Als durs anys de la postguerra, els oblidats i difícils passos de muntanya de l’Alt Pirineu, entre Catalunya i Andorra, es van convertir en un territori de llegenda on s’hi ha escrit pàgines èpiques de les lluites dels maquis, de les columnes de fugitius del franquisme primer i del nazisme després i, a partir dels anys seixanta, del contraban de tabac, licors i tota mena de productes de consum provinents d’Andorra. Aquest va ser l’escenari escollit per Probike per organitzar la XIVèna edició de la ja popular Volta a la Cerdanya, una clàssica a cavall entre l’estiu i la tardor amb un nom que ja és un genèric, doncs sovint, com en aquesta edició, ni tan sols no es trepitja terreny cerdà.
Enguany el punt de sortida ha estat l’estació d’esquí nòrdic de Sant Joan de l’Erm, un indret d’una bellesa incontestable i que disposa d’una logística perfecta per una activitat d’aquesta mena. El xalet de la Basseta, a 1.727 metres d’alçada te tots els equipaments i serveis que hom pot necessitar tant per la pràctica d’esports de muntanya com per una simple estada de descans i gaudi en un entorn privilegiat. A més, el personal que l’atén, amb en Miquel al capdavant, són la millor garantia d’un servei esmerat, econòmic, amable i de qualitat.
L’escalfor de la llar de foc és un fre a l’hora d’anar-se’n a dormir, cal llevar-se a les cinc del mati, ens esperen 100 quilòmetres i 3.000 metres de pujada; per sort, contemplar la sortida del sol des del coll de Seix, a tocar dels 2.000 metres us assegurem que paga amb escreix les matines i el primer esforç, de nit i en fred, per remuntar els 200 metres de desnivell primers. És una sortida dura, que es complica per la dificultat d’orientar-se tot i el road book. Ja de dia i damunt pista, les ascensions als colls d’Ares, Laquell, Aubaga, les bordes de Setúria fins el mític Port de Cabús, frontera entre Andorra i la Vallferrera, essent dures, reconforten els ciclistes pels espectaculars paisatges que es travessen i les al•lucinants vistes que es contemplen. Poques rutes d’alta muntanya en bicicleta tenen uns paisatges tan preciosos.
És clar que la llegenda també hi fa, a les històries de maquis i contrabandistes s’hi afegeixen les tèrboles circumstàncies que envolten l’afer dels assassinats de Tor per las propietat de la muntanya. Creieu-me que travessar aquest poble fa una basarda especial i gens gratuïta.
La ruta descriu una gran volta a bona part del parc de l’Alt Pirineu. Després d’un tram d’orientació complex que evita voltar tota la Vallferrera, l’ascensió al coll de So i al de la creu de Bedet encara de nou els ciclistes, ja força fatigats, cap a la vall de Santa Magdalena i Sant Joan. Quedarà encara una segona etapa pels pobles i llogarrets del Port del Cantó, a l’abast dels més forts. Els altres tenen un regust dolç, tot i la fatiga, d’una jornada pletòrica de bicicleta de muntanya i natura exuberant.
La ruta pels camins del contraban evoca uns temps difícils, on la natura protegia i amenaçava a la vegada, quan la vida era més dura i la lluita per la supervivència sovint passava per saber trobar la pista bona entre valls i colls de l’Alt Pirineu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada