19/7/13
No serà en Contador qui hi posi l'èpica
Per desesperació dels comentaristes de TVE, pels quals sembla que Alberto Contador és el millor ciclista dels que corren el Tour, no serà pas el de Pinto qui posi l’èpica de la qual n’ha estat faltada fins arribar a l’Alpe d’Huez l’edició del centenari.
 |
| Joaquim Rodríguez |
Qui ha posat en entredit l’equip Sky i ha destapat les mancances del líder de la cursa, Chris Froome, han estat Nairo Quintana i Joaquim Rodríguez. Mentrestant, Contador i Valverde, com sempre lloats i protegits per Perico Delgado en uns comentaris declaradament partidistes, han anat esllanguint a cada revolt dels 21 llacets del mític cim alpí. Amb una sola etapa no n’hi ha prou per dir que el Tour ha recuperat l’èpica perduda fins ara, però com a mínim la cursa s’ha animat, que ja tocava. Enguany les audiències televisives no anaven gaire be fins ahir, en que la doble ascensió (amb la perillosa baixada inclosa) a l’Alpe d’Huez, i la declaració d’hostiltats per part del colombià del Movistar i del català del Katusha van posar el Tour potes enlaire.
Han fet tard, és clar. Ni Quintana ni Rodríguez tenen ja temps material, ni forces, per intentar arrabassar el liderat a Froome, però en el seu assetjament al líder poden fer caure un Contador que no es mereix el segon lloc que ocupa i que, fins ara, només el justifica l’atac en equip que va fer tot el Saxo Tinkoff camí de Saint Amand Montrond.
L’etapa d’avui, amb el clàssic final a Le Grand Bornand, probablement no aporti massa novetats. La llarga baixada fins l’arribada no augura una aferrissada lluita entre els primers, però la de dissabte, amb l’inèdit final en alt a Annecy Semnoz, ha de ser de lluita total i sense miraments entre els quatre primers. Serà llavors quan, probablement, es decideixi el podi del Tour. Llàstima que l’èpica hagi dormit a la palla tants dies.
15/7/13
Poca epopeia, per ara, al Tour que fa 100
 |
| Monument al ciclisme al cim del Tourmalet |
Si l’èpica és el gènere poètic que narra fets heroics en forma d’epopeia, és a dir de compilació de fets llegendaris protagonitzats per personatges amb un elevat coratge i una fortitud de sofriment superiors als normals, el Tour d’enguany, el que fa 100, fins el moment no s’està caracteritzant precisament per actituds d’aquesta mena. Tot i que l’equip li està fallant més que una escopeta de taps de suro, Chris Froome domina amb una superioritat un pel arrogant producte, sobretot, de l’evident inferioritat que estan demostrant els que haurien de ser més durs rivals.
Després de la primera etapa pirinenca no van ser pocs els que van pensar que es podien estalviar la feinada i anar directament a l’etapa nocturna dels Camps Elisis, que per als espectadors potser serà el millor de la cursa del centenari. Malauradament el Mont Ventoux dona força a l’argument. Ni els ensurts a les etapes Saint Girons –Bagneres de Bigorre i Tours – Saint Amand Montrond, han fet modificar les prediccions: si no te un daltabaix físic, què a hores d’ara es veu difícil, o una caiguda que ningú no vol que passi, el britànic a qui diuen africà perquè hi va néixer per xiripa, guanyarà la Grande Boucle.
Llavors, què els passa als Contador, Rodríguez o Valverde? Bé, al del Movistar ja sabem el que li va passar, que va tornar a badar. Si hagués canviat de bicicleta immediatament amb un company no hauria perdut tal minutada. Una espifiada d‘aprenent similar a la ja que va fer fa uns anys a la Vuelta; un badada indigna del Tour. O és que no el volia guanyar?
Rodríguez va dormir als Pirineus i ara sembla que vol despertar als Alps, però ja ha fet tard. Te difícil fins i tot aspirar al podi. I Contador, bé, no li vull mal, però d’ençà de la sanció no és l’heroi que va dominar Tour i Giro amb una suficiència gairebé similar a la que està demostrant Froome. Per què? On ha quedat l’èpica que tan esbomben els periodistes del gremi?
10/7/13
Tipologies (2). El que et fot el pal
Es vol donar una imatge del ciclista com a persona amable, generosa, compromesa amb la societat d’avui en dia (salut, sostenibilitat, mobilitat), i que transmet empatia i ‘bon rotllo’ per allà on passa. Aquesta actitud, per ara, no va més enllà de la publicitat i d’alguns col·lectius molt benemèrits i formats per bona gent farcida de millors intencions. La realitat és més dissortada: damunt d’una bicicleta hi ha de tot, com en la vida.
També en bicicleta, la carretera és plena de personatges de tota mena i mesura humana. Els que s’ho prenen com una competició en són munió, i d’entre aquests, els que s’ofenen quan algú els avança, encara que sigui sense voler, són una espècie abundant. I la resposta davant tal ofensa sol ser contundent.
També en bicicleta, la carretera és plena de personatges de tota mena i mesura humana. Els que s’ho prenen com una competició en són munió, i d’entre aquests, els que s’ofenen quan algú els avança, encara que sigui sense voler, són una espècie abundant. I la resposta davant tal ofensa sol ser contundent.
El que et fot el pal. Has sortit amb la bici de carretera. Vas sol, sense urgències esportives, gairebé contemplant el paisatge. De sobte, un tro que procedeix de la llunyania impecablement vestit amb un conjunt de l’Astana o el Saxo Tinkoff et passa com un llampec i s’instal·la al teu davant. No saluda, és clar, se li desbarataria el cardio que diuen ara alguns per referir-se a les pulsacions del cor. Va més ràpid però sense ofegar, o sigui que decideixes endurir la marxa i posar-te a roda. Ell, preocupat, no para de clavar-te llambregades mentre que apressa el ritme gradualment. Tu al darrera.
Al cap d’un quilòmetre, no més, arriba un moment en que afluixa el ritme, és clar. Llavors tu l’ultrapasses i et poses al seu davant amb la intenció de donar-li un relleu merescut. És el mínim que es pot fer per algú que t’ha portat una estona. Però el que acabes de fer sense saber-ho és una greu ofensa a la professionalitat de l’individu: t’has atrevit a avançar-lo, l’has ultratjat. La resposta és immediata i contundent. Baixa dos pinyons, es posa dempeus damunt dels pedals de la seva bici de baix pressupost i, mirant-te despectivament en passar-te, fa una arrencada que gairebé et tomba. En cent metres et treu deu segons. En tres cents l’has perdut de vista tot. La única intenció que ha tingut en donar-te aquest autèntic pal és demostrar al món qui és el més fort. Tu tornes a mirar el paisatge, és clar. I fins i tot el tornes a enxampar, potser. Per molt maillot de l’Astana, un ritme així és difícil de mantenir durant molta estona. Ara, el pal ja està donat, i als ulls de la humanitat sencera queda clar qui és el millor.
Seguint el curs de la Tordera
Un cop abandona el Montseny, la Tordera esdevé un riu amable amb atractius estanys i espais naturals protegits que, ara que s’han recuperat, aporten una diversitat insòlita a la plana de la Selva i el límit nord del Maresme. Us proposem una ruta per descobrir-los.
 |
| A prop de la zona humida de l'estany de la Júlia |
El punt de sortida és el Passeig de Pomereda de Malgrat, el carrer que, al costat del mar, va del centre del poble fins la zona de càmpings del delta de la Tordera. Hi podeu accedir des de la BV 6001. Abans de creuar el riu hi ha una rotonda on s’indica la zona. Sortiu en sentit nord fins trobar el restaurant ‘Punta riu Tordera’. Aquí gireu a ma esquerra pel camí de Mas Bagès i remunteu entre hortes. A la primera cruïlla de quatre camins gireu a la dreta (camí del Pla) fins el final. Darrera el canyar hi ha el riu. Baixeu-hi per veure si porta aigua. Encara que no en porti en superfície la Tordera te un ric aqüífer del qual en beuen els pobles dels voltants. Gireu a la dreta i seguiu en paral·lel al riu pel camí de la Selva fins l’entrada del càmping. Agafeu el corriol que hi ha a l’esquerra a tocar de la tanca. Aviat sereu a la desembocadura de la Tordera, un espai d’interès natural amb dunes i una abundant avifauna típica del lloc.
Reculeu per on heu vingut, deixeu a l’esquerra el camí del Pla i seguiu fins creuar la BV 6001. Agafeu el camí que surt de biaix en front i de seguida travesseu la via del tren per sota. Circuleu en paral·lel al riu. A ma esquerra passareu per la depuradora i el camí es torna aviat un corriol que creua per sota la GI 682. Entre vegetació de ribera deixareu un primer corriol a ma esquerra i aviat agafareu el segon deixant el camí que va recte. Vorejareu una arbreda, passareu pel costat d’un molí nou de trinca, travessareu un gorg, un altre dels espais naturals del riu, i sortireu a un carril bici que seguireu fins el final. Sortiu a la biblioteca Enric Miralles, obra pòstuma del prestigiós arquitecte, al municipi de Palafolls.
 |
| Al gorg de Palafolls |
La travessia del poble es fa seguint les següents indicacions: DRETA.- c/ Camí del Roig, RECTE.- c/ Sant Jordi, RECTE.- c/ Xon Comas, DRETA.- c/ Xon Morer, ESQUERA.- Camí l’esperança (dreta camp de futbol), DRETA.- c/ Roig i Jalpí, RECTE.- camí pla de la Ginesta, (creua C-32 per sota), DRETA.- Polígon sector Mas Puigventós. Tot just creuar la riera de Reixac, gireu a la dreta de nou per un camí terrer ample que us tornarà a la Tordera (a l’esquerra hi ha el centre logístic d’Inditex). Un agradable passeig amb algunes taules de pic-nic us portarà a la vila de Tordera creuant per sota la N-II i entrant pel Passeig de Manuel Puigvert.
A la rotonda amb la BV 5122, dins el poble, gireu a la dreta, passeu el pont i desembocareu a la GI 512. Enfront hi ha els estanys de la Tordera, una nova zona humida del riu. Reculeu fins la rotonda i agafeu la BV 5122 (a la dreta tal i com veniu). Al primer trencall entreu dins l’aparcament (els diumenges hi ha mercat), busqueu el camí que corre paral·lel al riu (te una tanca de fusta a ma dreta) i seguiu-lo fins el final. Sortireu de nou a la BV 5122, que seguireu uns metres fins el trencall a la dreta d’un camí ample i polsegós. Deixant la fàbrica de la dreta seguiu endavant, puja suaument entre plàtans ombrívols cap a l’estany de la Júlia (indicat) i d’aquí ja amb més força fins desembocar en un altre camí. A ma esquerra veureu la petita esglesiola de sant Vicenç. Seguiu recte, aviat el camí és asfaltat. Quan us surt un carrer d’urbanització a l’esquerra agafeu-lo i seguiu les indicacions següents: Se li incorpora un carrer per la dreta. Seguim recte, DRETA.- Pel cinquè carrer que li surt en pujada després que el carrer per on anem fa un revolt. DESEMBOCA.- en un carrer. Girar a DRETA en forta pujada. Se li incorpora un carrer a la dreta. ESQUERRA.- per carretera rural asfaltada abans dels semàfors de la BV5122, DRETA.- Museu de la Pagesia. Si sou de ciutat s’imposa una visita a aquest centre que compila les formes de vida rural. Sou al municipi de Fogars de la Selva, i s’han acabat les pujades.
 |
| Arribant a Tordera |
Seguiu la carretera endavant en un pronunciat descens. S’acaba l’asfalt. Just en arribar a una casa a mig reconstruir, gireu pel camí que hi surt a ma dreta (si us el passeu, poc després hi ha una cruïlla amb moltes bústies: reculeu). El camí baixa passant per una granja i desemboca en un carrer (Avgda Diagonal). Sou a la urbanització Niagara Park (sic!). Gireu a l’esquerra i immediatament a ma dreta pel c/ Villarroel, que fa una rampa inhumana per guanyar l’alçada de la Gran Via de les Corts Catalanes, que agafareu a l’esquerra fins el final deixant carrers de noms insòlits pel lloc a les dues bandes. Aquí preneu el camimoi que surt a ma dreta a prop d’una casa. Aviat desemboca en un altre, agafeu-lo a l’esquerra i baixeu fins la carretera BV 5122. Cap a l’esquerra anireu a Tordera de nou. Des de Tordera refeu el camí que heu fet a l’anada a l’inrevés i arribareu al Passeig de la Pomereda de Malgrat, on teniu els cotxes.
Dificultat. Mitjana. Distància. 38.00 kms Temps: 2h 50’ (3h 45’ temps total) Desnivell. 180 m. @: http://www.laselvaturisme.com/ca/directori/museo-de-la-pagesia-de-fogars-de-la-selva.html
2/7/13
Vélo Magazine, la guia imprescindible del Tour
Amb dos números (juny i juliol) dedicat abastament a documentar El Tour de França, enguany la revista Vélo Magazine ha realitzat una autèntica proesa en el periodisme ciclista. Al quiosc de baix de tot de la Rambla, a Barcelona, els podeu trobar.
El número 508 (juny) de Vélo Magazine conté la guia del Tour d’enguany en el mateix format, contingut i paginació que la guia oficial que es dona a convidats, premsa i participants. Cada etapa te una descripció, el perfil, el mapa, els millors punts on veure la cursa, les dificultats i l’horari de pas, a més de l’opinió del ciclista francès Jérémy Roy. Després de la guia de la cursa hi ha una extensa guia dels equips participants i els seus corredors. A més la revista ofereix un pòster amb el mapa del recorregut del Tour, una peça a desar. El Vélo Magazine de juny és una peça imprescindible per tenir davant la tele abans de veure cada etapa.
El número 509 (juliol) és més dens. Amb el nom de ‘El Tour, quina història’, la revista ofereix un dossier central de 28 pàgines dedicades a la història de la cursa narrada en vint-i-una etapes. Del primer Maillot a la irrupció de la televisió passant pel control anti-dopatge o les caravanes publicitàries. A més hi ha un extens reportatge de 10 pàgines dedicat a quatre tipus de bicicleta que han fet història al Tour, un reportatge pujant el col de la Madone amb Chris Froome, una entrevista amb Laurent Jalabert després del seu greu accident i la guia personalitzada dels 198 corredors que han pres la sortida al Tour.
Per si us interessa, podeu subscriure-us a Vélo Magazine visitant la seva web.
 |
| Guia del Tour, número de juny |
 |
| Història del Tour, número de juliol |
 |
| Portades dels número 508 (juny), a l'esquerra i 509 (juliol) a la dreta |
1/7/13
Subscriure's a:
Missatges (Atom)