Els cims del Tour tornen al paper

Coincidint amb la disputa del Tour, l'editorial especialitzada en ciclisme de carretera Cultura Ciclista ha recuperat el llibre Cumbres de leyenda, dels periodistes Carlos Arribas (El País) i Sergio López-Egea (El Periódico), veterans seguidors de la Grande Boucle. El llibre havia estat editat el 2005 per RBA. La nova edició està actualitzada i completada.

La muntanya és el territori on es gesten els mites i les llegendes del Tour. Amb aquest celebrat llibre ens traslladem als Pirineus, als Alps, al Massís Central o algun que altre volcà extingit per reviure els grans episodis que ha deixat la ronda francesa al pas per aquests cims: Tourmalet, Aubisque, Alpe d'Huez, Ventoux, Sestrière, Puy de Dôme, Galibier, Izoard, Pra Loup ... Són les muntanyes que han coronat als herois de la història del ciclisme, i també on s'han produït ombrívoles derrotes que s'han guanyat un lloc al nostre cor.

En aquesta nova edició, els autors han actualitzat els capítols referents a algunes de les més famoses cims dels Pirineus i els Alps i a les gestes dels grans campions des de 1910, any de la primera pujada al Tourmalet. Entre les novetats cal destacar unes pàgines dedicades a narrar la ja mítica ascensió a l'Alpe d'Huez en la qual Nairo Quintana i Chris Froome es van jugar el Tour de 2015.

El cicloturisme tranquil a la biblioteca

El biblioblog Un mar de lletres, de la biblioiteca Armand Cardona i Torrandell, de la Xarxa de biblioteques municipals de Vilanova i la Geltrú, dedica una entrada al projecte de Cicloturisme tranquil que impulsa el blog Tourmalet. La biblioteca vilanovina és la primera de Catalunya especialitzada en llibres i documents sobre ciclisme. Podeu consultar la seva guia de llibres d'aquest gènere AQUÍ
El projecte de difusió del territori i de la pràctica popular del ciclisme ve néixer a les pàgines del suplement de turisme interior Indrets, de El Mundo de Catalunya. Postrriorment algunes d'aquestes rutes s'han publicat als llibres Cicloturisme tranquil per Catalunya, del qual aviat en sortirà la tercera edició, i Cicloturisme tranquil per Calella i el Maresme, publicat en català i anglès.
El pròxim any sortirà un nou volum de rutes de cicloturisme per Catalunya. Tots els llibres són editats per Cossetània.

La pàgina del blog Un mar de lletres

De la platja al marjal de Peníscola

Des del popular litoral fins el paratge natural humit del marjal, Peníscola te molts més atractius que el tradicional penyal on hi ha el castell del Papa Luna i una rastellera inacabable de bars. Una tranquil·la excursió en bici us portarà a indrets inèdits d'aquesta vila turística.

Pedalant per la passera del marjal, damunt la zona humida

Us proposem un relaxant passeig en bici a l'horabaixa per descobrir que, a Peníscola, no tot es turisme de platja en massa. Si heu fet la volta a la serra d'Irta que us proposàvem en l'article anterior, aquesta és una ruta idònia per complementar el cap de setmana al Baix Maestrat.

Aquesta volta en realitat en són dues. Una pel casc de Peníscola i el marjal (9.5 kms) i l'altra, de Peníscola fins Benicarló (14.2 anar i tornar). Però nosaltres us proposem que les feu les dues juntes. El desnivell és inapreciable i l'esforç físic mínim. La sortida i arribada és a l'oficina de turisme, a la rotonda que hi ha a l'avinguda del mar.

Anar a Benicarló no te cap misteri. Heu d'agafar el carril bici que circula per la vorera de l'avinguda del papa Luna i pedalar fins la vila veïna. A estones el carril mig desapareix, i sol estar envaït de caminants. Vigileu. Un cop a Benicarló el carril està pintat en verd, però també circula per la vorera. Aquí se separa de la línia de la costa i continua cap al centre del poble. Passareu una rotonda tot recte fins desembocar en una altra on acaba el carrer. Gireu a dreta ja sense carril bici i baixeu de nou a primera línia de mar tot girant a esquerra per l'avinguda del marquès de Benicarló, que us porta al port, final de la ruta. Teniu bars i restaurants. La tornada es fa pel mateix recorregut. Haureu fet 14 kms sense ni adonar-vos.

Des del mateix punt (oficina de turisme) us proposem ara un recorregut per l'interessant terme de Peníscola. Dirigiu-vos cap al nord, però deixant l'avinguda del papa Luna en una rotonda petita i, a la rotonda immediata, continuant a la dreta per l'avinguda de Pigmalió (a dreta portareu el gran hotel Prado II). Si us hi fixeu, entre l'hotel i el carrer hi ha uns sèquia, la del Rei, eix central del Marjal cap a on us dirigiu. Passat l'hotel començareu a veure la zona humida, i no gaire lluny un pont de fusta per creuar la sèquia que dona pas al paratge protegit. Agafeu-lo i pedaleu amb molta cura per les passeres de fusta.

Al port, amb el penyal on hi ha el castell del Papa Luna al fons

El Marjal són 105 hectàrees de terreny humit protegides per la Generalitat valenciana. Hi ha llacunes, pastius salins mediterranis, avifauna pròpia, matolls i prats d'herbes altes. També hi ha cultius, i tot envoltat d'edificis turístics. És un insòlit i poc conegut espai creuat per les sèquies del Rei, Sangonera i Templera, que li confereixen el caràcter de petit aiguamoll. Fins als anys 50 s'hi va conrear arròs. Avui, malgrat les constants amenaces, s'ha salvat.

La passera desemboca en un camí que discorre entre la sèquia i una escola i un càmping. Seguiu-lo fins al final, quan desemboca en un altre camí. Gireu a esquerra i pedaleu, ja entrant en alguna zona de conreu, fins la creu de terme de la vila. Sortiu a la carretera CV 140, que disposa d'un ampli carril bici. Agafeu-lo a esquerra. Seguiu rectes a la primera rotonda i, abans d'entrar a la segona, agafeu a esquerra pel camí de Cervera, que us ve de cara i en contradirecció; però te un llampant carril bici. En arribar al final gireu a dreta i, a la rotonda, a esquerra ara per la CV 141. Aquesta carretera desemboca a la immensa plaça de la Constitució, a tocar de la platja sud. Al centre de la plaça hi ha l'extrem de l'estany que nodreix les sèquies del marjal. Gireu a esquerra i pedaleu pel passeig d'Akra Leuka.

Recorreu tota la platja i entreu al port. Pedaleu fins el final i gireu a dreta per l'escullera. Des de l'extrem obtindreu una excel·lent perspectiva del penyal de la vila.

Reculeu fins l'entada al port. Just abans de sortir-ne per l abarrera, gireu a dreta creuant una mena de canal. Dirigiu-vos cap a la plaça de la llotja vella, un dels darrers racons mariners que resten a tocar de la muralla. Pedaleu endavant pel carrer Laureano Gil. Al final creueu rectes per seguir pel carrer Molí i gireu a dreta pel carrer Prado (vianants, vigileu). Sou al centre de la Peníscola turística. Sortiu a l'ullal de l'estany abans esmentat. Gireu a dreta i, uns metres després, el podeu creuar per una passera de fusta. Un cop a l'altra banda gireu a dreta. Aviat sortireu a l'avinguda Blasco Ibáñez. A dreta hi ha les dues rotondes i el gran hotel on heu començat abans a pedalar. A la dreta (avinguda del mar) hi ha l'oficina de turisme, punt de sortida i arribada de les dues rutes per Peníscola.

Ara ja podeu deixar la bici i anar a visitar el castell i els jardins del Papa Luna.

Dificultat: Fàcil Distància. 23.50 kms Temps: 2h (2h 30' amb aturades) Desnivell: inapreciable @: http://www.peniscola.es/

Creu d eterme i carril bici que porta al centre de la vila

Cales i penya-segats de la Serra d'Irta

Entre Peníscola i Torreblanca s'estén la Serra d'Irta, extrem meridional de la serralada litoral valenciana. És una serralada calcària amb nombrosos avencs i coves i una rica avifauna. El pic Campanilles, amb 573 metres, és la seva alçada màxima.

Tram final de l'ascensió a la Torre Badúm, al fons Peníscola

Però el més espectacular d'aquesta serralada són les cales i penya segats que forma en endinsar-se al mar. Us proposem una ruta entre la històrica Peníscola i Torreblanca per descobrir uns paratges d'una bellesa feréstega.

La sortida és davant de l'oficina de turisme de Peníscola, a la cèntrica Avinguda de la Mar. Per la rotonda agafeu l'Avinguda d'Espanya, el carrer que surt recte. La següent rotonda és la immensa Plaça de la Constitució. Volteu-la i sortiu pel carrer d'Irta (5èna sortida), que puja vers uns hotels. És una costa curta. Al cap de munt teniu un excel·lent mirador del penyal damunt del qual hi ha el cèlebre castell del Papa Luna.

El carrer baixa fins anar paral·lel al mar i pren forma de carretera, seguiu per ell. Més endavant abandona la primera línia de mar i puja suaument per darrera uns grans apartaments. Un cop passat el Paint-ball Castellón el carrer s'enfila decididament i se separa de la costa. Quan veieu un rètol fet en un muret que diu 'ensanche urbano' (esquerra) deixeu la carretera i agafeu l'ample camí que surt a esquerra planejant. Un rètol de fusta petit i mig amagat diu Torre Badúm i Playa Pebret. Cap allà heu d'anar.

Després d'un tram pla el camí comença a enfilar-se cap a la Torre Badúm. Hi ha un tram que fa molta pujada i la superfície és cimentada. Ànims i a empènyer si cal, us juro que paga la pena. La vista de Peníscola i tot el litoral de la serra des de la Torre Badúm és espectacular, i la baixada fent ziga-zaga per una pista perfectament cimentada encara ho és més. Ja heu fet la màxima dificultat de la ruta, us queda gaudir-ne. La torre de guaita, suposadament d'origen musulmà, és de planta circular i està damunt d'un penya segat de 97 metres.

Al cap de vall de la baixada la pista torna a ser de terra, i va recorrent cales i racons ben feréstecs, sempre a tocar del mar, fins arribar a la platja i punta de Pebret; senzillament un tresor geològic i paisatgístic. A partir d'aquí el camí continua entre pins i matolls cap a creuar el barranc d'Irta. Un tros més endavant el camí se separa del mar, s'enfila suaument per girar a esquerra i davallar de nou cap a una altra platja, al barranc de la Torre Nova. Gireu de nou amunt i cap a l'interior (el primer tram és una mica dur), seguint sempre la pista principal i deixant tots els trencalls.

Al cap de munt de la pujada passeu a tocar d'una finca. Ara el camí s'eixampla, es fa més llis i davalla vers el trencall del càmping Ribamar, que deixeu. Una ràpida baixada us porta a un a carretera asfaltada on hi ha un parc i un mirador. Dreta i avall cap a Alcossebre.

Quan el carrer marxa a dreta continueu pel Passeig Marítim poc a poc per no molestar. Passeu el port. A la minúscula rotonda del final seguiu pel carrer que surt a esquerra, que va paral·lel al mar, com gairebé tota la ruta. Sempre passeig marítim a tocar del mar. Hi ha trams que no hi ha calçada, sinó una ample vorera suficient per conviure vianants i ciclistes si es circula amb cura. Ja per calçada seguiu cap a la Punta del Carregador, el Roquer de la Romana, la platja Tropicana (desembocadura d'un torrent), el càmping del mateix nom i cap a la punta Cap i corb. Aquí passareu el riu de les coves, deixant a dreta el camí que el voreja amunt. Seguiu encara un tros més paral·lels al mar fins veure a ma dreta l'ermita de Sant Antoni.

Quan la serra s'enfonsa en el mar forma platges i recons de gran bellesa

Gireu el carrer que surt a dreta (passant pel costat d'uns apartaments) pel camí de Campas. El camí (asfaltat) gira a esquerra entre camps i després a dreta. Poc més enllà surt un trencall a esquerra que heu d'agafar deixant el camí que dúieu que continuï recte. A la dreta teniu un gran cartell que diu Alcossebre. En girar sereu a Torreblanca. el camí va avançant entre camps de conreu abandonats fins que desemboca en un altre. Gireu a dreta. Aviat trobareu un carril bici i, a esquerra, una vergonyant urbanització a mig fer, mostra de les desgràcies que s'han fet al litoral valencià. Després de passar per damunt de la via del tren l'avinguda desemboca en una rotonda. Abans d'entrar a la rotonda hi ha un carril bici indicat a esquerra que us porta a Torreblanca circulant al costat del tren.

Continueu un cop el carril i el carrer abandonen la via. Aquest carrer (Diagonal es diu) desemboca a l'avinguda del Mar. Agafeu-la a la dreta i gireu a esquerra pel segon (Carlos Arruza) fins una micro-rotonda, on agafareu l'ample carrer de l'Estació, que surt a esquerra de biaix. Poc després el carrer es bifurca. El de l'esquerra us porta directament a l'estació de Renfe.

Hem fixat el final de la ruta aquí per què, en no ser circular, us oferim la possibilitat de tornar amb tren a Peníscola (estació de Benicarló), si esteu hostatjats allà, Consulteu els horaris per que no hi ha gaires trens.

Un cop a Benicarló Dirigiu-vos cap al centre de la vila pel Passeig de José Febrer Soriano (carril bici). A l'avinguda Magallanes (antiga carretera) gireu a dreta i el primer a esquerra, Avinguda Sant Francesc, en un stop. Passeu l'ajuntament i l'església. A la gran plaça de la Constitució, que surt a dreta, travesseu-la i seguiu per l'extrem oposat (Passeig Marítim). A l'avinguda del Papa Luna gireu a dreta i pedaleu fins Peníscola. Hi ha carril bici. Aquest tram entre l'estació i el centre de Peníscola suposa afegir 7.5 kms a la ruta, però és completament pla i sense cap dificultat.

Dificultat: Mitjana Distància. 33.40 kms Temps: 2h 25’ (3h 30' amb aturades) Desnivell: 260 mts @: http://www.peniscola.es/que-te-ofrecemos/naturaleza/sierra-de-irta

Platja del Pebret, amb la torre Badúm i Peníscola al fons

La plana del Baix Montseny

Entre els contraforts de la serralada i la depressió prelitoral del Mogent i la Tordera, s'estén la comarca natural del Baix Montseny de la que Sant Celoni n'és la capital. Obnubilats per les excel·lències del Montseny potser mai no us heu parat a conèixer un territori tan divers com el del massís, però amb un clima més amable i molt més apte per a tot tipus de ciclistes.

Ermita de Sant Jaume, a can Miret

Llinars del Vallès, al peu del Mogent, és el punt de sortida i arribada d'aquesta ruta. Hi podeu anar còmodament amb Rodalies (R2 Nord). L'inici de la ruta serà a la Plaça de la Vila, molt a prop de l'estació i de la riera, on hi ha aparcament gratuït. Agafeu el carrer Anselm Clavé fins el final, creueu la carretera B-510 que du a Dosrius (Av. Comas i Masferrer) i continueu pel carrer Santiago Rusiñol, que surt enfront una mica més a la dreta. Arribareu a la plaça de Santa Maria, que voltareu a l'esquerra per agafar el carrer Frederic Marés fins el final. Al davant hi teniu un pas soterrat per creuar les vies del tren; feu-ho.

Desemboqueu al carrer Horts d'en Mateu, que agafareu a dreta entre naus industrials. Gireu a esquera pel primer carrer que us creueu i sortiu a l'avinguda del Mogent. Una mica a ma dreta veureu un camí que surt per l'esquerra  i davalla fins prop del riu, seguiu-lo. El camí es converteix en un carrer amb carril bici i el riu gira a esquerra i desapareix sota l'autopista. Tot rectes fins el final. A esquerra hi ha un pont per creuar l'autopista. Deixeu-lo. Aneu cap a l'avinguda del Mogent i seguiu-la fins que acaba de sobte en un camí que desemboca en un altre, que agafareu a dreta, i que finalment es transforma en el carrer Alzina. Sou a Cardedeu. esquerra pel carrer del Pi i fins la carretera B-5103, que també porta a Dosrius. Agafeu la carretera a la dreta cap al centre de la vila. Passeu sota la via del tren, creueu l'avinguda del Rei en Jaume (Antiga carretera9 i continueu rectes per l'avinguda Àngel Guimerà, que és la mateixa carretera B-5103.

Cardedeu era una tradicional vila d'estiueig, o sigui que passareu molts xalets antics, alguns de modernistes i neoclàssics, però en general tots ben conservats. En arribar a una rotonda gireu a dreta just abans d'entrar-hi i agafeu el carrer Mare de Déu de Montserrat. Passeu l'institut i un complex esportiu fins que el carrer acaba en una Rambla allargassada. Just al final de la rambla, a esquerra, surt el carrer de l'Aviació Catalana, dit així en record de l'aeròdrom que hi va haver a prop durant la guerra i que ja vam visitar en una anterior ruta. El carrer travessa una urbanització inacabada. Al final continua un camí de terra recte enfront mateix que heu de seguir.

La plana, quatre pins un bosc espès i tot allò que fa única la terra del Vallès

És un típic camí de paisatge del Vallès: Camps de farratge o cereals, algunes pinedes que esquitxen el verd i, a la primavera, un esclat roig de roselles que emociona. Pedaleu el camí fins el final. Desemboca en un altre de més ample (tot i que enfront te un caminoi que du a una casa propera). Gireu a esquerra i continueu amb el mateix to. És el barri del Rieral, i hi ha algunes cases disseminades. A la primera cruïlla de 4 camins gireu a dreta. entre camps i cases passareu per una hípica i, al final, desembocareu en una carretereta asfaltada que, a la dreta, us portarà fins el lloc conegut com Les Pungoles, una urbanització amagada que pertany a Sant Pere i Sant Antoni de Vilamajor.

Creueu el barri per l'avinguda de l'Aneto fins el final (que gira a esquerra) i gireu a dreta pel carrer del Tagamanent. Un tros avall veureu un carrer que surt a esquerra en baixada. Te una illeta al mig i un rètol que diu 'Benvinguts a Can Miret'. Agafeu-lo. Davalla fins el torrent del Fou i torna a pujar tot fent una ziga-zaga. Al cap de munt surt un carrer a dreta des del que es veu l’absis d'una ermita (sant Jaume) incorporada a un mas. Aneu-hi i continueu avall, que fa una bona baixada entre un bosquet. Deixeu un trencall de terra a dreta i continueu per la carretera asfaltada. A la següent cruïlla (asfaltada) gireu a dreta direcció Sant Antoni de Vilamajor. Pedaleu entre camps i algun mas en suau pujada fins que la carretereta davalla per creuar un torrent. Immediatament després hi ha una rampa, curta però duríssima. Quan arribeu a dalt i hagueu agafat aire tombeu a dreta pel camí de terra que indica Aira, un hotel rural que trobareu un tros més avall a ma dreta. Es tracta de davallar ja fins el cas urbà de Llinars. Passat l'hotel deixeu dos trencalls a dreta. El primer és clar que no va enlloc, el segon és una autèntica bifurcació. Continueu per l'esquerra diguin el que diguin els rètols de color verd..

Una mica més avall hi ha una nova bifurcació, ara agafeu per la dreta sense fer cas tampoc al que diguin els rètols. El camí desemboca al carrer Lliri, a Llinars. Al final el carrer Lliri creua una ampla avinguda (Dàlia). Seguiu rectes avall pel carrer Petúnia i, en una bifurcació, agafeu a dreta pel carrer Flors. Aviat se us incorpora per la dreta la riera de Giola, Seguiu pel carrer Flors avall. Passa a dir-se passatge Riera i desemboca a l'avinguda Pau casals, en realitat la carretera C-251. A l'altra banda veureu la riera que fa d'aparcament, (si heu vingut el cotxe). Si heu d'anar a l'estació travesseu la carretera i pedaleu cap a la dreta (direcció nord) fins torbar la carrer de l'estació a la dreta. Agafeu-lo i us durà fins el tren.

Dificultat: Fàcil Distància. 18.00 kms Temps: 1h 33’ (2h 12' amb aturades) Desnivell: 220 mts @: www.turisme-montseny.com

Pedalant prop de Sant Antoni de Vilamajor amb el Turó de l'home al fons

Descobrint la Meridiana, ànima de la ciutat

Ideada per Ildefons Cerdà com una de les grans vies d'entrada a Barcelona, la Meridiana creua quatre districtes: Eixample, Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí. I, tot i el seu elevat transit, disposa d'un carril per a bicicletes que serà l'eix de la ruta que us proposem i que hem fet a l'horabaixa, aprofitant que el dia allarga i que ve de gust sortir a voltar quan cau el sol.

Carril bici de la Meridiana al seu pas per davant dels Encants

La Meridiana es va construir en part damunt el camí ral de Sant Andreu, i deu el seu nom a que ressegueix el meridià de París. Malgrat que el carril bici circula parcialment per la vorera, és una de les vies molt aptes per descobrir indrets poc coneguts de Barcelona amb suau cop de pedal. En aquesta ocasió, a  més, la ruta discorre pràcticament tota per carrils bici.

La ruta surt de davant del Born, a la plaça comercial, pel carrer Fusina. Després de creuar el passeig Picasso entra dins el parc de la Ciutadella, prop de 18 hectàrees on hi havia hagut la Ciutadella militar que va ordenar construir Felip Vè per controlar la ciutat, i que no va ser enderrocada fins després de la Revolució de 1868. Després d'un primer projecte de Josep Fontseré, va ser el nucli de l'Exposició Universal de 1888. Elies Rogent va dirigir les obres on hi van participar Domènech i Muntaner (castell dels Tres Dragons) i Antoni Gaudí (cascada) entre d'altres.

Dirigiu-vos a l'avinguda central del parc i l'agafeu a esquerra en direcció a la sortida del Passeig Pujades, però en lloc de sortir circuleu per dins en paral·lel a la tanca fins l'extrem; és una de les zones més tranquil·les del parc. En arribar al final sortiu i agafeu Pujades fins l'inici de l'avinguda Meridiana, on agafareu el seu carril bici.

Enfileu la Meridiana. Passareu a tocar del modern edifici de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, després per davant de l'Auditori, el TNC i el nou mercat dels Encants, abans d'arribar a la plaça de les Glòries. Us proposem que volteu la plaça per la dreta, la zona sud. Passareu per davant del Disseny Hub, creuareu la Gran via a les envistes de la Torre Agbar i, voltant l'edifici de la Farinera del Clot, recuperareu la Meridiana girant a la dreta en direcció nord.

Passareu pel nou edifici de l'Orfeó Martinenc,. una de les entitats culturals de més solera a la zona, i continuareu pedalant pel Clot i Navas fins Felip II, on girareu a la dreta seguint sempre la traça del carril bici. Tot avall fins el pont de Calatrava, que l'enginyer valencià va fer per travessar les vies del tren i que, als 90, va esdevenir una icona de la ciutat. A l'altra banda del pont continua el carril bici, tot i que l'avinguda passa a dir-se Bac de Roda.

Sou a la Verneda. 

Voltant les Glòries amb el Disseny Hub al fons

Després de creuar la Rambla de Guipúscoa no deixeu d'aturar-vos a contemplar el Passatge d'Antoni Gassol, un tranquil carrer de cases barates que s'obre a ma dreta per on baixeu. Construïdes cap a 1918, són una de les poques mostres de modernisme popular que han sobreviscut. Creueu la Gran Via per un pont i, a l'alçada del carrer Marroc, gireu a dreta i entreu al parc del Centre del Poblenou. Projectat per Jean Nouvel, el parc hauria d'haver estat una joia urbanística, però nombrosos defectes de disseny han aixecat crítiques tant del barri de Provençals com de professionals de l'urbanisme i la jardineria.

Sortiu del parc pel carrer d'Espronceda, que agafareu a ma esquerra. Creueu la Diagonal i agafeu el camí antic de València a ma dreta. Aquest carrer, per sort una mica amagat del trànsit, era una antiga via que creuava la plana des del Garraf i fins a Montgat, i tenia el seu origen en els camins romans que comunicaven Barcino amb la Via Augusta. Quan arribeu a la Rambla del Poblenou gireu a esquerra per, passant per l'Aliança, travessar el centre neuràlgic d'aquest popular barri, 'el primer poble de la costa' com el va definir el periodista Josep Mª Huertas Claveria, veí del lloc.

En arribar al carrer Pujadas gireu a dreta i enfileu el carril bici fins desembocar a Marina. Aquí gireu a esquerra fins tombar a la dreta per l'avinguda d'Icària, que aviat es passa a dir Passeig de Circumval·lació. Voltareu el parc de la Ciutadella pel sud, a tocar del Zoo, els terrenys adjacents a l'estació de França i la mateixa estació.

Sortiu al Passeig Picasso, que seguireu recte fins la primera travessia, carrer de la Ribera, que agafareu a esquerra i que us portarà fins la plaça Comercial i el Born Centre Cultural, inici i final d'aquesta ruta.

Dificultat: Fàcil Distància. 10.30 kms Temps: 50’ (1h 20' amb aturades) Desnivell: inapreciable @: http://meet.barcelona.cat/ca/

Passatge d'Antoni Gassol, un insòlit recó de modernisme popular

El pont de Calatrava, tot un símbol urbà dels anys 90

L'aiguabarreig del Ter i el Gurri

El Gurri és el riu de la plana de Vic. Neix sota el Matagalls i creua Taradell i Malla abans de passar per Vic, on rep el Mèder. Després de Gurb aboca les aigües a Roda, on el Ter majestuós, fa via cap a les Guilleries i el pantà de Sau. Ruta verda per l'àrea de la plana on ambdós rius es barregen.

El Passeig del Ter al pas per la zona esportiva de Manlleu

Al pas per Manlleu el Ter és un riu mandrós, un senyoràs de la plana que es passeja als peus de la vila sense pressa. Comenceu la ruta a la zona esportiva, on podeu aparcar fàcilment. Al fons veureu el passeig de la riba del ter, que agafareu en direcció Oest fins el final de la zona esportiva. Passeu un canal industrial per un pontet i seguiu a l'oest per un carrer que, després de passar sota la via del tren volta una gran fàbrica. La rodegeu ben be i continueu pel camí paral·lel al riu que, després de deixar una bifurcació a dreta, passa per una altra fàbrica i es fa una mica més estret.

Passeu per sota la C-17 i després per l'enclusa del canal industrial. La ruta continua sense cap dificultat a tocar del riu fins passar sota el pont de la BV 4608. Aquí deixeu el passeig del riu, gireu a dreta i us enfileu fins la carretera. Davant veureu el restaurant Cap del Pont, i a l'altra banda del riu el gran santuari de la Gleva, cap a on aneu. descriviu la rotonda als peus del santuari on hi va estar Jacint Verdaguer i agafeu la tercera sortida, la C-17z camí de Vic. és l'antiga carretera de Puigcerdà.

Passareu una rotonda i agafareu el ramal de la dreta (a l'esquerra és contra direcció) en un punt on es bifurca. Ara circulareu a tocar de la nova autovia C-17. Deixareu un trencall a dreta, passareu pel restaurant can Pantano al cap de munt d'una costa. Passareu per una rotonda i per una segona (on deixareu òbviament l'entrada a l'autovia), i seguireu pedalant en paral·lel a la C-17 fins un pas inferior que us portarà enfront la planta embotelladora de Llet Pasqual. A la rotonda on sortiu agafeu a la dreta per la N-152a en direcció Gurb i Vic. Ben aviat hi ha una altra gran rotonda sota la C-25. Continueu rectes direcció, ara, Vic nord, deixant el trencall de Gurb. A la següent rotonda seguiu rectes per la B 521, deixant la N-152, i sereu al centre de Vic.

Als peus del santuari de la Gleva, on hi va fer estada Jacint Verdaguer

Heu de seguir rectes per aquesta avinguda que travessa naus industrials i comercials i passa a tocar del cementiri, fins que desemboca a l'avinguda Francesc Camprodon, que agafareu a esquerra fins el carrer del Comptat d'Osona (hi ha un institut a la cantonada) que agafareu a dreta. Creueu la Carretera de Roda i seguiu per Joan Traveria (que surt enfront mateix), per deixar-lo a l'esquerra per Teodor Demàs. Després d'una petita rotonda el carrer que continua recte passa a dir-se Manuel de Pedrolo i, finalment, desemboca al carrer de Torelló (te carril bici), que agafareu a dreta fins passar una superfície comercial. Llavors esquerra pel carrer Indústria. Creueu el Gurri i, a la rotonda, gireu a esquerra per l'ample camí de terra que veureu. Aquest camí enceta una bellíssima via verda a tocar del riu que no heu de deixar fins el final. desembocareu en dos camins que s'obren a dreta, però a esquerra veureu que segueix la via. Creuareu el camí vell de Folgueroles i el pont metàl·lic (a esquerra), però seguireu endavant cap al pont d'en Bruguer, que també deixareu a esquerra. Passareu sota l'avinguda del Bruguer i resseguireu pel costat d'un polígon industrial. I, a la fi, desembocareu en una gran vinguda amb una mitjana (carrer del Molí del Llobet), i girareu a esquerra. Un cop passat un gran casal veureu un parc. Creueu-lo i baixeu de nou fins a tocar del riu per seguir per la via verda que el casalot ha interromput. Passeu per sota la C 153 i seguiu en paral·lel al riu descrivint un gran gir a dreta que volta un gran polígon industrial a mig omplir. Al final una costa sobtada us enfilarà fins el carrer del polígon, que agafareu a esquerra fins una rotonda. esquerra per la C 153 direcció Roda de Ter i Olot. deixeu definitivament el riu Gurri.

Entreu a Roda, creueu el Ter i, després d'un semàfor, gireu a esquerra pel carrer de Sant Sebastià (hi ha una nau industrial antiga a la cantonada). en una rotonda ínfima agafeu a dreta (Font d'en Coix), i desembocareu al carrer Torrent (esquerra). A la nova rotonda, recte deixant a esquerra l'institut. Quan, al final de la Ronda Lluís Companys, arribeu a una altra rotonda, gireu a esquerra abans d'entrar-hi i seguiu pel camí asfaltat.

Deixeu dos trencalls a la dreta, un a l'esquerra i, ja a les envistes del Ter, girareu a dreta direcció Manlleu. Deixeu el carrer de la Font a l'esquerra i agafeu el d'en Vicenç en aquest sentit. Més endavant el carrer passa a dir-se passeig del Ter, continueu (deixareu el club de tenis Manlleu a la dreta).

El pont d'en Bruguer creua el riu Gurri

Pedaleu ara ja de nou a tocar del Ter deixant el canal industrial a ma dreta. Passeu el pont de la carretera B 522 fins que s'acaba el parc. Seguiu llavors pel carrer del Vendrell, que porta a una zona industrial antiga. Al final del carrer sereu ja a l'extrem de la zona esportiva. Pedaleu pel camí paral·lel al camp de futbol i, a l'altra punta, ja veureu l'aparcament on heu deixat el vehicle i el poliesportiu.

Dificultat: Fàcil Distància. 28.00 kms Temps: 2h o0’ (2h 44' amb aturades) Desnivell: 170 mts @: www.osonaturisme.cat

Enclusa del canal industrial de Manlleu