Poca epopeia, per ara, al Tour que fa 100

Monument al ciclisme al cim del Tourmalet

Si l’èpica és el gènere poètic que narra fets heroics en forma d’epopeia, és a dir de compilació de fets llegendaris protagonitzats per personatges amb un elevat coratge i una fortitud de sofriment superiors als normals, el Tour d’enguany, el que fa 100, fins el moment no s’està caracteritzant precisament per actituds d’aquesta mena. Tot i que l’equip li està fallant més que una escopeta de taps de suro, Chris Froome domina amb una superioritat un pel arrogant producte, sobretot, de l’evident inferioritat que estan demostrant els que haurien de ser més durs rivals.

Després de la primera etapa pirinenca no van ser pocs els que van pensar que es podien estalviar la feinada i anar directament a l’etapa nocturna dels Camps Elisis, que per als espectadors potser serà el millor de la cursa del centenari. Malauradament el Mont Ventoux dona força a l’argument. Ni els ensurts a les etapes Saint Girons –Bagneres de Bigorre i Tours – Saint Amand Montrond, han fet modificar les prediccions: si no te un daltabaix físic, què a hores d’ara es veu difícil, o una caiguda que ningú no vol que passi, el britànic a qui diuen africà perquè hi va néixer per xiripa, guanyarà la Grande Boucle.

Llavors, què els passa als Contador, Rodríguez o Valverde? Bé, al del Movistar ja sabem el que li va passar, que va tornar a badar. Si hagués canviat de bicicleta immediatament amb un company no hauria perdut tal minutada. Una espifiada d‘aprenent similar a la ja que va fer fa uns anys a la Vuelta; un badada indigna del Tour. O és que no el volia guanyar?

Rodríguez va dormir als Pirineus i ara sembla que vol despertar als Alps, però ja ha fet tard. Te difícil fins i tot aspirar al podi. I Contador, bé, no li vull mal, però d’ençà de la sanció no és l’heroi que va dominar Tour i Giro amb una suficiència gairebé similar a la que està demostrant Froome. Per què? On ha quedat l’èpica que tan esbomben els periodistes del gremi?