Ni Cancellara, ni Cunego, ni Boonen, ni Valverde, ni Sánchez, el mundial l’ha guanyat Cadel Evans (Austràlia). Molts pensaven que, després dels seus fracassos a Tour i Vuelta, el líder del Lotto no entrava a les llistes de favorits pel mundial de Mendrisio (Suïssa), però ha sabut atacar quan tocava i com tocava; i l’habitual passivitat dels caps de colla, que sembla que només es reserven pel minut final i així els va després, l’ha afavorit. Només Kolovnev (Rússia) i el català Joaquim Rodríguez, que ha estat treballant durant tota la cursa per uns líders que,a la fi, no han existit, han sortit a la percaça de l0australià. Però la fatiga cumulada per ‘Purito’ era molt gran i les cames d’Evans molt fortes.
El tercer lloc de Joaquim és el millor premi al punt i a part de la seva carrera, que seguirà a partir de la temporada vinent a l’equip rus Katusha, on molt segurament podrà demostrar més la seva classe i no haver de treballar per una colla que només actuen al dictat de les tàctiques que els arriben pel famós ‘pinganillo’.
Sense aquest pervers aparell el ciclisme professional encara podria tenir un punt d’epopeia. Que una cursa de 260 quilòmetres com és aquest mundial, es resolgui als darrere 7 quilòmetres avorreix més que la Fórmula 1. Si les curses ciclistes continuen així aviat quedarem quatre seguint-les. Per ells va. Nosaltres continuarem sortint amb les nostres bicis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada