Una llarga però gratificant ascensió als estanys de la Pera

Als peus del pic de Perafita, (2.752 m.), els estanys de la Pera (2.335m.) són una de les zones lacustre més espectacularment belles dels Pirineus Orientals. Si bé durant l’estiu la seva visita s’ha convertit en una mena de processó de cotxes tothora, traient-li absolutament tota la gràcia, quan al glaç i la neu fan desaparèixer la superfície líquida, l’ascensió als estanys pren una dimensió que, sense resultar en absolut perillosa, dona un punt d’aventura en alta muntanya a la sortida.
En un any de neu abundant com aquest, pujar amb esquís als estanys de la Pera és trobar-se amb tota l’exultant riquesa de recursos naturals dels Pirineus concentrada en a penes unes hectàrees. Hi ha de tot: boscos espessos, altiplans assolellats, refugis lliures, rierols glaçats amb les aigües que corren per sota o prats convertits en mantells impol•luts.
L’ascensió es pot fer des de dos punts, o bé des de l’estació de Lles, a la zona coneguda com a Cap de Rec (1.983m.), on hi ha un refugi propietat del Club Muntanyenc de Sant Cugat on s’hi menja francament bé, o des de la d’Arànser (1.850m.), on també menjareu la mar de bé al restaurant el Fornell. Nosaltres us proposem que pugeu per Lles i baixeu per Arànser, fet que us obligarà a tenir un cotxe a cada aparcament, o bé algú que us faci de xofer, és clar.
La ruta comença agafant l’autopista, un camí ample i sense dificultats que puja durant 2kms. fins el Pla de la Molina (2.100m.), des d’on tindreu unes vistes úniques del Cadí, la Tossa Plana de Lles i fins el Mirador del Pla de Llet, a Arànser. A partir d’aquí el camí planeja fins al refugi lliure del Pradell (4kms.) i després fins la zona d’esbarjo de les Pollineres (8kms.). Just quan veieu les taules de pedra i el petit refugi lliure al capdavall d’un revolt en baixada, trobareu un camí a la dreta que us portarà directament als estanys. Hi ha un sol indicador. Són 3 kms. de pujada amb una neu abundant però no en gaires bones condicions. Cal vigilar les congestes que hi ha als revolts. A banda d’això la pujada per dins del bosc és d’allò més esperonadora.

Just cent metres abans d’arribar als estanys deixareu un camí a la dreta i seguireu pràcticament recte. Ja veureu l’enorme esplanada lacustre, a l’estiu un mirall d’aigua, i ara blanca i silent com el mateix pic de Perafita que la protegeix i on s’acumulen uns tous de neu que cal tenir en compte (11kms.). Travesseu els estanys i busqueu el peu mateix de la muntanya per l’altre costat i, descrivint una gran volta, pujar còmodament fins dalt el refugi, generalment tancat. La vista del Baridà, amb el mur del Cadí al fons, val la pena el darrer esforç, potser el més dur del dia.
El descens no te més perill que el de vigilar durant els tres primers quilòmetres l’estat irregular de la neu, tot i que el pendís és molt suau. Tant us podeu enfrontar a zones ben toves com, de sobte, agafar trams glaçats que us faran lliscar ben de pressa. Un cop arribats a la cruïlla de les Pollineres (14kms.), seguiu baixant fins el berenador. Des d’allà us queda una darrera i molt còmoda pujada fins el coll del pas de la Pera (2.150m., 17kms.). A partir d’aquí si que tot es posa de cara. Són 3’5 kms. de descens força ràpid (ull viu si esteu cansats) que us portaran a l’estació d’Arànser passant abans pel refugi de Prat Miró, un indret solà molt apte per a fer un pic-nic abans d’acabar la ruta (hi ha taules i bancs de pedra) i fer les darreres fotos de la jornada. No us deixéssiu pas la càmera en aquesta sortida.
Dificultat. Alta. Distància. 19’5 kms (anada per Lles i tornada per Arànser). Temps: 4h Desnivell.525 metres.

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya