20/3/16

Arrenca la "Volta" a Catalunya 2016


Una participació de luxe, sempre a la primera divisió del ciclisme mundial, i amb la major cobertura televisiva de la història, dilluns arrenca a Calella (Maresme) la 96èna edició de la "Volta" a Catalunya.
Podeu accedir al recorregut detallat de la prova picant a l'enllaç:

Podeu conèixer la història d'aqeusta cursa fundada fa més d'un segle picant l'enllaç:

Conegueu totes les classificacions de cada etapa al minut picant al'enllaç:
CLASSIFICACIONS

Novetat
I si voleu fer una "Volta" cicloturista, aprofitant les vacances de Pasqua, podeu accedir als escenaris d'interès paisatgístic, monumental, històric i turístic d'aquesta 96èna "Volta" picant l'enllaç:

No us perdeu l'oportunitat única de veure els millors ciclistes del moment recorrent les carreteres de Catalunya. Les mateixes que podeu fer vosaltres cada cap de setmana.

15/3/16

Espriu i Vinyoli a la Riera de Santa Coloma

Salvador Espriu, fill de la vila, i Joan Vinyoli, que hi sojornà, són grans poetes a qui el paisatge de Santa Coloma de Farners va influir-los. La plaça Farners o el bell parc de Sant Salvador, a la riba de la riera, són indrets tocats per la poesia que us proposem descobrir.

Davant del monument a Salvador Espriu, obra de Subirachs
Capital de la Selva, Santa Coloma de Farners (13.000 hab.) és al fons de la plana que obre la riera del mateix nom, i al peu de les Guilleries. Aigua i bosc són, doncs, els elements que conformen el paisatge. Recorrereu la ciutat i després coneixereu el país que hi ha a banda i banda de la riera, fins Riudarenes i l'ermita de Montcorp. Situeu l'inici de la ruta a la plaça de la Sardana, darrera del camp d'esports de Santa Coloma. Agafeu per l'ampla vorera arbrada del passeig de la Nòria. A la dreta hi ha les instal·lacions esportives municipals. Gireu a dreta per la carretera de Sant Hilari fins una rotonda. A l'esquerra hi ha la plaça de l'ajuntament i l'escultura Simbologia. Seguiu pel passeig de Sant Salvador, a la dreta hi ha la biblioteca Joan Vinyoli i la modernista casa Bofill. Recte pel carrer Noguer fins la gran plaça del Firal, que voltareu en sentit contrari a les busques del rellotge i en sortireu a dreta pel carrer d'Anselm Clavé. Aquí hi ha la llar dels jubilats, un senyorial edifici modernista. Carrer Lluís Món a l'esquerra fins desembocar a la plaça Farners, que voltareu de dreta a esquerra fins acabar davant l'església de campanar gòtic i l'escultura a Salvador Espriu de Josep Mª Subirachs.
Carrer Major lleugerament a la dreta i de seguida carrer del Pare Lluís Rodes a esquerra (de fet surt gairebé enfront). Seguiu el carrer fins el final. Torneu a ser a la cruïlla del carrer Noguer, just on hi ha la casa Bofill. Preneu de nou Sant Salvador (ara a dreta) fins la rotonda de l'ajuntament. Ara agafeu-la a esquerra pel carrer Francesc Moragas, que porta cap als afores. A la primera rotonda dreta pel carrer dels Banys. A la següent rotonda esquerra pel carrer del mateix mom fins una bifurcació. Heu d'agafar el trencall de l'esquerra, direcció Riudarenes. El camí es torna de terra, però és ample i pla. Circulareu en paral·lel a la riera de Santa Coloma (típica vegetació de ribera) fins desembocar a la carretera GIV 5514, que agafareu a esquerra cap a Riudarenes. Un cop dins el poble el carrer gira a dreta i aviat trobeu de front un disc de direcció prohibida. Gireu a esquerra per una travessia que us mena de cara a l'ajuntament. Gireu a dreta i pedaleu fins veure l'església a ma dreta. Aneu-hi. Gireu a dreta per l'estret pas entre cases que conforma el carrer de l'Església, i deixeu-lo girant a esquerra pel de la Rectoria, un modern passatge de vianants que després passa a ser el carrer d'una urbanització a mig fer. Al final gireu a esquerra per Jaume Tàpias i agafeu el primer a la dreta, que és el carrer Montcorb. Deixeu Riudarenes.

A l'ermita de Montcorp
Pedaleu ara entre boscos, camps i algun mas cap a l'ermita de Montcorb. Arribareu a una cruïlla, enfront teniu una deixalleria. Gireu a esquerra cap a la deixalleria. Hi passeu pel costat. El carrer es converteix en camí i, per un gual, creueu la riera de Santa Coloma. Deixeu un trencall a esquerra tot girant a dreta i anant cap a un mas. Al seu davant el camí tomba a esquerra i aviat veieu un camí ample a dreta. Deixeu-lo ara, en tornar l'agafareu. Ara tireu rectes. El camí fa baixada fins creuar el barranc de Vilarràs i agafeu un ample camí vorejat de grans plataners. Just quan hi ha un rètol que indica propietat privada agafeu nu camí a l'esquerra que, pujant durant uns dos cents metres, us porta a l'ermita de Montcorp, que veureu a ma dreta. L'ermita destaca per l'alta porxada sostinguda per grans columnes. Retornareu fins la cruïlla (que ara queda a esquerra) del camí que hi ha just abans d'un mas. I agafeu-lo. Inicieu el retorn cap a Santa Coloma.
El camí desemboca a la carretera GIV 544, que agafareu a esquerra en suau però constant pujada. Poc després de passar el quilòmetre 3 passareu un torrent i de seguida surt un camí de terra ample que puja suaument. Gireu-hi. Sortint del bosc hi a un trencall, agafeu a l'esquerra. voltareu una gran finca (que us quedarà a la dreta) i anireu pujant fins trobar-vos un camí que se us incorpora per la dreta i que també ve del mas (és l'altra punta del que heu deixat). S'ha acabat pujar. seguiu sempre el camí principal deixant dos trencalls a esquerra. Ràpid descens cap a la riera, passeu una casa de color rosat en un revolt tancat a esquerra i ben aviat arribareu a les portes de les Termes Orion. Deixeu la carretera d'accés a dreta i continueu rectes pel camí d'enfront, indicat com a via verda.
Pedalant sempre a tocar de la riera passareu prop dels meandres que fa abans d'entrar al parc de Sant Salvador, un dels llocs preferits pels colomencs que va inspirar el poeta Joan Vinyoli. Quan es creua la carretera de Farners, deixeu el parc i agafeu-la a la dreta. Passareu la riera per un pont i de seguida sereu a la plaça de la Sardana inici i final de la ruta
Dificultat: Fàcil Distància. 22.00 kms Temps: 1h 35’ (2h 14' amb aturades) Desnivell: 165 mts @: http://www.scf.cat/index.php

Baixant de l'ermita de Montcorp

2/3/16

Marinera, culta i gormanda, Vilanova i la Geltrú

Amb uns 70 mil habitants, la capital del Garraf és un paradigma del bon viure: universitària, ben comunicada, amb un patrimoni monumental que li atorga una acusada personalitat, molts elements culturals i gastronòmics propis i abocada al mar. I, a més, fàcil de descobrir-la pedalant.
Far de Vilanova
L'autopista C-32 o les rodalies RENFE R2 Sud us portaran al centre mateix de Vilanova. Baixeu fins el passeig marítim. Començareu la volta davant del monument al pescador, al port. Gireu a la dreta pel passeig Marítim en direcció al far. Al final del passeig gireu a esquerra fins la rotonda i a la dreta. Passeu el torrent i veureu de seguida a la dreta el far. Amunt que fa pujada fins l'ermita de Sant Cristòfol (S XVIII) al costat de la qual va viure i morir Eugeni d'Ors. Al final del carrer enfileu-vos a la vorera i creueu les vies del tren per una passera. Desemboqueu a un camí. Gireu a esquerra en baixada. deixeu la depuradora a la dreta i seguiu baixant fins desembocar a l'ampla Ronda Europa. Gireu a dreta en suau pujada i agafeu el gir a l'esquerra amb stop que hi ha a 160 mts.
Ara seguiu les indicacions. ESQUERRA.- (per gir amb stop) c/ Solicrup (Elefant blau i Peugeot). Deixeu carrer a esquerra i seguiu rectes fins. ESQUERRA.- per rampa que davalla entre cases. Camí Solicrup. RECTE.- Creuar passera damunt torrent Piera. DRETA-. c/ de la Piera. ESQUERRA.- Pg. Exposició (carril bici). ESQUERRA.- Av. Víctor Balaguer (biblioteca-museu Víctor Balaguer). ESQUERRA.- Pça. Eduard Maristany (museu ferrocarril). DRETA.- c/ Forn de Vidre. DRETA. Rbla. Principal o de la Pau (can Pahissa, nº 44 i Casa Renard nº 113. Cases modernistes mostra del patrimoni dels americanos de la vila). ESQUERRA.- c/ de l'Havana DRETA-. Creuar entre edificis fins la Pça. del Mercat (mercat del centre). DRETA-. c/ Manuel Marquès. RECTE.- c/ Almirall Colom. DRETA. Pça. de Soler i Gustems (pça dels carros. font modernista). ESQUERRA.- c/ Sant Sebastià. Vianants (ermita St. Sebastià). ESQUERRA-. Pça. de la Vila (porxades neocolonials). Una de les places més belles de Catalunya, va ser promoguda per l'americano Josep Tomàs i Ventosa, alcalde de Vilanova i abans de Matanzas (Cuba). ESQUERRA-. c/ Caputxins fins Pça. dels Cotxes (banc Vilanova -esgrafiats-, casa Milà i Junqué i casa de les columnes trencades). RECULAR-. Fins pça. de la Vila.

Plaça dels Cotxes
Ara us dirigireu cap a l'antic nucli de la Geltrú, abans poble independent fins que es va fusionar amb Vilanova de Cubells fent l'actual ciutat. ESQUERRA.- c/ Fruita. RECTE-. Pça. de Miró de Montgròs (font de marbre). DRETA-. c/ del Correu. ESQUERRA.- c/ de la Salut. RECTE.- c/ de la Muralla. ESQUERRA.- c/ Sant Cristòfol. DRETA.- Pça. dels Lledoners (antiga porta d'en Balla). DRETA-. c/ Bonaire. ESQUERRA.- c/ Ravalet. RECTE.- c/ Arengaders (antiga muralla). ESQUERRA.- c/ Mossèn Narcís Font. DRETA.- c/ de la Torre. RECTE.- Creuar Pça. Pont i Gumà (Castell de la Geltrú i parròquia de Santa Maria). RECTE.- c/ del Pont. DESEMBOCA.- Pça. del Pou. ESQUERRA.- c/ de la Unió (peixateries velles). DRETA.- Pça. de la peixateria. RECTE.- c/ Sant Pau. DRETA-. c/ Santa Madrona. ESQUERRA-. Pça. de les Cols (foment vilanoví, can Cabanyes i antic mercat de verdura). DRETA-. c/ Comerç. DESEMBOCA.- Pça. Pau Casals (antiga pça. Major i antic ajuntament). DRETA.- c/ Sant Antoni (portal del Nin, vestigi de muralles). DRETA-. c/ Montserrat. DRETA-. c/ Mercaders. RECTE-. c/ Sant Gregori. DRETA-. Pça. de les Neus (parròquia i campanar Sant Antoni Abad).
Ara anireu ben drets cap a les zones més modernes de la ciutat. RECTE-. c/ de l'Aigua. A ESQUERRA-. c/ Menéndez y Pelayo (Biblioteca Armand Cardona i Torrandell. Especialitzada en llibres de ciclisme) i RECULAR.- c/ de l'Aigua i continueu endavant fins. DRETA.- c/ Gaspar d'Avinyó fins desembocar al c/ Torre d'Enveja. CREUAR I ENTRAR.- Parc de la Quadra de l'Enveja. DRETA.- ermita de Sant Joan. ESQUERRA.- Torneu enrere pel centre del parc. Creueu-lo i desemboqueu a c/ Doctor Zamenhof. ESQUERRA-. c/ Doctor Zamenhof fins el final. ROTONDA.- Agafar camí c/ Ortoll (3ª sortida, cartell Ruta del Xató). Seguiu pel camí, primer asfaltat, durant 500 mts. DRETA-. Desemboca c/ Sant Gervasi. Deixeu un primer pas sota el tren i seguiu rectes. ESQUERRA.- Deixeu a esquerra l'ampli aparcament restaurant Playa Vilanova i baixeu fins el pas sota vies. ESQUERRA.- Pg. de Salvador (xiringuito Miramar). DESEMBOCA.- Pça. d'Adarró (Jaciment arqueològic d'Adarró). RECTE.- Pg. Ribes Roges (escultura Pasifae i Torre Blava. Espai Guinovart). RECTE.- Pg. del Carme i Pg. Marítim. Monument a Fracesc Macià (amb Rbla. Pau). Pòsit de pescadors/Casa del Mar (nº 63) i ca la Fasina, casa de pescadors amb un magnífic porxo de bigues. ARRIBADA.- Port. Monument al pescador.
Dificultat: Fàcil Distància. 16.10 kms Temps: 1h 30’ (2h 15' amb aturades) Desnivell: 110 mts @: http://www.vilanovaturisme.cat/ca

Sortint perl 'arc del carrer Sant Antoni cap a la plaça Llarga

17/2/16

Als peus del castell de Burriac

Aixecat dalt d'un turó de 400 metres d'alçada, el castell de Burriac domina el terme municipal de Cabrera de Mar i bona part del Maresme central. Ibers i romans ja van veure la importància de la situació estratègica de la vila, raó per la qual s'hi van establir, atorgant ara a Cabrera un patrimoni arqueològic de rellevància.
El torrent dels Vinayals, un típic rieral del Maresme
Documentat ja el 1017, el castell de Burriac va ser estatge de la família Santvicenç, posteriorment dels Desbosc i, després de passar per diversos llinatges nobles, avui és propietat del municipi, no en va és el principal senyal d'identitat dels seus ciutadans. Us proposem descobrir el ric i divers territori de Cabrera de Mar, sempre a l'ombra del castell de Burriac.
El punt de sortida és el baixador de Cabrera de Mar de RENFE (R1). El primer serà recórrer el Pla de l'Avellà, barri de marina de Cabrera. Per això sortiu de l'estació per la banda de mar i comenceu a pedalar en direcció Mataró (nord). Poc després girareu a esquerra i passareu per sota les vies i, per un pas de vianants amb rampa que s'obre a mà dreta, creuareu la carretera N-II. Sortiu a la Rambla dels Vinyals. En sortir a l'altra banda veureu un carril bici: preneu-lo. El carril segueix tota la Rambla, eix central d'aquest barri nou i calm. Passareu per un club esportiu i al final de la Rambla, girareu a dreta pel carrer Montnegre voltant l'edifici escolar i sense deixar el carril bici. A dreta de nou pel carrer Montseny (sempre pel carril). A una banda hi ha un continu de cases i a l'altra es veuen ja conreus i hivernacles; típic paisatge del Maresme. Al final gireu a dreta pel carrer Canigó, creueu Burriac i tornareu a la Rambla dels Vinyals, completant la volta al Pla. Recupereu el carril bici i seguiu-lo de nou fins el final.
Ara, en lloc de girar pel carrer Montseny continueu rectes pel torrent que surt al davant. El rierany de típica vegetació mediterrània us portarà fins la carretera B-502. Gireu a dreta i circuleu pel voral. S'està adaptant per fer-lo apte especialment per a ciclistes i vianants. Ara heu de fer un enllaç per arribar fins al nucli antic del poble: DRETA.- Per rotonda Camí del Mig. ESQUERRA.- Per rotonda. Pas sota C-32. ESQUERRA.- Per rotonda. Carril bici (curta però forta pujada). DESEMBOCA.- Carretera B 502. RECTE.- Creuar B 502 i seguir per carril bici de la banda esquerra de l'avinguda 11 de setembre fins arribar al centre de la vila. ESQUERRA.- c/ de la Riera. A l'esquerra podreu contemplar el recintes arqueològics del Clos de can Benet, una domuns romana residencial, i de ca l'Arnau, on destaquen les seves termes que denoten la importància de l'indret. Hi ha aguaitadors amb informació. Seguiu amunt. La riera va pujant i tombant a la dreta fins una pujada molt costeruda: DRETA.- c/ Camí de Can Segarra. Al cap de munt d'aquest carrer desemboqueu al davant de l'entrada del clos arqueològic de can Mololell, un jaciment actualment visitable on s'han trobat vestigis des de l'època ibèrica fins la baixa edat mitjana. Hi destaca sobretot les restes d'un temple pagà del déu Mitra. A l'esquerra, muntanya amunt, el castell us vigila, i als seus peus el poblat ibèric d'Ilturo.

Prop del jaciment arqueològic de can Modolell, amb el castell de Burriac al fons
Però vosaltres heu de baixar: DRETA.- c/ Sant Joan. DESEMBOCA.- Pça església (església de Sant Feliu gòtic tardà). ESQUERRA.- c/ Anselm Clavé. DRETA-. c/ Torrent de Sant Feliu. Agafeu de nou el carril bici de l'avinguda 11 de Setembre fins la rotonda. ESQUERRA.- Per rotonda carretera B 502 (pels jardins de la dreta). Al final del jardí baixeu per una vorera malmesa fins el Polígon Les Corts. ESQUERRA.- Per rotonda carril bici Camí del Mig. El carril acaba al barri del Cros, al llindar entre Cabrera i Argentona. A l'altra banda de la riera hi ha Mataró. Però no creueu, tombeu a dreta pel carrer de la Riera d'Argentona. DRETA-. Camí asfaltat just després del pas sota la C-32. Passareu per diverses finques. Després de passar sota un viaducte del ramal de la C-32: ESQUERRA.- camí llavors Fitó. ESQUERRA.- Pas sota ramal C-32. DRETA.- seguiu per camí asfaltat entre camps i finques. RECTE.- Pas sota carretera N II. ESQUERRA.- Variant carretera N II fins Carrefour (hi ha un ample voral).
DRETA-. Per rotonda entreu a la zona comercial. ESQUERRA.- Després de passar l'aparcament, per rotonda, carrer entre Brico Depot i Carrefour fins el final. DRETA.- carrer a tocar de les vies. RECTE.- Per rotonda. ESQUERRA.- Per pas soterrat de vianants amb rampa, creuar vies. DRETA.- Passeig de la platja. ARRIBADA.- Baixador RENFE Cabrera.
Dificultat: Fàcil Distància. 14.00 kms Temps: 1h 14’ (1h 45' amb aturades) Desnivell: 150 mts @: http://www.cabrerademar.cat/

Al passeig del mar
El senyor del castell vigila els seus subdits de Cabrera


14/2/16

La Pedals de Clip, la més clàssica de les clàssiques, torna a les carreteres del Penedès

-La marxa pionera del ciclisme clàssic a Catalunya torna a Sant Martí Sarroca i a les carreteres del Penedès els propers 21 i 22 de maig.
-Marino Lejarreta, el junco de Berriz, serà enguany el personagtge homenatjat.
-S'anuncien nous recorreguts, una llarga llista d'obsequis per als participants, i una xerrada sobre ciclisme clàssic dissabte a la tarda.
-Les inscripcions ja estan obertes al web de la prova.



Més info: La Pedals de Clip 2016


3/2/16

La diputada, el ciclista i la premsa

Fins ara no hi ha hagut debat per què no ha calgut. Si ets atropellat al carrer pot ser que sigui culpa teva, de l'altre o mala sort. Però si l'atropellada és algú conegut com la diputada Muriel Casals, símbol de l'independentisme, llavors ja tenim l'embolic.
A la Vanguardia, sempre tan procliu a castigar els ciclistes, li va faltar temps per posar en marxa una operació 's'obre el debat sobre la convivència entre bicicletes i vianants', tot i que en tot l'any 2015 només hi va haver un atropellament d'aquesta mena (tant debat per a tan poca cosa?). Avui s'hi afegeix el País, que qüestiona sibilinament (estil de la casa) el disseny del carril per a bicicletes del carrer Provença enlloc de deixar ben clar d'entrada que, si la diputada es va passar el semàfor en vermell, doncs ha d'assumir la seva responsabilitat exclusiva, no?
Ara ja només falta que algun diari patriòtic digui que tots els ciclistes urbans són uns unionistes i espanyolistes recalcitrants. Tot arribarà.
Per què no 's'obren debats sobre la convivència...' quan qui atropella un vianant o fa caure un ciclista és un taxista arrogant un autobús prepotent, un motorista ximplet o un automobilista babau. De tots n'hi ha més que no pas de ciclistes salvatges, siguin o no indepes.

Defensors de la bicicleta com som, lamentem profundament el traspàs de la Muriel Casals; no només per la seva vàlua política, sino, i sobrtetot, per la seva categoria humana i intel·lectual.
Podeu llegir l'obituari sobre Muriel Casals AQUÍ

2/2/16

Segrià sec i les Garrigues, país d'oli

Al sud del Segrià, limitant amb la Franja i les Garrigues, hi ha un territori molts diferent dels paratges d'horta que dominen la plana de Lleida. És un lloc amb característiques molt similars a les Garrigues, i on els paisatges amb aire desolat amaguen un tresor: un dels millors olis del món.
Molí d'oli del Cogul, una imatge típica de les Garrigues
Ruta per descobrir aquest país d'oli que conforma el Segrià sec i el nord de les Garrigues. Paisatges nus, eixuts i amb l'encant del silenci; per sentir la terra ben a prop. Sortireu d'Alcanó, un nom de reminiscències mossàrabs que ja indica clarament que sou en terra de fronteres, al qual hi podeu arribar tirant cap al sud per la C-12 i la L-700 un cop deixeu l'autopista a la sortida de Lleida. Podeu deixar els cotxes a l'esplanada que hi ha al costat de les piscines, a la sortida del poble en direcció a Granyena.
Agafareu la carretera L-700 cap a Granyena i la deixareu immediatament agafant un trencall a esquerra que porta a el Cogul. Una carretereta local que puja suaument aviat us posarà en situació: oliveres, cereal de secà... A les envistes d'el Cogul, ja a les Garrigues, trobareu un stop. Gireu a dreta (direcció Granyena) i immediatament a esquerra pel camí que s'endinsa al poble en una forta baixada. Aviat sortireu a la plaça. Hi ha l'església, l'ajuntament i un cafè.
Deixeu la plaça pel carrer que hi ha entre l'ajuntament i l'església (Vileta) i gireu a la dreta pel carrer que baixa cap a la L-7021. Agafeu aquesta petita carretera a la dreta, passareu aviat pel molí d'oli del poble. Aviat trobareu un trencall, deixeu la carretera i seguiu rectes per l'ampla pista de terra que se us obre al front. No trigareu a arribar al conjunt rupestre de la Roca dels Moros, un dels jaciments més importants de la península. Seguiu la pista que us porta a l'Albagés, un dels nuclis oleícoles més importants de la comarca. La pista desemboca en una carretera que descriu un ample revolt passant per damunt del riu Set (que portaveu al costat venint per la pista) i després puja cap al poble. Abans d'arribar al cap de munt, entreu-hi per un carrer que s'obre a dreta i que desemboca al passeig. Volteu-lo en sentit contrari a les busques del rellotge i, al cap de munt del passeig de les Garrigues, sereu de nou a la carretera que heu de seguir cap a la dreta.
Ara be el tram més pesat de l'excursió. Heu de seguir aquesta carretera (C-233) direcció Flix. Ull viu no us despisteu, dins el poble hi ha una cruïlla, aneu amb vista.

Oliveres prop de l'Albagés
Aquesta carretera, pràcticament sense trànsit, puja fins superar l'Albagés (hi ha una bonica panoràmica), després baixa i torna a guanyar alçada fins superar un collet. Aquí s'acaba l'esforç de la jornada. Ara be una divertida baixada fins el Soleràs. Desemboqueu a una rotonda. Rectes aneu al poble, hi ha cafè i poc més. A la dreta seguiu l'excursió en direcció a Granyena per la L-700. Tot pla amb un lleuger descens. Només hi ha un repetjó final, però paga la pena fer una volta pel poble. Hi ha un bon restaurant. L'abandoneu per la mateixa carretera per on veníeu, seguint endavant en direcció a Alcanó. Pedalant per la pana farcida d'oliveres arribareu al punt de sortida. 
Dificultat: Mitjana Distància. 35.00 kms Temps: 2h 20’ (3h 10' amb aturades) Desnivell: 445 mts @: http://segriasec.org/http://www.turismegarrigues.com/

Un carrer de Granyena