Llevat de les dues crono, el guanyador del Tour només ha estat capaç de superar Andy Schleck quan aquest va patir una avaria, i no va ser capaç de passar de la posició 35èna a la contrarellotge de Burdeus. Un mal Tour per a Contador que ha guanyat, no pels seus mèrits, sinó perquè el luxemburguès encara està verd. El de Pinto haurà de millorar molt si vol guanyar el quart.
Amb 25 anys és el corredor amb més futur. Això si l’any vinent és capaç de domar l’equip que muntarà amb el seu germà. Provocant ell mateix una absurda avaria de cicloturista (creuar la cadena més de compte) va demostrar que encara no ha arribat la seva hora, però quan toquin les campanes per ell potser tindrem un autèntic ‘cap’ del Tour com ho van ser Indurain o Armstrong i el dominarà amb autoritat.
Va tocar el podi amb la cala de la sabata, però sabia que no podria superar a Denis Menchov, molt més ‘home tour’ que ell, a la crono final. Tot i així la quarta posició és un èxit digne de ser tingut en compte pels patrocinadors d’Euskaltel,que es mereix seguir a l’UCI Pro-Tour.
Si el ‘Purito’ hagués abandonat l’equip d’Echavarri fa anys potser hauria arribat molt més amunt, però amb 31 anys fer el primer Tour, estar entre els millors a la muntanya, quedar el 8è al final i guanyar una etapa diu de la gran categoria d’aquest corredor. El bronze al mundial i la victòria a la “Volta” han posat el ciclista de Parets al capdamunt de l’elit mundial. Qui diu que els humils i discrets no triomfen mai?
Quina necessitat tenia el millor ciclista de tots els temps d’acabar la seva brillant carrera professional enfonsat en la misèria i amb l’orgull ferit de veure com eren altres els aplaudits als Champs Elisées? Que no posi l’honorable feina de la seva fundació com a excusa, el que l’ha perdut és la seva petulància; una manera de fer molt impròpia dels nous temps que corren als Estats Units.
El centenari del pas del Tour per la serralada ha enfortit els lligams de la cursa amb ella. Malgrat la majestuositat dels Alps i la major diversitat de colls, els Pirineus són les muntanyes ciclistes per excel•lència. I així ho entenen tan els professionals,c om el públic i també els cicloturistes. La història escrita a les seves carreteres pesa decisivament.
L’any vinent poden desaparèixer força equips si no troben patrocinadors. Es diu que Bouyges Telecom, Euskaltel i Caisse d’Épargne, com a mínim, no seguiran. No passa res si entren nous espònsors i es creen noves estructures. La irrupció americana (Radio Shack, Columbia, Garmin) i la de l’est (Katusha, Astana) ha suposat una renovació interessant. El que cal és fer el ciclisme atractiu pels patrocinadors. I això és una feina que han de fer entre tots (organitzadors, equips, televisions, federació), si no es vol acabar matant l’esport professional.
3 comentaris:
Prou d'acord amb el que dius. Però l'Andy deurà millorar a les contrarellotges si se'n vol equiparar als Indurain & Cº. Altrament, deia el Carlos Arribas que els campions ho són per guanyar als dies dolents. Enhorabona pel teu blog que a partir d'ara seguiré. Una abraçada des del sud.
Gràcies pel teu comentari i per proposar-te seguir aquest bloc. De l'Andy ja ho dic: encara està massa verd. Però ni la seva escassa maduració ni la fluixa cursa de Contador treuen mèrits a un ni a l'altre.
Lamento no estar d'acord amb Arribas, els grans campions ho són demostrant la seva superioritat en els grans dies, no dissimulant els dies dolents (així potser guanyen, però no esdevenen icones).
amic Rafael, estic bastant d'acord amb tu i afegiria alguna cosa més ... el pinganillo ha de desaparèixer ... els corredors són com fitxes d'escacs mogudes per un cap d'equip ... el corredor ha de prendre les seves decisions en carrera ... per exemple jo crec que Andy S. va començar a perdre el TDF en l'etapa amb final a Ax-3 Domaines, estic segur que Riis li va donar ordres d'anar a roda d'A Contador quan el que hauria d'haver fet era tot el contrari ... ja se sap quan els deures no es fan a la muntanya a la crono es pot perdre tot
Publica un comentari a l'entrada