Carreteres secundàries al Pla de l’Estany

Les terres d’aigua estan plenes de mites i llegendes. On acaba la història i comença la imaginació? Com pot ser que hi hagi petits estanys que apareixen i desapareixen amb els anys? Què va sorprendre tant al taxidermista Francesc Darder que el va fer enamorar-se de Banyoles? Què fa inspirar els artistes? Carreteres Secundàries pedal per aquesta terra entre llegendària i misteriosa que és el Pla de l’Estany, en un nou episodi acabat d’enregistrar i que forma part de la segona temporada de la sèrie que es començarà a emetre a mitjans gener a les televisions sindicades de la Xarxa de Televisions Locals. La ruta recorre l'església de Santa Maria de Porqueres, a la qual el bisbe Guisall va consagrar de tal manera que tots els que s'hi establien en un radi de trenta passes quedaven sota la protecció de la "Pau i la Treva de Déu. L'església és una joia del romànic considerada Monument Nacional. És d'una sola nau, amb volta de canó i absis semicircular.
Després en Carles Feo, tècnic del museu Darder ens mostra els estanyols i ens porta pels boscos de riba de llac fins el museu, a l’entrada del barri vell de Banyoles. Els darrers anys el centre ha canviat completament, tan a nivell museològic, com arquitectònic i funcional. El Museu Darder d’Història Natural, propi de finals del segle XIX te ara un discurs actual, centrat en la interrelació constant entre el museu i el territori i amb un component naturalista.
Després de voltar pel centre, travessem la plaça major per anar a conèixer l’avantguarda banyolina. Lluís Vilà, escultor i pintor, és l’exemple de com l’energia metafísica de l’aigua del llac et pot posseir i dur-te a fer coses impensables. El seu art ha anat evolucionant cap a escultures mixtes fetes en ferro i elements menjables, plastificades en resina de poliester transparent. Poc més tard apareixen les llaunes de conserva gegantines, fetes a mida d'una persona a peu dret i que inicien el veritable camí cap a la denúncia consumista. Un mon enllaunat que donarà pas a diferents instal•lacions sobre aquest tema. Les escultures laminars son com finíssimes llesques de pa cisellades per diferents signes, figures i escriptura que malgrat ésser constituïdes d'un material dur com l'acer oxidat, la seva imatge final és tova com si fos matèria orgànica. Acabant amb la sèrie Atman, escultures laminars d'acer de més gruix, en un nou intent de buscar aquest home nou dins la nostra consciència. En Lluís ens porta a conèixer les pesqueres, una arquitectura original de l’estany.

Les pesqueres són edificacions instal•lades a flor d'aigua endins de l'Estany. La seva construcció ha estat viable gràcies a la possibilitat de fonamentar-les sobre la llosa travertínica en creixement que només es troba a la riba de llevant. En alguns indrets la potència de la llosa és tal que permet edificar força metres enllà de la riba.
L'estil arquitectònic d'aquestes edificacions és d'allò més pintoresc. N'hi ha que llueixen formes aràbigues amb finestrals ogivals i merlets, com la Carpa d'Or. Hi ha qui diu que el seu constructor es va inspirar en un antic casal de Banyoles dissenyat per l'arquitecte modernista Puig i Cadafalch.
Acabem el recorregut al Club Natació Banyoles, melic de l’esport del rem a Catalunya i centre al voltant del qual es van fer les proves de rem olímpic als JJ OO de 1992. El futur de Banyoles passa també pels seus joves esportistes.