3/2/16

La diputada, el ciclista i la premsa

Fins ara no hi ha hagut debat per què no ha calgut. Si ets atropellat al carrer pot ser que sigui culpa teva, de l'altre o mala sort. Però si l'atropellada és algú conegut com la diputada Muriel Casals, símbol de l'independentisme, llavors ja tenim l'embolic.
A la Vanguardia, sempre tan procliu a castigar els ciclistes, li va faltar temps per posar en marxa una operació 's'obre el debat sobre la convivència entre bicicletes i vianants', tot i que en tot l'any 2015 només hi va haver un atropellament d'aquesta mena (tant debat per a tan poca cosa?). Avui s'hi afegeix el País, que qüestiona sibilinament (estil de la casa) el disseny del carril per a bicicletes del carrer Provença enlloc de deixar ben clar d'entrada que, si la diputada es va passar el semàfor en vermell, doncs ha d'assumir la seva responsabilitat exclusiva, no?
Ara ja només falta que algun diari patriòtic digui que tots els ciclistes urbans són uns unionistes i espanyolistes recalcitrants. Tot arribarà.
Per què no 's'obren debats sobre la convivència...' quan qui atropella un vianant o fa caure un ciclista és un taxista arrogant un autobús prepotent, un motorista ximplet o un automobilista babau. De tots n'hi ha més que no pas de ciclistes salvatges, siguin o no indepes.

Defensors de la bicicleta com som, lamentem profundament el traspàs de la Muriel Casals; no només per la seva vàlua política, sino, i sobrtetot, per la seva categoria humana i intel·lectual.
Podeu llegir l'obituari sobre Muriel Casals AQUÍ

1 comentari:

Alfred ha dit...

"Per què no 's'obren debats sobre la convivència...' quan qui atropella un vianant o fa caure un ciclista és un taxista arrogant un autobús prepotent, un motorista ximplet o un automobilista babau. De tots n'hi ha més que de ciclistes salvatges, siguin o no indepes."
En general els mitjans no estan contra nosaltres, encara que és cert que de vegades reflecteixen una corrent d'opinió que demana més control sobre la circulació de bicis a la ciutat. De la mateixa manera que reflecteixen sovint les nostres opinions sobre carrils bici, etc. Òbviament els mitjans donen més relleu als casos que afecten a les persones famoses, però cal reconèixer que també solen remarcar la indefensió de tots els ciclistes devant de conductors irresponsables. Que aquest debat s'ha produït sovint ho sabem tots els que llegim diaris, i en tot cas ens podem documentar prèviament a les hemeroteques. La resta de consideracions, sobre si independentistas i tal, sobren completament. Una persona és sempre una persona, sigui ciclista o no, independentista o unionista.