Dos finals en alt seguits a Vallter 2000 i Port Ainé afegiran emoció a la ‘Volta’ d’enguany

L’edició 2013 de la ‘Volta’ ciclista a Catalunya serà de les que es recorden. A més de la presència garantida del guanyador del Tour Bradley Wiggins, la cursa tindrà dues arribades en alt, i seguides: Vallter 2000 i Port Ainé. 

La 'Volta' sempre fidel a les comarques del Pirineu

Com l’any passat, la sortida de la ‘Volta’ serà a la ciutat de Calella (Maresme); aquest any la data serà el dilluns 18 de març. Després de l’arribada a Banyoles (Pla de l’Estany), la cursa tindrà dues etapes reines. L’etapa del dia 20 de març finalitzarà al cap`de munt de les dures rampes de l’estació de Vallter 2000 (Ripollès). A l’endemà els corredors sortiran de Llanars (Vall de Camprodon) i arribaran a l’estació d’esquí de Port-Ainé (Pallars Sobirà ). Així, la 93a edició de la ‘Volta’ a Catalunya tindrà una etapa que unirà dues de les estacions de muntanya del Grup FGC.

Això ha estat possible gràcies als acords assolits entres els Ajuntaments, Consells Comarcals corresponents, la Mancomunitat de la Vall de Camprodon, Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i la direcció de la ‘Volta’ Ciclista a Catalunya.

La darrera vegada que la ‘Volta’ va visitar l’estació de Vallter 2000 va ser l’any 1992, en l’etapa que va sortir de la localitat de Platja d’Aro. En aquella ocasió el guanyador de l’etapa va ser Tony Rominger mentre que la ‘Volta’ la va guanyar Miguel Indurain. A la darrera edició va ser la primera vegada que Port-Ainé s’incloïa en el recorregut de la cursa, però no es va poder finalitzar l’etapa degut a una gran nevada.

Els finals en alt aporten emoció a la cursa

Amb l’acollida de les etapes de la ‘Volta’, FGC revalida el seu compromís per contribuir a la dinamització econòmica de la comarca del Pallars Sobirà i de la Vall de Camprodon, en el ben entès que el pas de l’etapa per les estacions de Vallter i de Port-Ainé donaran ressò no només a les estacions sinó també al seu entorn. Activitats com el pas duna cursa ciclista inclosa a l’UCI Pro-Tour, la primera divisió del ciclisme professional, ajuden a dinamitzar l’economia i promocionar el turisme de les comarques del Pirineu.

Calendari 2013 de cicloturisme a Catalunya

La Federació Catalana de ciclisme ha publicat els calendaris de les diverses convocatòries de cicloturisme que s'organitzen arreu del país durant aquest 2013, la Challenge, el Circuit de Llarga Distància i el circuit Ciclopirineus.
Us oferim el llistat de proves amb la data i el punt de sortida,. Per a més informació cliqueu damunt del nom de cada marxa o consulteu la web de la Federació.

La 3 Nacions de Puigcerdà, una clàssica del calendari català

VI Circuit ciclopirineus

21-04-	VI MARXA LES GOGES	BANYOLES
27-04-	XXII MARXA DEL PALLARS-LA PALLARESA	TREMP
12-05-	XVI MARXA TERRA DE REMENCES	SANT ESTEVE D'EN BAS
18-05-	V MARXA MONTSEC-MONTSEC	BALAGUER
01-06-	XIV MARXA LA BONAIGUA	LA POBLA DE SEGUR
09-06-	X MARXA VOLTA CADÍ-MOIXERÓ	LA SEU D'URGELL
16-06-	XXXIV MARXA RUTA PIRINENCA DE LES 3 NACIONS	PUIGCERDÀ
07-07-	XXXVI VOLTA ALS PORTS D'ANDORRA	ANDORRA LA VELLA
28-09-	II MARXA L'ETAPE BCN-ANDORRA	BARCELONA

Els ports d'Andorrra, una de les proves més dures i belles de la temporada

XVI Circuit de llarga distància

03-03	II MARXA PORTS DEL MARESME	ARENYS DE MUNT
10-03	III MARXA TERRA DE VOLCANS	AMER
17-03	XXII MARXA TERRES DE VI I CAVA	VILAFRANCA DEL PENEDES
07-04	II MARXA CLÀSSICA DELS MURS	CERVERA
14-04	XXXIII MARXA RUTES DEL MONTSENY	GRANOLLERS
05-05	XVII MARXA RACONS DE LA CONCA	ROCAFORT DE QUERALT
19-05	X MARXA TERRA DE L'AIGUA	RIELLS I VIABREA
29-06	I MARXA JOSEP JUFRÉ-RIUPRIMER	SANTA EULALIA DE RIUPRIMER
08-09	XXI MARXA SALOU PLATJA D'EUROPA	SALOU

A punt per sortir, nervis. Millor les proves sense temps ni classificacions

XXIII Challenge catalana de cicloturisme

24-03	II MARXA EUTICHES A TARRAGONA	TARRAGONA
21-04	VI MARXA LES GOGES	BANYOLES
28-04	XXIX MARXA RUTA DEL MESTRAL	L'HOSPI DE L'INFANT
12-05	XVI MARXA TERRA DE REMENCES	SANT ESTEVE D'EN BAS
18-05	V MARXA MONTSEC-MONTSEC	BALAGUER
19-05	X MARXA TERRA DE L'AIGUA	RIELLS I VIABREA
09-06	XXVI MARXA SANT MAGÍ DE LA BRUFAGANYA	TARRAGONA
23-06	XXIII MARXA VERGE DE RIBERA	LA POBLA DE SEGUR
15-09	XXII MARXA VILA DE PINEDA-MEM. FABRI HERNÁNDEZ	PINEDA DE MAR
06-10	XXV MARXA CIUTAT DE MOLLET-MEM PELEGRÍ PI	MOLLET DEL VALLÈS

L’èxit dels maillots vintage

Exteondo, Le Coq sportif, Santini, Rapha o Café du cycliste són algunes de les marques que estan comercialitzant amb gran èxit maillots d’estil retro. Alguns són reproduccions fidels de models d’equips clàssics dels anys setanta, d’altres són dissenys actuals inspirats en la moda vintage. En el cicloturisme d’avui, com en tants d’altres aspectes de la vida, l’antic és modern. 

El maillot del mític equip KAS, recuperat per Etxeondo

Diu la llegenda que va ser un antic ciclista professional francès d’origen italià, Gianni Marcarini, propietari d’una prestigiosa botiga de bicis a Hennebont, ciutat de Bretanya, qui va començar amb aquesta moda. A finals dels noranta va ser convocat a una trobada d’antics corredors de l’equip Mercier a Sant Étienne. Llavors ell va tenir la idea d’encarregar a una fàbrica de Brest una reproducció fidels de l’antic maillot de l’equip i de vendre’l entre els seus ex-companys. L’èxit va ser rotund. Tothom, tret de Poulidor, que te fama de garrepa, li va comprar els maillots. I els que li van quedar els va vendre en un tres i no res només posant un anunci en una revista. Va ser el principi. A partir d’aquí Marcarini va començar a fabricar, per comanda, rèpliques exactes de maillots dels equips mítics dei ciclisme professional: Bic, Molteni, Peugeot. Com que els equips ja no existeixen no cal demanar permís ni pagar drets d’autor. Els cicloturistes rejoveneixen i l’antic corredor ha fet el primer euro.

Avui en dia, però, l’estil retro als maillots ciclistes s’ha diversificat i actualitzat. La tendència de recuperar antigues bicicletes desballestades i restaurar-les per al seu ús, les mateixes fixies i urbanes i la irrupció del concepte cultural en l’ús de la bicicleta, ha portat a marques de prestigi com la francesa Le Coq sportif, la italiana Santini o la basca Etxeondo a crear nous dissenys de maillots i polos de clara inspiració vintage que estan acaparant l’atenció, tant dels cicloturistes, com dels usuaris urbans o de lleure. No cal anar llardós o amb roba tronada o hortera per pedalar. 

El maillot de l'Eroica és de Le Coq sportif

Com que molts dels maillots vintage es fabriquen sota comanda, us passem les adreces electròniques d’algunes de les marques més significades per què pugueu comprar per catàleg el vostre maillot vintage.

www.etxeondo.com

www.lecoqsportif.com

www.caféducycliste.com

www.rapha.cc

Cremeu els horribles maillots que donen a algunes marxes, llenceu aquella vestimenta hortera patrocinada per ‘Frankfurt Loli’ o ‘Carpitneria de aluminio Manolo’. Ara ja hi ha una moda pensada per pedalar al ritme que desitgeu, i tot plegat ajuda en la difusió de l’ús de la bicicleta en tots els seus aspectes.

El triomf a qualsevol preu

(foto: Reuters)

El dopatge no converteix un cicloturista en guanyador el Tour. L’ús de substàncies prohibides per a millorar el rendiment esportiu, doncs, només te com a objecte la victòria incontestable, la superació de tots els rivals, la seva humiliació, l’entronització del campió com a un superheroi diví per damunt de la resta dels ésser humans.

En aquest context, quin sentit te el perdó i la redempció posterior? Que es busca reconeixent la trampa, confessant la traïció? Per què demanar la remissió de la pena merescuda un cop el mal està fet?

Per penediment sincer? No hi crec.

Per salvar l’honorabilitat i recuperar la dignitat humana perduda? Això és més típic dels cristians.

Per intentar rescabalar el mal que s’ha fet i, de passada, intentar perdre el mínim patrimoni esportiu i econòmic possible? Això si que pot ser.

Lance Armstrong, un home religiós i molt conservador, pot haver tingut present qualsevol d’aquests supòsits a l’hora d’acceptar fer públic el seu pecat davant les càmeres de televisió (un altre tema és si ha cobrat per fer-ho i què ha cobrat per contribuir a aixecar l’audiència de l’enfonsat canal); allà ell i la seva consciència. El que ha de ser imperdonable per les institucions que regeixen el ciclisme, afeccionats, equips, organitzadors i patrocinadors, és admetre que tot s’hi val a l’hora de guanyar (i per tant d’augmentar la rendibilitat comercial de l’esportista). S’ha d’acabar amb el triomf a qualsevol preu abans que aquesta idea tan estesa no acabi amb el ciclisme.

Bicis i bobos al canal de Saint Martin (*)

(foto: Teresa Vallbona)

Banda sonora: Django Reinhardt, le swing de París (Harmonia Mundi / Cité de la musique)
Per llegir en un cafè: París insólito.- Jean Paul Clébert i Patrice Moulinard (Seix Barral)

(*) Bobos, terme anglès usat per designar els burgesos bohemis urbans. En català s'els coneix com a 'pijo-progres'. La zona bobo per excel·lència de París són els carrers dals voltants del canal de saint Martin

De la Iluro romana al Mataró postindustrial

Partint des de la vila romana de Torre Llauder i passant per la Nau Gaudí, la primera obra de l’arquitecte, la casa Coll i Regàs de Puig i Cadafalch, el Parc Central, la basílica de Santa Maria i el seu altar barroc dels Dolors, els indrets del centre històric, l’ermita de Sant Simó, el barri mariner del Callao i fins desembocar en el modern Tecnocampus, centre dels estudis universitaris de la ciutat, us proposem una ruta de cicloturisme urbà per a descobrir la capital del Maresme.

La casa Coll i Regàs, de Puig i Cadafalch

A un cop de tren (R1 Rodalies), Mataró és una ciutat que combina una agradable situació geogràfica, davant del mar i al peu de la serralada litoral, un patrimoni riquíssim (romà, medieval, barroc i modernista) i una oferta comercial intensa. Aquesta ruta amb ben poca dificultat us portarà a descobrir la capital del Maresme, des de l’antiga Iluro romana, fins la moderna ciutat postindustrial al Tecnocàmpus, l’intel·ligent centre d’estudis universitaris. Situem la sortida precisament davant del clos arqueològic de Torre LLauder, que es pot visitar. És a l’entrada de Mataró (C-32 sortida Mataró sud), i els que hi vingueu en cotxe hi trobareu fàcilment aparcament. Si hi veniu amb tren,és a cinc minuts pedalant del l‘estació. En negreta els llocs d’interès.

SORTIDA.- Torre Llauder, RECTE.- Camí Ral, DRETA c/Cooperativa, Nau Gaudí, ESQUERRA.- c/Thos i Codina, RECTE c/Gravina, ESQUERRA.- c/Lepant, RECTE.- c/Montserrat, ESQUERRA.- c/Sant Cugat, DRETA.- Pça de Cuba (mercat), DRETA.- c/de la Unió, CREUAR.- Pça Tereses, RECTE.- c/Sant Josep, ESQUERRA.- c/d’en Moles, ESQUERRA.- c/d’Argentona, casa Coll i Regàs i Centre d'Art Ca l'Arenas, RECTE.,- c/ Isern, Plaça de Granollers (antic tramvia), DRETA.- Parc Central (creuar-lo fins sortir a la Plaça d’Espanya), RECTE.- c/ del Parc, ESQUERRA.- c/ Masseva, CREUAR.- Riera, RECTE.- c/ Onofre Arnau, DRETA.- Muralla de la presó. Plaça dels Bous (IES), CREUAR.- Placeta del pintor Pere Martir Biada, DRETA.- c/ Bonaire, ESQUERRA.- Riera, ESQUERRA.- c/ Nou, Plaça de Santa Maria Basílica, RECTE.- c/ Beta Maria Fossar Xic, DRETA.- Plaça Gran, RECTE.- c/ d’en Palau, Plaça de l’Ajuntament Museu Can Palauet, DRETA.- Riera Ajuntament. DRETA.- Carreró, DRETA.- c/ de Santa Maria, DRETA.- c/ d’en Pujol, ESQUERRA.- Riera, RECTE.- Plaça de Santa Anna, ESQUERRA.- c/ Barcelona, Plaça Peixateries Velles, ESQUERRA.- c/ Sant Cristòfol, DRETA.- C/ Can Xamar, CREUAR.- Plaça de can Xamar per la rampa, ESQUERRA.- Baixada de les escaletes, RECTE.- c/ de Sant Joan, ESQUERRA.- c/ d’en Colom, ESQUERRA.- Passatge García Oliver, DRETA.- Camí ral Can Marfà i barri de L’Havana, CREUAR.- Ronda Cervantes, RECTE.- Camí Ral Ermita de Sant Simó, Plaça de Sant Simó (pas soterrat a la platja), RECTE.- Passeig Callao, RECTE.,- Passeig. Marítim, Port, DRETA.- Escullera (anada i tornada). ESQUERRA.- Avinguda del Port (pas soterrat), RECTE.- Avinguda d’Ernest Lluch Tecnocampus, Porta Laietana escultura de Laia l'arquera, DRETA.- Camí Ral ESQUERRA.- Torre Llauder ARRIBADA.

Dificultat. Fàcil. Distància. 14.00 kms Temps: 1h 33’h (2h 33’ en total) Desnivell 100 metres @ http://www.mataro.cat/portal/ca/turisme/

El passat industrial tèxtil de la ciutat és present a les
recuperades naus de Can Marfà

Indignes del ciclisme

Mentre el Tribunal Suprem ha anul·lat la sanció per dopatge a Roberto Heras que li va costar la Vuelta de 2005, i l’AMA ha suspès el laboratori de Madrid per mala gestió, Lance Armstrong anuncia que no pensa confessar les pràctiques de dopatge. El prestigi del ciclisme professional, i per afegitó de la pràctica esportiva de la bicicleta, ja no està sota sospita com durant molts anys, ara ja es pot considerar completament indigne i els ciclistes una colla d’empestats. Si amb els nombrosos casos de dopatge que es fan públics cada dos per tres el mal ja estava fet, ara sembla que tots els implicats (no només corredors) només esperen morir matant i acabar també amb l’esport. És la seva revenja.

La possibilitat de ‘fer neteja’ al ciclisme es va empetitint. Amb una UCI incapaç de governar, o desinteressada en fer-ho per no ser esquitxada per la seva pròpia malura, un niu d’interessos personals i comercials i la més que provada sospita de que el dopatge és i ha estat gairebé general al món professional, l’esport de la bicicleta només s’aguanta pel prestigi universal del Tour de França, la resta de curses son discretes comparses o, directament, agonitzen en tots els aspectes, no només en l’econòmic. Quin interès te invertir en aquest esport? Quina mena d’atenció mediàtica es mereixen una colla de tramposos i suposats engalipadors?

El problema del ciclisme com a esport ja no són les sospites de trampes, és que ha esdevingut una activitat indigna a ulls d’una societat que exigeix la recuperació de la honestedat dels personatges públics que la representen (i no només els polítics) com a un dels camins cap al nou model de convivència que cal encetar per sortir d’aquesta crisi general on estem immersos. A voltes sembla que el món del ciclisme de competició no s’hagi adonat del moment històric que estem vivint; o no vulgui fer-ho, que és pitjor. Així camina tot sol cap al penya segat, i la caiguda pot ser definitiva.

Mentre l’esport es precipita a l’abisme, però, l’ús i la difusió de la bicicleta entre els ciutadans no para de créixer. Curiosa contradicció que encara posa més en evidència el desori general de tots els estaments implicats en aquesta mort,per suïcidi assistit, de l’esport que ens estimem.

Algun dia caldrà fer un judici a la història del ciclisme esportiu d’aquests darrers anys. Serà la única esperança per redreçar, com a mínim, la memòria de les persones, esportistes o gestors, honestes que encara hi ha.

Bernard Hianult encapçala una plantada de corredors al Tour de 1978