25/11/10

Una història de bici

En Pep Poblet, insigne saxofonista, ciclista de pedra picada i un paio extraordinari, ha trobat en algun bloc aquesta anècdota (sic?). El bon amic, i tambñe ciclista petri, Lluís Cuevas me l'ha fet arribar. Precaució en sortir a la carretera quan plou !!!

"Avui me aixecat d'hora. Em rento la cara i de seguida em poso el maillot arc-iris i el culotte a joc que em va regalar la meva dona fa un mes pel meu aniversari. Faig cafè, bec suc i menjo un bol de cereals. Els meus amics experts en això de la bici, em tenen dit que si no t'alimentes bé no rendeixes i és fàcil agafar una pàjara. Agafo el casc a joc amb la roba i me'n vaig fent el mínim soroll possible cap al garatge. Allà m'espera la meva nova bicicleta de 5.000 euros. Ha estat una auto-regal perquè la vella ja tenia dos anys i la dona em deia que no podia anar amb aquella flamant indumentària i un ferro de bici.
Comprovo la pressió de les rodes, engrasso de nou la cadena, preparo les eines per les avaries sense oblidar ficar els "parches", guardo la bomba, munto el velocímetre, omplo el bidó d'Aquarius i em poso les ulleres de disseny espacial-fashion-victim-anti-baf-ultra-lleugeres. Per fi surto per la porta del garatge i............plou a bots i barrals. El carrer està totalment inundat i un vent gèlid molt molest bufa amb força -Quins collons!!!- em dic.
Així que torno a entrar al garatge per deixar la bici i la resta de coses. Entro a casa, em despullo silenciosament i em poso una altre vegada dins del llit. Poc a poc m'acucurro contra l'esquena de la dona i li xiuxiuejo a cau d'orella -El temps a fora està horrible-, i ella em contesta mig adormida -Ja ho sé. Pots creure que el gilipolles del meu marit se n'ha anat amb bici?-"

2 comentaris:

Rodacorriols ha dit...

ja,ja amb raó la dona l'animava a cambiarse "el ferro" de dos anys.

Manolo Mago-Tusinu ha dit...

Jajajja, ja lo había escuchado en algún lugar, si, como la vida misma pero, !!!qué fácil es sentirse feliz con las cosas que a uno le llenan!!! Si tu disfrutas sobre la bici, la señora también tiene derecho a sentirse viva. Ja-ja, con razón le animó a q se comprara una buena bici. Chapeau!!!