A propòsit d’’Éloge de la bicyclette’, de Marc Augé (*)
Passejar és cartografiar la memòria; restablir el mite i reconstruir l’epopeia. Amsterdam, una de les ciutats per les bicicletes, projecta el seu mite envers les utopies d’altres ciutats i acull les epopeies de tots els que, cartografiant-la em bici, recuperen els mites oblidats de la seva memòria i els usen per aixecar utopies personals, que hom creia ja vençudes, però no el ciclista, fonamentades en principis inherents a la pràctica del ciclisme: romanticisme, llibertat, solidaritat, sostenibilitat, socialització o igualtat.
La memòria que es reconstrueix des de dalt d’una bici passejant pels carrers i canals d’Amsterdam, nodreix abastament l’ideari anti-sistema, podríem dir-ne en llenguatge metamodern, que tot ciclista porta a dins des que, en la infantesa, va construir el mite entre pedalades i imatges d’Eddy Merkx al Tour: la diferència existencial, política, econòmica, cultural. La poesia de la vida també.
Si, com diu Marc Augé a ’Éloge de la bicyclette’ (Payot & Rivages / Gedisa), “el ciclisme és un humanisme”, llavors pedalar per les ciutats és dialogar amb la història. “El ciclisme”, -diu Augé- “ha tornat a la ciutat el caràcter de terra d’aventura”; els ciclistes són adolescents en plena descoberta de la vida.
A Amsterdam es reconstrueix, doncs, la vida ‘hipster’ alimentada pels mites ‘beatniks’, la cultura pop, les drogues i els moviments radicals urbans dels setanta, sempre anhelada i a penes tastada en petits cercles i instants precisos. Aquesta vida lliure i llibertària que la moral conservadora occidental i el neolliberalisme econòmic han anat ocultant fraudulentament fins negar-la.
Cartografiar Amsterdam en bicicleta és assolir el socialisme utòpic, el comunisme personal, amb tots els mites reviscolats en forma d’epopeia del món contemporani; un somni que només poden restablir els ciclistes, gent que retroba el mite perdut reescrivint la memòria a cop de pedal.
(*) Marc Augé (Poitiers 1935) és sociòleg i professor d'antropologia i etnologia de la prestigiosa École des Hautes Études en Sciencies Sociales de París, de la que en va ser director entre 1985 i 1995. Els seus llibres on analitza la fenomenologia de la vida moderna i quotidiana són autèntics best-sellers de la crítica social. 'Los no lugares', 'El tiepo en ruinas' o '¿Por qué vivimos?', (tots a Gedisa en castellà), són treballs imprescindibles per intentar entendre alguna cosa del món d'avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada