Arrupida sota les serres de los Tormantos i San Bernabé, a l’extrem est de la majestuosa serra de Gredos, la comarca cacerenya de la Vera és un territori de transició entre la plana fèrtil del Tiétar, que travessa la comarca del Campo Arañuelo, i l’alta muntanya, fet que la converteix en una terra tothora rica en colors, aromes i sensacions. Gaudir-los dalt de la bicicleta just quan la primavera comença a esclatar amb una intensitat digna de l’hivern de neu que hem tingut, és un plaer intens que ajuda a que les cames et portin allà on van els teus pensaments.
Per bé que a l’altra banda de la serralada hi ha la famosa i bella Vall del Jerte, la Vera, amb Jaraíz i Jarandilla coma municipis més importants, però amb indrets ineludibles com el monestir de Yuste, Garganta la Olla, Arroyomolinos, el port del Piornal, Guijo de Santa Bàrbara, punt de partida per les excursions al refugi de Nostra Senyora las Nieves, el punt més alt de los Tormantos (1700) i enguany curull de neu, Viandar o Talaveruela, una àmplia zona de la Vera ha estat l’objectiu de la pedalada anual per Extremadura que organitza impecablement l’amic Xavier Moreno.
Sortint de Navalmoral de la Mata, capital de la comarca del Campo Arañuelo, amb 137 quilòmetres i 2.424 metres de desnivell ascendent, la primera etapa va portar els participants primer per Millanes fins Belvís de Monroy, des d’on hi ha una esplèndida panoràmica de la plana del Tiétar que posteriorment es va travessar, per Saucedilla, Castejada i Vega de Mesillas fins la mateixa llera del riu, a partir d’on es comencen a buscar les carreteres que s’enfilen cap a la Vera.
Passant a tocar del riu i dels poblets de Cuaternos i Torteseca, la ruta es va enfilar fins Jarandilla de la Vera en una llarga, per be que suau, ascensió de 15 quilòmetres. I des del davant mateix del parador nacional que presideix el municipi, la carretera s’enfilava ja decidida fins Guijo de Santa Bàrbara, a 870 metres i punt més alt de la ruta. No era una pujada extraordinàriament dura, però els cames, cansades de guanyar alçada des del pont mateix del Tiétar, van notar els 4 quilòmetres d’esforç final. El descens, per la carretereta que va a Aldeanueva, amb la vista damunt la vall que s’obre i les muntanyes que s’enfilen darrera el Guijo, és una de les vistes més impactants de la ruta.
Després de dinar a Jarandilla, la ruta va seguir cap a Losar, per ascendir de nou a dos poblets plens dels colors de la primavera que empeny, Viandar i Talaveruela, miradors privilegiats de la riquesa cromàtica del paisatge de la comarca. Des d’aquí, el descens fins a Valverde va tornar els ciclistes cap a la plana. Inacabables quilòmetres de rodar i rodar per Bqrquilla i Rosalejo van portar de nou els participants a Navalmoral.
A l’endemà, per arrodonir la pedalada, es van recórrer 58 quilòmetres amb 828 metres de desnivell positiu anant direcció Guadalpue i la comarca dels Ibores. Peraleda, l’embassament de Valdecañas, Bohonal, el trencall cap a Fresnedoso, amb el collet que acompanya, i tornar per Bohonal de nou cap a Valdehúncar i els nius de cigonyes al campanar i, ja per fi, Navalmoral de nou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada