Una bicicleta fantasma roda per Londres en memòria d'en David Vilaseca

El passat dia 30 d’abril El Tourmalet us informava de la mort, atropellat quan circulava en bicicleta per Londres, de l’escriptor i professor universitari, David Vilaseca. Podeu llegir un article sobre la seva vida i l’obra al bloc Casa de VbN.
Ara ens arriben imatges de l’homenatge que els seus amics i companys londinencs li van retre aquest estiu. Consisteix en dipositar solemnement una ghost bike (bici fantasma) al lloc on va ser atropellat (prop del Tower Bridge). Ho podeu veure vosaltres mateixos.
El 19 d’octubre es farà un acte acadèmic a la Universitat de Londres en memòria del David. Presentaran ‘Queer Events. Post-deconstructive Subjectivities in Spanish Writing and Film, 1960s to 1990s’ el seu llibre pòstum, i el tanbé professor Paul Julian Smith farà una conferència parlant de tres pelis sobre tres personatges que el David va estudiar: Gil de Biedma, Dalí i Reinaldo Arenas

Aquest és un fragment del llibre que ha traduït qui va ser amic i company d'en David, l'Esteve Miralles:

“En això, suggereixo, rau la rellevança profunda de cada un dels autors i dels textos que hem estudiat en aquest llibre, per als Estudis hispànics, per a la teoria queer contemporània i per al camp de les humanitats en general. Cada un d’ells en la seva àrea respectiva de la política, l’amor, l’art i les ciències humanes, Antonio Roig, Terenci Moix, els directors de l’Escola de Barcelona i Alberto Cardín ‘s’han obert una escletxa’ a través dels coneixements establerts del seu temps i, en contra de tota preocupació d’ordre pràctic relativa a l’acceptació social o a necessitats personals immediates, han escollit de posar la seva vida i la seva obra al servei d’una causa genèrica. Obrint ‘la possibilitat de l’impossible’, podrien tenir l’esperança d’articular alguna cosa que fos ‘veritable per a tot pensament’ (Badiou 2005 [1988]: 29), alguna cosa que no pretengués ‘transcendir’ la particularitat dels seus emplaçaments subjectius, culturals i sexuals, sinó que, ben al contrari, a través de mantenir-se fermament ancorats en la seva singularitat aconseguissin revelar les contradiccions, els ‘buits’ o els antagonismes estructurals inherents a tota identitat subjectiva entesa com a construcció simbòlica. En la seva fidelitat absoluta a les seves tries ètiques, en la seva ‘santa’ (i alhora desvergonyidament ‘pecaminosa’) entrega als diversos esdeveniments queer a què van dedicar les seves vides, aquests autors de l’Espanya del segle vint són un model a recordar i a defensar en contra de la mera ‘ètica del viure bé’ que, segons Badiou (2001 [1998]: 39), ha esdevingut la trista marca comercial del nostre entorn ideològic actual –un recordatori de la resistent capacitat dels éssers humans de posar les seves vides al servei d’una Idea i, al costat d’aquesta Idea, guanyar la immortalitat autèntica.”

Queer Events. Post-deconstructive Subjectivities in Spanish Writing and Film, 1960s to 1990s. DAVID VILASECA (2010)