Editat el llibre dels 50 millors ports dels Alps

Editat en castellà per Lectio, ja es troba a les llibreries ‘Los 50 mejores puertos de los Alpes en bicicleta’, de Rudolf Geser. El volum recull la descripció detallada i amb mapes i altimetria dels millors colls de muntanya alpins d’Alemanya, Àustria, Eslovènia, Itàlia Suïssa i França.

Portada de l'edició castellana

‘Los 50 mejores puertos de los Alpes en bicicleta’ aplega les següents ascensions. Alemanya: Carretera circular de altura Rossfeld (1.540 m)i Carretera de puerto Riedberg (1.420 m). Àustria: Carretera de alta pradera alpina del Malta (1.920 m), Carretera alto-alpina del Grossglockner (2.505 m), Carretera de montaña Kkitzbüjel-Horn (1.966 m), Carretera glacial Sölden (2.829 m), Carretera Hahntennjoch (1.894 m) i Carretera alto-alpina de Silvretta (2.032 m). Eslovènia: Carretera de puerto Vrsic (1.611 m). Itàlia: Carretera del Passo delle Tre Croci (1.809 m), Carretera del Passo di Falzárego (2.117 m), Carretera del Passo di Giau (2.236 m), Carretera del Passo di Valparola (2.192 m), Carretera del Passo Gardena (2.137 m), Carretera del Passo di Campolongo (1.875 m), Carretera del Passo Pordoi (2.239 m), Carretera del Passo Sella (2.240 m), Carretera del Passo Fedaia (2.056 m), Carretera del Passo di San Pellegrino (1.918 m), Carretera de puerto Rolle (1.980 m), Carretera del Passo di Monte Giovo (2.094 m), Carretera del Passo delle Palade (1.518 m), Carretera del Passo di Gavia (2.652 m), Carretera del Passo del Tonale (1.884 m), Carretera del Passo Campo Carlo Magno (1.682 m), Carretera de alto valle Gressoney (1.825 m) i Carretera de Col de Montgenèvre (1.850 m). Suïssa: Carretera de los puertos Livigno, Foscagno y Eira (2.315 m), Carretera de puerto Bernina (2.330 m), Carretera de puerto Oberalp (2.045 m), Carretera de puerto San Gotardo (2.108 m), Carretera del collado Saanenmöser (1.279 m), Carretera Paso de Simplon (2.005 m), Carretera de puerto San Bernardino (2.066 m), Carretera del valle Saas con Mattmark (2.197 m), Carretera de alto valle Anniviers con Zinal (1.700 m) i Carretera de puerto Gran San Bernardo (2.473 m). França: Carretera del Col de l’Iseran (2.770 m), Carretera del Col du Mont Cenis (2.100 m), Carretera del Col du Télégraphe (1.600 m), Carretera del Col du Galibier (2.646 m), Carretera del Col de la Croix-de-Fer (2.067 m), Carretera del Col du Glandon (1.951 m), Carretera del Col de la Madeleine (2.000 m), Carretera del Col de Lautaret (2.058 m), Carretera de montaña de L’Alpe-d’Huez (1.860 m), Carretera del Col d’Izoard (2.360 m), Carretera del Col de Vars (2.109 m), Carretera del Col de Restefond/Bonette (2.802 m) i Carretera de montaña Ventoux (1.909 m). 

“Per diferents que ens puguin semblar”, acaba dient Rudolf Geser al pròleg de l’edició original en alemany, “tant per la situació paisatgística com per les característiques de la ruta, els 50 colls i carreteres de muntanya descrits tenen en comú que són les més belles i gratificants fites que la regió alpina pot oferir als ciclistes”.

El llibre es ven per 19.50 euros, profusament il·lustrat. El podeu adquirir al web de l’editorial: http://www.lectio.es/mostrar_producte.php?prod=110

Prades, boscos i rierols de la vall de Bianya

A l’oest de la Garrotxa, la vall de Bianya desguassa les aigües del riu del mateix nom al Fluvià i, a la capçalera, fa la divisòria d’aigües amb el Ripollès. Aquesta privilegiada situació li confegeix unes característiques paisatgístiques extraordinàries que, unides a la presència de volcans i colades de lava, la fan un territori atractiu per a descobrir tot pedalant.

Església romànica de Sant Pere Despuig

La sortida de la ruta és a Sant Joan les Fonts, davant de l’església parroquial. Agafeu el carrer del Castanyer, que puja. Passada l’escola bressol trobareu un trencall on un rètol groc us diu que podeu anar a la Font Freda pels dos camins., Agafeu el de la dreta, estret i enquitranat. Pedaleu portant a ma esquerra el turó del volcà de la Canya i a la dreta un seguit de colades basàltiques que, a l’alçada de la Font Freda (hi ha dues tanques a ma esquerra que n’indiquen l’accés), es veuen perfectament.

El camí asfaltat segueix passant per masos i deixant trencalls a esquerra i dreta (casa de colònies) fins que davalla cap al veïnat de Llocalou. Creueu un torrent i, en desembocar en un carrer maple, agafeu a ma dreta. No deixeu el camí principal. Més endavant, després de creuar un pontet, desemboca en un altre també força ample. Agafeu-lo a l’esquerra. A partir d’ara seguiu les indicacions que diuen ‘Sant Pere Despuig’.

Passeu el trencall de Ca la Nina i arribareu a una bifurcació. A la dreta indica ‘Sant Martí de Capsec’ (S XII). Seguiu per l’altra fins arribar a la carretera C-26. Travesseu la via i seguiu per la carretereta d’enfront direcció Sant Pere Despuig. Sempre pujant passareu pel molí de Pla de Beia i pel trencall que porta a l’església de Sant Martí de Solamal (S XII). En aquest punt heu de girar a l’esquerra seguint el camí asfaltat,. No us despisteu i seguiu rectes, que és molt fàcil. La ruta segueix pujant, passant entre masos i deixant trencalls, abans de desembocar en una carretera més ampla; sou a Sant Pere Despuig. A més d’unes cases de turisme rural, just a l’esquerra hi ha el camí que s’enfila, la pujada és curta però forta, fins l’església de Sant Pere, un dels millors temples de la vall. Datat l’any 858, conserva el campanar i algunes parts més de l’edifici romànic original. 

Torneu a la carretera i, tal i com veníeu fent la ruta, aneu cap a l’esquerra en baixada. Arribeu a l’Hostalnou de Bianya just on desemboqueu a la C-26, que heu de seguir fins una rotonda. És només un quilòmetre, però cal anar amb compte perquè hi ha molt trànsit. A ma esquerra de la rotonda hi ha una benzinera, i darrera un camí que us menarà fins Llocalou de nou. Deixant dos trencalls a l’esquera, abans i després d’una finca. Travesseu l’indret pel carrer major i desemboqueu de nou a la c-26. Creueu-la i seguiu pel carrer d’enfront (camí vell d’Olot). Trobareu les marques que indiquen la direcció per anar cap a la ruta del carrilet: Seguiu-les. Passeu per la Canya i per la riera de Riudaura. Després de creuar una carretera per sota a ma esquerra veureu el volcà de la Garrinada. 

Amb el volcà de la Canya al fons

Quan desemboqueu en un carrer ample, de polígon, agafeu-lo a l’esquerra fins una rotonda. Aquí agafeu la carretereta asfaltada i estreta que porta cap a una estació elèctrica, tot i un senyal de direcció prohibida, no va per vosaltres. Ara envolteu el volcà Montsacopa. 

La carretereta es converteix en un carrer d’Olot. Passeu per l’hostal sant Bernat i baixeu fins l’antiga carretera que travessava Olot, avinguda de Girona es diu. Agafeu-la a ma esquerra i seguiu-la fins sortir de la ciutat en direcció Ripoll-Camprodon. Després de creuar la rotonda de l’autovia que va a Girona arribareu a una altra rotonda. Trenqueu a ma dreta baixant per darrera d’unes industries. El carrer (camí vell de Sant Joan) baixa fort, però ull que aviat puja de sobte (deixant la baixada a la dreta) passant a dir-se carrer d’Antoni Mone. Seguiu-lo fins el final, creueu la C-26 de nou i tot dret, anireu a sortir a l’església de Sant Joan les Fonts, d’on heu sortit.
Dificultat. Mitjana. Distància. 25.00 kms Temps: 3h Desnivell 345 metres. Bibliografia: Garrotxa. Zona volcànica. Parc natural. Mapa guia excursionista (Alpina).

Publicat sl suplement Indrets de El Mundo

Menorca, la millor forma d'acabar la temporada

A finals d’octubre els dies encara són càlids a Menorca. Si busqueu una cala a recer del vent i una bona taula, un bany i una caldereta poden arrodonir el cap de setmana com una roda de bicicleta; perquè el dies 19, 20 i 21 d’octubre torna la Volta cicloturista internacional a Menorca. Segueix conservant el seu caràcter popular en tractar-se d'una prova no competitiva.

Pedalar per Menorca te un caràcter completament diferent a tot el que hagueu pogut fer.

Són dues etapes, de 113 i 62 kms respectivament. La primera entre Maó, Ciutadella i Maó passant per Torralba d’en Salort, Alaior, Es Migjorn Gran, Ferreries, es Mercadal, Sant Climent i Sant Lluís. La segona entre Maó i es Mercadal, passant Per Fornells, i amb pujada cronometrada al temible Monte Toro i els seus tres quilòmetres a l’onze, dotze i tretze per cent.

A més, com ja ve sent habitual els darrers anys, divendres a la tard hi ha una excursió de 45 kms per als impacients. Tot pedalant s’anirà a visitar l’exposició ‘ciclisme i bicicletes’ (el potent fons d’Artur Sintes, organitzador de la prova) que hi ha a les antigues casernes d’Es Mercadal.

Homenatge al ciclisme andalús, amb la presència de Francis Cabello, Juan Martínez Oliver, Manolo Beltran i Javi Moreno, col·loqui sobre cicloturisme i el tradicional dinar final de germanor poden fer d’un cap de setmana tardoral a Menorca, uns dies inoblidables.

Al web de l’organització  (www.menorcacicloturista.com) hi trobareu tota la informació i també us hi podreu inscriure.

La vall d'en Bas, terra de remences

A penes nascut, el riu Fluvià dibuixa una vall ampla de terres fèrtils més pròpia dels estuaris que no pas de les seves deus. Per mor de la seva situació i característiques, la vall d’en Bas, on una rastellera de petits pobles conformen avui el municipi del mateix nom, va ser terra de guerres remences i de carlinades, i són avui un territori amb un especial caràcter humà i físic que avui us proposem descobrir tot pedalant per les seves petites carreteres rurals. L’excursió transita en part per la via verda d’Olot a Girona.

Sortint de Sant Privat de Bas

Sortirem de Sant Esteve d’en Bas, capital de la vall. Podem aparcar el cotxe al carrer Ample, a la part baixa i plana de la vila. Aquest carrer és creuat per la via verda. L’anirem a buscar a l’alçada de l’antiga estació del tren per començar a pedalar en direcció cap a Girona. A penes dos cents metres després al via tomba a l’esquerra. Nosaltres seguim recte segons les indicacions grogues i vermelles que diuen Hostalets. Per pista de terra creuem la carretera de les Martines i poc després desemboquem en una pista cimentada. L’agafem a la dreta fins la carretera c-153, que enfilem cap a l’esquerra. Un centenar de mestres després a la dreta hi ha l’entrada a Hostalets d’en Bas. Creuem el poble pel cèlebre carrer dels balcons plens de flors. Al final, just on hi ha l’església,. Girem a la dreta i comencem a pedalar en direcció Can Trona per una carretera rural amb molt poc de trànsit i entre camps de conreu. Passarem per la preciosa esglesiola romànica de Sant Quintí.

Passat can Trona (hi ha una agrobotiga), girem a l’esquerra deixant l’hotel Vall d’en Bas i passem sota la carretera del túnel de Bracons seguint recte cap a Verntallat. Un quilòmetre després girarem a l’esquerra direcció cap al veïnat de Pocafarina. Aquí desemboquem a la carretera que mena al poblet de Sant Privat (esquerra). És a un quilòmetre i, tot i que la carretera puja, val la pena de visitar. Desfem la carretera en baixada, passem la cruïlla de Pocafarina i seguim recte fins les envistes del poblet de El Mallol. Deixem aquí la carretera principal i girem a l’esquerra direcció a Veïnat Nou. La carretera rural desemboca en una altra que agafem també a l’esquerra fins desembocar a la GIV 5224 que, a l’esquerra, porta a La Pinya. Passat aquest poble la carretera ens porta a la GIP 5223. L’agafem a la dreta fins Olot.

