28/11/10

Si el medi natural cada dia està més malmès és per culpa és dels ciclistes: foragiteu-los

El Turó de Montcabrer ara un mirador privilegiat de damunt la plana del Maresme entre Cabrera i Cabrils. Avui només és un pal repetidor de televisió i telefonia aixecat sense escrúpols en mig d'un espai protegit de la Serralada Litoral. Ningú no es queixa d'aquest atemptat ecològic; protesten més del pas dels ciclistes per camins i pistes. Deuen ser aquests els que fan malbé la muntanya.

Com que, gràcies a la crisi, la pressió urbanística a les serralades litorals i pre-litorals s’ha frenat; ara, no content amb la destrossa del medi natural que ha provocat els darrers anys, el poder econòmic ha decidit depredar la natura amb infraestructures de tota mena que els permeti seguir embutxacant-se un cabàs de diners de l’administració. Com que ja no s’enriqueixen a costa dels incauts compradors de xalets amb clàusules hipotecàries abusives, ara ho fan amb l’escàs diner públic.
La darrera barbaritat és la implantació, tan si com no, de la TDT, una joguina tecnològica disfressada de progrés destinada només a engrandir el negoci de la televisió fent que, per on abans hi passava un canal, ara n’hi passin quatre.
Però com que l’invent és un nyap de marca major i es veu pitjor que les pelis de cine Nic, cal farcir tot el territori de repetidors de tota mena per tenir la gent contenta i enganyada i, de passada, fer el negoci encara més gran.
Sense cap mena de pudor, algunes d’aquestes monstruoses i contaminants instal•lacions s’edifiquen al bell mig de l’espai natural, en alguns casos fins i tot protegit, destrossant una mica més el paisatge i el medi. Ara, això si, és a fi de bé. I els primers que aplaudeixen són els sempre submisos mitjans de comunicació.
A qui ataquen cruelment i sense escrúpols els grans mitjans són als ciclistes; aquest si que destrossen i malbaraten la natura; contra aquets si que demanen al poder públics que actuïn. Que els facin fora, que els prohibeixin, que els il•legalitzin, oi que si senyor Conde?

25/11/10

Una història de bici

En Pep Poblet, insigne saxofonista, ciclista de pedra picada i un paio extraordinari, ha trobat en algun bloc aquesta anècdota (sic?). El bon amic, i tambñe ciclista petri, Lluís Cuevas me l'ha fet arribar. Precaució en sortir a la carretera quan plou !!!

"Avui me aixecat d'hora. Em rento la cara i de seguida em poso el maillot arc-iris i el culotte a joc que em va regalar la meva dona fa un mes pel meu aniversari. Faig cafè, bec suc i menjo un bol de cereals. Els meus amics experts en això de la bici, em tenen dit que si no t'alimentes bé no rendeixes i és fàcil agafar una pàjara. Agafo el casc a joc amb la roba i me'n vaig fent el mínim soroll possible cap al garatge. Allà m'espera la meva nova bicicleta de 5.000 euros. Ha estat una auto-regal perquè la vella ja tenia dos anys i la dona em deia que no podia anar amb aquella flamant indumentària i un ferro de bici.
Comprovo la pressió de les rodes, engrasso de nou la cadena, preparo les eines per les avaries sense oblidar ficar els "parches", guardo la bomba, munto el velocímetre, omplo el bidó d'Aquarius i em poso les ulleres de disseny espacial-fashion-victim-anti-baf-ultra-lleugeres. Per fi surto per la porta del garatge i............plou a bots i barrals. El carrer està totalment inundat i un vent gèlid molt molest bufa amb força -Quins collons!!!- em dic.
Així que torno a entrar al garatge per deixar la bici i la resta de coses. Entro a casa, em despullo silenciosament i em poso una altre vegada dins del llit. Poc a poc m'acucurro contra l'esquena de la dona i li xiuxiuejo a cau d'orella -El temps a fora està horrible-, i ella em contesta mig adormida -Ja ho sé. Pots creure que el gilipolles del meu marit se n'ha anat amb bici?-"

24/11/10

Going to Tecnocampus

El recentment inaugurat Parc tecnològic TecnoCampus Mataró-Maresme (TCM) és un espai que es marca com a objectius fonamentals la potenciació d’empreses innovadores en nous sectors emergents, la millora de la competitivitat de les empreses tradicionals i l’augment de la capacitació professional a través de l’oferta de formació de qualitat.
El TCM concentra en un mateix espai universitat (Escola Universitària Politècnica de Mataró, Escola Universitària del Maresme), empreses intensives en l’ús de la tecnologia i el coneixement, centres de recerca i desenvolupament i nous projectes empresarials.
El conjunt arquitectònic es divideix en cinc espais diferenciats: TCM 1: Universitats i serveis complementaris (12.400m2) TCM 2: Incubadora, centre R+D+i (7.000 m2) TCM 3:Edifici d’empreses tecnològiques(7.000m2) TCM 4: Centre de congressos i reunions(4.000m2) TCM 5: Aparcament públic(13.900m2. El toc cool de la zona el dona l’escultura de Perecoll.
El parc, amb 46.940 m2 de superfície construïda, s’emplaça davant del mar, al sud-oest del terme municipal i està connectat als principals eixos de comunicació de la zona amb un carril bici de traçat defectuós, però que cal donar-li un ús intensiu per poder forçar posteriorment la seva millora i ampliació.
S’hi pot anar en bici des del centre de la ciutat, des de l’estació i fins i tot, amb paciència i anar fent giragonses, des dels pobles veïns de la comarca.


23/11/10

La tardor és ciclista al Montseny

Hi ha pocs indrets del país on la tardor sigui tant espectacular com al massís del Montseny. Entelen la mirada una inabastable paleta d'ocres, marrons i magentes, i envaeixen l'olfacte tota la sinfonia d'olors d'humitat, molsa i vesc de la muntanya. Pedalar pel Montseny tardoral és un dels plaers més grans dels que pot gaudir qualsevol ciclista. A que espereu per carregar la bici al cotxe?
Reserva de la Biosfera, el Montseny és un mosaic de paisatges mediterranis i centreeuropeus situat a tocar de grans conurbacions metropolitanes. La seva biodiversitat extraordinària i la petjada cultural que l'home hi ha deixat al llarg dels temps, presenten un valor universal que ha inspirat artistes, intel·lectuals i científics, i que desvetlla l'emoció de les persones que el visiten.
A El Tourmalet podeu trobar aquesta entrada on es descriu una excel·lent ruta per Gualba, Riells, Santa Fè, coll de Santa Helena i Campins.
Si voleu conèixer més rutes per la serralada podeu anar a http://montsenybtt.blogspot.com/. Per saber-ho tot sobre el parc natural del Montseny visiteu el seu completíssim web

22/11/10

OPINIÓ: Sancionar Contador, o no?

La UCI ha passat la papereta sobre el presumpte dopatge d’Alberto Contador a la Federació Espanyola de Ciclisme i aquesta entitat no sap que fer. Malament si el sanciona, malament si no ho fa.
Més enllà del fet estrictament tècnic, saber realment si Alberto Contador es va dopar o no, la Federació Espanyola de Ciclisme te un problema dels grossos. Quan va rebre l’encàrrec de jutjar la suposada irregularitat del ciclista de Pinto molta gent va pensar que el tema quedaria tancat als despatxos de Madrid. De fet és poc lògic que des del propi país es desposseeixi del títol al guanyador del Tour. És probable que es tracti de buscar una forma elegant de tancar el tema, però també és una patata calenta que pot arribar a cremar a més d’un federatiu: si el sancionen s’emportaran les ires d’aficionats, premsa i ciutadania en general, i si no ho fan la resta del món ciclista se’ls tirarà al damunt i, tot plegat, pot acabar essent més perjudicial per a la resta de corredors amb llicència de la Federació Espanyola. Som al cap del carrer.
La Federació Italiana no va dubtar a sancionar Ivan Basso, tot i la desfeta que va suposar pel corredor. Un mal antecedent per Contador. Però per contra, El Tourmalet ha pogut saber que Christian Poudhome, cap del Tour, ha decidit no fer sang amb el tema i acceptarà sense traves posteriors el que decideixi la Federació.
Bernard Hianult, cinc vegades guanyador del Tour, ha reclamat que es dicti sentència de forma immediata, i que no hi ha motiu per trigar tant. La vaca que suposadament va contaminar Contador va mesos que ha mort i els seus filets han estat venuts i menjats. A que ve que l’agència mundial antidopatge hagi anat ara a la carnisseria suposadament focus del conflicte a comprar un bistec?
En el conflicte, com sempre, de moment només hi perd el ciclisme. Aquesta havia estat una temporada sense escarafalls...fins que ha acabat i han començat a sortir noms propis.

19/11/10

iPod & Brompton camí de la universitat

A Premià sonaven JJ Cale i Yellowjackets, i l’Hotel Califòrnia passat El Masnou. El sol tardoral daurant la platja i el contrast entre la tradicional subhasta del peix a Montgat, amb el més modern sky-line de Barcelona, entre bromes al fons, certificaven el concepte de Califòrnia catalana que, ja fa anys, algú va adjudicar al Maresme.
El dia lluminós convidava a que el record de la nostra infantesa segueixi jugant a la platja per anys que passin. I així va sonar també Mediterráneo. A Badalona era el Travels, de Pat Metheny, banda sonora imprescindible per a qualsevol viatge. Havien creuat la ruta el Keith Jarret trio, Chucho Valdés, encara amb la memòria calenta de la seva música la nit abans al Palau; i amb el saxo urbà i novaiorquès de Sonny Rollins, pedalar entre turistes, restaurants, amarradors i manters per la platja del Bogatell, el port Olímpic, la Barceloneta i el Port Vell va ser fer un camí amable i tranquil de tan après i assumit: ‘urban life’.
Qui es podia tancar en un tren o en un cotxe un dia com aquell?
Les endorfines existeixen. Es generen pedalant.

18/11/10

A Menorca no tots els cavalls mengen garrofes

El Camí de Cavalls és un sender que ronda l’illa de Menorca. Construït amb finalitats militars, i motiu d’una llarga lluita reivindicativa per a aconseguir el seu ús públic, avui és un atractiu per a ciclistes, genets i caminants. El programa Cavalls de Ferro organitza la volta en BTT amb guies, logística i allotjament.

Els illencs diuen que, si es vol conèixer bé Menorca, cal recórrer el Camí de Cavalls. Aquest camí és una ruta d’uns 220 quilòmetres que fa la volta perimetral a frec del litoral de tota l’illa. Entre parets seques, a tocar de penya-segats o per platges blanques com la llet, el camí és una autèntica aventura etnogràfica i naturalista per tots els ecosistemes i àdhuc la història de l’illa. I fer-lo a peu, a cavall, és clar, o en bicicleta és un dels atractius més potents que ofereix avui mateix Menorca.
El seu origen és medieval, per bé que van ser els francesos, durant una de les èpoques que van controlar Menorca al segle XVIII, els que li van donar una finalitat militar i defensiva: des del camí es podien controlar tots els navilis que s’acostaven al litoral menorquí. Però el camí, en ser de pas franc en aquella època, també es va convertir en una important via per al trànsit de pagesos i bestiar d’un camp a l’altre.

Decadència, lluita i recpueració
La història recent del Camí de Cavalls té una dimensió de defensa del territori. En ser abandonat com a via estratègica, el camí, que durant llargs trams travessa finques particulars va desaparèixer per manca d’ús o fins i tot va ser barrat al pas i encara expressament malmès en algun punt. Als propietaris els importava ben poc que fos una ruta típica, que relligués el territori o que fos un element important per a la difusió d’un turisme sostenible i d’acord amb els principis de Reserva de la Biosfera. I aquí va començar la lluita.
Quan caminar deixa de ser una activitat corrent per ser una peripècia cal plantar-se, i això és el que van fer el dia 16 de novembre de 1997 prop de 300 persones que van acudir a Santa Anna, a tocar des Castell, el primer punt de Menorca on surt el sol, a la convocatòria per caminar per l’antic Camí de cavalls i, diumenge a diumenge, completar tota la volta a l’illa. Així va començar una llarga campanya per la recuperació d’aquesta ruta històrica. La volta va acabar amb una autèntica riuada humana que el 21 de febrer de 1999 va arribar caminant a sa Mesquida. Va ser un any i mig intens de reivindicar una cosa tan simple com el dret a caminar. Va ser un any i mig de denúncies judicials, de camins barrats, de guardes de seguretat intentant prohibir la marxa i d’una tibantor social intensa en alguns moments. Josep Portella, que publicava cada setmana al Diari de Menorca una crònica de la caminada, va veure com, al quart capítol, li suspenien la publicació, lògicament per les pressions dels molt influents propietaris, molts dels quals ni són menorquins ni viuen a l’illa.
Finalment, després de llargues i complicadíssimes negociacions sobre els usos públics dels camins en finques privades i el conseqüent dret de pas, un tema que no està ni de bon tros resolt del tot, el Consell Insular va arribar a un acord satisfactori amb els propietaris de les finques i el Camí de cavalls es va començar a restaurar.

Atractiu turístic, esportiu i ecològic
Avui en dia està ja pràcticament tot senyalitzat, malgrat que els brètols es carreguin de tant en tant alguna marca. A banda dels trams on un nucli urbanitzat ha fet desaparèixer el rastre, llavors cal circular per carrers o carreteretes, només és qüestió d’anar seguint les plaques blanques on es veu una ferradura i la paraula ‘cavalls’, i podeu gaudir d’unes vacances absolutament insòlites.
Arribats aquest punt cal tornar a recordar que, malgrat que Menorca és una illa plana, la seva orografia està farcida de petits desnivells que, a la fi, s’acaben acumulant a les cames. El Camí de Cavalls n’és la millor mostra.
Podeu començar a la cala Sant Esteve, al costat del fort Marlborough. El primer tram us portarà per Binissaida i la torre d’Alcaufar fins la urbanització de Punta Prima. Des d’aquí (no us perdeu la torre de Son Ganxo) fins passat Binisafúller un continu urbanitzat us farà seguir el camí per la carretera asfaltada. Al final de la urbanització Cap d’en Font es recupera el camí fins la carretera de Sant Climent a es Canutells. Cal travessar de nou una urbanització per trobar la continuació del camí que, passant per Calescoves, va a desembocar a cala en Porter. Recuperat de nou fa una llarga tirada cap a l’hort d’Alcaidús i Llucalari fins pràcticament la basílica paleocristiana de Son Bou.
A l’altra extrem de les platges de Son Bou el recuperareu un petit tram fins Sant Tomàs. I després d’aquesta urbanització, bo i passant per la cova des Coloms, el camí enceta un dels trams més llargs a penes sense interrupcions (a cala Galdana hi ha un breu tall), que porta l’excursionista fins la urbanització Son Xoriguer i el cap d’Artutx, a l’extrem sud de Ciutadella, per l’hort de Trebalúger, cales Mitjana, Macarella i Turqueta i les platges de Son Saura.
Passat el cap, a partir de la cova des Moro, el camí recupera la seva fesomia fins a cala Blanca. Aquí entra en una trama urbana contínua que fa que el camí es perdi fins passat Ciutadella. El retrobareu en dos punts, o al bell mig de la urbanització los Delfines (no se’ls va acudir un altre nom?), un dels llocs de l’illa que s’ha malmès amb més poca gràcia, o des de la torre del Ram, darrera l’hipòdrom de Ciutadella. El camí recupera la costa, però ja no és un litoral d’arena, sinó que comença a mostrar-se la cara més agrest de la Menorca del nord. La pedra calcària a voltes fa de molt mal caminar, i pitjor pedalar.
Creuant la carretera de Punta Nati el camí desemboca a cala Morell (on hi ha una necròpoli excavada a les roques que no us podeu perdre. D’aquí la ruta busca l’espectacularment bella cala Algaiarens travessant la Vall, i després rodeja el turó de sa Falconera per anar a buscar les platges de cala Pilar, Binidalfà, Calderer, Binimel•là, Mica, platja de Cavalleria i, creuant la carretera que porta al far, anar cap a es Macar Gran, cala Tirant i la urbanització Platges de Fornells, on es perd. Aquest és el tram més exigent físicament i més divers paisatgísticament. Un plaer.
Recupereu el camí a les salines de la Concepció, ja al peu de la carretera que va cap a Maó. A Son Parc el camí s’interromp sense més problemes que voltar l’Arenal d’en Castell i, després de creuar les urbanitzacions Coves Noves, cala Molí i Addaia, no sempre curoses amb el territori, recuperar-lo fins la carretera del far de Favàritx, bo i voltant tot el port natural d’Addaia. Abans d’arribar al far agafareu de nou a la dreta el camí que us menarà cap a les cales Presili i Tortuga, llocs on difícilment us trobareu amb algú. Després de passar pel Talaiot de sa Torreta veureu l’illa d’en Colom a la vostra esquerra. Una mica després ja sereu a l’albufera i el petit poble des Grau, el darrer tram transcorre prop de les vinyes de sa Cudia, un dels cellers vitivinícoles de l’illa i, per la cala Binillautí, començareu a albirar ja la torre de sa Mesquida i el final del Camí dels cavalls.

Cavalls de ferro
En poc més de 200 quilòmetres, més les marrades que vulgueu fer, el camí té de tot. Hi ha trams senzills com una passejada, d’altres on anireu a trenc d’ona omplint-vos els peus de sorra, alguns on haureu de trescar pel roquissar calcari i punxegut i unes quantes pujades que us llevaran l’alè. Malauradament també haureu de travessar algun tram lleig, urbanitzat de mala manera i sense cap respecte i alguna carretera on caldrà que vigileu el trànsit de vehicles. Tingueu present que, en bicicleta, hi haurà algun tram on haureu de baixar de la màquina, però el BTT ja ho té això.
A imatge i semblança de la cèlebre Pedals de foc, el Camí de Cavalls és una ruta que es pot fer contractant el programa Cavalls de ferro. Dividint el recorregut en quatre etapes, ells us posaran un guia, us traslladaran les bosses d’un punt a l’altra, us faran l’assistència mecànica si us cal i us reservaran els allotjaments al final de cada jornada.
Al seu web trobareu tota la informació necessària. A més, el programa del Canal 33 Temps d’Aventura va emetre fa pocs dies un reportatge sobre la ruta.
També us recomanem la consulta del bloc http://www.camidecavalls.bloc.cat./