Així es van acomiadar Eric Zabel i Paolo Bettini del ciclisme professional. Mentre la selecció espanyola feia el ridícul diumenge al mundial de Varese, i ara tots els tiren els plats pel cap acusant-se mútuament, dos noms ja mítics del ciclisme dels darrers anys s'acomiadaven de la competició com fan els autèntics cavallers de llegenda: amb amistat, cortesia i cordialitat.
No se en què s'ha convertit el ciclisme professional els darrers anys. A hores d'ara potser ja no vull ni saber-ho, només faltava el retorn amb aire de revenja punyalera d'Armstrong per acabar-lo d'enverinar i convertir-lo, definitivament, en el mateix esperpent lamentable en que ja fa molts anys s'han convertit altres esports, però Zabel i Bettini eran potser dels darrers humanistes que quedaven a la carretera. Sort per a ells en el futur, els ciclistes d'arreu del mópn els recordarem cada vegada que sortim a la carretera. Si continuem amb l'afició a la bicicleta és, en part, gràcies a l'aurèola d'emoció i bons sentiments que projecten sobre nosaltres a gent com ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada