Bikes & jazz a Terrassa

Medieval, episcopal, burgesa, obrera, universitària i moderna, Terrassa te un ric patrimoni cultural i artístic, a la vegada que una intensa vitalitat i una recuperada bellesa. La ruta d’avui us proposa descobrir-la a cop de pedal i en primavera, quan es fa un dels esdeveniments que l’ha popularitzada més: el festival de jazz. Recorrerem la Terrassa d’ahir, medieval i industrial, per acabar al Parc de Vallparadís escoltant els grups que participen al Pic Nic Jazz, l’acte més massiu del festival, que enguany ha arribat a la 29èna edició.

Si hi aneu en cotxe, aparqueu-lo als carrers pròxims a l’estació d’autobusos. La pedalada comença a la plaça del Doré, a tocar d el'estació dels Ferrocarrils de la Generalitat, una molt bon aopció per arribar a la ciutat..
Remuntarem la Rambla d’Egara fins el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNACTEC), una de les obres més populars de l’arquitecte modernista Lluís Muncunill (1868-1931), que te nombrosos treballs a tota la ciutat –inclòs l’ajuntament-, fruit d’haver-hi treballat durant 40 anys. No us perdeu la visita al Museu si voleu entendre la raó de ser de la Terrassa actual en el seu passat pioner de la industrialització a Catalunya. Al Museu hi ha oficina de turisme.
Passat el museu hi ha les places de Ricard Camí i la del Vapor Muonset. Aquí comencem la ruta dels espais públics sorgit d’antigues fàbriques. Recuperem la Rambla i, pel carrer de Martí Diez anem fins el de Pi i Maragall. A la dreta tenim la plaça de Tint, darrera la de l’Anònima, i al nostre pas una col•lecció d’antigues naus convertides en supermercats o en equipaments. A l’esquerra el parc de sant Jordi, que conté una de les joies del modernisme català, la Masia can Freixa, obra de Muncunill. Amb cura podeu voltar pels jardins amb la bici.
Sortiu del parc per baix, agafeu el carrer del doctor Ullès i baixeu per Galileu fins la plaça del Progrés. Pel carrer de Gutenberg creueu al Rambla i pugeu pel Portal de Sant Roc i el carrer Major cap a la plaça Vella (basílica del Sant Esperit). Perdeu-vos per la teranyina de carrerons tancats al transit i esquitxats de mostres de modernisme. Carrers església, Portal Nou, Baldrich, Sant Tenís, Vapor Gran, de Baix, Jaume Cantaner, Cremat, Unió i Raval de Montserrat, on hi ha l’ajuntament.

No deixeu de visitar la torre del Palau, l’únic que es conserva de l’antic castell Palau de la ciutat, i la Jazz Cava, lloc de culte pels afeccionats al jazz. Seguiu pels carrers de la font Vella, on acaba la zona de vianants i hi ha la casa Alegre Sagrera, del Passeig, del Teatre, Camí Fondo, Sant Joan, Mas Adel i Sant Valentí. Travesseu el pont penjant damunt del Torrent deles Bruixes; ja sou al parc de Vallparadís, autèntic Hyde parc terrassenc. Busqueu les rampes per a bicis que, creuant a banda i banda, us portaran fins el fons de l’antiga llera de la riera del mateix nom, avui un dels parcs urbans més bells de Catalunya. Al fons ja sentireu la música del festival.

Abans,però, just per sota el pont de Sant Pere, heu de tornar a pujar per visitar el conjunt monumental de les esglésies de Sant Pere, un gran complex de l’època episcopal d’Egara, bàsicament entre els segles VI i VIII. La zona ha estat rehabilitada amb una intervenció arquitectònica digne de la importància de l’indret al qual valora i dona més força. HI ha visites guiades.

Baixant pel carrer de la rectoria creuem una passera penjant, davant tenim l’escenari. Big Mama i la Locomotora Negra són una màquina de swing potent com un teler. Després d’escoltar-los busquem de nou el fons del torrent Monner. Al davant, presidint el pla de Cal Guardiola, el castell cartoixa de Vallparadís, originari del segle XII, un altre símbol terrassenc.
Passant per sota el pont del Passeig cap a les hortes dels Frares i el llac de Vallparadís, arribeu al pont del Gall. Encara podeu seguir un tram pel torrent de les Hortes Velles. Aquí pugeu al pont, el creueu en direcció nord i torneu a l’anterior pont. A l’esquerra, la carretera de Montcada us portarà a la plaça Doré i al cotxe o al tren.
Dificultat. Baixa. Distància. 8 o 10 kms Temps: 2h Desnivell. Inapreciable. @: visitaterrassa.cat i jazzterrassa.org.

Publicat al suplement INDRETS de El Mundo de Catalunya

"Volta" clàssica

Aquesta setmana pasada, durant la celebració de la 90èna edició de la “Volta” ciclista a Catalunya, EL TOURMALET us ha ofert un seguit d'imatges antigues relacionades amb el desenvolupament de l’etapa de cada dia. Aquesta iniciativa s’inscriu en l’ambiciós treball que s’està portant a terme de cara a l’edició del centenari l’any vinent i que properament us explicarem. Si algú te imatges antigues de la “Volta”, us pregaríem que us poséssiu en contacte amb EL TOURMALET. Poden ser peces de valuoses per commemorar com cal el primer segle de vida de la cursa més important del nostre país i una de les més antigues del món.

Miquel Poblet, un altre gran campió català, i també del Vallès (Montcada i Reixac), que va guanyar dues edicions de la "Volta", els anys 1952 i 1960

Així rebia Barcelona els corredors de la "Volta" l'any 1930, amb el líder, tanbé un català, en Marià Cañardo, al capdavant.

Un ambient com el viscut a l'etapa del Priorat ja el coneixia la "Volta" al llarg de les primères dècades del segle XX, quan el ciclisme i al boxa eren tant populars, o més, que el futbol.

Així eren els sprints finals d'etapa als primers temps de la cursa. La imatge reprodueix una arribada de 1924.

José Recio (Kelme) va guanyar la "Volta" l'any 1983. Va ser el darrer català en fer-ho. L'anterior havuia estat Josep Novales l'any 1963, i abans Miquel P Oblet els anys 1952 i 1960

No sempre el grup perseguidor ha tingut bones carreteres on poder rodar fort per atrapar els escapats. Als anys vint els perillosos guals de sorra abudaven com si es tractés dels 'oueds' que travessa la Titan desert, però els corredors no aixecaven el pedal.

Un record per a Marià Cañardo, set vegades guanyador de la "Volta":

1928, 1929, 1930, 1932, 1935, 1936 i 1939

OPINIÓ: La vergonya

Dos catalans han ocupat els llocs més alts del podi a la 90èna “Volta”. Feia 27 anys que un corredor del país no la guanyava. Les sortides i arribades han estat plenes de gent seguint amb detall la cursa. Tot això ho ha matat TV3 al TN migdia de diumenge amb un croma de foto fixa i un simple text dit per la presentadora; per contra ha destinat un llarg minut a parlar d’una jugada estranya de golf en un torneig de ves a saber on. El comportament de TV3 amb la “Volta” ciclista a Catalunya és vergonyant, anticatalà i rotundament contrari al mandat parlamentari que dona raó de ser a la televisió pública del país.
TV3 vol el Barça, el curling o els partits de costellada d’unes seleccions nacionals que no existeixen al panorama internacional; però no vol la “Volta” (UCI Pro Tour, la NBA del ciclisme) en directe, la condemna a un senzill resum a mitja tarda al 33 que, tot i que te una excel•lent factura gràcies a la professionalitat d’Arcadi Alibés, no el pot veure gairebé ningú. Una volta ciclista sense televisió és una volta morta.
A TV3 no li importa que la “Volta” mori, com no li importa gens la realitat del país, tret de la que vol la classe política a qui pertany o la que li permet competir amb les xarones televisions privades espanyoles. Com a televisió nacional de Catalunya, amb l’alt mandat de difondre la realitat cultural, lingüística i social del país, TV3 és un fracàs, una vergonya. Jo no vull pagar més per aquesta cosa.

“Volta”, Joaquim Rodriguez retroba la història

Joaquim ‘Purito’ Rodríguez (katudsha) ha guanyat avui la seva primera Volta Ciclista a Catalunya després d'assegurar sense massa problemes el mallot de líder en l'última etapa disputada entre el CAR Sant Cugat i el Circuit de Catalunya. Rodriguez succeeix en el palmarès de la prova el seu amic i excompany Alejandro Valverde iretroba el ciclisme català amb el graó més alt del podi 27 anys després de la bvictòria de José Recio l’any 1983.

El ciclista de Parets i medalla de bronze als mundials de 2009, ha guanyat amb només deu segons d'avantatge sobre un altre corredor català, Xavier Tondo (Cervélo), que està fent la seva millor temporada després d’haver guanyat l’etapa reina de la “Volta”,dimecres a la Seu, i una etapa a la Prís Niça la setmana anterior. Els escassos deu segons han servit a Rodriguez per mantenir el mallot de líder i guanyar la seva primera carrera d'una setmana al calendari Pro Tour. En la seva primera temporada com a ciclista del Katusha, Purito va obtenir el mallot de líder en l'etapa de La Seu i des d'aleshores, ha pogut mantenir-lo amb el suport dels seus companys fins a la victòria final.

L'última etapa de la carrera s'ha desenvolupat amb certa calma fins que el francès de Français des Jeux Jéremy Roy ha saltat del grup. L'ha seguit el veterà Haimar Zubeldia (Ràdio Shack) i tots dos han aconseguit entrar al traçat de Montmeló mantenint un parell de minuts d'avantatge sobre el grup.

L'etapa, no obstant això, estava destinada a acabar en esprint. Els ciclistes han volat pel circuit, amb puntes de velocitat de fins a 80 quilòmetres per hora, fins a anul•lar l'escapada. Liquigas, Astana i Saxo Bank s'han dedicat a tirar del pilot per preparar l'arribada massiva. En absència de Mark Cavendish, guanyador a Banyoles i retirat abans d'arribar a Cabacés, el premi ha estat per a l'argentí Juan José Haedo (Saxo Bank), ajudat en la preparació de l'arribada pel seu germà Lucas.

Acompanyat per nombrosos seguidors de Parets del Vallès, a pocs quilòmetres del circuit, Joaquim Rodríguez ha tornat a pujar al podi al costat del seu fill Pablo, d'un any i mig, per celebrar una de les seves victòries més prestigioses.
El centenari, l’any vinent, de la “Volta” s’obre amb unes expectatives inmillorables.

"VOLTA" CLÀSSICA

Miquel Poblet, un altre gran campió català, i també del Vallès (Montcada i Reixac), que va guanyar dues edicions de la "Volta", els anys 1952 i 1960

"Volta": Barcelona consolida un guanyador català

La pujada a Montjuic, repetint el final d'etapa del passat Tour, ha consolidat a Joaquim Rodriguez al capdavant de la 90èna "Volta". No ha de passar res demà, entre Esport Parc i el circuit de Catalunya; vint-i-set anys després, un català tornarà a guanyar la cursa ciclistra més important del país.

El francès Samuel Dumoulin (Cofidis) ha vençut a l'sprint de la sisena etapa de la Volta a Catalunya, que s'ha disputat entre el Vendrell i Barcelona, en un recorregut de 161,9 Kms i que ha acabat en un circuit que incloïa la pujada a Montjuïc, en què Joaquim Rodríguez (Katusha) manté el lideratge. La victòria del franc`pes és una bona forma de celebrar que el patrocinador, Cofidis, ha decidit aquesta setmaan seguir dos anys més donant suport al ciclisme, cosa de la que ens n'alegrem molt.

Barcelona ha sabut estar amb la "Volta" i ha animat els corredors a la pujada a Montjuic. El pilot ha arribat agrupat a l'últim quilòmetre després d'haver atrapat les fugues que s'han produït en la carrera, i ha estat finalment el francès Samuel Dumoulin qui ha aconseguit la victòria d'etapa per davant del seu company d'equip Rein Taaramae (Cofidis), i del líder de la classificació, l'espanyol Joaquim Rodríguez, que ha acabat tercer.

"VOLTA" CLÀSSICA

Així rebia Barcelona els corredors de la "Volta" l'any 1930, amb el líder, tanbé un català, en Marià Cañardo, al capdavant.

"Volta": Italians al Priorat, que en saben de vi

Els meus amics de la Penya Ciclista Priorat s'ho han passat molt be amb la "Volta". L'estaven esperant amb candeletes després d'haver viscut el campionat de Catyalunya l'any passat. Són pocs, una quarantena, però viuen el ciclisme inetsament i tenien fam de "Volta". El Priorat ha sortit a la carretera i, al pas per tots els pobles de la comarca, la "Volta" li ha donat un magnífic espectacle, realment digne dels millors anys de la cursa.

El ciclista italià del QuickStep Davide Malacarne ha guanyat aquest divendres la cinquena etapa de la Volta a Catalunya, entre Ascó i Cabacés, de 181,2 km, després de culminar una fuga que ha iniciat al quilòmetre 15, amb un temps de 4:50.03. La general no experimenta canvis significatius en la general, liderada pel català Joaquim Rodríguez.
Malacarne ha saltat del grup en el primer tram de l'etapa al costat d'altres tres corredors i ha aconseguit assolir la línia de meta de Cabacés, un poble del Priorat de 340 habitants, amb 36 segons d'avantatge sobre Andreas Kloden, que ha encapçalat el grup principal.

Joaquim Rodríguez continua de líder de la general, seguit de Xavier Tondo. Luis León Sánchez, tercer en l'etapa, es manté quart en la general, després d'esgarrapar tres segons a l'estonià Rein Taaramae (Cofidis) en els últims quilòmetres de l'etapa.
Aquest dissabte es dusputarà la penúltima etapa d'aquesta edició de la Volta, entre el Vendrell i Barcelona, de 161 quilòmetres, amb arribada a la recta de l'Estadi de Montjuïc, després de fer dues voltes a la muntanya olímpica. Dissabte, tots a Barcelona amb la "Volta". Més info al web de la "Volta".

"VOLTA" CLÀSSICA

Un ambient com el viscut a l'etapa del Priorat ja el coneixia la "Volta" al llarg de les primères dècades del segle XX, quan el ciclisme i al boxa eren tant populars, o més, que el futbol.

"Volta": Al final de l'escapada, torn per a Voigt

Jens Voigt, ciclista alemany de l'equip Saxo Bank, ha guanyat aquest dijous la quarta etapa de la Volta a Cataluña, disputada entre Oliana i Ascó amb un trajecte de 209,7 quilòmetres. El vencedor ha arribat amb un temps de 4h.43:27, després d'una escapada, al final de la qual ha superat a l'esprint el campió d'Estònia, Rein Taaramae.

El ciclista català Joaquim Rodríguez (Katusha) ha arribat a la meta el el grup perseguidor principal, a 36 segons del guanyador, i continua de líder de la classificació general, seguit a deu segons pel seu company d'escapada dimecres i vencedor a la Seu d'Urgell, Xavier Tondo (Cervélo). Gràcies a l'escapada d'aquest dijous, Rein Taaramae (Cofidis) se situa en tercera posició, a 1,20 minuts de Rodríguez.
Aquest divendres, la cinquena etapa de la Volta es disputarà entre Ascó i Cabacés, de 181,2 quilòmetres. Els corredors trobaran el coll de Grau, de segona categoria, i els alts de Porrera i la Teixeta, de tercera. L'alt de la Figuera serà últim obstacle, a 13 quilòmetres de l'arribada.

"VOLTA" CLÀSSICA

Així eren els sprints finals d'etapa als primers temps de la cursa. La imatge reprodueix una arribada de 1924.