La carretera més bella de Catalunya

Quan el 12 de setembre de 1908 Ferran Agulló, des de l’ermita de Sant Elm, a Sant Feliu de Guíxols, va tenir la idea de batejar aquella costa agrest amb el nom de Costa Brava, no només naixia una marca turística de primer ordre, sinó que es donava a conèixer al món un dels paratges més bells de la mediterrània.

Tot i que en els 3.612 quilòmetres quadrats de Costa Brava hi ha paratges d’una bellesa incontestable, pocs com el que avui proposem per recórrer al ritme lent, observador i feliç d’una bici, són tan espectaculars i fàcils de visitar. És per això que considerem que, la carretera GI 682 entre Tossa de Mar (La Selva) i Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà) és la carretera més bella de Catalunya. I una de les més idònies per recórrer pedalant.
Tota la ruta és una balconada sobre el verd dels pins, el blau del mar i les cales que es van obrint a cada racó: Bona, Giverola, Salionç i Canyet. I si no en teniu prou sempre podeu enfilar-vos fins l’ermita de Sant Grau. Aquesta carretera és la primera ferma candidata a ser declarada d’ús compartit entre vehicles i bicicletes els caps de setmana, però el canvi de govern ha deixat el tema en suspens, i la nova política d’augmentar la velocitat dels cotxes del departament d’Interior no sembla que ajudi a la declaració final de ruta compartida com hi ha des de fa temps a diverses carreteres d’Euskadi. Uns quants rètols anuncien als automobilistes de l’afluència de ciclistes a la ruta. Però els conductors no poden gaudir del preciós paisatge com si que ho fan els ciclistes.
Comencem la ruta a Tossa de Mar. Tan a Tossa com a Sant Feliu hi podeu anar amb la companyia d’autobusos Sarfa que, contràriament al que fan altres, no posen pegues al transport de bicicletes, sempre i quan no hi aneu grups molt nombrosos, és clar.

Des de la rotonda de la cruïlla de l’avinguda de Catalunya amb la de Ferran Agulló agafem aquesta en sentit nord i pujant. Quan girem a la dreta la ruta planeja una estona tot sortint del poble.
Malgrat que no es pot dir que sigui una carretera de muntanya, si que tot el recorregut és un constant pujar i baixar per anar superant els barrancs que menen a mar i que s’obren formant les diverses cales. Els dos primers quilòmetres ascendeixen 100 metres,però quan arribem a l’hotel Giverola (km 4) la carretera planeja després d’haver fet la primera baixada fa estona. En aquest hotel s’hi hostatgen molts turistes estrangers que venen a fer bicicleta.
Fins a Salionç (km 7) els tobogans son francament suaus. No dubteu a aturar-vos als nombrosos miradors perquè el principal al•licient de tota la pedalada són les vistes. La ruta remunta llavors fins el trencall de Sant Grau (km 8). Només si esteu en bona forma us recomanem l’ascensió fins l’ermita (5 kms). Els 10 quilòmetres que resten fins Sant Feliu segueixen la mateixa tònica de pujades i baixades constants, suaus fins Canyet i amb una certa duresa cap a la urbanització Puntabrava. Després un descens ràpid i una mica allunyat del mar, ens porta fins les envistes del monestir de la porta Ferrada, joia de la vila de Sant Feliu de Guíxols. En arribar al final de la carretera a l’esquerra trobareu l’estació d’autobusos.
Dificultat. Mitjana Distància. 23.00 kms Temps: entre 1h i 1h 45’ Desnivell. 405 m @: http://www.viamichelin.com/ i http://www.costabrava.org/

Publicat al suplement Indrets de El Mundo de Catalunya