Pedalant entre conreus, a prop de Sant Esteve d'en Bas

L’entrada a la capital de la Garrotxa la fem per la mateixa carretera, convertida en carrer, per om venim. Quan creuem un carrer que te carril bici l’agafem a la dreta fins una petita rotonda. Girem a l’esquerra i sortim a la carretera que va a Vic. A l’esquerra anem cap a la plaça Clarà i el centre de la ciutat (plaça St. Pere, Firalet...) Agafant la carretera a Vic cap a la dreta creuem el pont damunt del Fluvià. Just passar-lo beurem uns rètols verds que ens indiquen la direcció a prendre. És a la dreta i, a través d’un camí obac, anem a menar a l’inici de la Via Verda. No deixem aquesta ruta fins arribar al punt d’on hem sortit, la petita estació de tren de Sant Esteve d’en Bas. A l’alçada del baixador de Codella, avui un bar, hi ha el parc de la Pedra Tosca, un extraordinari conjunt de terres volcàniques amb una intervenció urbanística que ha estat mereixedora d’un premi europeu.

Dificultat. Fàcil. Distància. 35.00 kms Temps: 3h 30’ Desnivell 205 metres. Bibliografia: Garrotxa. Zona volcànica. Parc natural (Alpina) @: http://webspobles.ddgi.cat/sites/vall_den_bas

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Li volen mal

Joaquim Rodríguez (foto 'Volta')

El tractament que les televisions estan donant a la Vuelta Ciclista a España és, com a mínim, pervers. A TVE, que emet la cursa en directe, el lideratge, per ara incontestable, del català Joaquim ‘Purito’ Rodríguez li cau com una guitza al baix ventre. Devien tenir previst un passeig triomfal d’Alberto Contador, que permetria rescabalar l’honor del ciclisme espanyol ferit per la sanció per dopatge, i fins el moment els està sortint tot al revés.

La transmissió de Carlos de Andrés i Perico Delgado ratlla el patetisme, és a dir, les emocions intensament penoses (DGEC). Mentre l’ex ciclista no para de lloar els, fins el present, inútils esforços del corredor de Pinto per superar ‘Purito’, talment com si el de Parets del Vallès fos l’enemic públic número ú de la dignitat espanyola, de Andrés, que és català, intenta suaument (i que no es noti per si de cas els nous amos de la tele s’ofenen) matissar la descaradament esbiaixada opinió de Delgado. A l’etapa de Covadonga, el de Segòvia ha arribat a qualificar a Rodríguez “d’enemic” de Contador, comentari que deu haver estat aplaudit per més d’un espectador, però que contradiu greument la transmissió de valors humans que, se suposa, ha de tenir l’esport.

Als Telediaris només hi ha un ciclista, Contador, que lluita fins la darrera gota de sang per superar un Rodríguez que, literal, “no pot amb ell”, “ que a penes li treu 5 segons”.

És clar que si el ‘Purito’ espera que la televisió del seu país, TV3, lloï la seva extraordinària cursa, que esperi assegut. Després de la gran etapa d’Ancares, el TN vespre va parlar de la victòria del català, fins i tot, després del futbol se segona i de l’anglès, demostrant, un cop més, el tradicional odi de la redacció d’esport de TV3 envers el ciclisme. Anem servits.

Ocells, canyars i horta del delta de la Tordera

Amb 65 quilòmetres, la Tordera, que neix al Montseny i desemboca entre Blanes i Malgrat travessant trenta municipis, és un riu tan desconegut com explotat. Tot i això, les 12 hectàrees del delta presenten una tipologia mediterrània, tant de fauna i flora com d’hàbitat humà, que us convidem a descobrir en una agradable ruta en bici.

Pedalant pel delta, entre canyars i horta

Les platges de l’alt Maresme deuen molt a les aportacions dels sediments del riu; això ha convertit la zona en un atractiu turístic d’èxit. És per això que la ruta la començareu a Malgrat de Mar, una vila marcada pel turisme de platja, una indústria que consumeix la major part d’aigua del riu i els seus aqüífers durant els mesos d’estiu.

El carrer de Colom fa de límit entre la zona d’hotels de Malgrat i la de Santa Susanna. Per anar-hi, venint de Barcelona, cal deixar la N-II després de passar un viaducte per a vianants amb un rètol que anuncia que sou a Santa Susanna, i seguir pel lateral fins el final. El carrer Colom te un carril bici. Sortim d’aquí en direcció al mar.

