5/2/13

Pedalant per la Sinera d’Espriu

Salvador Espriu va viure a Arenys de Mar els estius radiants de la infantesa i joventut, i també l’esclat de la guerra civil i la mort d’ésser estimats. Així, la Sinera d’Espriu és el mite del paradís perdut, del món feliç destrossat per la mort que sempre el va obsessionar. 
Pujant al cementiri de Sinera, indret mític a l'obra d'Espriu; el port al fons
Per commemorar l’any Espriu, us proposem una ruta pel patrimoni de Canet de Mar i dels dos Arenys. La sortida és al final del port d’Arenys, on hi ha el restaurant Portinyol. Al costat del restaurant una rampa asfaltada us mena al camí que ressegueix la platja fins el passeig marítim de Canet. Quan arribem a l’alçada de la riera de Sant Domènec deixem el passeig, passem per sota les vies del tren i, creuant la N-II pel semàfor, seguim riera amunt tot contemplant Cal Negre i la resta de cases modernistes creades per Domènec i Muntaner. Just en arribar a la seva casa museu, on la riera es bifurca, heu d’agafar el carrer Ample, que surt ben be a la dreta. Aquí podreu observar can Floris o can Busquets, cases d’Americanos, a més de l’ajuntament. En arribar al carrer del Castanyer heu de girar a l’esquerra fins la plaça de Gabriel Macià, on hi ha l’església. A ma dreta, pel carrer de Sant Jaume, fins desembocar en unes escales, les del sant Crist, que menen cap al centre de l’antic barri mariner de Canet. Gireu abans a l’esquerra per la riera de Lledoner, a l’esquerra de nou per Sant Benet i a la dreta per Abell Baix tot fent-vos una idea de com era la vila quan els seus habitants vivien del mar. Abans de girar per Abell Baix podeu seguir recte uns metres per contemplar les ruïnes de l’edifici de Rafael Massó per a La Comapñía, la primera cooperativa que de tot l’estat, creada l’any 19865.
On acaba Abell Baix surt el passeig de la Misericòrdia, un autèntic museu arquitectònic: modernisme, noucentisme, racionalisme i neoclassicisme, hi ha de tot. Després d’una costa, el passeig acaba en el santuari de la Misericòrdia (1853), edifici neogòtic de Francesc Daniel Molina. Deixeu el santuari a ma dreta i seguiu el carrer. A la segona cruïlla agafeu el camí que, a ma dreta, passa per sota del viaducte de l’autopista i us porta fins el castell de Santa Florentina en 150 metres. Això si, des de fora muralles la malesa a penes deixa veure els impressionants merlets.
Reculeu fins la cruïlla anterior (hi ha una altra casa modernista) i seguiu ara recte avall pel carrer Joanot Martorell. Gireu a ma dreta per una rambla (Ronda del Dr. Anglès), que es passa a dir Ronda Sant Jordi fins que desemboca en una plaça (Busquets) on girarem a la dreta i pedalarem amunt fins les envistes de Vil·la Flora, una joia modernista D’Eduard Ferrés i Puig que trobarem a ma esquerra i on hi podeu entrar.
Vil·la Flora, finca modernista obra d'Eduard Farrés i Puig
En sortir seguiu amunt per la vorera i endinseu-vos en el torrent que surt a l’esquerra. En arribar a un barri blanc agafeu el camí que surt a l’esquerra i que diu Mas Blau. El camí s’enfila fins creuar l’autopista per un pont. Després gireu a esquerra en descens, deixeu un pas de fauna, enfileu de nou una costa i, després del segon descens, creueu la via per un gran túnel. Gireu immediatament a la dreta fins la següent cruïlla; a la dreta deixant la rampa enquitranada que teniu al davant i seguint pel camí de terra. El camí trenca a l’esquerra enfilant-se suaument i deixant el torrent a sota i, a la fi, desemboca a la carretera que va a Arenys de Munt.
Just a l’altra banda del viaducte de l’autopista, que passeu per sota, i a ma esquerra, hi ha una espectacular portalada que dona pas al parc de can Jalpí, una antiga finca amb fortalesa (S XIX) que ara és un parc públic.
Entreu-hi i recorreu-lo girant en sentit de les agulles del rellotge. Agafeu el camí que puja entre arbres, passareu pel roure de Gernika, fill de l’històric arbre basc. En arribar al castell, ara restaurant, envolteu l’estany que hi ha als peus fins sortir a un aparcament. Baixeu llavors a buscar el camí que corre paral·lel a la carretera i les zones d’esbarjo, i torneu a la sortida.
Heu de baixar un tros per la carretera, vigileu. Ja a Arenys de Mar gireu a ma dreta pel primer trencall (c/Barcelona) i a l’esquerra pel carrer Doedes. Passareu pel parc de Lourdes (dreta), l’asil Torrent (esquerra) i el convent de Sta. Clara (dreta), tots tres patrimoni local, abans de desembocar a l’espectacular edifici i jardins del Xifré, un antic hospital construït per l’americano Josep Xifré en tornar de Cuba i donat a la seva vila natal.
La casa de la família Espriu, al carrer Bisbe Català d'Arenys de Mar
Seguint riera avall passareu per l’església, a quines escales Espriu situa l’obra ‘Tereseta que baixava les escaletes’. En arribar a l’ajuntament (a esquerra) gireu a la mateixa ma pel carrer Anselm Clavé fins el carrer Bareu (esquerra). Amunt fins Escaravar (el segon) on girareu a l’esquerra de nou. Sou al turó del mal temps, el territori de jocs infantils del noiet Espriu. Aquest humil carreró de casetes de pescadors gira sobre si mateix (ull amb les escales) fins desembocar a Bisbe Català, que agafareu a ma dreta. Al número 27 del carrer hi ha la casa on vivia el poeta.
De nou a la riera, tombeu a la dreta fins el Rial de Sa Clavella, que surt a l’esquerra en diagonal. Al fons veureu el bell edifici de can Junocsa, seu de la biblioteca municipal. No us perdeu la cúpula ceràmica i l’estuc de la façana. Gireu a l’esquerra per Bonaire i a la dreta pel carrer d’en Riera. Desemboqueu a la plaça Flors i Calcat. A ma dreta veureu la torre de guaita d’en Llobet. Recte amunt que comença la pujada al cementiri. Passeu un tram d’escales que us fan empènyer la bici i gireu a esquerra per un carrer de vianants que puja molt i desemboca al camí de la Pietat. Recte, no perdeu impuls i enfileu-vos fins el cementiri de Sinera, nucli de l’epopeia literària d’Espriu i magnífic mirador d’Arenys i la costa del Maresme.
Seguint endavant i avall sortireu a la N-II. A la rotonda gireu a l’esquerra per la calçada, no hi ha més remei, i en menys de cent metres fiqueu-vos a ma dreta per una entrada malgirbada que mena a les vies. Creueu-les amb cura i sortiu al camí que, per la platja us portarà al port. Abans d’arribar al cotxe no deixeu de visitar la llotja del peix i el curiós edifici de Mont Calvari, que conté una ermita entre les parets mitgeres.
Dificultat. Mitjana. Distància. 19 kms Temps: 1h 58’ (3h amb parades) Desnivell: 355 metres @: www.arenysdemar.cat i www.canetdemar.cat
Portalada d'entrada al parc de can Jalpí, a Arenys de Munt

Cap comentari: