El Camí de Cavalls és un sender que ronda l’illa de Menorca. Construït amb finalitats militars, i motiu d’una llarga lluita reivindicativa per a aconseguir el seu ús públic, avui és un atractiu per a ciclistes, genets i caminants. El programa Cavalls de Ferro organitza la volta en BTT amb guies, logística i allotjament.
Els illencs diuen que, si es vol conèixer bé Menorca, cal recórrer el
Camí de Cavalls. Aquest camí és una ruta d’uns 220 quilòmetres que fa la volta perimetral a frec del litoral de tota l’illa. Entre parets seques, a tocar de penya-segats o per platges blanques com la llet, el camí és una autèntica aventura etnogràfica i naturalista per tots els ecosistemes i àdhuc la història de l’illa. I fer-lo a peu, a cavall, és clar, o en bicicleta és un dels atractius més potents que ofereix avui mateix Menorca.
El seu origen és medieval, per bé que van ser els francesos, durant una de les èpoques que van controlar Menorca al segle XVIII, els que li van donar una finalitat militar i defensiva: des del camí es podien controlar tots els navilis que s’acostaven al litoral menorquí. Però el camí, en ser de pas franc en aquella època, també es va convertir en una important via per al trànsit de pagesos i bestiar d’un camp a l’altre.
Decadència, lluita i recpueració
La història recent del Camí de Cavalls té una dimensió de defensa del territori. En ser abandonat com a via estratègica, el camí, que durant llargs trams travessa finques particulars va desaparèixer per manca d’ús o fins i tot va ser barrat al pas i encara expressament malmès en algun punt. Als propietaris els importava ben poc que fos una ruta típica, que relligués el territori o que fos un element important per a la difusió d’un turisme sostenible i d’acord amb els principis de Reserva de la Biosfera. I aquí va començar la lluita.
Quan caminar deixa de ser una activitat corrent per ser una peripècia cal plantar-se, i això és el que van fer el dia 16 de novembre de 1997 prop de 300 persones que van acudir a Santa Anna, a tocar des Castell, el primer punt de Menorca on surt el sol, a la convocatòria per caminar per l’antic Camí de cavalls i, diumenge a diumenge, completar tota la volta a l’illa. Així va començar una llarga campanya per la recuperació d’aquesta ruta històrica. La volta va acabar amb una autèntica riuada humana que el 21 de febrer de 1999 va arribar caminant a sa Mesquida. Va ser un any i mig intens de reivindicar una cosa tan simple com el dret a caminar. Va ser un any i mig de denúncies judicials, de camins barrats, de guardes de seguretat intentant prohibir la marxa i d’una tibantor social intensa en alguns moments. Josep Portella, que publicava cada setmana al Diari de Menorca una crònica de la caminada, va veure com, al quart capítol, li suspenien la publicació, lògicament per les pressions dels molt influents propietaris, molts dels quals ni són menorquins ni viuen a l’illa.
Finalment, després de llargues i complicadíssimes negociacions sobre els usos públics dels camins en finques privades i el conseqüent dret de pas, un tema que no està ni de bon tros resolt del tot, el Consell Insular va arribar a un acord satisfactori amb els propietaris de les finques i el Camí de cavalls es va començar a restaurar.
Atractiu turístic, esportiu i ecològic
Avui en dia està ja pràcticament tot senyalitzat, malgrat que els brètols es carreguin de tant en tant alguna marca. A banda dels trams on un nucli urbanitzat ha fet desaparèixer el rastre, llavors cal circular per carrers o carreteretes, només és qüestió d’anar seguint les plaques blanques on es veu una ferradura i la paraula ‘cavalls’, i podeu gaudir d’unes vacances absolutament insòlites.
Arribats aquest punt cal tornar a recordar que, malgrat que Menorca és una illa plana, la seva orografia està farcida de petits desnivells que, a la fi, s’acaben acumulant a les cames. El Camí de Cavalls n’és la millor mostra.
Podeu començar a la cala Sant Esteve, al costat del fort Marlborough. El primer tram us portarà per Binissaida i la torre d’Alcaufar fins la urbanització de Punta Prima. Des d’aquí (no us perdeu la torre de Son Ganxo) fins passat Binisafúller un continu urbanitzat us farà seguir el camí per la carretera asfaltada. Al final de la urbanització Cap d’en Font es recupera el camí fins la carretera de Sant Climent a es Canutells. Cal travessar de nou una urbanització per trobar la continuació del camí que, passant per Calescoves, va a desembocar a cala en Porter. Recuperat de nou fa una llarga tirada cap a l’hort d’Alcaidús i Llucalari fins pràcticament la basílica paleocristiana de Son Bou.
A l’altra extrem de les platges de Son Bou el recuperareu un petit tram fins Sant Tomàs. I després d’aquesta urbanització, bo i passant per la cova des Coloms, el camí enceta un dels trams més llargs a penes sense interrupcions (a cala Galdana hi ha un breu tall), que porta l’excursionista fins la urbanització Son Xoriguer i el cap d’Artutx, a l’extrem sud de Ciutadella, per l’hort de Trebalúger, cales Mitjana, Macarella i Turqueta i les platges de Son Saura.
Passat el cap, a partir de la cova des Moro, el camí recupera la seva fesomia fins a cala Blanca. Aquí entra en una trama urbana contínua que fa que el camí es perdi fins passat Ciutadella. El retrobareu en dos punts, o al bell mig de la urbanització los Delfines (no se’ls va acudir un altre nom?), un dels llocs de l’illa que s’ha malmès amb més poca gràcia, o des de la torre del Ram, darrera l’hipòdrom de Ciutadella. El camí recupera la costa, però ja no és un litoral d’arena, sinó que comença a mostrar-se la cara més agrest de la Menorca del nord. La pedra calcària a voltes fa de molt mal caminar, i pitjor pedalar.
Creuant la carretera de Punta Nati el camí desemboca a cala Morell (on hi ha una necròpoli excavada a les roques que no us podeu perdre. D’aquí la ruta busca l’espectacularment bella cala Algaiarens travessant la Vall, i després rodeja el turó de sa Falconera per anar a buscar les platges de cala Pilar, Binidalfà, Calderer, Binimel•là, Mica, platja de Cavalleria i, creuant la carretera que porta al far, anar cap a es Macar Gran, cala Tirant i la urbanització Platges de Fornells, on es perd. Aquest és el tram més exigent físicament i més divers paisatgísticament. Un plaer.
Recupereu el camí a les salines de la Concepció, ja al peu de la carretera que va cap a Maó. A Son Parc el camí s’interromp sense més problemes que voltar l’Arenal d’en Castell i, després de creuar les urbanitzacions Coves Noves, cala Molí i Addaia, no sempre curoses amb el territori, recuperar-lo fins la carretera del far de Favàritx, bo i voltant tot el port natural d’Addaia. Abans d’arribar al far agafareu de nou a la dreta el camí que us menarà cap a les cales Presili i Tortuga, llocs on difícilment us trobareu amb algú. Després de passar pel Talaiot de sa Torreta veureu l’illa d’en Colom a la vostra esquerra. Una mica després ja sereu a l’albufera i el petit poble des Grau, el darrer tram transcorre prop de les vinyes de sa Cudia, un dels cellers vitivinícoles de l’illa i, per la cala Binillautí, començareu a albirar ja la torre de sa Mesquida i el final del Camí dels cavalls.
Cavalls de ferro
En poc més de 200 quilòmetres, més les marrades que vulgueu fer, el camí té de tot. Hi ha trams senzills com una passejada, d’altres on anireu a trenc d’ona omplint-vos els peus de sorra, alguns on haureu de trescar pel roquissar calcari i punxegut i unes quantes pujades que us llevaran l’alè. Malauradament també haureu de travessar algun tram lleig, urbanitzat de mala manera i sense cap respecte i alguna carretera on caldrà que vigileu el trànsit de vehicles. Tingueu present que, en bicicleta, hi haurà algun tram on haureu de baixar de la màquina, però el BTT ja ho té això.
A imatge i semblança de la cèlebre Pedals de foc, el Camí de Cavalls és una ruta que es pot fer contractant el programa
Cavalls de ferro. Dividint el recorregut en quatre etapes, ells us posaran un guia, us traslladaran les bosses d’un punt a l’altra, us faran l’assistència mecànica si us cal i us reservaran els allotjaments al final de cada jornada.
Al seu web trobareu tota la informació necessària. A més, el programa del Canal 33
Temps d’Aventura va emetre fa pocs dies un
reportatge sobre la ruta.
També us recomanem la consulta del bloc
http://www.camidecavalls.bloc.cat./