Arribant a l’avinguda del Mar gireu a la dreta fins el pas sota la via del tren per a vehicles; passeu-hi i pedaleu fins la platja. Aquí gireu a l’esquerra i seguiu arran de mar fins que la no pugueu més. Llavors gireu de nou a l’esquerra i sortiu al passeig dels pins; a la dreta fins el final. Creueu una riera, enfileu-vos per una rampa al passeig marítim de Malgrat i fins el final. Agafeu la plaça per la dreta i deixeu-la per una pista de terra a la dreta i molt fresada que us porta al camí de la Pomerada al costat del mar.

Just abans de l’entrada d’un càmping que talla el camí gireu a l’esquerra pel camí de Mas Bages. Ara travessareu la rica i variada horta de Malgrat, possible gràcies al riu, és clar. A la primera cruïlla de quatre camins asfaltats gireu a la dreta (camí del Pla) fins desembocar en un altre camí. Teniu la Tordera enfront; baixeu a la seva llera, fins i tot quan porta aigua és prou ampla per caminar-hi.

Agafant el camí on heu desembocat a la dreta (camí de la Selva) anireu fins una entrada de càmping. A ma esquerra surt un corriol que us portarà fins els espais naturals protegits del delta. Si hi aneu en primavera o tardor no us oblideu els prismàtics: polles d’aigua, collverts, xoriguers, bernats pescaires, gavians, miloques; encara que sembli mentida, hi ha de tot.

Un piano al sostre! l'escola de música de Palafolls

Reculeu per on veníeu tot recte fins la BV 6001. Travesseu-la amb cura i seguiu pel camí d’enfront que gira a dreta i esquerra passant sota el tren. Padalareu sempre al costat del riu entre canyars i conreus. El corriol desemboca en un camí més ample que seguiu fins que, després d’una depuradora, gira a l’esquera. Heu de seguir rectes de nou pel corriol que surt enfront i que passa sota la carretera B 682. Deixeu un immediat corriol a l’esquerra, sortiu a un camí i gireu a l’esquerra. El camí fa ziga-zagues a tocar d’uns arbres i travessa uns gorgs que forma el riu, tant bells com desconeguts. Seguiu recte fins agafar un carril bici. Creueu un carrer nou i seguiu. Gireu a esquerra per un altre carril bici, creueu un carrer i seguiu-lo fins el final. Desemboqueu a la riera de la Burgada, a Palafolls. Enfront teniu la biblioteca que va projectar el malaguanyat Enric Miralles (porta el seu nom). Més endavant trobareu el pavelló municipal d’esports cerat per Arata Isozaki (autor del Palau Sant Jordi i que només te aquestes dues obres a Catalunya). En arribar al carrer Pau Casals gireu a l’esquerra fins que el carrer es fa de vianants i es diu Major, Seguiu-lo. A ma dreta veureu una escola de música. Es coneix que ho és pel piano que te damunt del terrat. Palafolls és un poble amb un encant insòlitament original.

En arribar a l’ajuntament tombeu a ma dreta pel carrer de Sant Genís fins la Rambla de Les Ferreries, que agafareu a l’esquerra. Al final gireu a l’esquerra pel carrer Lluís Companys fins una rotonda. Heu de creuar recte la B 682 i seguir per la BV 6002 fins després del primer grup de casetes. Llavors gireu a la dreta per un camí de terra que puja. Passat un mas gireu a l’esquerra per un camí que puja molt i aviat es converteix en un carrer. Al cap de munt a la dreta baixeu per l’avinguda del Mar fins desembocar a una altra rotonda. Creueu-la i seguiu rectes, de nou entre horta, pel carrer Girona. A la següent rotonda seguiu rectes pel mateix carrer fins l’avinguda Mediterrània, que agafareu a l’esquerra. Torneu a ser a Malgrat. A la dreta pel camí del Pla; en arribar al final esquerra pel carrer Llibertat i, també al final, dreta pel carrer Sant Elm que després es passa a dir Sant Esteve.

Al final es converteix en un carrer de vianants ple de botigues turístiques. A la propera rotonda agafeu a l’esquerra el passeig marítim fins trobar-vos al carrer de Colom a ma dreta, on heu començat la ruta.

Dificultat. Fàcil. Distància. 19.00 kms Temps: 1h 40’ Desnivell: inapreciable. @: www.observatoritordera.cat.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

L’espectacle de la badia de Roses

Entre la desembocadura de la Mugueta i la punta de la Poncella s’estén la impressionant badia de Roses (no confondre amb el Golf de Roses). Si el dia anterior heu fet l’excursió als estanys dels aiguamolls de l’Empordà que us proposàvem en l’anterior article, avui podeu completar la visita recorrent aquest bell paratge i el nucli històric de la vila.

La badia de Roses te un bon passeig marítim

El punt de sortida pot ser l’oficina de turisme de Roses, a la rotonda de la Plaça de les Botxes. Sortiu en direcció sud per l’avinguda de Rhode. De seguida, a ma dreta, trobeu la Ciutadella, un recinte que aplega vestigis de les civilitzacions que han poblat la vila durant tretze segles: grega, romana, paleocristiana, romànica, visigoda i fins el segle XVI. Segui en la mateixa direcció fins la següent rotonda, on gireu a l’esquerra (c/Bernat Metge) i passeu per un càmping. Tombeu el primer a la dreta (Joanot Martorell) i seguiu-lo sempre dret, per be que canvia de nom: Calderón de la Barca i, després d’una petita placeta triangular, Nautilus. Al final desemboca a l’avinguda de la Platja, que va d’esquerra a dreta. Creueu-la i seguiu rectes per l’avinguda de la Bocama, que acaba a la desembocadura de la Mugueta, un braç de la Muga que comunicava amb el Grau de la Mugueta, avui convertit en l’urbanització Santa Margarida. Al final del carrer sortiu a un embarcador i al Passeig Marítim: esquerra i endavant.

Primer travessareu la platja de Santa Margarida, després la del Salatar i la de Roses. La vista damunt del litoral de tot el golf i els penyals del Cap de Creus és espectacular. Després de creuar la riera dels Ginjolers la vorera per on pedaleu (a Roses està permès) acaba en un aparcament. Voregeu-lo i continueu per la platja de la Punta (hi ha una passera de fusta) fins l’entrada al port. L’accés en bici hi és permès. Si voleu contemplar els iots que mai no tindreu, feu-hi una volta. Darrera del port esportiu hi ha el pesquer, menys bonic però més interessant. Seguiu per la vorera i pedaleu fort, perquè el carrer comença a enfilar-se. Quan la vorera és ja massa estreta busqueu un pas i baixeu a la calçada (Carretera del Far) per seguir pedalant sense témer atropellar cap vianant. Després de la platja dels palangrers i de la punta del mateix nom arribareu al far, a la punta de les Poncelles, vèrtex nord de la Badia i punt culminant de l’excursió. Amb la badia en primer pla, teniu el Golf de Roses als vostres peus. 

Al port podeu admirar els iots que mai no us comprareu

Si baixeu per la rampa que hi ha just abans del far aneu a parar al camí de ronda que us portarà fins a les platges de Canyelles petites i l’Almadrava, però hi ha molts trams d’escales i es fa pesat. Podeu seguir una estona i, quan us canseu, sortir a la carretera del far per algun dels caminois interiors que comuniquen els apartaments que hi ha penjats del penya segat. Desfeu el camí fins la rotonda d’entrada al port i gireu a la dreta per l’avinguda de la Cuana (te una riera al mig). Gireu a l’esquerra per Cap Norfeu i seguiu-lo fins el final; arribareu als carrerons del centre històric, curulls de bars i botigues. El millor és perdre’s-hi buscant l’església mig necolàssica de Santa Maria i la plaça de Catalunya, on hi ha la modernista casa Mallol, seu de l’ajuntament.

Seguiu pel carrer Trinitat fins trobar a ma dreta la plaça de la Pau, on hi ha conservat un refugi antiaeri. Damunt la plaça hi ha el carrer Tarragona. A ma dreta podeu observar el nou teatre municipal. Seguiu el carrer a ma esquerra fins Lluis Companys. A l’esquerra us portarà a la oficina de turisme d’on heu sortit.

Dificultat. Fàcil. Distància. 14.00 kms Temps: 1h 15’ Desnivell: 85 m. @: http://www.roses.cat/es/Turisme/

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya