La reinvenció de la 'Volta'

És difícil avui en dia organitzar espectacles esportius no lucratius, i encara més mantenir un nivell de qualitat d'acord amb la trajectòria de la cita. La crisi econòmica, el dèficit del sector públic i les lògiques exigències dels participants i les federacions internacionals han acabat amb no pocs esdeveniments històrics. En aquest procés de selecció natural només sobreviuen els que han sabut reinventar-se en funció dels nous paràmetres socials, econòmics i polítics.

La 'Volta' ciclista a Catalunya, la tercera cursa per etapes més antiga del món, ha confirmat en l'edició que es va tancar diumenge que, després d'una dura travessia del desert, està essent capaç de refundar el projecte esportiu, d'adequar-lo als temps que vivim i de rellançar-lo amb noves fites i ambicions dins el calendari internacional. Una participació de luxe, un recorregut selectiu i amb un nivell d'exigència bo per les dates, un interès renovat per part del públic general i els afeccionats, la consolidació i millora de la transmissió televisiva, la complicitat ferma de les principals institucions públiques (Generalitat, Ajuntament i Diputació de Barcelona) i també la d'altres més petites, com l'ajuntament de Calella, però que aposten per la 'Volta' com un actiu per atraure visitants, són arguments poderosos per considerar que la 'Volta' ha superat els pitjors temps de la seva història moderna i es reforça i projecta cap al futur. La 'Volta' ciclista a Catalunya és una clàssica rejovenida. No totes les curses del calendari UCI World Tour poden dir el mateix.
En Rubèn Peris és el responsable visible de tot aquest procés. Amb una capacitat de patiment digna d'un gregari i un equip, encapçalat pel fidel i eficaç Santi Castrillo, d'una solidesa envejables, han estat capaços de mantenir amb vida la cursa quan tothom deia que seria impossible, a còpia d'esforç i de reclamar tothora la dignitat que la història centenària, el ciclisme i Catalunya deuen a la seva cursa nacional.

És cert que, durant els primers anys de la davallada de patrocinadors i d'ingressos, les autoritats de l'esport català de l'època no van saber estar a l'alçada política que els corresponia, i allò va desanimar l'equip de la 'Volta'. Però des de l'arribada d'Ivan Tibau a la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat, i curiosament quan l'administració disposa de menys recursos, el treball callat de Peris i els seus ha anat quallant poc a poc, edició rere edició, fins arribar a aquesta 94èna què, per interès general, participació i projecció global, ha estat gairebé equiparable a les recordades edicions dels anys 70.

L'ajuntament de Barcelona, durant anys esquiu amb la cursa, ha recuperat també la il·lusió de fer de la ciutat capital mundial del ciclisme. Portar de nou a la 'Volta' a Montjuïc, d'on no havia d'haver-ne sortit mai, situa Maite Fandos, regidora d'esports, en un dels llocs preeminents en el procés de consolidació d'aquesta nova 'Volta'. A aquestes persones els queda ara la feina d'acabar de consolidar la reinvenció de la cursa i de fer pedagogia política amb ajuntaments, diputacions i grans empreses a fi de que creguin en el valor intrínsec, i també en l'afegit, de portar la cursa als carrers de les seves viles i ciutats. Aquest és el següent repte. Montserrat Candini, alcaldessa de Calella, ja ho ha fet, i no ha trigat gens en recollir-ne els fruits. En plena temporada baixa, a la vila del Maresme ja hi ha negocis hostalers que obren expressament per la 'Volta'. La projecció internacional que donen més de 150 televisions d'arreu del món (amb una audiència potencial de 540 milions d'espectadors), hi posarà la resta.

Si organitzadors i institucions continuen treballant colze amb colze com venen fent aquests darrers anys per consolidar i fer créixer aquest nou model de 'Volta', la resta (públic, participació d'elit, recorregut, espectacle) també millorarà; i un dia també tornaran els patrocinadors privats. I així s'haurà tancat el cercle.