Des de Giradells, a només 72 metres, fins la Mola d’Estat, a 1126, la comarca de l’Alt Camp és una terra de transició entre la plana al•luvial de Tarragona i la Serralada Prelitoral. Aquest territori, antiga terra de ningú entre la Marca Hispànica i les terres encara per conquerir del sud, i regada per dos rius de cabdal irregular com són el Gaià i el Francolí, és una terra pedregosa, però gens eixorca; la vinya (D.O. Tarragona) i sobretot els calçots posen en vàlua un paisatge senzill però amable que convida a ser descobert més enllà de les taules que aquest mesos li donen protagonisme arreu del país.
Descobrirem l’Alt Camp també a vol d’ocell. Per això us proposem enfilar-vos fins al Serra de Miramar, a la Prelitoral, que separa la comarca de la Conca de Barberà, i que la carretera cap a Montblanc franqueja pel coll de l’Illa,a l’extrem més meridional de la serralada. Sortint de Valls, nosaltres anirem just cap a l‘altra banda, travessant la muntanya pel coll de Coloma i baixant a Cabra per anar a buscar després el monestir de Santes Creus abans de tornar direcció el Pla de Santa Maria i Valls, on tenim el cotxe en uns carrers darrera de la Masia Bou, una catedral del calçot.
Sortim de Valls pels camins que busquen Masmolets i Fontscaldes, per bé que no passem per cap dels llogarrets. Durant els primers quilòmetres més aviat ens mantenim per damunt del polígon industrial, pedalant entre granges, algun conreu i un autèntic mar d’ametllers florits que amoroseix la pedalda, que sempre va amunt. Al quilòmetre 7, quan el camí planeja durant 3 quilòmetres, ja portem 160 metres de desnivell. És llavors quan comença la veritable pujada. Terra rocallosa, tracció complicada a estones i unes rampes que ofeguen. Al quilòmetre 12 som a 580 metres, un replà per agafar aire i una altra rampa dura. Al quilòmetre 14 som a 620 metres. Baixem una mica per una pista que ve per la dreta i que, a la fi, ens portaria al poble de Figuerola, on va viure els seus darrers dies el periodista Ramon Barnils. Però no hi arribem, un trencall a l’esquerra ens enfila ja sense més replans i amb força duresa, fins al coll de Coloma, a 766 metres d’alçada, al quilòmetre 16. La vista des de dalt és realment d’ocell. Al davant la plana tarragonina, amb les fumaroles de la petroquímica, el port, la punta de la Mora, el cap de Salou i la desembocadura del Francolí. Al darrera, Prenafeta als peus, Barberà una mica més enllà i, fins on abasta la vista, les muntanyes de Port del Compte i la zona de Benasc.
Toca baixar. De primer la pista és un pedregar i cal vigilar, però al segon trencall a la dreta, que agafem, el camí millora molt fins Cabra del Camp. En sis quilòmetres hem baixat uns 300 metres. La feina mes dura ja està feta. Planejant busquem el camí que ens mena fins el Pont d’Armentera. Aquí busquem el Gaià i agafem el camí que hi corre pel costat. Ara tenim el petit collet de Mas Alegret (534m), i tot baixant ja depressa arribem al monestir cistercenc de Santes Creus (30kms i 350m). Aquests dies la terra fa olor de fum de calçot, els restaurants no tenen ni una taula lliure i els visitants fan temps visitant el noble edifici, del qual en destaca l’antiga casa de l’abat, avui l’ajuntament.
Travessant la carretera que porta a Tarragona, recuperem la pista de la ruta del Cister i guanyem una mica més d’alçada (383m) quan agafem la ruta de les barraques de pedra seca, una joia de l’arquitectura del camp a la zona del mas la Capona i on val la pena aturar-s’hi, a tocar de El Pla de Santa Maria, abans de llençar-nos en una suau baixada fins a Valls.
Dificultat. Mitjana. Distància. 52 kms Temps: 4h 15’ Desnivell.1349 metres.
Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada