La Fageda d'en Jordà

La colada de lava que va deixar el volcà Croscat i d'altres veïns, es va convertir en el terreny idoni per un dels boscos més grans i originals del sud d'Europa: la fageda d'en Jordà, que Joan Maragall va immortalitzar en el poema: "Si vas pels vols d'Olot, amunt del pla,/ trobaràs un indret verd i profund/ com mai cap més n'hagis trobat al món:/ un verd com d'aigua endins, profund i clar;/ el verd de la fageda d'en Jordà". Sempre és bona època per visitar la Garrotxa.

Deixant enrere Pocafarina

La Fageda d'en Jordà és un dels espais del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, un conjunt de cons d'entre 5.000 i 700 mil anys d'antiguitat que conformen el millor exponent de paisatge volcànic de la península. el clima i l'orografia li atorguen una vegetació exuberant que fan que la visita sigui un plaer per la vista. Li afegirem a la ruta un tram de la via verda del carrilet d'Olot, raó per la qual l'excursió serà un fantàstic pla que podeu complementar amb una mostra de la cuina volcànica a qualsevol dels diversos restaurants que hi ha a tocar de la fageda..

Començareu a pedalar des de l'aparcament de la Fageda que hi ha al peu de la carretera GI 524, al terme de Santa Pau. És de pagament, però hi ha tota mena de serveis: bar, lavabo, zona de pic-nic i informació sobre el parc. A més les autocaravanes hi poden pernoctar.

L'itinerari comença prenent la carretera GI 524 cap a Olot. És una baixada suau per una carretera en bon estat i amb un voral per on es fa còmode circular-hi en bici. Passareu per la urbanització de Can Blanc, després per Sant Cristòfol de les Fonts i entrareu a Olot. A la primera rotonda continueu recte, creueu el Fluvià (abans a ma esquerra hi ha la fàbrica de la ratafia Russet, beguda típica de la ciutat) fins desembocar al carrer Camil Mulleras, que agafareu a esquerra. Quan arribeu a la plaça Clarà, amb uns preciosos porxos a banda i banda i una espessa mata de plàtans al centre, gireu a esquerra (semàfor), i continueu pel Passeig de Barcelona. després de creuar de nou el Fluvià deixeu el passeig i agafeu a dreta (de biaix) l'avinguda de l'estació. Aviat veureu l'antiga estació del carrilet d'Olot a Girona. Passeu per l'estret pas que queda a dreta (hi ha un disc de direcció prohibida per a vehicles a motor). Travesseu una gran esplanada on hi havia les vies i sortiu-ne per l'altre extrem. Feu un curt tram de passeig i arribareu a la sortida de la via verda. Preneu-la.

Aviat trobareu a ma dreta les pistes municipals d'atletisme, una obra de l'estudi olotí d'arquitectura RCP, guanyador del premi Pritzker d'enguany, el Nobel de l'arquitectura. Una mica més endavant, a l'altra banda, hi ha l'entrada del Parc de la Pedra Tosca, un antic abocador convertit en parc pel mateix taller. Hi ha zona de pic-nic. A l'altra banda ben aviat trobareu un bar a l'antic baixador ferroviari de Codella. Poc després creuareu una carretereta, la GIV 5224. Deixeu aquí la via verda i gireu a esquerra per la carretera fins desembocar a la molt transitada C 152. Heu d'agafar-la a dreta i uns metres després, deixar-la per una carretereta a esquerra que indica Sant Miquel del Corb. A la cantonada hi ha una benzinera. Passareu pel veïnat de Pocafarina (que deixareu a esquerra) i aviat veureu que, a la dreta, teniu un turó que no és sinó el volcà El Racó. Una mica després trobareu el trencall de Sant Miquel del Corb, la visita és opcional, però haureu de tronar a la ruta per on veniu.

Sant Miquel del Corb al fons

Seguiu sempre per la carretera, passant masies i indrets rurals. El camí fa alguna pujada, voreja un bosc, creua un pla, s'acaba l'asfalt i, després de travessar un bosc espès que us indica que ja sou a la Fageda d'en Jordà, torna l'asfalt i arriba a un nucli rural. Heu de seguir pel camí que us queda gairebé enfront (un rètol indica can Xel). Prepareu-vos per a emocions fortes; ara us endinsareu en una de les mates més espesses de la Fageda. Per calor que hi faci sentireu fresca, les narius s'embafaran d'humitat i els ulls es tenyiran dels mil colors del bosc; fins que desemboqueu en una carretera. Gireu a la dreta i anireu fins la Cooperativa la Fageda, una molt coneguda marca de productes làctics que, treballant en perfecta harmonia amb l'entorn, és a més un poderós projecte d'economia social que dona feina a treballadors discapacitats de la comarca. Continueu la carretereta fins un preciós mas convertit en turisme rural. Aquí heu de fer mitja volta.

Ara es tracta de continuar per aquesta pista asfaltada que continua creuant la fageda, deixant a esquerar el trencall d'on veníeu abans i portant a dreta el volcà del Puig de la Costa, fins desembocar a la carretera GI 524. Gireu a esquerra i, en suau baixada, aviat sereu a les envistes de l'aparcament on heu deixat el vehicle. Hi ha més rutes per aquesta bellíssima zona. Us en seguirem explicant aviat.

Dificultat: Baixa Distància. 19.00 kms Temps: 1h 25’ (2h 15' amb aturades) Desnivell: 225 mts @: http://ca.turismegarrotxa.com

Dins la Fageda

La riera de Rubí i uns contraforts de Collserola

La riera de Rubí tanca per l'Oest una de les zones més densament poblades de Catalunya, però gens exempta d'atractius per descobrir. Pedalem per la ciutat i cap Mira-sol i Valldoreix, als peus de la part més metropolitana de la serra de Collserola. Els seus quasi 170 mil habitants us esperen.

Porta principal del castell de Rubí

Les violentes riuades de setembre de 1962 van canviar la història de Rubí. A més de nombroses vides humanes i habitatges precàriament construïts a la riera, l'aigua va acabar gairebé amb l'agricultura. Però d'aquell desastre, ben present a la memòria ciutadana i recordat en un monument a tocar del pont que va cap el castell, en va néixer un nou Rubí. La ciutat d'acollida, dinàmica, popular i moderna que s'escampa des de la riera fins els nuclis de Mira-Sol i Valldoreix, a Sant Cugat. Us proposem pedalar per aquest territori proper i tan poc conegut.

La carretera BP 1503 és l'entrada al centre de Rubí. L'accés des de la B-30 és ben fàcil, però també hi podeu anar en tren (FF GG S1 i S5) i començar la ruta pel punt on passareu per davant de l'estació.

El llegat modernista d'industrials i 'americanos', el castell, el celler cooperatiu, la riera i el monument en record als morts de les riuades, l'Ateneu i l'ajuntament; però també el populós barri de les Torres o les casetes de la plaça Pearson, són alguns dels llocs de Rubí que coneixereu durant l'excursió. Però també veureu l'Arxiu Nacional de Catalunya, la preciosa parròquia de Sant Cebrià o la biblioteca Marta Pessarrodona, a Valldoreix i Mira-Sol.

Monument als desapareguts per les riuades de 1962

SORTIDA.- Rotonda entrada a Rubí. RECTE.- Carretera de Sant Cugat (dreta per carrer Lluís Ribas: escoles Ribas, joia del modernisme de la ciutat). Torneu al carrer per on veníeu i seguiu RECTE- (Canvia de no) Miguel de Cervantes. ESQUERRA.- Pintor Coello (Celler cooperatiu). Tornar a Cervantes. DRETA.- Avda de Barcelona / F. Macià /R. de Casanova / Prat de la Riba. Sou al centre de Rubí. (Ateneu). ESQUERA.- Cadmo. RECTE.- del Pont (riera de Rubí. Monument als morts per les riuades). RECTE.- castell de Rubí. ESQUERRA.- del Castell. Entre dins el recinte i feu-hi la volta. Sortiu per on heu entrat. ESQUERRA.- de la Parellada. ESQUERRA.- de la Riera. DRETA.- del Pont. DRETA.- Pau Claris /Dr. Robert. Passeu per l'Ajuntament. ESQUERRA.- Pça Dr. Guardiet i església de Sant Pere. RECTE.- Dr. Màxim Fornés. RECTE.- Dr. Turró / Colom. ESQUERRA.- Josep Serra. CREUAR.- Joan Miró / Pça Dr. Pearson (casetes modernistes). estació dels FF GG. RECTE.- Passeig del Ferrocarril. DRETA-. Can Cabanyes. ESQUERRA.- Les Torres. entreu a Sant Cugat. ESQUERRA.- Per rotonda. Josep Trueta. RECTE.- Per rotonda (Hospital General de Catalunya). RECTE-. Per rotonda. DRETA.- Per rotonda. Josep Vallès. RECTE.- Per rotonda. Del Roser. RECTE. Per rotonda. ESQUERRA.- Camí St. Cugat a Papiol. DRETA.- Tarragona. ESQUERRA.- Crta. Mira-sol. DRETA.- Saragossa. RECTE.- Passeig de Rubí. CREUAR.- BV 1462. RECTE.- església (parròquia de St. Cebrià) Recular. DRETA.- BV 1462. Llarg descens per la carretera. ESQUERA.- Ramon Muntaner (Arxiu Nacional de Catalunya).. RECTE.- Rbla. del Jardí. DRETA.- Avda. Bilbao. DRETA.- Per rotonda Pça Espanya. RECTE.- Passeig José Ibáñez Olucha. RECTE. Plaça Joan Borràs. RECTE.- Pas sota vies. ESQUERRA.- Pça. Ausiàs March i biblioteca Marta Pessarrodona. RECTE.- Vallseca. DRETA.- Per rotonda. Josep Irla. ESQUERRA.- Per rotonda. Prat de la Riba. ESQUERRA.- Per rotonda.- Països Catalans. ESQUERRA.- Crta. de Rubí. RECTE.- A les tres rotondes successives ARRIBADA.- Rotonda entrada a Rubí.

Dificultat: Fàcil Distància. 16.50 kms Temps: 1h 20’ (2h amb aturades) Desnivell: 135 mts @: www.rubiidentitat.cat

Parròquia de St. Cebrià, a Valldoreix

Les passes d'en Pla

Si un indret destaca a les moltes pàgines que va escriure Josep Pla és el seu empordanet, el país petit encaixonat entre el massís de Begur i les seves cales, la plana al·luvial del Ter, el Montgrí i la badia de Palamós. Pedalem seguint les passes de l'escriptor.

Pedalant amb Regencós al fons

Palafrugell era la vila de Pla, i serà el centre de l'excursió. Recorrerem espais naturals, però també el poble i les seus nombrosos centres culturals.

La sortida i arribada és a la rotonda de la C-31 d'entrada a Palafrugell, davant del popular bar Ca la Filomena. Hi ha lloc per aparcar a l'avinguda de Palafrugell. Comenceu a pedalar pel lateral de la C-31 direcció Nord. Quan la calçada entra a la carretera seguiu cap a la zona industrial, però deixeu el trencall que, a dreta, us hi porta i continueu rectes en paral·lel a la carretera fins trobar un pont que la creua. Feu-ho i continueu a la dreta. Deixeu una nova entrada a la C.31 (ara en sentit contrari) i seguiu pel camí de terra d'enfront. Continueu pel camí fins que desemboca al voral de la carretera. Ara heu de seguir pedalant pel voral fins la rotonda següent. El pas és estret, però suficient. Un cop a la rotonda continueu avançant recte sempre pel voral. Passeu un centre de jardineria i gireu a esquerra pel primer camí.

Aquest camí va pel costat de la riera Grossa, ja al lloc 'planià' de Llofriu. Deixeu un camí a esquerra i un a dreta. Agafeu el segon que surt a dreta (ben clar) i que s'endinsa cap al bosc. Creuareu la riera Grossa i desembocareu en un altre camí, que agafareu a dreta i que us portarà al nucli de Llofriu. Pedalareu pel marge esquerra de la riera a tocar d'alguns masos magnífics fins que, en una pujada, us enfileu fins el nucli del poblet. A mitja pujada gireu a dreta pel carrer Segadors, que descriu un ample revolt i desemboca al carrer Ramal, que és la carretera d'accés a Llofriu. Gireu a dreta, passareu pel restaurant ca la Montse, i seguiu fins desembocar a la C-66, que agafareu a esquerra durant uns centenars de metres.

Abans d'arribar a un altre dels nuclis de Llofriu veureu un trencall asfaltat a dreta que surt de biaix. Hi ha un rètol groc que anuncia Tallers Llofriu. Tireu per aquí fins desembocar a la GI 652. Agafeu-la a la dreta i deixeu-la en un trencall que diu Regencós i Begur. Immediatament trobareu un camí de terra a dreta amb un rètol cap al centre caní de Pals. Agafeu-lo. Passeu el centre caní, travesseu una petita riera, deixeu un trencall a esquerra i, a la fi, el camí desemboca en un de perpendicular. Gireu a esquerra. Anireu un tram a tocar de la riera petita i, després d'un nucli rural, sortireu a la C 31. A la dreta sereu a Regencós. Seguiu rectes a la rotonda. La carretera es diu ara GI 653, i deixeu-la al primer trencall a la dreta. És una pista cimentada amb un rètol que indica l'hotel can Casi.

Després de l'hotel la pista, ja de terra, es bifurca. agafeu la de la dreta. Anireu paral·lels a la riera Saltssegues. Després de creuar-la el camí girarà a esquerra i tirarà avall entre camps i masos fins arribar a una clara cruïlla de quatre camins. Heu d'anar cap a l'esquerra pel camí del Pedregar (sic), que al final desemboca a una carretereta ben asfaltada i senyalitzada. Seguiu recte avall fins una rotondeta i gireu a dreta (direcció prohibida, ull). és el carrer de Salt ses Eugues, al llogarret d'Esclanyà, un altre dels indrets que Josep Pla solia recórrer i parlar-ne. A ma esquerra, fent cantonada amb una casa, veureu sortir un pas empedrat que aviat creua un torrent. Aneu cap aquí. Passeu el pontet i pedaleu cap a la dreta en pujada pel carrer de la font Gran. Aviat sereu al església de Sant Esteve, que voltareu en una immillorable panoràmica del nucli romànic d'Esclanyà. El camí fa un gir, creua la riera i s'enfila a la carretera GIP 6531, que agafareu a la dreta cap al nucli de Palafrugell.

L'esglesia de Sant Esteve, a Esclanyà

En una gran rotonda, amb la plaça de Miquel Martí i Pol a dreta. Agafareu el segon carrer (Av. Pompeu Fabra) fins la següent rotonda, on trencareu a dreta pel carrer de Josep Bonay i Vidal Mestre. La segona a esquerra (c/Esclanyà) i a dreta pel carrer del Pi Verd. En arribar a una plaça amb una grans plàtans, gireu a esquerra pel carrer de la Lluna fins el carrer Miquel Vinke i Meyer que, a l'esquerra, us portarà a la fundació Cuixart i al museu de can Mario, on hi ha una de les seus de la Fundació Vila Casas, a més del Museu del suro. Per l'esquerra (c/Garriga) fins el de Sant Sebastià (a dreta). A la cantonada amb la plaça Nova, que travessareu rectes) hi ha el Fraternal, l'antic casino on en Josep Pla tenia la seva tertúlia habitual i un dels llocs més citats a El Quaderns Gris. Rectes pel carrer Cavallers, i per la seva continuació, c/Quatre Cases, que desemboca al carrer Caritat. Dreta fins el carrer Nou que, a esquerra, us portarà fins la Fundació Josep Pla.

Abans que el carrer desemboqui en una gran avinguda gireu a esquerra pel carrer del Vilar, i a dreta per Lluís Companys fins una rotonda. A l'esquerra per l'avinguda de la Generalitat i sempre rectes per la via principal arribareu a Ca la Filomena i al vostre vehicle.
Dificultat: Mitjana Distància. 19.00 kms Temps: 1h 29’ (2h 14' amb aturades) Desnivell: 175 mts @: http://visitpalafrugell.cat/

Davant la Fundació Josep Pla, a Palafrugell

Demà els morts podem ser tu o jo

L'atropellament al campió del món de moto GP, Nicky Hayden; el del guanyador de Giro i "Volta", Michele Scarponi o el del guanyador del Tour Chris Froome, aquest per sort amb conseqüències lleus; ha fet despertar de la seva letargia moltes administracions i instàncies internacionals. Molts governs i institucions han despertat i estan buscant solucions a l'increment de ciclistes atropellats i morts a la carretera per automobilistes, alguns en estat d'embriaguesa. Han calgut morts famosos perquè les administracions d'arreu d'Europa es posin a la feina; com si els morts anònims que hi ha hagut fins ara no fossin ningú, no comptessin.

I també hi ha els morts a Oliva, Riudoms, Vilanova de la Barca, Valls; tan anònims com tu o com jo, que podem ser els morts demà. Qui fa res per evitar que siguem els següents? Ni el poder judicial, ni el legislatiu, ni l'executiu. Ni el Ministerio del Interior, ni el de Justícia, ni la Generalitat de Catalunya; ni tant sols la Diputació de Barcelona, que fa carreteres molt transitades per ciclistes sense un voral homologable, com vàrem denunciar fa un temps arran de la reforma de la BV 5108.

Això si, totes les administracions públiques escolten els consells del RACC per a afavorir els automobilistes i segueixen al dictat les seves instruccions. Amb una mínima part dels diners que les administracions regalen, en forma de subvencions, a la corrupta i insostenible indústria de l'automòbil, podria regalar una bicicleta a cada ciutadà i crea un lloc de treball sostenible per cada aturat. Però el loby del cotxe és molt potent i tots els governants li tenen por.

I és clar, que hi farem si, com a dany colateral, moren uns quants ciclistes cada any. Ja ho va dir fa un temps, en una reunió de la Taula de la Bicicleta o alguna cosa per l'estil, un representant del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat: "ja se sap que el ciclisme és un esport de risc". I cap dels seus superiors ni tant sols no el va renyar per l'animalada. Deu ser que hi estan acostumats.

Avui tu i jo ens n'hem sortit un cop més. Hem estat feliços de pedalar sentint l'aire fresc a la cara i la força a les cames que ens ajuda a vèncer les dificultats de la natura. Però demà potser no tindrem aquesta sort i, la felicitat es tronarà tragèdia.
Des d'aquí assenyalo els responsables. Vagi per endavant per quan ja no ho pugui fer.

FOTO: ACN

Enoturisme en bicicleta

Entre les conques del Foix i l'Anoia, el pla del Penedès estén un mantell de vinyes que donen al territori una fesomia, olor i manera de viure, úniques. La bicicleta s'ha convertit en la millor forma de descobrir aquesta comarca; els darrers anys les iniciatives es multipliquen. Diumenge es fa la Pedals de Clip, marxa amb bicicletes clàssiques a l'estil de les grans cites a la regió toscana del Chiantim que ja gaudeix de prestigi nacional i internacional. Us proposem recórrer la ruta de la prova, entre vinyes.

El punt de sortida i arribada és la vila de Sant Martí Sarroca. Al peu de la riera de les Anguiles, al sud del casc urbà, hi ha un aparcament. Sortiu d'aquí per la Rambla de Catalunya i a la dreta per Àngel Guimerà, cap a la carretera que porta a Torrelles de Foix. La carretera fa una suau pujada que permet admirar el paisatge. En arribar al poble, deixeu-lo a esquerra i gireu a dreta cap al cementiri. Ja entre vinyes, el camí rural asfaltat fa una ziga-zaga i baixa cap a Cal Groc. Creueu un torrent i, sense deixar l'asfalt, volteu per la dreta un mas fins un stop. Dreta i, immediatament, esquerra en breu pujada fins creuar la BP 2112. Seguiu endavant per la carretereta asfaltada deixant l'accés a un mas a esquerra, i dues bifurcacions de terra a dreta i esquerra.

Després del turisme rural de Can Pau Cruset la carretera gira a esquerra fins desembocar, a les envistes de les Caves Massachs, en un camí que heu d'agafar a esquerra en pujada cap a les caves i que després tomba cap a la dreta, deixant un trencall a Agro-nec i seguint, ara, per camí de terra. Deixeu dos amples camins que conflueixen amb el vostre per l'esquerra i tots els trencalls menors, i seguiu pel principal. Voltareu un mas per la dreta i, després d'una curta però dura pujada, arribareu a la BV 21 51, que seguireu a l'esquerra fins Guardiola de Font Rubí. A l'stop gireu a dreta i, en arribar a una cruïlla on hi ha una farmàcia, cap a l'esquerra per la BP 2126 direcció Les Cases Noves. La carretera, amb molt poc trànsit, puja primer per davallar després fins la C-15, una via ràpida que heu de voltar. Gireu a esquerra per la carretereta lateral fins un pont. Creueu-lo i seguiu, ara per la BV 2153, fins El Pla del Penedès.

Entreu al poble pel carrer de Sabanell. Un rètol assenyala el centre urbà. Passeu pel Poliesportiu. A la rotonda seguiu per la dreta, Sants Abdon i Senen, que després es diu Rovira. Continueu per la dreta. El carrer es transforma en un ample camí, passeu per la bella creu de terme i continueu. Torna l'asfalt i desemboca en un camí a tocar d'un torrent. Agafeu-lo a esquerra i aviat passareu per Casa Fontanals. El camí continua entre vinyes passant per un casal amb una gran torre, i pel cellers Carol Vallès. Poc després passa el torrent dels Brivons i, en una curta però molt dura pujada, us deixa a la BV 2155. de seguida veureu a l'altra banda una nova carretereta que heu d'agafar i què, pujant, us deixarà a Santa Fe. Pedaleu fins l'església i, un cop aquí, gireu a dreta pel carrer Migdia fins un trencall a esquerra que indica les caves Baldús i Martí Serdà. Passada aquesta us torneu a trobar amb la C-15. Gireu a esquerra cap el pont que la creua per damunt i, un cop superada, gireu a esquerra (quarta sortida) a la rotonda. Travessareu un polígon industrial i, tot recte, desemboqueu a un camí rural que heu d'agafar a dreta fins Les Cabanyes.

El primer que veureu és un polígon. Voregeu-lo girant a esquerra pel carrer 28. Després tomba a dreta i es diu 32 i arriba a l'escola. En aquesta cantonada cap girar de nou a esquerra pel carrer 30 i anar a parar a una rotonda per travessar la BV 2127. Continueu rectes cap a Pacs del Penedès. Fa una suau pujada i després planeja. Passeu per una pedrera i, en una cruïlla de quatre carrers quan ja hi ha les primeres cases, continueu rectes fins desembocar en un semàfor per sortir a la BP 2121. Agafeu-la a dreta i, pocs metres després, gireu a esquerra en direcció al Centre de visites de les bodegues Torres. Aquí les vinyes semblen un jardí. Deixeu-lo a dreta i seguiu rectes sempre per la carretereta asfaltada, fins desembocar a la B 212, que agafareu a dreta. Molt poc després hi ha un trencall que indica Caves Rovellats, Sant Martí Sarroca i La Bleda. Aneu-hi. Aquesta carretera rural us portarà fins el punt de sortida. Passareu pel poblet de La Bleda i la capella de la Mare de Déu de Montserrat vers les Caves Rovellats. Un cop passades arribareu a una cruïlla. A la dreta diu Sant Martí Sarroca, però vosaltres heu de continuar rectes direcció La Torre. Pujant suaument, sempre entre vinyes, la ruta acaba desembocant en una altra. Hi ha una casa que fa cantonada i unes impressionants penques de figues de moro. Gireu a dreta que ja gairebé hi sou.

Passeu una casa de colònies, tombeu a dreta per creuar un torrent (deixant el camí de terra que continua recte). Passeu l'accés al restaurant Mas Rabell i, finalment, per un pontet, sortiu al camí que puja paral·lel a la riera de Pontons. Cap a l'esquerra i, paral·lels al curs de l'aigua, arribareu a Sant Martí Sarroca. Primer veureu el cementiri i, poc després, les primeres cases i la plaça on heu aparcat el cotxe.

I si teniu forces pugeu al castell on acaba la ruta de Pedals de Clip. El veieu a esquerra. Ara, és un fort desnivell en 1'5 kms que cal afegir a les, suposem , ja cansades cames.

Dificultat: Mitjana Distància. 44.50 kms Temps: 2h 50’ (4h amb aturades) Desnivell: 450 mts @: http://www.enoturismepenedes.cat

Els millors films sobre ciclisme de muntanya

El Trek C3 Project, la divisió d'avantguarda de la fàbrica que s'encarrega de fer progressar tecnològicament el ciclisme de muntanya gràcies a la incorporació dels més reconeguts freeriders, posa en marxa un nou cicle de pel·lícules (temporada d'estiu) sobre freestyle que seran protagonitzades per tots els seus corredors. Aquestes produccions són fruit de l'acord de col·laboració entre Trek i la prestigiosa companyia de sistemes d'audio JBL, que posa la banda sonora a les al·lucinants trajectòries dels ciclistes.

Per començar us oferim el film sobre Tom van Sterbengeen. Ben aviat us estrenarem films sobre Casey Brown, Brett Rheeder, Ryan Howard, Brandon Semenuk i Cam McCaul.

No us ho perdeu, però vigileu si els voleu imitar; potser no sou tan bons com ells. I, tot i això, també cauen.

Arbeca i terres del canal d'Urgell

Al nord de les Garrigues, a tocar del Pla d'Urgell, entre oliveres i fruiters, Arbeca és una vila calma que te en l'oli, el vi i la pera uns sòlids arguments que ben be justifiquen per si sols una visita. Però la plana que presideix, en plena Depressió Central, convida a descobrir el territori del canal d'Urgell. Des que el 1862 es va regar la primera finca, aquestes terres han viscut la més positiva transformació del camp català en segles.

Amb 2.200 habitants, Arbeca és sinònim d'oli, és patrimoni material. Per això el modernista molí d'oli cooperatiu (Cèsar Martinell 1919), és un dels no pocs tresors d'aquest poble injustament poc conegut. Aquest és el punt de sortida de la ruta, a la C-233 al seu pas per l'interior de la vila. Agafeu aquesta carretera en sentit descendent i deixeu-la de seguida seguint rectes per l'avinguda de Puiggròs quan fa un gir a esquerra. Aquest carrer creuar el canal d'Urgell i continua recte fins el poble veí de Puiggròs. Aneu-hi, però detureu-vos abans a admirar aquest joia de l'enginyeria que és el Canal d'Urgell. Planejant entre trossos i conreus d'olivera, la carretereta local està, en aquesta època, entapissada de roselles que acoloreixen la rotunditat verda del paisatge. La primavera és la millor època de l'any per visitar aquestes terres.

Puiggròs queda dalt d'un turó a esquerra. Girant cap aquí en una cruïlla de quatre camins hi accedireu. Si no voleu pujar-hi, continueu rectes per la carretereta fins desembocar a la més important L-200, que agafareu a ma dreta en suau pujada en arribar a una rotonda. Aviat comencen a aparèixer basses, alguna sèquia menor i les extensions de fruiters. Sou al cor de la plana urgellenca. Al cap de munt d'una costa sentireu el ronc poderós de l'aigua baixant encaixada. Us farà l'efecte que se us acosta un camió pel camí de la dreta, però no. en aquest punt veureu un girador a l'altra banda.

Creueu la carretera i agafeu el camí de terra que surt ben be en perpendicular i que, sempre recte i en pujada, us menarà primer a una gran bassa i després, per un ample passeig vorejat d'arbreda, fins el centre de Miralcamp, un poble típic de l'Urgell. Hi entrareu pel camp de futbol (camí de Torregrossa), seguiu rectes en una rotonda fins la plaça de Catalunya (gran dipòsit). Aquí seguiu rectes pel carrer Jacint Verdaguer fins les envistes de la piscina. deixeu-la a esquerra i gireu a dreta pel carrer La creu, que fa una essa en baixada. Esquera aviat per Prat de la riba i dreta per Terraferma fins el final. Gireu a dreta fins una rotonda i esquerra per la carretera L-200, que no deixareu fins ser al centre de Mollerussa, al passeig del Canal. Si gireu a esquerra, seguint l'avinguda, al cap de 700 metres sereu a l'Espai Cultural del Canal d'Urgell. Ideat el 2003 per l'historiador lleidatà Josep Mª Solé i Sabaté, és un centre d'interpretació d'aquesta gran infraestructura que va canviar la història de les terres de Ponent. La nostra ruta continua per la dreta vorejant la sèquia tercera que creua la ciutat.

A la segona rotonda el passeig gira a dreta, passa a dir-se camí de Belianes i la sèquia va soterrada un tram. Seguiu per aquí sense abandonar-la. El camí de Belianes deixa la sèquia i marxa en diagonal per la dreta, però vosaltres continueu pel costat de la sèquia; ara es diu carrer Figuera, i podeu pedalar ben be a tocar de l'aigua. Passeu una petita central elèctrica, creueu un carrer que travessa, deixeu un camí que surt de biaix per la dreta i, finalment, al següent pont, tombeu a dreta seguint una carretera entre fruiters i altres conreus de regadiu. És el miracle de l'aigua.

Deixeu una primera cruïlla de dos camins en U per la dreta, deixeu també dues cruïlles més a banda i banda (la primera de terra i la segona d'asfalt) i, a la tercera, gireu a esquerra pel camí d'Arbeca, que en realitat és una carretera molt ben asfaltada i amb un cert trànsit.

Passareu per la capella medieval de Sant Miquel de les Borgetes, únic vestigi de l'antic poblet de les Borgetes de Salena i un indret on els arbequins van a fer pic-nic, i aviat veureu el poble. després de creuar de nou el canal d'Urgell, seguiu rectes en pujada fins que, a esquerra de biaix, surt l'avinguda President Tarradellas. Agafeu-la, ronda el turó del Castell i us mena aviat al punt de sortida, el Molí cooperatiu, on hi ha també l'oficina de turisme.

Dificultat: Fàcil Distància. 25.50 kms Temps: 1h 43’ (2h 17' amb aturades) Desnivell: 145 mts @: www.arbeca.cat