La primera etapa de muntanya del Tour de França es va córrer l'any 1910 entre Bagneres de Luchon i Baiona. Des de 1932 els membres de l'Aviron Baionais organitzen una marxa cicloturista que reprodueix aquella etapa. Amb el Garmin Forerruner al manillar (informació per GPS) en total surten 7.866 metres de desnivell acumulat de pujada i 330 quilòmetres de recorregut, que no és poc. La sortida es fa dissabte a partir de les 7 del matí, i hi ha temps d'arribar fins diumenge a les 6 de la tarda. Són hores, pujades i cansament, però la il·lusió que se sent en acabar, a la riba de la ria de Baiona, és indescriptible.
En l'edició d'enguany, la 42èna (la prova és bienal) a penes hi ha hagut participació catalana. On són els ciclistes del país?
Foto: Javier S. Beaskoetxea
Després de superar el 'cercle de la mort', el ciclista creu que ja ho ha fet tot i que el que resta és pa d'àngel, i s'equivoca. L'Osquich, en ple Bearn, és un port de carretera ampla i en molt bon estat, curt i amb unes vistes damunt la vall oberta, que enamoren, però te algunes rampes entre el 7 i el 8 per cent enganyoses i traidores. A més, després de la llarga i rapida baixada del coll, encara ens queden un munt de cotes, algunes de més d'un qiilòmetre amb rampes del 7 al 12 per cent que faran que l'encara llarg trajecte fins Baiona no sigui pas un passeig.
Soulor i Aubisque. Des d'aquesta vessant els dos ports es pugen junts, a penes sense descens, en mig hi ha el circ de Litor, un dels paratges més bells i espectaculars dels Alts Pirineus. Després del Tourmalet hi ha qui diu que el Soulor no és dur. Mentida. els gairebé 30 quilòmetres de pujada dels dos ports, amb rampes molt dures, sobretot als dos quilòmetres finals del Soulor, posen a prova de veres la resistència del ciclista, que ja ve tocat del Tourmalet. El descens fins Laruns és el més vertiginós de la ruta.
Tourmalet, el gegant, el mite dels Pirineus. Un coll llarg i amb una duresa que va creixent segons s'arriba a dalt. La zona de galeries de la Mongie és el tram més costerut. Després, quan ja li veus el final, la il·lusió per arribar-hi pot el que les cames,a dos mil metres, ja no tiren. A dalt no deixeu de fer-vos la foto amb el 'gegant de la muntanya' i de donar un cop d'ull al bar, un autèntic museu del Tourmalet.
Aspin, el coll més 'suau', si s'em permet, de la ruta coneguda pels ciclistes dels primers Tour com el 'cercle de la mort'. Cal treballar en el descens fins Sta. Maria de Campan per evitar que la musculatura de les cames es refredi i es relaxi.
Peyresourde, a penes uns centenars de metres després de la sortida. Cames fredes, cap calent. La bellesa de la ruta fa oblidar a estones la duresa. és com pedalar entre una catifa verda. Al cim hi ha la creperia més barata del món, 0.40 € la peça. Que voleu més?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada