19/1/16

El litoral barceloní oblidat

Als peus de Montjuïc, la plana que s'allarga fins la desembocadura del Llobregat va ser un territori rural anomenat Marina de Sants fins que, a finals del segle XVIII, s'hi van començar a establir indústries tèxtils i l'any 1917 es va fer el Consorci de la Zona Franca. Això va comportar la creació de colònies fabrils, com la Cantí, i de barris obrers, com Can Tunis, on hi va anar a viure als anys 30 l'escriptor Paco Candel, i on es va gestar l'èpica de 'Els altres catalans'. A finals del segle XX el creixement de la indústria i de les instal·lacions portuàries havia desfigurat completament la zona que ara, dividida en dos barris: Marina del Port (al nord) i Marina del Prat vermell, prop de la Ronda litoral, malden per sortir de l'oblit ciutadà a que les infraestructures i la desídia l'han menat. Pedalem per un barri històric, abandonat per la història.
El carrer A de la Zona Franca amb el viaducte del metro nonat.
Us recomanem fer aquesta volta un dia festiu per evitar el dens transit de camions que abasseguen la zona i per facilitar l'accés amb bici al transport públic; per què situem la sortida de la ruta a l'estació superior del funicular de Motnjuïc, just davant de les piscines municipals. Sortiu pedalant en direcció Oest, cap a la Fundació Miró, obra de l'arquitecte racionalista Josep Lluís Sert. Creueu el Passeig de Santa Madrona, on encara es veu l'asfalt peraltat de quan aquella cantonada era el cèlebre angle de Miramar del circuït de Montjuïc. seguiu recte cap al Museu Olímpic i gireu a esquerra pel Passeig Olímpic, que voreja l'estadi que va ser seu central dels JJ OO de 1992. el passeig fa un llarg descens deixant a ma esquerra el jardí botànic i el complex Pau Negre d'hoquei herba, i les darreries de l'estadi i a la dreta. Sou a la cara oculta de Montjuïc. A la primera rotonda (partida pel passeig) gireu a la dreta pel carrer Pierre de Coubertin vers el palau Sant Jordi i la torre de comunicacions de Telefònica; hi passareu a tocar mentre el carrer descriu una ample volta cap a l'esquerra i us mena a una cruïlla amb el carrer Jocs del 92. Seguiu rectes pel carrer d'enfront: carrer del Segura. Passareu per l'antic polvorí (esquerra), avui seu del Teatro de los Sentidos, i que dona encara nom a un barri popular que es despenja pendent avall per la muntanya. No deixeu el carrer, tot baixant descriu una volta a esquerra que rodeja la zona d'habitatges nous que van substituir les antigues casetes d'autoconstrucció. Quan arribeu a un punt que no podeu continuar per una direcció prohibida, gireu a dreta; és el mateix carrer que ara baixa girant a dreta entre els edificis més antics del barri de la Marina del Port i que es diu Riu Anoia. El carrer desemboca en una plaça a ma esquerra (Teresa Claramunt) que voltareu en aquest mateix sentit per agafar el carrer de la Mare de Déu del Port, eix central del barri. Al carrer Foneria girareu a dreta. A l'altra ma us queda la plaça de la Marina de Sants, un record molt superficial pel que va ser la zona.
Creueu el Passeig de la Zona Franca i continueu per Foneria. A ma esquerra encara veureu els darrers vestigis dels habitatges de la Seat, la barriada que va construir la companyia en instal·lar-se a la Zona Franca als anys 50. Més endavant veureu ja pisos nous, el que avui es coneix com a Sant Cristòfol, hereu d'aquell antic barri. Al final de Foneria gireu a esquerra per Energia, que després es passa a dir Urani i, al tram final amb paviment d'antigues llambordes (dels últims de la ciutat), es diu Cobalt. Al final gireu a esquerra pel carrer del Plom i desembocareu a la plaça del Nou, dita així per què era on acabava la línia de bus del mateix número.
Sou al centre de la Marina del Prat Vermell. A ma dreta pugeu les escales entre els edificis nous (per una rampa) i, en arriba a la plaça, gireu a dreta pel carrer Tortosa. Creueu el carrer Pontils i baixeu per una rampa seguint rectes per entre un espai a mig urbanitzar fins que no pugueu continuar. Gireu a dreta (c/ Ascó) i després a esquerra per Arnes. De seguida sereu a tocar de Barcelona cicle del l'aigua S.A., responsable del clavegueram de la ciutat. desembocareu a Acer, per on girareu a esquerra fins Motors, que agafareu també a esquerra fins el Passeig de la Zona Franca. Dreta, pas per sota la Ronda Litoral i rectes pel Carrer A, l'avinguda principal del polígon.

El carrer Cobalt, a la Marina del Prat Vermell, un dels últims carrers de BCN amb llambordes rústiques
Gireu a dreta pel carrer 1 i a esquerra pel carrer 60. Voltareu el Parc de Bombers i us endinsareu en el que havien estat els terrenys de l'antiga factoria de Seat. Gireu a esquerra de nou pel carrer 2 i recupereu el carrer A a dreta. Podeu agafar l'acolorit passeig central creat que discorre per entre els viaductes elevats de les vies del metro encara per acabar. Pedaleu per aquí creuant una gran rotonda i fins el carrer 4 (te la via del tren al mig). Gireu a dreta i seguiu tot recte fins que gira a dreta voltant un circuit de proves d'autos. Més endavant es converteix en carrer 50.
Ara heu de seguir sempre les indicacions per anar a les oficines del Consorci de la Zona Franca si no voleu anar a parar a la Ronda litoral: rectes a la primera rotonda, trencar a esquerra poc després i per la segona sortida a la següent rotonda. A ma dreta veureu aviat les oficines del Consorci. Sou a l'avinguda del Parc Logístic, i l'heu de seguir fins trobar un pas a esquerra sota la Ronda i les vies del tren de l'estació de mercaderies. Hi ha un pas lateral per a vianants i ciclistes.
Un cop sortiu del túnel continueu tot rectes pel carrer de la Pedrosa fins anar a parar al nou recinte de la Fira. Aquí el carrer passa a dir-se Joan Carles I, però heu de continuar rectes fins el final de l'edifici central de la Fira i girar pel carrer de les Ciències. Darrera us queda la zona d'edificis d'oficines i hotels que constitueix la moderna porta de l'Hospitalet. En destaca sobretot la torre vermella i cargolada de l'hotel Fira, obra de Toyo Ito. Aquest edifici va ser designat millor gratacels del 2010.
El carrer de les Ciències passa a dir-se carretera del Prat i, un cop creuat el passeig de la Zona Franca, carrer de la Mineria. Seguiu-lo, puja una mica. A la plaça de les matemàtiques heu d'anar a la dreta pel carrer de la Font Florida. entreu al barri de la font de la Guatlla, un antic tranquil barri de casetes al peu de la vesant nord-oest de Montjuïc, avui quasi desaparegut. El carrer puja, però el deixeu a esquerra per Trajà, i deixeu aquest a Sant Fructuós, al barri de Magòria. Aneu a dreta i pujant fins el final del carrer. Desemboqueu al carrer Mèxic, que agafareu a la dreta fins l'antiga fàbrica Casaramona, seu de Caixaforum. A l'altra banda veureu el solar que havia ocupat el popular restaurant Rosaleda, que ha desaparegut fa poc. Gireu a esquerra per Rius i Taulet i a esquerra de nou per Maria Cristina, creuant la Fira. En arribar a Plaça d'Espanya busqueu a dreta el carril bici del Paral·lel i baixeu fins l'estació inferior del funicular de Montjuïc (metro Paral·lel L3), on heu començat la ruta.
Dificultat: Fàcil Distància. 20.50 kms Temps: 1h 32’ (2h 30' amb aturades) Desnivell: 85 mts @: http://ajuntament.barcelona.cat/sants-montjuic/ca/

L'anella olímpica pel darrera, la part més desoneguda. Prop d'aquí hi havia hagut el barri de barraques de can Valero

Cap comentari: