloret de Mar, demà arrenca la 88èna edició de la Volta Ciclista a Catalunya, la competició ciclista més antiga de l’estat, una de les proves que formen part de l’exclusiva elit UCI Pro Tour i demostració històrica de la vitalitat emprenedora que Catalunya te des de sempre en l’esport. Malgrat aquest brillant expedient, però, i en una època molt complicada per a totes les competicions ciclistes internacionals, el govern de la Generalitat tracta de manera injusta, negant-li el suport que es mereix, una competició que representa al país en la primera divisió del ciclisme internacional. Com si anéssim sobrats de proves esportives de gran prestigi internacional.
Però malgrat això, la Volta tornarà demà a les carreteres de Catalunya i posarà una nota de festa i emoció per allà on passi; és aquesta la grandesa del ciclisme, i això no es perd. Durant una setmana milers de persones de tot el país ho deixaran tot durant uns moments i sortiran al carrer per aplaudir i encoratjar els corredors que, com sempre, se sentiran contents per la hospitalitat de la ciutadania.
Dimarts Riudellots de la Selva-Banyoles, etapa trencacames; dimecres etapa reina entre Banyoles i la Seu d’Urgell; dijous parlaran els rodadors entre La Seu i Ascó; divendres Ascó-El Vendrell, on s’acabarà de decidir el que resti obert; dissabte El Vendrell-Pallejà, un dia d’escapades i final diumenge al carrer de Sants, l’indret més emblemàtic de la cursa. Al web http://www.voltacatalunya.cat/ trobareu tota la informació necessària per seguir la competició.
Per a la majoria de catalans, afeccionats o no al ciclisme, la Volta ens evoca records d’infantesa, de tardes al peu de la carretera esperant la caravana de publicitat amb el seu alegre xivarri, les gorres del Cola Cao voleiant des dels camions, la música...i després, la tensa espera des corredors. Un silenci llarg i, de sobte, sirenes, llums i una gran cridòria; motos de la policia, cotxes pintats de colors llampants, i els corredors dins un brunzir de pinyons i cadenes, concentrats, passant com un eixam de papallones rarament acolorides. –El del davant era en Pessarrodona, deia algú, i ja teníem tema de conversa al pati per dies. La Volta formava part de les nostres vides.
Ara, amb els anys, potser ja no tenim temps de sortir a la carretera a veure passar la cursa, ja ho fan els nens d’avui com ho vam fer nosaltres de menuts. Ens ve al cap de nou la Volta alguna primavera quan sentim que la passarà de nou pel nostre poble, i recordem amb emoció com la caravana ciclista també va fer que entenguéssim una mica quin era el nostre país i quina era la llengua i la cultura de la terra on creixíem. Pels afeccionats a les bicis, la Volta conforma una part de la nostra educació sentimental.