La vaga del metro fa nous adeptes a la bici

La vaga salvatge dels treballadors del metro de Madrid, que ni tan sols han respectat els serveis mínims, està abocant a molts madrilenys a fer servir la bicicleta com a mitjà de transport urbà.

En veure com els autobusos urbans anaven plens, com no hi havia ni un taxi lliure i com els embussos d’autos particulars podien arribar a ser més galàctics que els futbolistes blancs, han estat molts els ciutadans que han optat per desempolsinar la bici que no usen mai, o que només fan servir per passejar per la Casa de Campo, per anar a la feina. I segons expliquen els principals diaris de la ciutat (veure El País i El Mundo), els nous usuaris de la bici urbana hi estan d’allò més satisfets.

Tot i que fins avui Madrid no és una ciutat gaire amiga dels ciclistes, potser aquesta circumstància accidental farà que s’hi torni, els conversos sempre sorgeixen de la desesperació.
Fins i tot l’alcalde podria substituir la bici, encara que sigui elèctrica, pel cotxe oficial habitualment, no només per fer-se la foto (el de BCN també, per cert).

OPINIÓ. Queixes a Pedals de foc 'non stop'

Arriben amb comptagotes, però de forma continua, les queixes sobre l’organització de la Pedals de foc ‘non stop’. Alguns dels arguments dels participants són la falta d’assistència mecànica als punts de control, la falta d’un vehicle escombra per als que es ressagaven per un o altre motiu i fins i tot una deficient informació respecte de la ruta. També recollim testimonis de ciclistes que feien el recorregut els mateixos dies al marge de la cursa que certifiquen les queixes i la desesperació d’alguns dels participants que, havent pagat 190 euros de drets d’inscripció, se sentien abandonats per l’organització. Fins i tot hi ha establiments dels que participen al programa de la ruta que s’afegeixen a les crítiques contra l’empresa organitzadora de Pedals. La realitats empre és polièdrica, i en una cursa de les dimensions de la Pedals ‘non stop’ sempre hi hauran interpretacions diverses de com han anat les coses. En els pròxims dies es poden succeir els comentaris a la xarxa de tota mena que poden lesionar els interessos de l’empresa que gestiona la ruta i organitza la cursa, una cosa normal si els participants / clients d’aquest cap de setmana passat se senten enganyats. És per això que demanaríem una explicació ferma, serena, argumentada i convincent per part de l’empresa de Pedals, un reconeixement de les errades que hi va haver i una voluntat rotunda d’esmena.
Els Pedals de foc han crescut enormement en pocs anys gràcies al suport que hi ha donat els participants i el món ciclista cicloturista en general. Frustrar les esperances i aspiracions de part d’aquest col•lectiu, encara que només sigui per una qüestió d’imatge, només perjudicaria el propi ciclisme, que és el que ens mou a tots.

Während man unter den Linden von Berlin radeln (*)

Banda sonora: Acoustica.- Scorpions (Warner)

Per llegir en una ombra a Tiergarden: Avinguda dels Til·lers.- Christa Wolf (Columna)

(*) Tot pedalant sota els til·lers de Berlin

La condició humana des de la bici

El ciclista.- Tim Krabbé

Los libros del Lince. Col•lecció Literaturas
Barcelona, 153 pàgines
Edició en castellà

L’escriptor neerlandès Tim Krabbé va ser un notable jugador d’escacs fins que, als 29 anys, ve decidir fer-se ciclista. Havent entrenat durament per aconseguir una bona forma, i després de participar en més de 300 curses amateurs, amb un seguit considerable de victòries, Krabbé volia guanyar el Tout de l’Aigoual (Cévennes) de 1977. No tenia res més al cap i a cada cèl•lula de la seva enfortida musculatura. ‘El ciclista’, la seva primera novel•la, és la història d’aquella cursa.
Contra l’èpica gairebé mitològica d’altres relats literaris entorn el món del ciclisme, la novel•la de Krabbé oposa el patiment com a clau de volta que explica la condició humana. Un grup de persones, enfrontats a la duresa d’una competició d’alta muntanya, amb els lògics perills i patiments, amb tàctiques que tensen les relacions personals fins trencar-les, amb inclemències meteorològiques i amb l’inexorable i sabut final de que, només un, pot ser el guanyador, i que la resta no compten per a res.
La novel•la situa el ciclisme com a metàfora de la tragèdia de l’existència. Cada quilòmetre és una aproximació hipnòtica al centre d’aquest conflicte, cada moment de patiment és un instant guanyat al drama; per això al ciclista li reconforta patir damunt la màquina. Les sensacions i emocions associades a l'existència humana fan de l’individu un ésser digne.
Un llibre inexcusable per a tothom qui pateix damunt la bici, i un relat apassionant pels que heu fet alguna vegada una dura marxa cicloturista.

Creuar els USA en 11 dies, 5 hores i 4 minuts

D'Oceanside a Annapolis hi ha 5.000 quilòmetres que l'ultrafondista basc Julián Sanz ha recorregut en 11 dies, 5 hores i 4 minuts. La cursa de costa a costa Race Across America (RAAM) és, probablement, la competició ciclista més dura i difícil del món. Arribar a la meta és l'únic que compta. Hi ha un guanyador, si, i no ha estat ell malgrat la inetnsa preparació, però els 10 herois que l'han acabada també mereixen la glòria.
El ciclisme és un esport agònic on l'èpopeia és tan personal que és molt difícil d'entendre per a la majoria de la gent. El dolor, el patiment i l'esgotament posen la ment i el cos en situacions límit. És d'aquesta matèria que estan fets els herois.
Podeu ssaber més coses de la RAAM i de l'actuació de Julián Sanz al bloc El col de l'Agonístic, de Javier S. Beaskoetxea.

foto cortesia de Javier S.Beaskoetxea

Redescobrir el Besòs

El riu Besòs, poc més que una claveguera a cel obert fins fa poc, ara és un parc natural fluvial que connecta les serres de Marina i Collserola, obre un corredor verd entre les ciutats de Sant Adrià, Santa Coloma, Montcada i Reixac i Barcelona, i vertebra un sistema de zones verdes (Can Zam, Molinet, Bon Pastor), que doten als ciutadans del nord de l’Àrea Metropolitana d’amplis i molt ben equipats espais de lleure. La ruta que us proposem recorre el parc fluvial i s’endinsa en l’espai natural protegit del riu des del mar fins on rep les aigües del riu Ripoll.

Badalona és un bon punt on començar la ruta. A tocar de la platja hi ha amples i gratuïts espais per aparcar (just al costat de la fàbrica d’Anís del Mono, una joia de l’arquitectura industrial de finals del XIX). És clar que també s’hi pot anar en RENFE rodalies (R1) o en metro (L4, Gorg). Sortim des de davant de l’estació, per la banda de mar, i pedalem per l’avinguda Eduard Maristany en direcció a Sant Adrià. Passem davant l’antiga fàbrica Caci, futura seu del museu del còmic, travessem el port per l’interior, deixem la tèrmica del Besòs, salvada de l’enderroc per voluntat popular, i arribem a l’estació del tram a Sant Adrià. Al ‘esquerra tenim el parc del litoral. Ens hi dirigim pel carril bici que, just abans d’entrar-hi, tomba a l’esquerra i ens porta a creuar els ponts del tramvia i del tren per sota. Passats els ponts hi ha l’entrada a la llera del Besòs. Hi baixem (2 kms).
Un cop a baix, si tombem a l’esquerra en direcció al mar, un caminoi porta fins la platja de la desembocadura del Besòs, coneguda popularment com Txernòbil per la proximitat de les instal•lacions de la tèrmica. Abandonem aquesta mena de platja de la fi del món i ens disposem a remuntar el curs del riu seguint el carril bici que discorre per la marge esquerra. Són 5 quilòmetres d’ús públic que us portaran fins el parc de can Zam, a Santa Coloma de Gramanet.
Aquesta part de la ruta està asfaltada, completament senyalitzades totes les sortides, incorporen moderns detectors de crescudes fluvials i, als marges, hi ha abundant gespa on seure a descansar o a admirar l’insòlita vista de la conurbació metropolitana des d’un peculiar i bell espai natural. La ruta va creuant carreters i autopistes per on tothom recordarà haver-hi passat en cotxe. A l’alçada del Bon Pastor una passera us portarà a l’altra banda per visitar la zona esportiva i parc del barri, a banda d’obtenir una bona perspectiva del riu des de damunt mateix. El tram urbanitzat s’acaba a la sortida can Zam Nord, un magnífic parc que paga la pena ser visitat.

Ara deixem el tram d’ús públic i seguim pedalant per la llera del riu. Un còmode camí de terra ens anima a avançar entre praderes, algunes llacunes i abundant vegetació de ribera que s’obre pas a través d’alguns dels escenaris que han servit a Marc Recha per enregistrar la pel•lícula ‘Petit indi’: la Trinitat, Singuerlín, la Damm, Vallbona, la fàbrica de ciment Montcada bifurcació i fins el pont de Montcada, l’accés viari principal a la vila venint de Santa Coloma. Nosaltres seguirem pedalant fins veure com, pel marge dret, el contrari al que anem nosaltres, s’hi incorpora la llera del Ripoll. Un pont metàl•lic de color verd llampant ens ho deixa veure des de lluny. Al final el camí s’enfila llera amunt fins la carretera de la Roca (9 kms.) Aquí podem deturar-nos i contemplar una bona vista de Montcada, presidida pel turó de Sant Pere de Reixac, símbol de la vila. Fins aquí també podeu arribar-hi per un carril bici exterior, que discorre per damunt del mur de contenció ,però llavors veureu el parc ‘de lluny’. Val la pena fer el camí per dins la llera i poder observar be les zones de canyissars, les llacunes del Rec Comtal i les nombroses espècies que les habiten.
La tornada la fareu pel mateix lloc tot entrant per Can Zam Nord al parc, fent-hi un tomb per descobrir-lo, i tornant al tram d’ús públic per l’entrada Can Zam.
Dificultat. Baixa. Distància. 23.00 kms Temps: 2h 45’ Desnivell. inapreciable. @: http://diba.cat/parcsn/parcs/

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya

Cicloturistes i caminants cap al segon congrés

Palafrugell i Begur prenen el relleu a santa Cristina d'Aro en l'organització del segon congrés de cicloturisme, rebatejat ara com a 'Cycle & Walking Tourism Congress Costa Brava'. Les sessions es faran del 7 al 10 d'octubre.

La primera jornada del congrés tractarà el cicloturisme i la segona el caminar. L’experiència de Vélo Québec en el treball per la promoció de l’ús de la bicicleta., l’experiència de la Federació Francesa de Cicloturisme, que porta en funcionament des de 1923,  i una de les grans proves cicloesportives d’Europa, La Grande Marmotte en seran els protagonistes. Divendres arribarà el torn per a política de la Generalitat de Catalunya sobre cicloturisme i el caminar i la manifestació esportiva Eurorando 201.

El dijous es realitzarà a Cap Roig el Fòrum de professionals del sector del cicloturisme i el caminar, destinat a hotelers i restauradors local, per conèixer com desenvolupar una oferta de turisme actiu, cicloturisme i senderisme. Per complementar les ponències hi haurà dues sessions de presentació de comunicacions, obertes a tothom, una dedicada al caminar i l’altre al cicloturisme. Aquestes comunicacions es presentaran en format taller. S’exposaran les comunicacions seleccionades segons les bases disposades al web del congrés http://www.cycleandwalking.org/. El bloc destinat a cicloturisme estarà dividit en tres grups: “BTT”, “Rutes ciclo-esportives” i “Turisme amb bicicleta”; i els tallers de caminar s’agruparan en: “Rutes i senders a Catalunya”, “Senderisme i negoci: Propostes d’èxit” i “Com activar el turisme a peu”.

El Cycle & Walking Tourism Congress Costa Brava te també un programa de sortides tècniques i activitats per fer caminant o en bicicleta. Així es descobrirà pedalant el Baix Empordà i els seus pobles medievals, es recorreran a peu els camins de ronda de les zones de Palafrugell i Begur i es podrà experimentar el nordic walking, Els més preparats pondran gaudir de la II Volta a Les Gavarres el dissabte 10 d’octubre, realitzant una de les dues rutes programades per la zona, atenent dos nivells de dificultat. El congrés també inclou la celebració del Dia Europeu de les Vies Verdes, durant el qual es farà a peu i amb bicicleta de Sant Feliu de Guíxols a Palafrugell. Durant el congrés se celebrarà la primera edició d'un festival audiovisual de cicloturisme d’aventures en el que es mostraran pel·lícules de viatges fets arreu del món amb bicicleta.

El Festival tindrà lloc el dissabte 9 d’octubre a partir de les 10h al Cinema Casino de Begur. Al final de festival es farà entrega de 3 premis: Gran Premi Cycle Touring, Premi Especial del Públic i Premi a la Millor Aventura.

La primera edició del congrés, també en format teòric-pràctic, es va celebrar a la Costa Brava l’octubre del 2009. Amb prop de 300 participants procedents de diversos països europeus com França, Croàcia, Alemanya o Bèlgica el congrés va posar sobre la taula la necessitat de desenvolupar, especialment a la Costa Brava, la pràctica del cicloturisme que ja té molts seguidors a Europa.