Gaudí, Jujol i altres tresors del Baix Llobregat

Per a molta gent el Baix Llobregat és poc més que una conurbació urbana més o menys endreçada. La Colònia Güell i la cripta de Gaudí, Patrimoni Mundial; el castell de Cornellà, can Negre, de Jujol; o l'entorn rural del monestir de Montsió, a Esplugues, són algunes de les proves de la riquesa patrimonial i artística d'aquesta comarca governada pel riu i motor del país des de l'edat mitjana.

La cripta de la Colònia Güell, patrimoni mundial de l'UNESCO

Us proposem una ruta per descobrir alguns dels tresors de la comarca. La sortida la farem des de l'estació de metro de Zona Universitària (Línia 3), a la Diagonal de Barcelona. Començareu a pedalar en direcció sud, cap a Esplugues) per la vorera del costat muntanya. Aviat trobareu l'entrada al Parc Cervantes; primer la de vianants i després un vial amb uns senyals que indiquen com sortir per l'avinguda d'Esplugues. Aneu en aquest sentit, sortiu del parc per l'avinguda esmentada i la creueu per agafar el carrer que surt de biaix cap a l'altra banda. Llavors seguiu aquestes indicacions:

ESQUERRA.- Eduard Toldrà carril bici. RECTE.- Passeig de Sant Joan de Déu carril bici. RECTE.- Casal de Sant Jordi carril bici. ESQUERRA.- Esteve Fontanet. Pas sota B-23. CREUAR.- Pça. Josep Català i Soler. RECTE.- Avgda. Països Catalans carril bici. DRETA.- Rotonda Laureà Miró carril bici. DRETA.- Rotonda. Pas sota Pont d'Esplugues. Un cop observat aquest indret emblemàtic de la ciutat (can Puiggròs, can Junyent i torre de cal Bonic) seguiu per:

ESQUERRA.- Avgda. de Cornellà carril bici. Entre a Cornellà de Llobregat. RECTE.- Avgda. d'Esplugues. Abans del túnel sota el tren. ESQUERRA-. Crta. d'Esplugues. Seguir fins el viaducte del tren. Passar-lo per sota i continuar. RECTE.- Rotonda. Crta. d'Esplugues. ESQUERRA.- Pça. església (vianants). Església parroquial i ajuntament. ESQUERRA.- Per davant d'ajuntament, Mossèn Jacint Verdaguer. Castell de Cornellà; casal d'estil gòtic documentat ja el 1204. Des de dalt es veu el delta del riu. Actualment és seu de l'Arxiu Històric local.

Seguir per: DRETA.- Menéndez Pelayo. ESQUERRA.- Eugeni d'Ors (biblioteca Marta Mata a la seu de l'antic cinema Titan). DRETA.- Verge de Montserrat. CREUAR.- Avgda. Baix Llobregat. RECTE.- Passatge entre Instituts i zones esportives. RECTE.- Pont damunt l'A-2, tren i el riu Llobregat. Sou a Sant Boi de Llobregat. DRETA.- Camí del Llobregat. RECTE.- Deixar gual del riu a dreta. RECTE.- Pas per sota la C-245. ESQUERRA.- Rampa per accedir a Sant Boi de Llobregat. CREUAR.- Per pont els FFG i la BV-2002. DRETA.- Maria Girona. DRETA.- Torras i Bages. DRETA.- Antoni Pujades. Davant vostre teniu l'imponent edifici que va ser el pavelló d'homes del manicomi de Sant Boi i que avui és part del parc sanitari de salut mental pioner a l'estat.

DRETA.- Rotonda. BV 2002 direcció Barcelona, Cornellà i Castelldefels. DRETA.- Camí asfaltat (prohibit pas excepte autoritzats i serveis). Circuleu direcció nord, portant el tren a l'esquerra. Passar l'estació Colònia Güell. ESQUERRA.- Rampa accés a rotonda BV 2002 (rètol abocador clausurat). DRETA.- 2ª sortida en rotonda. Torre Salvana. Entrada a la Colònia Güell. REcinte industrial on Eusebi Güell va traslladar la seva producció tèxtil intentant defugir els conflictes obrers que hi havia a Barcelona. RECTE.- Creu de terme. A DRETA.- Cripta Colònia Güell. Encarregada a Gaudí i mai no acabada segons el projecte original, aquest temple és Patrimoni Mundial de la UNESCO. 

Carrers i cases de la Colònia Güell

DRETA.- Mossèn Frederic Martí (Oficina de Turisme de la Colònia i taquilla. ESQUERRA.- Claudi Güell. DRETA.- Aranyó. ESQUERRA.- Pça. Joan Güell. A més d'empresari (va fundar Asland), Eusebi Güell va ser mecenes i promotor del regionalisme. La trama urbana de la Colònia s'ha recuperat, així com les cases dels obrers. Volteu-la per què és un immillorable fresc de la Catalunya del tombant de segle. DRETA.- Barrau N. ESQUERRA.- Narcís Monturiol. ESQUERRA.- Malvehy. ESQUERRA.- Barrau. DRETA.- Barrau DRETA.- Ferran Alsina. El recinte industrial es va restaurar i avui és seu de diverses empreses. Sortiu de la Colònia Güell. Desembocar a BV 2002. ESQUERRA.- BV 2002. DRETA.- estació FFG. Rotonda camí asfaltat del riu. Desfeu el camí fins l'estació dels FFG de Sant Boi. Creueu la BV 2002 i les vies pel pont que heu fet servir al' anada i desemboqueu de nou a la llera del riu.

ESQUERRA. Parc fluvial de Sant Boi. DRETA.- Creuar gual inundable ESQUERRA.- Per camí paral·lel del riu. Passar pel costat de la torre-mirador i de les instal·lacions d'Agbar. Un cop passat el viaducte del tren. DRETA.- Direcció Sant Joan Despí centre. Hi ha indicadors verds. CREUAR.- per pont A-2. RECTE.- camí asfaltat entre horts. CREUAR.- BV 2001. Sou a Sant Joan Despí. ESQUERRA.- Maria Tarrida. DRETA.- Baltasar d’Espanya. ESQUERRA.- Bon viatge (a esquerra pça. de l’Ermita).

DRETA.- Torrent d’en Negre. ESQUERRA.- Creuar Pça. Catalunya. Aquí hi ha l'espectacular mas de Can Negre, que va ser remodelat per Josep Mª Jujol en el que és la seva obra més emblemàtica. RECTE.- Cor de la Flora. DRETA.- Passeig del Canal. ESQUERRA.- Avgda. De Barcelona (carril bici). RECTE.- Rotonda Àngel Guimerà. Sou a Esplugues. RECTE.- Àngel Guimerà (vianants). Aquí podeu contempla Can Brillas, mas reformat segons convencions modernistes i avui casal de cultura.

ESQUERRA.- Creueu Laureà Miró i agafeu Església. Entorn medieval i rural d'Esplugues. Museu de can Tinturé. El carrer gira a dreta. Monestir de Sta. Mª de Montsió. Claustre gòtic. RECTE.- Pça. Del Pare Miquel d’Esplugues. Aquí hi ha la Parròquia de Sta. Magdalena i diversos masos que conformen el primer nucli rural d'Esplugues com can Pi, el molí de can Fàrebgues, can Cargol, can Bialet, can Cortada o can Ramoneda. ESQUERRA.- Creu del Raval. En pujada sortiu del nucli rural.

DRETA.- Domènec i Muntaner. RECTE.- Rotonda. Sant Mateu (ca l’Oliveras i camp de futbol Pubilla Cases). ESQUERRA.- Manuel Azaña. El carrer gira a dreta (complex esportiu l'Hospitalet Nord). ESQUERRA.- Carles Ferrer Salat. ESQUERRA.- Albert Bastardas. DRETA.- Diagonal. ARRIBADA.- Metro Zona Universitària (Línia 3).

Dificultat: Mitjana Distància. 31.30 kms Temps: 2h 51’ (4h 46' amb aturades) Desnivell: 280 mts @: http://www.gaudicoloniaguell.org/ca

Can Negre, obra magna de Jujol a Sant Joan Despí

La Retrobada de clàssiques de Berga creix i posa en relació el ciclisme amb la cultura i el territori

La segona edició de la Retrobada de bicicletes clàssiques de Berga va en camí de convertir-se en una cita ineludible per a tots els amants de les bicis, siguin cicloesportistes o no. A més de la ruta per a bicicletes clàssiques que es farà diumenge 30 d'agost, des de divendres 28 hi haurà xerrades sobre ciclisme i territori, rutes històriques per la ciutat i tastos de productes berguedans.

És així com es promociona l'autèntic ciclisme. Cal no oblidar que la pràctica col·lectiva del ciclisme va néixer a finals del XIX com una activitat turística, de descoberta del territori.
A més, el popular Manolo Tusinu serà diumenge 30 d'agost a Berga per participar a la Retrobada. Un personatge únic que val la pena connèixer, una persona excel·lent i un ciclista de pedra picada. Sisplau, saludeu-lo de part de Tourmalet; nosaltres no hi podrem ser.
Faria be la Federació Catalana de promoure i incentivar més aquesta mena de cites en detriment de les absurdes marxes, curses clandestines amagades sota l'epígraf de cicloturisme.
Per a inscripcions i més informació: https://retrotrobada.wordpress.com/

El gran Manolo Tusinu participarà de nou a la retrobada. Només la seva presència ja és un alicient per a tothom.

Sant Climent i els vergers de Sant Joan

Hortes, camps de cereals, camins de pedra seca, impressionants cornises de marès que aquí i allà formen coves, i l'altiva presència de monuments talaiòtics; més que un territori, la plana que s'estén a l'esquena de la ciutat de Maó, és un autèntic microcosmos que acull la diversitat natural de l'illa. Una descoberta que no us podeu deixar a les vostres vacances a Menorca.

Prop del talaiot de Torelló

Com que potser no us heu portat les bicis, us proposem establir el punt de sortida a l'avinguda Francesc Femeníes 44 (la ronda de Maó), a la botiga Bike Menorca. Aquí us poden llogar bicicletes de tota mena. Sortiu per la mateixa vorera de la botiga (està tolerat) en direcció nord i aneu superant rotondes. A la cinquena, es reconeix per què la travessa un doble viaducte per a vianants horrible, gireu a esquerra i agafeu el carril bici que va entre arbres, en paral·lel a la carretera que indica Sant Climent i Cala en Porter, a tocar d'un polígon industrial.

A la primera rotonda (l'edifici del supermercat Binipreu a dreta), deixeu el carril i agafeu el carrer de Curniola què, a dreta, s'endinsa cap al polígon. Quan arribeu al segon carrer a dreta (c/Bajolí), heu de creuat la mitjana i agafar el camí què, en baixada, surt per la banda esquerra. Un rètol indica Taialots de Còrnia. Seguiu-lo. Poc després es bifurca, seguiu per l'esquerra. Sou al camí vell de Sant Climent. Molt poc després, a ma dreta, veureu els talaiots de Còrnia, atureu-vos-hi, és clar.

Recte en una cruïlla de quatre camins; sempre direcció oest. desemboqueu a la carretera Me-12, que heu de creuar. Endavant deixant entrades de cases i predis a banda i banda. El camí fa una estona de revolts capriciosos i continua passant entre finques fins que desemboca en una carretereta asfaltada. Agafeu aquesta nova via a dreta i, de seguida, la que us surt a esquerra de biaix (camí de Torelló). Recte no podreu seguir. Entre parets de pedra seca i deixant un camí que se us incorporarà per l'esquerra anireu a parar al talaiot de Torelló, un dels més grans de la zona i que formava part d'un conjunt molt més gran que, en part, ha desaparegut per la construcció de l'aeroport.

Retrocediu fins aquest darrer trencall i, ara si, agafeu el que en aquesta ocasió surt a dreta. Potser no trobareu el camí en gaire bon estat, però és un tram curt i no te pèrdua. Endavant entre parets de pedra fins desembocar al camí vell de Sant Climent i, tombant a dreta sense desviar-vos, sortireu a la carretera Me-12 a les envistes del poblet de Sant Climent. Sou al melic d'una de les més belles zones pageses de Menorca. entreu al poble i, just a la cantonada on hi ha el Casino i un aparcament, trenqueu a la dreta pel camí d'Algendar i no us perdeu alguns espectaculars predis que hi anireu veient. Porteu pedalats a penes 6'2 quilòmetres i ja heu vist una mica de tot.

Pedaleu sempre pel camí principal asfaltat deixant tota mena de trencalls i entrades. Passeu recte per la cruïlla de l'Algendar d'en Gomila. Ara el camí fa una pica de costa fins arribar a una altra cruïlla de quatre camins, on també seguireu rectes. Al quilòmetre 10.1 deixeu a ma dreta un camí de terra que porta a Binifaell nou i seguiu en direcció oest fins uns bifurcació propera. Dreta i fins l'stop. Heu de creuar la carretera Me-1. Vigileu que hi ha moltíssim trànsit a l'estiu.

Pels vergers de Sant Joan

A l'altra banda rectes pel camí de Rafal Rubí. Aviat trobareu a ma esquerra les navetes. Parada. Sou als 10.4 kms. Ara toc pujar. És una llarga i suau costa que us deixa al famós camí de Kane, la primera via que va permetre travessar la illa i que fa ser deguda al governador britànic Kane. Dreta direcció Maó. aproximadament al quilòmetre 15.6 desembocareu a la carretera Me-7, que agafareu a dreta, però que deixareu 300 metres més endavant. Gireu a dreta pel camí dels Atzagotars; indicat. Sou a la zona de vergers de Maó. L'existència de fonts i corrents d'aigua subterrànies i de cornises de mares que protegeixen dels vents, fan d'aquest ocult territori un espai fresc i sempre verd pels conreus. Dos cents metres enllà deixeu un camí de terra a la dreta. Deixeu després un pont a la dreta. Tres cents metres endavant creueu un altre pontet i, entre cases, arribareu un punt on s'acaba l'asfalt i el camí fa una baixada on heu de vigilar si no teniu traça. Desemboqueu en un camí. Diu Font d'en Simó a dreta. Gireu a esquerra. El camí sembla emboscar-se entre malesa, però és un tram molt curt de corriol.

Aviat torneu a l'asfalt. Deixeu el camí d'en Ceba a esquerra i, 600 metres després, agafeu a dreta el camí de Baix de Sant Joan; indicat. Mig quilòmetre endavant sereu a l'ermita i font de Sant Joan, un dels indrets sentimentals dels maonesos. Continueu pedalant entre camps, cases i finques fins desembocar en una rotonda al final de la carretera Me-7 i a l'entrada al port de Maó. Agafeu per la segona sortida, direcció port i, immediatament, deixeu la carretera i pedaleu per la costa que us surt a dreta. en 600 metres sereu al museu de Menorca, a l'antic convent franciscà de Jesús. Volteu-lo girant a esquerra pel carrer del Sol, passant per la plaça des pla d'es Monestir, on hi ha l'entrada del museu, i agafant a dreta el carrer d'Isabel II, un dels més nobles de la ciutat vella, i què us durà a la plaça de la Constitució (vigileu amb les llambordes cantelludes), on hi ha l'ajuntament i la catedral, on hem ubicat el final d'aquesta ruta per la zona pagesa i talaiòtica de Maó.

Dificultat: Fàcil. Distància: 22.80 kms. Temps: 1h 50' (2h 45' amb aturades). Desnivell: 100 mts.

@: www.menorcatalayotica.info

Campionat del món de Brompton a Londres. La festa continua i cada any en són més

El sol brillava sobre el Brompton World Championship final al cor de Londres. Prop de 450 corredors elegantment vestits van sortir a la pista ràpida per competir.
Marc Emsley va ser el guanyador de la prova masculina en un final de fotografia. A la prova femenina va guanyar per Isabel Hastie.

Va ser un veritable dia Brompton amb la cursa en circuit urbà que que va tenir per marc la capital britànica i qua va ser presenciat per més de 1500 persones que van gaudir de seients de primera fila a la zona de convidats..
Però enguany la diversió no ha acabat encara, hi ha més esdeveniments Brompton de tot el món, incloent la carrera EUA Campionat Mundial al setembre.

Estiu a les vies verdes de Catalunya

Arreu de l'estat hi ha més de 2000 quilòmetres d'antics traçats ferroviaris que, després d'anys en desús en ser tancades les línies, s'han convertit en itineraris per a ciclistes i caminants; són les vies verdes. A Catalunya n'hi ha sis. Gràcies a l'adequació, als serveis i als territoris que travessen són unes magnífiques propostes per a gaudir d'un estiu saludable, esportiu, familiar i sostenible.

Les vies verdes faciliten la pràctica del cicloturisme en tots els aspectes, per això són una opció immillorable com a activitat de vacances. Les persones poc experimentades en l'ús de la bici o amb poca capacitat de resistència física gaudiran sense problemes del plaer d'un autèntic viatge en bici que els permetrà conèixer un territori d'interessats valors tant naturals com patrimonials. Avantatges: són itineraris reservats exclusivament a ciclistes i vianants, sense trànsit motoritzat, per tant. El pis sol ser pavimentat o de terra compactada, i els pendents rarament superen l'1% d'inclinació; fàcil de pedalar, doncs. Les rutes passen prop de pobles amb tota mena de serveis. En algunes, a més, les antigues estacions s'han convertit en edificis de serveis per als usuaris de la via (hostalatge, restauració, mecànica...). A molts punts d eles vies s'hi pot accedir amb transport públic, tot i que el carregar les bicis als autobusos és un tema encara no ben resolt. Millor trucar amb temps a la companyia i reservar plaça per a les bicis a la bodega del vehicle. a més recomanem no pretendre carregar més de dues o tres bicis a cada a cada bus. Les plegables no solen tenir cap limitació.

Vies verdes de Catalunya

La del carrilet d'Olot a Girona és la més clàssica i popular de les vies verdes catalanes. Són 54 quilòmetres de sauló compactat entre la capital de la Garrotxa i la del Gironès, amb una sola pujada al coll d'en Bas (a 11 kms d'Olot). Us recomanem pedalar d'Olot a Girona, doncs l'itinerari te tendència general a baixar. Hi ha lavabos a totes les antigues estacions i serveis de restauració a tots els pobles, uns quants al peu mateix de la via. A Amer hi ha centre BTT amb servei de mecànica. A Olot hi podeu anar amb el bus de la Teisa, contactant-hi prèviament per assegurar-vos el transport de la bici.

Info: http://www.viesverdes.cat/CA/53/RUTA-DEL-CARRILET-I.html

Un cop a Girona podeu enllaçar amb la via verda del carrilet de Girona a Sant Feliu només anant a l'avinguda d'Emili Graït i creuant-la pel carril bici. Aquest itinerari fa 40 quilòmetres, també de sauló compactat, la dificultat és mínima i hi ha serveis de tot tipus a tots els pobles per on passa, a més de lavabos a les antigues estacions i sengles centres BTT a les de Quart i Castell d'Aro. Fer les dues vies tot fent nit a Girona (cap hotel us posarà pegues amb les bicis) pot ser una de les millors experiències de l'estiu. De Sant Feliu en podeu sortir amb el bus de la Sarfa, contactant-hi també prèviament per assegurar-vos el transport de la bici.
Info: http://www.viesverdes.cat/CA/54/RUTA-DEL-CARRILET-II.html

La via verda del Ferro i del carbó us portarà de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses amb un pedalar comodíssim. La descoberta de l'exultant verdor del Ripollès i de les terres del compte Arnau i del patrimoni monumental de Sant Joan, ja paguen la pena. Són només 15 quilòmetres d'aglomerat asfàltic magnífic amb àrea de pic-nic i serveis, inclòs alberg, a l'estació de Sant Joan. Recomanem fer el trajecte d'anada i tornada. De l'estació RENFE de Ripoll, on comença, a Sant Joan a penes puja un 1%. Amb nens és una festa.

Info: http://www.viesverdes.cat/CA/52/RUTA-DEL-FERRO-I-DEL-CARBO.html

La Ruta del Tren Petit entre Palamós i Palafrugell és una passejada de 6 quilòmetres que te dos ramals per anar ales platges de Castell i la Fosca. És una via de sol-ciment, sense cap pujada i amb serveis tan a l'inici com al final, a més de Mont Ras, que el creua. L'Empordanet d'en Pla a pedals.

Info: http://www.viesverdes.cat/CA/55/RUTA-DEL-TREN-PETIT.html

La via verda de la Val de Zafán, entre Alcanyís i Arnes-Lledó te 46 quilòmetres de camí de terra (fins Valdealgorfa) i asfalt. Hi ha una marrada per l'ensorrament d'un túnel que fa pujar unes rampes del 3%, res d'especial. La de la Terra Alta, entre Arnes-Lledó i El Pinell de Brai, te 23 quilòmetres, i la del Baix Ebre, que comença on acaba l'anterior i us porta fins a Tortosa, te 25 quilòmetres. Aquestes dues són asfaltades i travessen nombrosos túnels i viaductes. Tot plegat és una gran ruta amb un valuós atractiu geogràfic i cultural que s'ha dividit en tres vies verdes: la de Val de Zafán, la de la Terra Alta i la del Baix Ebre. Totes tres, què es poden fer seguides o per parts, constitueixen la gran ruta ciclista del sud. El centre Picasso d'Horta, el massís dels Ports, la vall del riu Canaleta, el balneari de Fontcalda i el riu Ebre són alguns dels nombrosíssims atractius del camí, us recomanem de fer-les en el sentit que us les hem descrites. Per anar al punt d'inici que escolliu ho podeu fer amb els autobusos de la Hife, una companyia modèlica en facilitar el transport de bicicletes. I des de Tortosa podeu tornar amb tren. Hi ha serveis i allotjament a tots els pobles i a algunes estacions (Arnes, Horta, Prat del Comte i Xerta). A més es pot acampar a les vores de la ruta sempre i quan no es faci foc.

Info:
Val Zafán: http://www.viasverdes.com/itinerarios/itinerario.asp?id=102
Terra Alta: http://www.viasverdes.com/itinerarios/itinerario.asp?id=99
Baix Ebre: http://www.viasverdes.com/itinerarios/itinerario.asp?id=100

El Tour no te ànima

Ja està. El 102 Tour de França ha girat pàgina. Es poden fer balanços esportius i discutir amb els col·legues de la colla tot el que es vulgui; però Froome ha guanyat el seu segon Tour, Contador i Rodríguez probablement s’han acomiadat del podi per sempre i Valverde per fi ha pujat a un graó. I això és el que hi ha.

Nomes ens queda fer consideracions de caràcter més filosòfic, doncs.

FOTO: Tour de França

S’ha acabat el Tour.- Aquest migdia serem miler els que tindrem síndrome d’abstinència; enyorarem les etapes planes del nord, la calorada angoixant dels Pirineus, la mare de totes les batalles a l’Aup d’Uès i la passejada als Camps Elisis. Però tot s’acaba. D’aquí un mes començarà la Vuelta, que podria actuar de placebo, i gairebé ningú dels que hem estat enganxats a la tele aquest juliol, no ens la mirarem ni dos dies. Per què de Tour només n’hi ha un. I si som capaços de seguir el Giro, la “Volta” o la Dauphiné Liberé, és perquè sabem que després ve el Tour, i que així anem escalfant la musculatura (i la del sofà).

Estarem uns quants dies pensant en fer una sortida als Alps l’any vinent per pujar uns quants colls, sortida que probablement no farem mai, i aviat ja no pensarem en Froome ni en Quintana. Altres maldecaps tenim tots plegats.

Però el Tour ens ha fet feliços aquest estiu asfixiant. Hem gaudit, hem estat líders d’opinió a les trobades amb amics que no hi entenen de ciclisme tant com nosaltres, hem somiat en canviar la nostra vella bicicleta per un dels darrers models que han passejat per les carreteres els participants i, això si, no hem fet gairebé ni una becaina com cal.

I ara ja està. La síndrome d’abstinència s’instal·la en nosaltres.
L’esperit del Tour.- Després de l’atac de Nibali a Froome al Glandon quan el líder es va aturar un moment per una avaria, el posterior guanyador de la cursa va dir-li de tot al sicilià. Després, davant la premsa, va queixar-se de que l’acció del líder d’Astana havia estat contraria a l’esperit del Tour.

A qualsevol persona que sàpiga anar amb bicicleta, no cal ser més entès, la frase “l’esperit del Tour”, pronunciada l’any 2015, li fa riure. Fa dècades que l’esperit del Tour només són índex d’audiència, contractes publicitaris, dopats i perseguidors de tramposos, mitjans de comunicació acusant sense proves, hooligans tocats del bolet i una quanta gent de bona fe que s’ho creu. De traïdors a l’esperit del Tour el món n’és ple.

FOTO: Tour de França

Posats a recuperar l’espiritualitat.- Es podria començar per evitar que els corredors llencin bidons, papers i tota mena de porqueria a terra. Després es podria seguir per treure els intercomunicadors, posar sancions realment rellevants (no bromes de 250 francs suïssos i 10”), nomenar arbitres que no siguin condescendents amb els equips dels seus països o, pitjor, amb els organitzadors i creant un comitè independent que vetlli per la qualitat organitzativa de la cursa (que a vegades deixa molt que desitjar segons per a quins equips).

El Tour és massa poderós.- I és que el Tour és massa poderós. El fet de ser la millor cursa en tots els sentits li dona un poder omnímode que la situa per damunt de lleis, federació i, a vegades, deontologia esportiva; allò que deu ser l’espiritualitat de l’esport. Si ningú no controla aquesta avidesa de domini sobre el ciclisme, és l’esport el que hi surt perjudicat.

Res d’això passarà.- Però res d’això passarà. Deixarem córrer els dies, oblidarem les coses que no ens agraden de la cursa i, d’aquí a onze mesos, tornarem a escarxofar-nos al sofà, sense becaina, per no perdre ni un sol instant de les transmissions televisives del Tour; encara que algunes vegades els comentaristes ens treguin de polleguera. Però això seria tema d’una altra entrada.

Llibres i pedals

Banda sonora: Charlie HAden & Gonzalo Rubalcaba.- Tokio Adagio (Universal)
Per llegir fins que escampi la calor:  W.G. Sebald.- Los anillos de Saturno (Anagrama)