L’altiplà del Lluçanès, a cavall de les conques del Llobregat i del Ter i de les comarques d’Osona, el Bages i el Berguedà, forma una de les comarques naturals amb més personalitat de Catalunya. Allunyada de les grans vies de comunicació, el territori ha sabut preservar unes formes de vida força coherents amb el medi ambient, si exceptuem els escandalosos abocaments de purins que han fet imbevible l’aigua de moltes fonts (consulteu abans d’omplir el bidó), i una cultura autòctona que ha apostat sempre per mantenir el patrimoni.
Tot i les nombroses rieres que esqueixen el territori, la dificultat física d’aquesta ruta de descoberta del Lluçanès que us proposem rau més en la distància que no pas en el desnivell, tot i que sigui prou important; per això proposem que, els cicloturistes més tranquils, dediqueu dos dies a conèixer aquesta bella comarca. L’itinerari transcorre tot per carreteres locals i comarcals amb poc tràfic i força ben conservades, un fet més a afegir a l’atractiu de l’excursió.
Situem el punt de sortida a Vic. Tant si hi aneu amb cotxe, com si hi aneu amb tren, preneu com a referència el recinte firal del Sucre, on no us serà difícil poder deixar el vehicle. Queda just darrera l’estació de RENFE. Agafeu la BV4316 en direcció a Santa Eulàlia de Riuprimer (7 kms). La pujada suau us permetrà escalfar, perquè el tram més fort, que us situa dalt l’altiplà del Lluçanès, són els 20 quilòmetres de la C-670 que us separen d’Oristà (27 kms). Les pujades més fortes es troben sortint de Santa Eulàlia i abans de divisar l’eix Transversal. A Oristà hi ha el mas on va néixer el cèlebre bandoler Perot Rocaguinarda. Paga la pena de fer-hi una volta pel centre. Hi ha cases amb llindes de pedra treballades, portals adovellats i finestrals gòtics del segle XVI al XVIII.
Per la B-433 arribareu a Sant Feliu Sasserra (32 kms), on podeu visitar la casa renaixentista del 1.611 seu del Consell i Jurats del Lluçanès, el que va ser govern de la Sots-vegueria del Lluçanès, i sense més dificultats, per la B-431 entrareu a Prats de Lluçanès, la capital de la comarca (41 kms). A més de notables viles d’estiueig, de Prats val la pena conèixer el Santuari de Lourdes i l’església de Sant Sebastià, amb magnífiques vistes del poble i dels voltants.
Sempre pujant de forma molt suau, per la C-154 i la Bv-4341 arribeu a Lluçà (49 kms). Aquest terme municipal, a cavall de les lleres de les rieres de Merlés (que fa bons tolls on banyar-se) i del Lluçanès, comprèn els pobles de Santa Eulàlia de Puigoriol i Santa Creu de Joglar, on anirem després. Ara atureu-vos aquí per visitar el monestir de Santa Maria, datat l’any 905, el monument més notable de la comarca. Seguint la mateixa carretera arribarem a nucli de Santa Eulàlia (54 kms), antic camí ramader, i trencat a la dreta per la BV-4342, a Santra Creu de Joglar (62.5kms). Haurem deixat a l’esquerra el desviament cap a Sant Martí d’Albars. Per la carretera BV-4653 anirem cap a Perafita (70 kms), una vila d’estiueig famosa pels forns que fan les exquisides i calòriques coques de vidre. A Sant Agustí de Lluçanès (77 kms) hi arribeu per la mateixa carretera en una pujada que, sense ser dura, a voltes es fa pesada. Però si teniu esma, no dubteu a pujar al santuari dels Munts, són uns 200 metres de desnivell fins un dels llocs d’aplecs més tradicionals de la comarca.
Per la BV-4608 aneu cap a Sant Boi de Lluçanès (82 kms). Són 5 quilòmetres de tobogans. Les cases del XVIII que conformen el nucli antic us ajudaran a trobar una ombra on reposar; tot i que ara be un tram de rodar ràpid seguit d’una bona baixada cap a Masies de Voltregà i Sant Hipòlit (97 kms). En 6 quilòmetres sereu a Manlleu (103kms) i per la B-532 entrareu a Vic (109 kms). Anant sempre rectes en direcció sud, de lluny ja veureu la silueta de l’antiga fàbrica del Sucre.
Dificultat. Alta.
Distància. 109.00 kms
Temps: A partir de 4h 45’
Desnivell.1639 metres.
Cartografia: www.viamichelin.es
@: www.ctrencada.net/llucanes
Publicat al suplement
Indrets de El Mundo de Catalunya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada